1-Sediments.pdf

May 28, 2017 | Autor: J. Gómez Vinardell | Categoria: Onomástica, Historia Local
Share Embed


Descrição do Produto

Sediments Fulls d’art , etnogràfia i història, nº 1 . febrer de 2004. Arxiu GF. Torres i Bages 36 ,.Premià de Mar. 08330. Presentació Comensem a treure aquets fulls amb l’idea de donar a coneixer petits reculls que al llarg del temps em anar fen en en nostre treball de recerque, tan amb l’ambit escolar com en el gràfic i històric , arxivistic o del costumari. Creiem que cal comunicar i que la comunicació avui contempla mols ambits entre els que voldriem destecar, l’informatic mitjançan el gran camp que ens permer l’internet i el d supor paper en forma de diptic, fulls o revista o llibre que a permes, fins ara vestir els arxius, biblioteques i hemeroteques, com a centres sedimentaris de la cultura. Els sediments no son res més que les capes acomulades día a día, de restes de terra, de història, de cultura, que poc a poc és dipositan en un espai

determinat, quant hom els troba, quant hom i arriba, i els analitza retroba de nou la informació alli dipositada. Esdeve una reserva natural del nostre clima, del nostre pensament, del nostre procés evolutiu dins l’espai, els espais, concrets del nostre planeta al llarg del temps i de l’història. No seria just , que tot el que fem quedes amagat entre nosaltres, tenim vocació i ganes de divulga, coneixem nostres limits economics i el que us eferim no es cap revista, sino uns simples fulls ,en els que dins el nostre petit avast, aniren desgranan,petites recerques, camins de presencia de feina feta i també de propostes, Esperem que ens acolliu en benavolença i que el que us oferim, tingui espais de utilitat i de complaença per la vostra par.

Onomastica Els motius o malnoms de Madiona

La població se Mediona o de Sant Joan de Mediona pertany a la Comarca de l’Alt Penedès, cal destecar en ella el Castell de Mediona que li dona nom Sg XII-XIII, també l’esglesia de sota el castell. També el crits Majestat de factura Romanica que ella es conserva. Els motius o malnons son fruit de l’expesió popular, una mena de sobrenom alusiu a formes de ser, defectes, oficís, sóns emesos o paraules dites, referencies geogràfiques , pairals, concretes de lloc ialtres motius diversos. En alguns pobles o persones no els hi complau , altres els cerquen i els incorporan com a legat a la seva història familiar, un motiu en el fons és una distinció ,bona o dolenta, se sobreposa en el cognom en mols casos a esdevingut arrel de cognoms. Avui per avui, fora de casos aillats la majoria de les families que tenan la sort d’arrosegar un motiu o sobrenon n’estan orgulloses i aquets orgull el trobem reflexat en majoliques, a les façanes de les cases de moltes poblacions,en el noms de restaurants,entigas cases i els recollimen el costumaris com a segona onomastica de mols pobles “a Premià som gafarrons, a Vilassar, penja asas” . En les mevas diverses estades a Madiona per motius d’amistad ,he anar recollin una serie de sobrenons que voldria exposar i comentar,d’alguns en se mol poc d’altres en

ting noticies de fots orals, recolides en les tertulies que fa anys dins el neixament de L’AECCM anarem fen al Casal , conto amb la bona bolença, dels amics i amb la seva aportació a completar el que jo no he sebut recollir més exautivament. Aleix , ca. Correspont a la familía Ventura,deribat del patronimic Aleix , ( trobem a dos sants amb aquets nom; Aleix ,falconer 17 de febrer i Alex confesor 17 de juliol) L’Aleix de M ediona, fou un texiste cap a l’any 1929, en diuen que va fer diners amb l’oficí, pero “tans com en feia , tans es gastava” Contribu.hi molt díns l’organització de la Coral “Agrupació Coral Madiona”” tingué una malaltia a les cordes vocals que el deixar sensa veu, perlava amb una trompeta . El seu obit esdeve l’any 1963-64… Asidroi, cal. Del patronimic Isidre, per deformació dialectal Asidroi, diminutiu de Isidre, isirdre petit , isi-droi. Barba de vi,cal, Corespont a la familia Ferrés, forner de després dela guerra , plegar el negocí l’any 1975 arribar a tenir cuatre establiments al poble. Barramón, cal. Correspont a la familia Mullafret Pagés, també fou recader de má. Bernat, cal. Del patronimic Berrnat . (Sant Bernat monjo 2 de gener, 8 de gener. Bernat Corleó 14 de gener , bisbe 23 de gener, 12 de març, Bernar cardenal 1 de maig, confesor 18 de maig , d’Alcira monjo i martir 23 de joliol , abat 20 d’agost , de Menthon o d’Osta confesor 15 de juliol, Bernat Tolomeu abad 21 d’agost, Bernar Calb bisbe 23 d’octubre ) Els de cal Bernat de Madiona corresponen a la familia Oller, eran pagesos i la noia obrir una botiga de roba al pobl, també feia la feina de practican-te.( ara se anomena ATS) Basté, cal. 1960-65, Correspont a la familia Mata, basté, ofici de fer el bast; els arreus corresponens al aparellement dels cavalls i dels carros, el basté era un ofici establer en la majoria de les poblacions amb origens agraris, corretxes , velas , borrasses, collats, sellas i tota mena dels estris per bestir els diversos carruatges i animals de tir i de montar El bastér de Madiona a més a més feia el oficí de Matalasser, corresponent a fer i refer els matalassos de llana esponjant i separan les fibres mitjançan el bastoneix amb dos pals, omplin i cosin la marfega fen les bores alsades i l’encuxinat del matalas. Batlló, Cal. Correspont a la familia Bertran. Batlló prove posiblement d’un cognom o d’una casa o masia anomenada. A Catalunya trobem el cognom Batlló lligat a la industria textil ( Felix Batlló i Barrera nescut a O lot i mort a Barcelona 1878, fundardor de les industries del seu nom, actualment la fàbrica esdeve la Universitat industrial ) poblaplament seguin Coromines DECLLC tomI pg. 728 etimologuicament parteix de l’arel Balliu, “batlle Atministrador senyorial”. A Mediona e Pau de Can Batlló fou pagés tota la vida, com a feina complementaria es dedicave, a anar a les cases que li demenaven a “ matar el porc”, vivia al Carrer de Dalt, Com a noticia curiosa de caire etnogràfic ens comentan que tenia una maquina d’ensulfatar tota de fusta. Bover, cal. Correspont a la familia Gustems. Bover pastor de bous, també el podem trobar com a caragol bover, una especie decargo més aviat gros i negra molt apreciar a la cuina de recol-lecció, recordem la cançó dels infants “Cargol treu banya, puja a la montanya, cargol bover, jo també vindré…” Correspon a una familia de pagessos . Joan Gomez Vinardell Gener 2004

Recull de fonts literaries per l’història del l’industria textil En el “Full informatiu que vereig editar en nom de l’AECC desde el museu de la estampació , editada entre els anys 1986-96 (40 nº) varem fer un recull de

les fonts textils, descripcions de funcions , vivencies, històries vinculades en aquets ofici i que recullen els escritors i poetas com a par de la seva obra , com a testimonis d’una epoca i de unes situacions ells venan a

il-ustrar moltes vegades detalls i coneixaments que la distancia situacional ens impadeix coneixer, la literatura, es molt rica en discripcions que crec que son prou interesans, per seguirles esbrinan i per continuar-les. En aquesta nova publicació. Del llibre de poemes de Carles Fages de Climent ( Figueres 1902-1968 ) “Somni de Cap de Creus”, Quaders Crema , Barcelona, 2003, llegim; Massa amb plauria, amb joia sempre nova triar-me telas, emprovar el vestit nou i estrenat –lo, pel plaer exquisit d’arraconar el més vell. I, en ser la nit , usar el pijama de florida roba. (1) Emb fóra grat vestir-me a la geneta O a l’amazona amb un capell alat -alt o polit per un reflex bru mat .

faldilla rosa de vellut morat -, esperó al peu, fusta àgil . brida estreta. De la modista envejo l’ort de l’agulla, la lleu tisora i el didal postís -ungla d’argent que atura el panadís – i el farbalà afaiçona l’últim ris, Per tot vestit el cep amb du una fulla. (…) A mi m’escauen les muntanyes ermes sensa fistó en la ratlla dels confins. (…) Sóc Afrodita, la deesa oculta de les cortines closes a l’esguard. (…) De la cotilla esquincen l’àvol reixa sines de llet en forma de mató mirinyacs d’iris tersos de midó llum sobre carn , claror de la claror ; per què jo sóc la nuditat mateixa. Del poema Afrodita ,Cant.III. Pg. 39-48 (1) Folrida roba, estampada

Sediments nº 2 Onomastica Els motius o malnoms de Mediona (2) Cal Carboner, Correspont a la familia Salaet. Carboner aquell que feia carbó vegetal, aquell que venia carbó. El carbó durant molt de temps era el principal combustible per els fogons i el carbonet per el brasser en el que solian escalfarse a les cases, també venia carbó mineral per les calefaccions, n’era un ofici molt importan en totes les poblacions, fou paulatinanament desplaçat per altres combustibles; el petroli, el fuel, els gas butano el gas hulla o ciutat i el natural, derredament l’enrgia electrica, ara el carbó el podem trobar a les grans superficies i en alguna botiga, destinat basicament a les barbacoas. El carboner de Sant Joan ens diuen que vingè de Tortosa Cal Campaner, correspon ala familia Romeu. La Tresa Torrens (1942- 1960, ?) de Cal Campaner, portava el correu i els medicaments de la farmacia , també m’expexplican que va fer de dida. Can Cametes, correspont a la familia Totusaus. Cametes ,de cames petites , persona curta o prime de cames ( Alfons XIII n’era conugut popularment , com “en Cametes “, també s’en diu d’aquell que corra i salta o camina llauger. “En “Franciscu” de can Camertes, tenia una tenda de queviures i fou mols anys President del Coro “ Ca la Candida del Bover, correspont a la familia Balada . Candida, significat “que brilla per la seva blancor“, d’origent llatí. Dins del santoral trobem a santa Candida representada en diverses formes ; la jove 10 de setembre, màrtir 2 de febrer, 6 de juny, 1 de decembre, martrona, 4 de setembre, verge i martir 29 d’agost, 10 de setembre.

Del bover, pastor de bous , la Candida (nom) filla, dona, mare , parenta, del bover o de cal bover, Familia de pagessos, considerats molt treballadors, en Ton de “Cal Bover” feia de recader de mà, de Sant Joan a Barcelona i diuen que n’hera tant diligent que si alguna vegada se li escapava el autobus s’en anava a peu. Can Canà, correspont a la familia Farrer. Ens diuen que era Pagès. Cal Cisteller, correspont a la familia Gustems. Menestral que fa cistells i altres objectes de canya , vimet o de branques diverses . l’oficí de cistellet és un dels oficis més entigs , el cove , el cistell , el sarró que hom a fet entrellaçant branques tobes o flexibles , palma o altres fibres ja en trobem restes impreses en ceramiques d’epoques reculades com pot esser el neolitic , Les promitives societat de pagessos i recol-lectors .els fabricaben per enmagastzamar i transportar objectes i frits de tota mena. Oficí moltes vegada lligat a pobles nomades com poden se els gitanos , els venadors de coves i cistells anaven per les población oferin el fruir del seu treball , encara que era de major qualiat i apreci els fets per els cistallers de lloc , Al segla dinou a Barcelona els venedors de carrers cridaven; vingueu, dones … compreu coves i cistells, paneras i paneretes , son mols bons i a bon preu , compreu! En el teller del cisteller igual que en altres tallers d’artesants es feià tertulia, el cisteller compartia l’ofici amb el de pagès. En Joan de Cal Cisteller fou una de les persones més populars de Sant Joan, fadri i cantan del “ coro”, molt aficionar a la broma, n’estava anamorat de totes les noies maques . També havia fet de carnisser Cal Caral, masia, Correspont a la familia d’en Ramón Caral . Patronimic familiar lligats amb la casa pairal. En ramon Caral, fou un dels propietaris més arrelats al poble de Sant Joan, recolçava tot tipus de festas i actes culturals (1929- 1956), Mori sensa deixar descendencia . Acabada la Guerra Civil, en Ramón montar una industria de fusta --serradora –en el carrer “Anselmo Clave “nº 47. Entre els anys 1952-56 feia enbalatges per la fruita i altre tipus de caixes per ussos diversos , donave feina al jovent entre 14 i 16 anys . Devant de casa seva i tenia un pati per guardar la fusta per la Festa Major el deixava al poble per montar-hi l’envelat. Aquets pati ara pertany al municipi per compra (1982). Tot hom recorda que en Ramón cap l’any 1952 comprar un jeep de la casa Wuilliss, procedent de l’ejercit Americà , coxe que va entrar a Espanya amb la condició d’esser utillitzar sols per feines agricoles . N’era propietari de la massoveria d’Agullons , a on i tenia una altre serradoda. La serradoda de Sant Joan la va montar amb l’idea de donar feina al poble, tenià el problema que la materia prima (la fusta) la tenia que portar desde Igualada. Es comenta que tingue fortes enganxades amb el control de l’estraper-lo i el negoci lli anar malament Els seus hereders, segin una mica el seu esperit , sempre an contribuit en les activitats culturals de la població . Cal Colot, corresponent a la familia Piñol. Eran pagessos i vivian al Carrer de Dalt. Cal Coll curt,corresponent a la familia Solé. Formació fisica, persona que té el coll curt . L’avi n’hera “capataz” de mines , ens diuen que va treballar en unes mines del Pirineu, el fill grant en Pera de “Cal coll curt” fou l’ultim carreter del poble el seu carro tenia la matricula nº 130 de Sant Joan.

Cal Comas , correspon a la familia Farré. Feia de Pagès. Ca la Maria Conqués , correspon a la familia Massana . Conca o conco home o dona ja grans que són solters. Conqués posiblement deribat de persones solteras d’una casa. Aquesta familia foren els primers a tenir una maquina de batre (1953 ? ) Can Daura,correspon a la familia Daura. Referen a la finca o casa de la familia. Familia estiuajanta de Sant Joan 1940-1950 eran els propietaris de “La Paloma” de Barcelona. Cal Farriol, correspont a la familia Romeu , Al sentir-lo en recorda la canço “ballerem Sant Farriol, ballerem, si Deu ho vol i si toca el tambori…. En Genet Farriol feia de pagés , pero el que l’agradabe fer, era de pastor, n’era molt de la broma i, no s’enmuinava per res, si plovia, la deixava caure, ell anave al seu pas ..bon jan i molt bon home . Cal Federico, correspont a la Familia Totosaus. Del patronimic Federic, “Princep de la Pau” nom d’origent germanic, ens trobem em diversos sants amb aquets nom, devegades resulta difícil esbrinar dins del santoral, l’origent i particularitat de cada sant. Federic Abad, 19 de febrer Federic d’`Hirsau, Abad, 8 de maig, (1071) bisbe i martir, 18 de juliol, bisbe 4 de setembre, monjo 4 de setembre, El Federico de Madiona, Pagés anava a trepitja el vi. Cal Felip. Correspont a la familia Forn-Terrades. Felip,Significant ”amant dels cavalls” Felip, d’origent greg. de Jesús,martir,5 de febrer. bisbe,11 d’abril. apostol i martir 11 de maig. Argiri,12 de maig. Neri, fundador, 26 de maig. diacon, 6 de juny. martir 10 de juliol. nen martir,15 de juliol. martir 17,d’agost, Benicí 22 i 23 d’agost. martir, 2 i 13 de setembre. bisbe i martir 22 d’octubre. El nom de Felip es comú enla onomastica real d’Espanya , Felip de Borbó i de Grecia (1968) actual hereu del tron d’Espanya, desde Felip el Bell (1478-1507 ) hi ha agut cinc reis de Castella amb el nom de Felip, els quatre últims també ho an estat de Catalunya –Aragó. A Catalunya cal recordar la malestrugança que ens porta el Rei Felip II, amb ell, perderem els nostres drets nacionals ,El poble el te a la seva memoria cada vegada que va a defecar” vaig a cal Felip,” diuen que el poble és savi i si no pot lluitat contra l’opresió d’una manera ho fa d’una altre “de Felips Deu nos enguart.”. ens diu la cançó… Els de Can Felip de Mediona,Son pagesos i no tenen res a veure amb la realesa , corresponn a una de les cases més vellas del poble i esta ubicada a prop de l’esglesia Ca la Filomena . Filomena verge, 5 de juliol, verge i martir, 11 d’agost. Nom que prent la casa en la que hi viu la persona que obstenta aquets nom. La Filomena de Madiona es cassà molt jove amb un “Americano” quedant vidua al poc temps,- no es tornar a casar- Ens diuen que “n’hera una senyora de molt bon veure,” morí l’any 1979, Tenia una botiga al “Carrer de la farmacia” el negocí els hi anava molt ve, sobretot en el temps que a Madiona s’explotaven les mines de bausita, la coca que feià tenia molta “nomenada “. Cal Ferrer nou,correspon a la familia Gabarró. L’ofici de ferrer, era un oficí força lligat en el món agrari, treball de forjar les heines i d’esmolarles , treball de foc i d’encluse el ferrer esdeve un personatge en cada població , tertulies bora la fogaina , el ferrar els cavalls i les rodes del carro , reixes i tota mena d’estris

de ferro li donaven un tó de persona necesaria i imprecindible, en la Cançor d’Amor i de Guerra sentim l’estrofa que ens arriba a l’animà “forjador bon forjador, tu que d’el ferro en fas engrunes amb la teva nople suor…” El ferrer nou de madiona el tenim localitzat a primeries del segle XIX, les heines que feià portaven la seva marca “Gabarro” Cal Forner Vell.Correspon a la familia Vich. Forner el que enforna i cou el pa. Forner–fornera els que venan el pa. Forn o fleca lloc de venda, i/ o es cou el pa. Forner vell, el més enting del lloc, forma de veu, per diferenciar-lo del nou, d’un altre forner nouvingut a posar fleca a la població , A Madiona,a Cal Forner vell s’esqueia la primera fleca que tingué Sant Joan. El propietari d’aquets forn els anys 1968 –70 tingué un moli de pinso. Tembé m’explican que tenia dos autobussos que feien el transport de la gent que anava a trebellar a Vallbona (1968-70) desde 1982 regenten la farmacia de la població. Ens diuen que el avi de la casa tingué un camió de transpors (Cherolet ) a l’any 1920. La Farinera , correspon a la familia Montserrat. Moli de farina, blat o altres graminies moltes per fer farina, basicament destinades al fer-na pa sobre tot el blat i civade. El propietari vingut d’America montar una farinera cap l’any 1922 esdevenin l’unic molí de les rodalies , funcionar fins l’any 1963-64. Abans d’establir aquets negocí es volger assegurat l’aigua , perforant dos pous , prop de la carretera sensa trobar-ne el final en torbar en un pou que va fer bore de casa seva ( als vols del Casal ). A l’any 1965-66? Es dedicar a fabricar mosaics hidraulics i cap l’any 1980 al pulit de griferia actulament (1983) aquesta familia te una panificadora i també una petita nau en dos o tres telers. Cal Gorro.Correspont a la familia del mateix cognom,dona nom a la casa. Gorro, posiblement de gorra, en masculi, peça per cobrir el cap feta de tela pell o punt, sense ales “l’avia Maria a fet un gorro de llana per el nen” D’origent pagés, tenian el bar de Can Llambert i després el de Can Rofes, “ eran uns bons cafeters, també venian, vi, cistells i coves , tenian una especie de Cooperativa” Cal Gaspar, correspont a la familia Gorro. Era una de les families nombroses de Sant Joan, (tenian sis fills ) Treballava a les mines de bausita , “era un home de temperement trenquil i d’economia ordenada i modesta. Un dels seus fills, estudiar i esdevenir enginier de mines, dos més es dedicaren a les electriques i les tres filles es casaren dues al poble i una a Espoia” Cal Gran, correspon a la famiñia Totosaus. Pagesos, massobers de cal Farreny. Gran, de persona alta o d’un lloc o casa gran. Cal Garcèdo, correspon a la familia Esteva. Pagessos relacionats en Correos , son del Carrer de Dalt. Ca la Garrigella , correspon a la familia de Cal Casenella . Pagesos, la dona venia peix. Garric, arbust ( quercus coccifera) “bosc de garric o garriges de dificil pàs sempre en surts esgarrixat” la fulla del garric , lluenta de marge sinuar i punxós amb glans grossos , els porcs senglats en fan festa major , també s’anomena alsina baixà o de matoll. La Garriga Població del Valles Oriental. Cal Gurmasindo, correspon a la familia Sisena – Soriol. Patronimics; Gurmesindo Pbro. I martir 13 de gener, martir 19 de febrer.

“També conegut com en Ramon dels matxos.” Matxó o mula , hibrit de cavall i somera Cal Guido, correspon a la familia Totosaus. Pagessos i pastors “el fill gran habia fet de rabada amb el Tano “ Ca la Jana, correspon a la famila Balada . Jana diminutiu de J(o)ana, del Carrer dels Pins, al cambiar de casa, deixaren aquets motiu i prengeran el de Ca la Cristina . Patronimic, Sant Joan Buatista cossi de Jesús de Natzaret al neixà la seva mare d’acort en llur cosina i mare de Jesús, encenguer una gran fogera per anuncia el nou nat. Juan Bautista, bateixabe en el riu Jordà i en ell, va bateixar a Jesús. A Catalunya és costum per Sant Joan encendre fogueres a tots els pobles, actualment les ordenances les estan restringin, també és tiran petardos i focs d’actificí. Emb trobar a par de Sant Joan Bautista 70 Sants amb el nom de Joan i sis amb el de Joana; Joana Valesia reina, 4 de febrer i 25 de maig, Joana ArtridaThoret, 24 d’agost. Juana d’Arc, verge, 30 de maig. Joana Francisca Freniot, fundadora, 21 d’agost. Joana de Lestonac Vda, 2 de febrer. Joana de Valóis Reina de França, 4 de febrer. Varians : Ja(o)na, Joanet , Joaneta, Jan, Joanic, Juanitu, Nitu, Ivan (en Eslau ). Can Jaume de l’Horta, correspon a la familia Torres. Pages, massover de Cal Suriol ric, és dedicava al conrreu de l’horta, venia planter. Patronimic : Jaume ( Santiago)Apòstol 25 de juliol, Patró d’Espanya.registrem 8 Jaumes més; monjo 6 de gener, de Castro 25 de gener, Chisai 5 de febrer. Monjo 13 abril. Iliric 27 d’abril apóstol 11de maig. de Strepa bisbe . Jaume ,variant de Jocob,. Varians; Jacob, Didac, Jaumet, Met ,Jaumeto, Jaimito, Jaumina, Mina. Can Jaumeto, correspon a la familia Camps, també sels relaciona amb Cal Casablach i can Jombo. Ens esxplican; que tenian un padri Carli, al enderrocar la casa , del “Carrer que no Passà “ trobaren un sable dalt de la teulada (dipositat al Museu de Madiona), l’avi es dedicave a matat porcs per les cases. Cal Jeroni, Relacionat amb la familia Bertran. N’eran espardenyes, feien esperdenyes i les venian, també compraben i venian (1945- 60.) La familia és treslladar a viure a Barcelona. Patrominic ; Jeroni significa ”nom de Hieró o el nom sagrat,” d’origent llatí. Jeroni Emilià fundador 20 de juliol, dortor de l’Esglesia 30 de setembre. Varians ; Geroni, Ger. Cal Joan Cegos, Referent a la familia Escofet Pages, també fou peó caminer de la Diputació de Barcelona Cegos , que no te vista, en sentit real i també figuratiu “ son cegos de neixament, o són cegos a tot el que passa a prop seu. Cal Joan de Soler, correspon a la familia Gallego. Actualment s’en diu a Cal Gallego .En Joan habian estat de massovers al “Mas Soler “ es cuidaven del manteniment dels jardins de la finca, al casarse passar a viure a Sant Joan i la dona feia dev peluquera . Amb una cacera tingué un accident i li tingueren que tellar una cama i pasar a vendre electrodomestics també va fer de sereno , també nèra conegut com el Joan Sereno . Cal Josepet, correspont a la Familia Farres Botiger,també heran corredors de vi, primer en carros i animals i després en camió A finals del segle XIX , abian estat boters.

Patronimic; Josepet de Josep, del ebreu “que Deu et faixí més gran.” espòs de la Verge Maria i pare de Jesús , patro dels fustes i del treball, 9 de març, en el santoral emb trobat 15 Joseps i una Josefina Varians; Josepet, Jep,Jos, Pep, Pepis, Po, Pon, Zep, Pepito, Pito, Pepo, Josefina , Fina, Ca la Julita, correspon a la familia Farres. Pagesos. Patronimic; de Juli, del llinarge de Julius (llatí) provinen de Jupiter, La seva festa s’escau 1 de juliol , enel santoral ens trobem amb10 Juli’s,

Lihat lebih banyak...

Comentários

Copyright © 2017 DADOSPDF Inc.