Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Vol. 1

Edita: Sant Dalmau, 60 Tel. 972 84 21 46 - 972 16 80 56 17430 Santa Coloma de Farners Suport: Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni

Ajuntament

d’Aiguaviva

Ajuntament de Cassà de la Selva

Ajuntament d’Anglès

Ajuntament de Campllong

Ajuntament de Llambilles

© del text: Marta Albà, Lluís Ball-llosera, Josep Formiga, Dolors Grau, Joan Llinàs, Elvis Mallorquí, Marc Martínez, Joaquim Mundet, Ricard Teixidor © d’aquesta edició: Centre d’Estudis Selvatans Realització: Arts Gràfiques Cantalozella, SA Dipòsit legal: GI 1930-2015 ISBN: 978-84-937790-6-1 Prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització escrita dels editors. Imatges de la portada: Cassà de la Selva des de can Barnada, 1948 (AMCS, col·lecció TAI. Autor: Enric Genoher). Detall: fita Per la mitja Llegua, a Girona (EMG).

Ajuntament de Maçanet de la Selva

CINQUANTA-CINC LLEGÜES DE PASSOS OBLIDATS I XARRABASCOS Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès) Vol. 1 Els camins vers la ciutat de Girona

Elvis Mallorquí (coord.) Marta Albà, Lluís Ball-llosera, Josep Formiga, Dolors Grau, Joan Llinàs, Marc Martínez Joaquim Mundet, Ricard Teixidor

Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni

2015

Sumari

Els camins històrics de la Selva, de la Via Augusta a mitjans del segle XIX . . . . . . . . . . 11 “Per tot hi ha cent llegües de mal camí” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 “Si vols fer bona drecera, no deixis la carretera” . . . . . . . . . . . . 14

A. Els camins vers la ciutat de Girona . . . . . . . . . . . . .41 A-1 El camí de Sant Feliu de Guíxols . . 43

“Camí pla, marrada no fa i si la fa petita serà” . . . . . . . . . . . . . 16

A-1a. De Girona a les costes de Penedes, 45

“No deixis les sendes velles per les novelles” . . . . . . . . . . . . . . . . 17

A-1b. Del coll de Llebrers a Llagostera, 71

“En penes i en camins es fan els amics” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

A-1c. Del gual del Bugantó a Santa Seclina, 89

“Si de camí no et vols errar, no et dolgui preguntar” . . . . . . . . 22 “Per a fer camí, bon calçat i bon vi” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 “Carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar”. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

A-2 El camí de Caldes, l’hereu de la Via Augusta . . . . . . .105

“En camí fressat, no hi creix l’herba” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

A-2a. De Girona a Hostalric, 107

“Més vell que l’anar a peu” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

A-2b. De Fornells a Tossa, 137

“Camí per on passa el combregar, ja mai més es pot privar” . 28

A-2c. De Vidreres a Lloret de Mar, 155

“Tot camí mena a vila” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 “No hi hagués tants hostals, no hi hauria tants mals” . . . . . . . 32 “L’aigua espatlla els camins i trenca els ponts” . . . . . . . . . . . . . 33

A-3 El camí ral de Barcelona . . . . . . .163

“El camí del teu costat, l’has de tenir ben cuidat” . . . . . . . . . . 35

A-3a. De Girona a Hostalric, 165

“Quan vagis pel camí ral, de ningú no diguis mal” . . . . . . . . . 39

A-3b. De la Creu de la Mà a Tordera, 189

A-4 El camí de Vilobí . . . . . . . . . . . . . 203 A-4. El camí de Vilobí, 205

A-5 El camí de Santa Coloma de Farners . . . . . . . . . . .219 A-5. El camí de Santa Coloma de Farners, 221

A-6 El camí de Vic, per Sant Martí Sapresa . . . . . . . 243 A-6. El camí de Vic, per Sant Martí Sapresa, 245

A-7 El camí d’Anglès, per Vilanna . . . 265 A-7. El camí d’Anglès, per Vilanna, 267

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . 285 Bibliografia citada, 285

Aquesta anàlisi diferenciada dels camins no ha de fer oblidar que el conjunt dels itineraris estudiats forma la xarxa viària històrica de la Selva. Si la comparem a un teixit, els camins que provenen de la ciutat de Girona serien l’ordit, els fils principals que estructuren el conjunt de vies; en canvi, els camins transversals serien la trama secundària que farceix els espais buits. A cada encreuament hi ha un nus de comunicacions

d’importància variable: simples cruïlles de camins; nuclis de població recents a partir d’un hostal; centres de parròquia on havia crescut una cellera; i, finalment, punts d’atracció més rellevants per la presència, des del segle XII i XIII d’una notaria, d’un mercat setmanal i d’una fira anual. La ciutat de Girona, però, supera de molt qualsevol altre nucli de la plana de la Selva. Ja va ser fundada, fa més de dos mil anys, sobre un punt de pas obligat a la falda occidental del massís de les Gavarres que permetia superar fàcilment la barrera que suposava el riu Ter. Entre Sant Julià del Llor i el Pont Major de Girona només hi ha hagut, tradicionalment, passos de barca per passar d’una a l’altra riba. La fortificació de la ciutat, primer al segle III dC i després al segle XIV, va confirmar el seu rol estratègic en la defensa militar de Catalunya –era “clau del regne”–, però és a través de la xarxa de camins que es descobreix com, a partir de l’edat mitjana, la

CINQUANTA-CINC LLEGÜES DE PASSOS OBLIDATS I XARRABASCOS

Per a una millor comprensió de l’estructura de la xarxa de camins històrics de la plana de la Selva, se’ls ha classificat en dos grups: els camins A, que s’estudien a continuació, parteixen de la ciutat de Girona cap al sud i cap a l’oest per dirigir-se als diversos extrems de la plana; i els camins B, que seran analitzats en el segon volum, són els que connecten les Gavarres, la vall d'Aro i els ports de Tossa, Lloret i Blanes amb el Vallès, les Guilleries i la vall d'Amer, sense passar per Girona.

A. Els camins vers la ciutat de Girona

A. Els camins vers la ciutat de Girona

41

Una capitalitat que es materialitzava també sobre les mateixes vies a través dels privilegis que impedien la construcció d’hostals, tavernes, fleques, carnisseries a menys d’una distància determinada i a través de l’erecció de fites com les de la mitja llegua al segle XVIII.

ciutat de Girona exercia una capitalitat econòmica sobre tota la plana de la Selva. Una capitalitat que es traduïa en l’absència de mercats i fires regulars a les parròquies més properes a la ciutat i en la intervenció dels ciutadans gironins i dels seus representants municipals per millorar les comunicacions terrestres –amb ponts i ampliacions de camins– de la ciutat.

Sant Julià del Llor

Vilanna

Salt

Girona

Santa Eugènia

Bonmatí Bescanó

la Creueta

Am

Montfullà

er

A-7

Vilablareix

Palol d'Onyar

el Perelló Palausacosta

A. Els camins vers la ciutat de Girona

Anglès Estanyol

Aiguaviva

Sant Amanç Sant Martí Sapresa

Sant Dalmai

A-6 Vic

Quart

Fornells de la Selva

Ermandans

Llambilles

Brunyola

Salitja

pas del Bugantó Riudellots de la Selva

A-4 Castanyet

Franciac

Vic

la Creu de la Mà

Santa Coloma de Farners

Cassà de la Selva el Remei

Vilobí d'Onyar

A-5

coll de Llebrers Campllong

Sant Andreu Salou

A-1a

Esclet

Vallcanera

A-1c

A-1b

42

l'Esparra

Riudarenes

Llagostera Mallorquines

A-2a

A-3a

A-2b

l'Arrupit Santa Seclina

Sils Vidreres

A-2a Martorell de la Selva

Maçanet de la Selva

Terranegra

A-2c

A-3b la Creu de Lloret

Hostalric

Lloret Tordera

Tossa

CINQUANTA-CINC LLEGÜES DE PASSOS OBLIDATS I XARRABASCOS

Penedes Caldes de Malavella Sant Feliu de Guíxols