ACTE SENSE PARAULES de Samuel Beckett.
Traduït per Guillem Català per a la seva posta en escena (Barcelona, 1987) (
[email protected])
PERSONATGE: Un home. Gest habitual: doblega i desdoblega el mocador. ESCENA: Desert. Il.luminació enlluernadora. ACCIO: Llençat a reculons des del bastidor dreta, l'home s'entrebanca, cau, s'aixeca tot seguit, s'espolsa, rumia. Toc de xiulet bastidor dreta. Rumia, surt per la dreta. Tot d'una torna a ser llençat en escena, i s'entrebanca, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, rumia. Toc de xiulet bastidor esquerra. Rumia, surt per l'esquerra. Tot d'una torna a ser llençat en escena, i s'entrebanca, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, rumia. Toc de xiulet bastidor esquerra. Rumia, va cap al bastidor esquerra, s'atura abans d'arribar-hi, es llença enrera, s'entrebanca, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, rumia. Un petit arbre baixa de les bambalines, aterra. Només una branca a tres metres de terra i al capdamunt un ramell prim de palmes que projecta una ombra lleu. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt. Es gira, veu l'arbre, rumia, va cap a l'arbre, s'asseu a l'ombra, es mira les mans. Unes tisores de sastre baixen de les bambalines, s'immobilitzen davant l'arbre a un metre de terra. Continua mirant-se les mans. Toc de xiulet a dalt.
Aixeca el cap, veu les tisores, rumia, les agafa i comença a tallar-se les ungles. Les palmes es repleguen contra el tronc, l'ombra desapareix. Deixa estar les tisores, rumia. Una petita gerra, guarnida d'una gran etiqueta rígida que porta la inscripció AIGUA, baixa de les bambalines, s'immobilitza a tres metres de terra. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt. Aixeca la vista (1), veu la gerra, rumia, s'aixeca, va a sota la gerra, intenta debades d'arribar-hi, es fa enrera, rumia. Un gran cub baixa de les bambalines, aterra. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt. Es gira, veu el cub, el mira, mira la gerra, agafa el cub, el posa sota la gerra, en prova l'estabilitat, puja damunt, intenta debades d'arribar a la gerra, baixa, torna a portar el cub al seu lloc, es fa enrera, rumia. Un segon cub més petit baixa de les bambalines, aterra. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt. Es gira, veu el segon cub, el mira, el posa sota la gerra, en prova l'estabilitat, puja al damunt, intenta debades d'arribar a la gerra, baixa, vol tornar a portar el cub al seu lloc, s'ho repensa, el deixa allà mateix, va a buscar el cub gran, el posa sobre el petit, en prova l'estabilitat, puja damunt, el cub gran rellisca, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, reflexiona. Agafa el cub petit, el posa sobre el gran, en prova l'estabilitat, puja damunt i està arribant a la gerra quan aquesta puja lleugerament i s'immobilitza fora del seu abast. Baixa, rumia, torna a portar els cubs als seus llocs, l'un rera l'altre, es fa enrera, rumia. Un tercer cub, encara més petit, baixa de les bambabalines, aterra. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt. Es gira, veu el tercer cub, el mira, rumia, es fa enrera, rumia. El tercer cub puja i desapareix entre les bambalines. A la vora de la gerra, una corda amb nussos baixa de les bambalines, s'immobilitza a un metre de terra. Continua rumiant. Toc de xiulet a dalt.
Es gira, veu la corda, rumia, puja per la corda i està arribant a la gerra quan la corda es destensa i el retorna a terra. Es fa enrera, rumia, busca amb la vista les tisores, les veu, va a arreplegar-les, se'n torna cap a la corda i prova de tallar-la. La corda es tensa, l'enlaira, ell s'hi arrapa, acaba de tallar la corda, torna a caure, deixa les tisores, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, rumia. La corda puja amb rapidesa i desapareix entre les bambalines. Amb el seu tros de corda fa un llaç (2) del qual se'n serveix per intentar d'atrapar la gerra. La gerra puja amb rapidesa i desapareix entre les bambalines. Es fa enrera, rumia. Amb el llaç a les mans va cap a l'arbre, mira la branca, es gira, mira els cubs, mira de nou la branca, deixa estar el llaç, va cap als cubs, n'agafa el petit i el porta sota la branca, torna a prendre el gran i el porta sota la branca, vol posar el gran sobre el petit, s'ho repensa, posa el petit sobre el gran, en prova l' estabilitat, mira la branca, es fa enrera i s'ajup per tornar a agafar el llaç. La branca es replega al llarg del tronc. Es redreça amb el llaç a la mà, es gira, constata. Es fa enrera, rumia. Torna a portar els cubs al seu lloc, l'un rera l'altre, enrotlla amb molta cura el llaç i el deixa sobre el cub petit. Es fa enrera, rumia. Toc de xiulet bastidor dreta. Rumia, surt per la dreta. Tot d'una torna a ser llençat en escena, i s'entrebanca, cau, s'aixeca tot d'una, s'espolsa, rumia. Toc de xiulet bastidor esquerra. No es mou. Es mira les mans, busca amb la vista les tisores, les veu, va a arreplegar-les, comença a tallar-se les ungles, s'atura, rumia, passa el dit sobre la fulla de les tisores, l'eixuga amb el mocador, va a desar tisores i mocador sobre el cub petit, es fa enrera, obri el coll del vestit, allibera el seu coll i el palpa (3). El cub petit puja i desapareix entre les bambalines emportant-se llaç, tisores i mocador. Es gira per tornar a agafar les tisores, constata, s'asseu sobre el cub gran. El cub gran trontolla, el llença per terra, puja i desapareix entre les bambalines. Es queda estès sobre el costat, cara a la sala, la mirada fixa. La gerra baixa, s'immobilitza a mig metre del seu cos.
No es mou. Toc de xiulet a dalt. No es mou. La gerra continua baixant, es balandreja al voltant del seu rostre. No es mou. La gerra puja i desapareix entre les bambalines. La branca de l'arbre es torna a aixecar, les palmes es tornen a obrir, l'ombra reapareix. Toc de xiulet a dalt. No es mou. L'arbre puja i desapareix entre les bambalines. Es mira les mans.
TELO.
NOTES En la traducció es conserven els gal.licismes de l'argot teatral català. Forçant una mica la nostra gramàtica, es conserva l'ús insistent que fa Beckett de frases coordinades, reiteracions i iteracions. (1) "Il lèuve les yeux", literalmente aixeca els ulls. (2) "Un lasso", literalment un llaç per parar paranys. (3) Joc de paraules intraduïble entre "col" i "cou" (coll de vestit i el coll de la nostra anatomia).
