21 Sediments.pdf

May 27, 2017 | Autor: J. Gómez Vinardell | Categoria: N/A
Share Embed


Descrição do Produto

Fulls d'art, etnografia, història i pedagogia Núm.21- Extraordinari - Cadaqués i Pere Fortuny agost 2007.

Arxiu GF.

Torras i Bages, 36, Premià de Mar. 08330 [email protected] Bloc:http://joangomez.wordpress.com

SEDIMENTS DE CADAQUÉS- 21. AGOST DE 2007. Aquest número 21 de Sediments té un format especial perquè el dediquem gairebé exclusivament al nostre bon amic, el cadaquesenc Pere Fortuny que ens deixà el 26 del proppassat més d'abril; l'amistat que ens unia amb ell justifica a bastament aquesta iniciativa. Aquests dies, des del 22 de juny, fins a començaments del mes d'agost, sóc a Cadaqués. Com de costum, quan pujo de l'aparcament passo pel carrer de la Trilla, que és on viu la Feliç, una senyora cadaquesenca de soca-rel, amb la que m'agrada molt fer-la petar una estona perquè m'ho passo molt bé i no me'n vaig mai de buit..., sempre aprenc alguna cosa d'ella perquè és molt cultivada. De l'esmentada senyora ja n'he parlat en algun dels números anteriors d'aquesta revista. Doncs bé, la trobo asseguda com cada tarda al portal de casa seva i jo que sí, com que fa dies que no la veig, li faig un petó i m'assec en el pedrís que acostumen a tenir les cases d'aquest poble, em refereixo a les antigues, és clar. No recordo ben bé de què va venir el tema, potser arran de la revista “sediments” que, essent que té un capítol habitual dedicat a Cadaqués, de la qual en portava una per a en Pere Fortuny, em trobo que, en explicar-li que hi transcric les converses que he mantingut amb personatges cadaquesencs com ara en Panxito, en Perico “es gran”, en Quimet Pujol, en Firmo Ferrer, en Pere Fortuny... Quan anomeno aquest darrer la cara de la meva interlocutora es transfigura i em diu: Que no ho saps, en Pere és mort! - inclús ara quan ho estic escrivint se'm fa un nus a l'estómac- En Pere? - faig jo incrédul encara – Sí, sí, en Pere Fortuny és mort, mira... potser ja fa tres mesos. A poc a poc vaig fent-me a la idea que no el tornaré a veure més pel passeig amb el seu bastó, amb la bossa del pa penjada a l'espatlla, amb alguna partitura a la mà, a les 10 del matí al Casino, sempre amb aquella cara de bona persona múrria, taral·lejant alguna de les últimes sardanes inacabades o bé l'havanera que portava entre mans i que no li acabava de sortir, almenys aquest mateix hivern passat així m'ho deia; recordo que després de queixar-se “d'aqueixa artrosi des genois” me la va cantar i em preguntà si m'agradava..., naturalment era un apunt que, en arribar a casa seva aniria treballant al piano, amb els cascos posats, per no molestar... Estic escrivint a raig, sense les seves partitures al davant, sense la seva autobiografia manuscrita present, sense ell, sense l'amic que em deia “Tet” tot i que sabia ben bé el meu nom. La Marissa – la seva jove –, que treballa al forn de ca la Carolina, m'ha dit que aquest estiu, quan tingui endegat tot el que ell ha deixat, ja m'avisarà per tal que hi pugui clavar un cop d'ull. Se n'ha anat el nostre Pere Fortuny, així ens ho recordà emotivament el Mestre Francesc Llongueres abans de dirigir el Rèquiem de W.A. Mozart en el concert inaugural dels Festivals de Cadaqués d'enguany, però jo goso corregir-lo una mica per afegir que no del tot perquè ens ha deixat moltes “obres” i molts projectes seus que ens el fan present. Encara sento la seva resposta

quan li vaig preguntar com s'inspirava per compondre les sardanes: “Escoltant la remor d'en Mar” fou la contesta instantània i precisa. Deia que s'hi passava moltes estones escoltant-lo i, de cop, deia Ja el tinc, el cant de la tenora!, i se n'anava a casa amb la melodia que després havia d'harmonitzar. Quan em veia, em deia frases com aquesta, a tall d'exemple: Tet, que ja et vaig donar el “Parenostre” ?, l'he fet dues vegades perquè me'l va demanar el senyor rector... Si haig de dir la veritat, encara no m'ha vagat de tocar-lo amb la flauta travessera, però ara no tinc excusa i ho faré per poder-li contestar de cor la seva pregunta: Que t'ha agradat?. Cadaqués, 22 de juny de 2007

RECULLS DE LA VIDA DE PERE FORTUNY, DE QUAN VA NÉIXER EL 24 D'OCTUBRE DE 1915 FINS AL 24 D'OCTUBRE DE 2005, QUAN COMPLEIX 90 ANYS. Aquesta petita autobiografia me la va escriure després de demanar-la-hi diverses vegades, atès que m'havia explicat la seva vida a petites dosis, mentre parlàvem de tot passejant o asseguts as Portal. “Vaig néixer el dia 24 d'octubre de l'any 1915 un vespre de trons i llamps i aigua del cel, segons la meva mare em va explicar quan tenia 6 anys. Tota la meva infantesa vaig anar mig calçat i mig descalç perquè aleshores els meus pares tenien treballs a comprar unes espardenyes. El meu pare treballava nit i dia a mar, avui tramuntana forta, demà vent de garbí, després llevant fort, o sigui que durant el mes podia anar a mar tres dies i la meva mare havia d'anar a buscar el pa fiat i espera a pagar quan guanyaven quatre calés i, si continuava el mal temps, pelaven canyes. Vaig ingressar al col.legi nacional perquè no es pagava res. Als 14 anys, vaig deixar el col.legi, vaig anar a treballar de “panader” i vaig haver de plegar perquè el forn no m'anava bé per la salut. Què faré?..., i vaig inclinar-me per la música i el meu pare va a n'el mestre R. Cabrisas i vaig entrar a estudiar. Als 17 anys vaig entrar a l'orquestra de Cadaqués; als 18 anys vaig entrar en quinta del servei militar, als 19 anys vaig ingressar a Cartagena. Als dos dies vaig entrar a la Banda d'Infanteria de Marina, de Trombó, i vaig fer el “período” d'instrucció a la Banda. Acabat el período d'instrucció, em varen destinar a Barcelona per mediació d'un cosí germà de la meva mare, que era capellà i comandant del cos eclesiàstic i fundador de la capella “del Arsenal de Cartagena”. Quan vaig arribar a Barcelona, amb destí a la Aeronáutica Naval de Hidros, per mediació del cosí germà de la meva mare, em varen donar les tardes lliures per continuar l'estudi musical, i ell em matriculà al Conservatori de Música del Liceu a on vaig acabar els cursos de música que em quedaven. I ara ve la part llastimosa, em vaig casar, fent el servei, el febrer de l'any 37; del 15 al 20 del 37 va sortir una circular del Govern de la República que tots els membres d'aviació que portessin més d'un any de servei en aquesta arma podien sol·licitar l'ingrés per sergents d'aviació a l'Acadèmia de San Javier, a Múrcia, i jo m'hi vaig apuntar i als 6 mesos vaig sortir sergent d'aviació i amb destí al camp del Canudas-Prat del Llobregat, als 3 mesos em van destinar al camp del Prat del Llobregat, a on vaig estar-hi 2 mesos. El batalló del general Modesto va quedar sense oficials i suboficials i ens va agafar a tots els que érem de l'última promoció cap al Prat amb la mateixa graduació. En acabada la guerra, vaig arribar a casa i vaig ingressar a l'orquestra de Cadaqués “hasta” que em vaig jubilar. I aquí em teniu, escrivint notes aquí, notes cap allà, piano cap aquí, piano cap allà, donant classes a la setmana, escrivint havaneres, escrivint sardanes.

I així vaig passant el que em queda de vida, que és molt important que als 90 anys encar escric sardanes i havaneres. Cadaqués, 30-12-2005 Pere”. Quan l'amic Pere em lliurà aquesta petita autobiografia, no cal dir que vaig estar molt content i satisfet, però li vaig dir que hauríem de trobar alguna estona per ampliar-la, atès que sé que ha fet moltes més coses al llarg de la seva vida i..., aquesta és la meva pena, que se n'ha anat i no he pogut ampliar-la com m'hauria agradat, però ja buscarem testimonis cadaquesencs per enllestir la feina. PECES MUSICALS: HAVANERES, SARDANES I ALTRES CREACIONS D'EN PERE SARDINADA (HAVANERA) El juliol de l'any 2000 va fer-me a mans aquesta preciosa havanera: Al fer-se fosc, surt la barcada, i tot vogant fan la xerrada. Un tros de pa amb botifarra, trago de vi i un cigarret van a camí. Anem, companys, a “Cala Bona” que es focs ja cremen fa molta estona. Anem-hi tots sense parar, que allà ens esperen, que allà ens esperen per a calar. Els nois arriben a Cala d'Or, es patró crida: avant, minyons!, ma a s'Escaló i calem ben clar, que de sardina per tots n'hi haurà. Surt la barcada arran de bancs i a trenc d'alba tots van cantant una havanera molt falaguera que tots la canten arreu on van. Surt la barcada i a Cadaqués van i mentre voguen la van cantant, eixa havanera que tots la canten, que tots la canten arreu on van. Lletra i música de Pere Fortuny. IX (HAVANERA) Mirant es dematins es forallons des Port en Josep pensatiu mira com bufa es Nord. La pols que aixeca en mar es per a l'horitzó com una musa d'un gris clar, com son cabell

que es vent revola a sa figura des del cel. Es vent bramula sens parar , ses branques blinquen cap en mar. De Maiadéu mirant el cel, des Simonets a Calanans, d'un gris negrenc, es vent bramula sens parar, ses branques blinquen cap en mar. En Josep mira somrient ses oliveres sacsejades pes vent. Com un gegant mirant, mirant al cel, es campanar blanc com la neu: és Cadaqués. Música i lletra: Pere Fortuny. AIGUA CLARA (SARDANA) Curts Roquisser valent de Cap de Creus que commous el cor de tots. Tots ballem eixa sardana que és l'Empordà, quan bufa el vent fort és de matinada, Sa Freu mirant a nord, gavines totes a jóc – totes a jóc. Llargs Venim tots contents de Cap de Creus, tots anem a Cadaqués, tots anem cantant i tot ballant i puntejant. Som a Cadaqués, la vila més gran del món, ses cases més blanques que no hi ha res més al món. Tots anem anem ballant a Cap de Creus amb il.lusió, som a Cadaqués, sí, la que estimo de tot cor per sempre més. Anem tots cantant a Cap de Creus amb alegria, de cara Sa Freu durant el dia, arribant a sol ponent quan mor el dia. Música i lletra: Pere Fortuny.

Lihat lebih banyak...

Comentários

Copyright © 2017 DADOSPDF Inc.