2005: Humor als llibres de text del sistema educatiu. Joc de rol i d’estratègia per a autors i editors

L'humor en el treball: salut, crítica i comunicació

Primeres Jornades sobre Humor i Societat 30,31 de mars;, i 1 d'abril de 2005 U niversitat de Lleida

Amadeu Viana (ed.)

Dades CIPo Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida Jornades sobre Humor i Societat (les: 2005 : Lleida) L'Humor en el treball : salut, crítica i comunicació : Primeres Jornades sobre Humor i Societat: 30, 31 de mar~, i 1 d'abril de 2005/ Amadeu Viana (ed.). - Lleida: Edicions de la Universidad de Lleida, 2006. - 191 p. ; 21 cm. ISBN 84-8409-206-2 1. Viana, Amadeu 1. Humorisme en el treball - Congressos 2. Treball - Aspectes psicologics - Congressos 159.942.53:331 (063) 331: 159.942.53(063)

ISBN: 84-8409-206-2 DL: L-695-2006 @ Edicions de la Universitat de Lleida, 2006 @ Departament de Filologia Catalana i Comunicació @ deis textos: els autors Maquetació: Servei de Publicacions (UdL) Il.lustració de portada: Paco Etmengol Disseny portada: cat & cas Imptessió: Publidisa

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005

Humor als llibres de text del sistema educatiu. Joc de rol i d’estratègia per a autors i editors Xavier Laborda Gil Universitat de Barcelona En una ocasió, Pablo Picasso va declarar que “els ordinadors no serveixen per a res, només serveixen per a donar-nos respostes”. Si el pintor estava pensant en l’escassa utilitat dels ordinadors al món de l’art o bé engegava una censura general contra aquestes màquines, no ho sabem. Però, tot prenent el seu lema per al nostre propòsit, considerem que la nostra contribució a les Jornades sobre Humor i Societat no serveix per a res, si només pot donar respostes. Perquè el que de debò importa és suggerir preguntes i ésser un estímul per tal d’aplegar recursos i respostes a l’educació. En aquesta exposició presentem algunes obres pròpies fetes per a l’ensenyament en les quals s’empra l’humor com a material discursiu que permet conèixer millor la realitat comunicativa i que facilitat la producció creativa dels alumnes. I ens preguntem sobre quins són els efectes de les editorials en la confecció de llibres docents i el paper que s’atribueix en aquestes obres a l’humor. Si l’humor és la distància més curta entre dues persones –tal com s’ha escrit–, és raonable dir que en els llibres de text aquesta inflexió comunicativa de l’humor prou haurà de tenir un lloc destacat. Els llibres de text de l’ensenyament a primària i secundària han d’assolir unes condicions d’instrucció i d’atracció per tal de satisfer els seus objectius educatius. I als llibres sobre llengua i literatura és profitós el vessant pràctic de textos i exercicis a l’entorn de l’humor. La nostra experiència com a docents i autors de manuals és coherent amb aquest principi i ha suposat la redacció d’un títol específic (Bonet et alii: 1983), un capítol (Bassols 2002:111-130) i seccions diverses a altres llibres (Castán, Fernández i Laborda: 2002).1

1

Com a material amb seccions o texts humorístics, vegeu també D. Fernández, A. García, X. Laborda (2002);. D. Fernández, J. Huerto, X. Laborda (2002); P. Castán, D. Fernández, X. Laborda (2003); Fernández, A. García, X. Laborda (2003); D. Fernández, J. Huerto, X. Laborda (2003).

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

2

Aquesta activitat editora és múltiple, ja que aplega treballs de dues dècades i diversos nivells educatius, a secundària i als estudis universitaris. I és fruit no només d’aquestes referències sinó també d’un altre factor ben influent, com són les condicions institucionals i socials de l’educació al nostre país. En aquest temps hi ha hagut canvis legals i inflexions notables en els models pedagògics. El comentari és obvi, però d’ell se’n desprèn un seguit de conseqüències en la creativitat del llibres de text. Aquestes condicions en la redacció de materials didàctics són ben rellevants a l’hora de considerar aquest camp amb perspectiva històrica, ni que sigui tan limitada com és la de la transició democràtica i la consolidació constitucional a Espanya, entre els anys vuitanta i l’actualitat. Fem a continuació una descripció d’aquests materials i de l’activitat que vam desenvolupar a les Jornades sobre Humor i Societat. Ensenyament comunicatiu i humor a Secundària Per a l’assignatura de llengua castellana de Primer de Batxillerat, del pla antic, és a dir, per a estudiants de 14 anys, un equip de quatre professors va confegir dos llibres de curs. Un d’ells era Morfonética del humor (Bonet et alii: 1983) i, com indica el seu títol, prenia l’humor com a eix del treball.2 Era un llibre d’activitats de redacció i de comunicació, que considerava quatre tipus d’humorisme: de la paraula, negre, del cop o de l’engany i desengany i, finalment, humor del disbarat. Uns textos literaris de mostra i unes observacions teòriques eren el preàmbul per als exercicis de creació dels alumnes. Aquest esquema de treball es relacionava també amb cinc registres discursius. Eren els registres del llenguatge periodístic, el teatral, el del còmic, el radiofònic i, per acabar, el periodístic. Índex del llibre Morfonética del humor I. Quatre sistemes d’humor 1. Humor de la paraula 2. Humor negre 3. Humor del cop i de l’engany-desengany 4. Humor del disbarat

2

II. Cinc llenguatges per a l’humor 1. Llenguatge de la premsa 2. Llenguatge teatral 3. Llenguatge del còmic 4. Llenguatge de la ràdio 5. Llenguatge de la publicitat

L’altre llibre era Sintaxis del suspense i tractava de tècniques del relat detectivesc i d’acció.

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

3

El pla de l’obra projectava aquests dos vessants, el de les tècniques humorístiques (humor de la paraula, del disbarat, etc.) i el dels registres comunicatius (periodístic, publicitari, etc.) sobre un format narratiu, el del conte breu. La lectura i estudi de contes de Pere Calders o Miguel Mihura antecedien la redacció d’històries pròpies per part dels estudiants. Vam gaudir d’una notable llibertat per organitzar els continguts i les pràctiques de l’assignatura. I els llibres del curs, que tenien continuïtat amb dos volum més per a segon de Batxillerat, van tenir prou difusió i una activa vida editorial (ICE de la UAB, 1983; PPU, 1984; Teide, 1986). Una explicació d’aquest fet afortunat es troba en la coherència entre els continguts i els objectius d’un ensenyament comunicatiu de la llengua i la literatura. Anàlisi comunicativa i humor, als estudis universitaris El postgrau “Expresió-comunicació i llenguatges en la pràctica educativa”, que imparteixen la Universitat de Barcelona i l’Insitut d’Educació de Barcelona desde principis dels anys noranta, ha produit un llibre amb el mateix títol (Bassols et alii: 2003). Recull les aportacions dels seus professors, amb un esperit d’integració de diversos llenguatges, com ara el musical, el plàstic, el corporal, el verbal o el teatral. La contribució nostra en aquesta obra és el capítol “Comunicació, humor i creativitat” (pàg. 111-130).3 El seu guió consisteix a presentar i desenvolupar conceptes de comunicació a partir del comentari de tres acudits gràfics. Els acudits són un de Gila i els altres de Forges,4 amb el següents diàlegs: Primer acudit (Gila): Un home llegeix el diari en veu alta i altre l’escolta. El lector— Primer se suïcida i després mata la seva esposa i els dos fills. Qui escolta— Bé, per fi algú s’adona de l’ordre amb què s’han de cometre aquests assassinats. Segon acudit (Forges): A l’oficina de l’Administració Pública. Funcionari— Professió? Ciutadana— Netejadora, cuinera, donzella, costurera, planxadora, mainadera, mestra, telefonista, recepcionista, xoferessa, psiquiatra, 3

El llibre és en castellà. A www.sant-cugat.net/laborda/4364HMOR.htm, versió en català del capítol. 4 Gila, El Periódico, 21-3-2000. Forges, El País, 7-3-1997 i 18-1-2000.

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

4

infermera, puericultora, economista, matemàtica, intendent, sensual geisha i amant. Funcionari— Tot això no hi cap. Ciutadana— Doncs posi “mestressa de casa”, és el mateix. Tercer acudit (Forges): A una sala de conferències. Conferenciant—

Vull

clausurar

aquest

Simposi

de

la

Societat

Internacional de Física Quàntica amb una asseveració rotunda, incontestable i empíricament demostrable: m’han pispat l’esmorzar. Conferenciant— …I era bocata truita amb pebrots i birra, no et fot? Conferenciant— Puntualitzo. Al capítol “Comunicació, humor i creativitat” examinem els tres discursos humorístics dels acudits per tal de presentar els conceptes fonamentals sobre la comunicació: modalitats orals, àmbits d’intercanvi, funcions comunicatives, gèneres públics, comunicació de la ciència i patrons discursius. Aquests conceptes metalingüístics permeten designar i definir situacions comunicatives. De tots els termes exposats, potser els més sintètics i alhora suggeridors són els dels patrons de l’argumentació i la narració. Reflecteixen com parlem —tot i que l’estudi de l’argumentació i la narració excedeix l’espai que tenim— i ens aboquen a pensar sobre què diem. El coneixement dels patrons serveix per reflexionar sobre els tòpics o assumptes, i sobre les capacitats comunicatives i creatives que els abasten. Joc de rol i d’estratègia: autors i editors Els currícula i els llibres de text de l’ensenyament obligatori constitueixen un poderós mitjà de comunicació social. Vet aquí la importància que té la tria dels continguts amb que es desenvolupa les unitats didàctiques. En la nostra activitat a les Jornades sobre Humor i Societat ens hem centrat en els currícula dels cursos de llengua i literatura de primer i segon d’ESO, es a dir, cursos per a nens de 12 i 13 anys. En aquest nivell, l’esquema comú de les unitats consta de seccions sobre llengua, ortografia, literatura, lèxic i comunicació. La secció de comunicació tracta sobre registres expressius (publicitari, científic...), les modalitats oral i escrita, entorns de parla (entrevista, debat...), patrons discursius (narració, argumentació...) i funcions del llenguatge (emotiva, representativa...). I consta

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

5

aquesta secció d’una presentació teòrica de cada tema i d’uns exercicis de lectura de textos i altres activitats comunicatives, com ara la cerca d’informació, la discussió per grups i la confecció de murals o pòsters. Entre altres fonts i modalitats, l’humor mereix figurar en el corpus de textos que formen la part en què s’exemplifica la riquesa de la producció discursiva. Tanmateix, no sempre resulta aquesta consideració prou evident per al món de l’ensenyament i de l’edició de textos educatius. Per tal de considerar d’una manera pràctica aquestes idees sobre l’interès i idoneïtat didàctiques de l’humor, per una banda, i de las possibles reserves dels agents de l’edició de textos, per l’altra, hem proposat als participants a les Jornades de fer un joc de rol. Prèviament s’ha exposat a la sala i a espais immediats material humorístic. Un conjunt d’aquests materials estava ja preparat per a la seva aplicació, amb la indicació d’activitats i comentaris necessaris per relaciona els textos amb la teoria. La varietat abastava des d’un text amb un parell d’activitats fins una unitat sencera. Els discursos eren texts literaris, acudits gràfics, noticies i notes periodístiques. I un altre conjunt dels materials exhibits eren acudits gràfics – sense guió didàctic–, que estaven aplegat segons tres temàtiques: la creació verbal, les relacions familiars i la lectura com a problema social. Aquests materials eren la matèria primera de què disposarien els autors per tal d’establir negociacions pedagògico-comercials amb els editors. Els participants van rebre l’assignació d’un dels següents rols i consignes. 1. Autors afeccionats a l’humor. La seva consigna: l’humor és un recurs per a l’ensenyament comunicatiu. 2. Editors afeccionats a l’humor (tipus Makoki, El Jueves…) Consigna: l’humor és propi del negoci. 3. Editors indiferents a l’humor. Consigna: l’humor pot ser delicat per al negoci. 4. Editors reticents a l’humor. Consigna: l’humor és contraproduent per al negoci. 5. Observadors. Consigna: observeu i preneu nota sobre els rols i les estratègies de negociació. I les activitats que van desenvolupar aquests actors van ser les següents: • Posar-se nom artístic o comercial. • Presentar-se cadascú als altres del mateix rol (autors/editors).

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

6

• Els autors, escollir o preparar materials docents i presentar-lo als editors. • Els editors, escoltar les propostes dels autors i qualificar-les com a acceptades o refusades. • Aplegar-se els membres del mateix rol i avaluar les negociacions mantingudes. Veiem a continuació unes mostres dels materials dels quals van disposar els autors per a les seves transaccions amb els editors. En primer lloc, transcrivim un text periodístic el sentit de l’humor del qual consisteix en descriure una situació inversa de la que hom podria considerar normal. Expulsado de clase por usar desodorante Un estudiante canadiense, Gary Falkenham, que tiene 17 años y estudia en un instituto, será castigado por haber infringido una norma de su centro escolar sobre el uso de perfumes. Una profesora ha denunciado al joven en la comisaría de la policía. Le acusa de acudir a clase después de haber utilizado gel de baño y desodorante. La noticia ha sido publicada por el diario canadiense Daily News, de la ciudad de Halifax. En ella se indica que la profesora de música Tanya Macdonald llegó a sentirse indispuesta por el olor a gel de baño y desodorante que despedía el estudiante. Por su parte, la madre de Gary Falkenham ha declarado en su defensa: “Han castigado a mi hijo porque cuida su higiene”. Y se ha lamentado de que la administración del instituto no sólo se haya inmiscuido en este caso concreto sino que también sugiera los productos de aseo que deben utilizar las familias. Una de las responsables del centro educativo, Paula Tate, ha precisado que esta política antiperfumes se aplica en la escuela desde este año, con un castigo que puede llegar a la expulsión durante dos días. Y ese es el castigo que se ha decidido imponer a Falkenham. La policía también ha hecho declaraciones al respecto. “Es un problema delicado”, ha subrayado el policía Scott Manning. “No podemos quedarnos de brazos cruzados mientras los profesores enferman, y es

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

7

una lástima que muchos alumnos no entiendan que esto es muy serio”, indica el policía. Halifax es una de las ciudades pioneras en la política antiperfumes, y los olores artificiales están prohibidos en la mayoría de las escuelas, edificios municipales, transportes comunitarios y numerosas sedes de empresas privadas. AFP, Halifax (adaptación de El País, 22-4-2000, pàg. 31) Aquesta notícia sobre un fet socialment sorprenent ens serveix per il·lustrar amb amenitat les activitats de la primera unitat, que tracta dels elements de la comunicació. Es considera el text com a missatge i es demana, en un dels exercicis, que s’identifiqui els seus elements, és a dir, l’emissor, el receptor, el canal, i que es comenti els avantatges i desavantatges de la comunicació escrita en relació amb aquella oral. Altres exercicis indiquen que es distingeixi les parts del missatge: títol, cos de la notícia, identitat de l’autor. També es proposa de distingir entre la veu del periodista i les veus d’escolta o cites textuals de nous comunicants, que apareixen entre cometes. A l’ultima part de les activitats es relaciona la notícia amb una qüestió de la realitat. L’anècdota es que l’estudiant ha estat sancionat per l’ús inadequat d’un producte d’higiene personal i el fet general refereix que hi ha missatges olfactius i que aquests són efectius; i, tal vegada, ofensius. I es proposa a l’alumne que consideri les característiques oloroses i comunicatives del camp semàntic de productes d’higiene personal, com ara la colònia, el gel de bany, el xampú i el desodorant. I es demana sobre preferències personals sobre olors de productes naturals i flors, la qual cosa pot estimular l’escriptura i la discussió del grup de la classe. Un segon exemple de text humorístic, en aquest cas esperpèntic i provocador, es un reportatge sobre un grup de música pop, Los Mojinos Escozios, que té un repertori de cançons amb texts d’humor groller i sarcàstic. Si el text anterior pertanyia a la primera unitat de primer d’ESO, aquest s’aplica a l’última unitat, la numero dotze, que tracta de la descripció de llocs i de persones. Los Mojinos, con más guasa que nunca, presentaron su disco “Vamos a zer zerios”, empezó diciendo el batería de Mojinos Escozíos, Vidal, cuando los periodistas nos disponíamos a lanzar las primeras

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

8

preguntas durante la cena-rueda de prensa que ofrecían para presentar el nuevo disco de la banda, En el cortijo grande el que es tonto se muere de hambre. Pero la seriedad se quedó en el intento. Guasa, risas continuas y provocación… Los Mojinos Escozíos son tan incorregibles o más que cuando fundaron el grupo hace tres años. La popularidad conseguida con temas tan inolvidables como “El chow-chow”, “Jerónima” o “Soy un sillón de sky” no parece haberles cambiado en absoluto. Entre mordisco de jamón —“¡qué bueno eehtá eze coshino”, gritaba desde el otro extremo de la mesa el bajista, er Zipi— y trago de vino, los seis

componentes

de

los

Mojinos

iban

explicando

anécdotas,

respondiendo atropelladamente a las preguntas de los periodistas y dando pinceladas sobres los 17 temas del nuevo disco. Las letras de sus canciones, como por ejemplo “El hombre que era viejo y verde a la vez”, buscan al máximo la provocación y la risa del público. En cuanto al sonido, las nuevas canciones continúan la misma línea de los anteriores discos, mezclando un heavy ligth al estilo de Bon Jovi, con ritmos flamencos, dos estilos que gustan especialmente a los Mojinos. Susana Díaz (Gran de Sant Cugat, 18-5-2000, pàg. 6) En el text trobem un retrat periodístic del grup de música, amb informació sobre les persones i l’estil del conjunt, mitjançant el recurs verbal de la descripció i de diàlegs breus. Les activitats s’adrecen a recopilar de manera selectiva aquesta informació descriptiva dels trets físics i etopèics o psicològics del grup. I permet il·lustrat una modalitat de la descripció com és la caricatura, que busca l’efecte humorístic tot fent un retrat exagerat i ridícul. Per al joc de rol que fem durant la sessió es forneix també de textos i acudits gràfics aplicables al segon curs d’ESO. A la unitat sobre el còmic, es parla dels personatges de la família Simpson, creats per Matt Grening el 1990, i es treballa sobre aspectes formals del gènere. Un exercici consisteix en elaborar el guió per a una tira còmica, a partir d’alguna de les idees de Burt Simpson. El guió ha de incloure la descripció de les vinyetes, els diàlegs, el punt de vista o pla, les onomatopeies i les metàfores visuals. Al manual s’anota unes frases

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

9

que Burt ha hagut de copiat a la pissarra de la seva classe, a títol de recordatori de la seva entremaliada personalitat. Un eructo no es una respuesta. La cabalgata de Navidad no apesta. La ropa interior ha de llevarse por dentro. No cobraré entrada en los aseos. No gritaré “¡fuego!” en una sala abarrotada. No soy una máquina de escupir. El vestuario del gimnasio no es un parque acuático. Nadie desea “oír” mis sobacos. I per a una altra unitat, relativa al diàleg i les convencions de la seva representació per escrit, hem proposat un fragment d’aquest intercanvi entre dos membres de la família Simpson, Homer i la seva filla Lisa. En ell parlen de la dieta i els aliments. Homer: ¿Quieres decir que nunca más vas a comer carne de animal? ¿Y bacón? Lisa: No Homer: ¿Jamón? Lisa: ¡No! Homer: ¿Chuletas de cerdo? Lisa: ¡Papá, todo eso que dices viene del mismo animal! Homer: Ehhh…, ehhh…, ehhh, oooh… sí…, es verdad, Lisa. Un maravilloso y mágico animal. Mmmmmm…Esto que estoy comiendo ahora, por ejemplo, es grasa de cerdo reprocesada. Lisa: Pero eso atasca las arterias y la cerveza que tomas mata las células del cerebro. Homer: Oh, Lisa, tú y tus historias. ¡Mmmmm, está cochinamente delicioso! I les activitats suggerides remeten a aspectes formals de les notacions i també a aspectes del contingut, com ara els punts de vista dels personatges i seves preferències en altres assumptes. La representació de les onomatopeies i els seus efectes comunicatius és un darrer aspecte que es considera en aquest text humorístic.

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

10

Avaluació del joc de rol Fins aquí hem fet la descripció d’alguns dels materials docents de què disposaven els participants en el joc de rol. Tot tornant al desenvolupament de l’activitat durant la sessió, val a dir que tots els participants van assumir amb convicció el paper assignat. Els autors van escollir els seus materials i van entrevistar-se amb els editors. Els editors formaven el grup més nombrós, la qual cosa els donava més força en la negociació, un fet ja planificat i en correspondència amb la realitat del sistema productiu dels llibres de text. Si tots els autors eren partidaris d’emprar l’humor en els manuals, els editors per la seva part responien a tres consignes diferents. Hi havia els que eren també partidaris de la presència de l’humor, els indiferents i els recelosos d’aquesta modalitat de l’humor en un producte tan institucional com és el manual escolar. També hi havia el col·lectiu dels observadors, més reduït en nombre, que va tenir un paper actiu ja que no tan sols va ser testimonis dels tractes sinó que també va interrogar per separat a participants de cada rol. Els observadors van completar la seva tasca amb una contribució final, en la qual van relatar l’activitat i van fer una avaluació. En els comentaris dels participants es va palesar la preponderància del sector dels editors, que van exercir funcions d’empresaris, mentre que els autors van encaixar en la comesa de proveïdors. De les negociacions va resultar l’acceptació de diversos materials, però en general no de manera íntegra sinó amb modificacions i reduccions de la seva extensió. Les condicions temporals de la sessió de joc només van permetre que els autors s’entrevistessin amb un parell de grups d’editors. No van poder concloure la ronda dels tres grups editorials i tampoc van poder explorar la possibilitat de promoure l’autoedició de les seves creacions didàctiques. La limitació temporal i la disciplina dels participants va comportar la fidel assumpció de les consignes que s’havien impartit. Una raó que es pot emprar per defensar la inclusió de texts humorístics en els manuals, a banda de la seva importància social, és la petita quota que representa en el llibre. Es podria dir que són tan escassos que difícilment poden fer nosa a ningú. Atès que les unitats consten de cinc seccions i que tan sols apareix algun discurs d’humor a la secció de comunicació, el pes d’aquesta presència és lleu. Si a més es considera que la secció té la part de teoria i de pràctica, repartides per igual, la quota de l’humor resulta anecdòtica.

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

11

En el cas inversemblant de què es dediques a l’humor tot l’espai de les activitats de comunicació, això significaria el deu per cent del llibre. Com és obvi, no només d’humor gaudeix el parlant i, per tant, la quota assenyada sempre resulta molt menor. I tanmateix, per als agents que tenen un paper directiu en el sistema educatiu, és a dir, responsables ministerials, claustres professorals i editors, l’humor als llibres de text no sembla ser tan anecdòtic, ni que tingui un espai escarit i orientat a tasques didàctiques. És una modalitat discursiva que pot inquietar o posar en qüestió la formalitat de l’ensenyament. I en conseqüència per a la indústria editorial és un material delicat i contraproduent per a aconseguir l’objectiu de fer un producte universal. L’humor pot ser interpretat com a dissolvent i desaconsellable per a centres amb un projecte educatiu formalista o un ideari particular i sectari. Com a petita mostra d’aquests efectes de barrera contra l’humor al món educatiu podem dir que els texts inclosos en aquest capítol i els que es vam oferir durant la sessió, són materials redactats amb la finalitat de la seva edició en llibres de text. Són materials que, no obstant això, han estat desestimats pels editors a causa de la seva condició humorística i han hagut de ser substituïts per altres que no permeten una lectura jocosa. L’humor és un escenari verbal molt propici per a la creativitat, ja que formalment empra de manera combinada diversos patrons –en particular, narració i argumentació– i que substancialment ofereix una perspectiva diferent de la realitat. L’exageració, la ironia o la inversió de la perspectiva són tres recursos de l’expressió humorística. Alhora, l’humor és un paradigma del procés creatiu perquè pot ser original, és a dir, que pot provocar allò inesperat. La paròdia i la ironia tenen llibertat per seleccionar els seus elements, també per simplificar-los o exagerar-los. El resultat d’aquesta creativitat és la superació de la inèrcia de la racionalitat. La comicitat ofereix un punt de vista diferent, un punt de vista que els hàbits mentals acostumen rebutjar. Però la originalitat de l’humor no és simplement un fruit de l’espontaneïtat sinó que té la seva font en el coneixement de la realitat i del pensament. Intervenen capacitats com la sensibilitat vers l’entorn, la flexibilitat mental i la soltesa expressiva. Per totes aquestes raons, la presència i el gaudi de l’humor formen un objectiu que cal difondre i aplicar a l’ensenyament. La creativitat i el respecte al treball dels autors dels llibres de text són valors fonamentals per a la millora

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

12

de l’educació. Com pensava Picasso, tot parafrasejant el seu lema contra els ordinadors, els llibres de text no serveixen per a res si només poden donar-nos respostes. Per tot això cal comptar molt –molt més, de fet– amb l’humor i les seves preguntes. Bibliografia BASSOLS, M. (ed); ACEVEDO, A.; ÁLVAREZ, J.; CORTADA, L.; IZUEL, M.; LABORDA, X.; LUCKERT, F.; OLIVERAS, A.; SERRANO, S.; VILA, G. (2003): Expresióncomunicación y lenguajes en la práctica educativa, Barcelona, Octaedro. BONET, R.; LABORDA, X.; RINCÓN, F.; SÁNCHEZ ENCISO, J. (1983): Morfonética del

humor,

Barcelona,

ICE

UAB,

1983;

Teide,

1986.

www.sant-

cugat.net/laborda/504HUMOR.htm CASTÁN, P.; FERNÁNDEZ, D.; LABORDA, X. (2002): Cantiga. Lengua y literatura castellana (1º de ESO), Madrid, Almadraba. CASTÁN, P.; FERNÁNDEZ, D.; LABORDA, X. (2003): Endecha. Lengua y literatura castellana (2º de ESO), Madrid, Almadraba. CROS, A. (2003): Convencer en clase: argumentación y discurso docente, Barcelona, Ariel, 2003. FERNÁNDEZ, D; GARCÍA, A.; LABORDA, X. (2002): Madrigal. Lengua y literatura castellana (3º de ESO), Madrid, Almadraba. FERNÁNDEZ, D; GARCÍA, A.; LABORDA, X. (2003): Zéjel. Lengua y literatura castellana (4º de ESO), Madrid, Almadraba. FERNÁNDEZ, D.; HUERTO, J.; LABORDA, X (2002): Bachillerato: Lengua castellana y literatura (1º de Bachillerato), Barcelona, Castellnou. FERNÁNDEZ, D.; HUERTO, J.; LABORDA, X; RODRÍGUEZ, L. (2003): Bachillerato: Lengua castellana y literatura (2º de Bachillerato), Barcelona, Castellnou. LABORDA, X (2003): “Comunicación, humor y creatividad”, en M. Bassols, Expresión-comunicación y lenguajes en la práctica educativa, Octaedro, pág. 111-130. Versió en català, www.sant-cugat.net/laborda/4364HMOR.htm. LABORDA, X (2002): “Ellas y Forges, en el día internacional de la mujer”, V Congreso

de

Lingüística.

Universidad

de

León,

2002.

www.sant-

cugat.net/laborda/439FORGE.htm LABORDA, X (1996): Retórica interpersonal. Discursos de presentación, dominio y afecto, Barcelona, Octaedro. www.sant-cugat.net/laborda/4389RETO.htm.

Primeres Jornades sobre Humor i Societat. Universitat de Lleida, 31 de març de 2005 Taller de rol i estratègia: autors i editors

13

VIANA, A. (2004): Acròbates de l’emoció. Exploracions sobre convesa, humor i sentit, Tarragona, Arola editors.