Adolescents i cànnabis des de la mirada sociocultural.

11A REUNIÓ ANUAL DE LA SOCIETAT CATALANA DE PSIQUIATRIA INFANTJUVENIL Taula: El cànem a debat. Ponència a càrrec: Dr. David Pere Martínez Oró. Unitat de Polítiques de Drogues. Universitat Autònoma de Barcelona. Títol: Adolescents i cànnabis des de la mirada sociocultural. A Catalunya, així com a diferents punts d’Europa, en els darrers vint anys s’ha produït el procés de normalització social del cànnabis. A grans trets, el podem entendre com el procés mitjançant el qual passà dels marges socials a ocupar un paper més notori en certs temps i contexts. Des de 1994 fins a 2006 els consums de cànnabis augmentaren entre la població escolar (14-18 anys). A partir d’aquest moment començaren a disminuir fins a situar-se en 2012 en el 17% el percentatge d’adolescents catalans que havien consumit en l’últim mes. Des del prisma sociocultural, arran de la normalització dels consums, en la actualitat podem observar tres elements en el consums de cànnabis adolescents, i alhora es detecta un procés que invita a la reflexió. Pel que fa al primer element, a partir dels moviments contraculturals dels anys seixanta, els consums s’associaren a la transgressió i a la ruptura amb els valors hegemònics. A partir de la crisi de l’heroïna dels vuitanta, els consums perderen el component ideològic però, tot i això, en les relacions quotidianes restaren com a pràctiques vàlides per transgredir i experimentar amb els límits. En una societat que rebutjava els consums, drogar-se simbolitzava subvertir les normes, per tant, era una pràctica vàlida per mostrar desencís, malestar o senzillament per molestar a la societat angoixada per «la Droga». A més, en alguns casos, el component il·legal, marginal o proscrit cridava profusament l’atenció. Arran dels procés de normalització, els consums han deixat d’associar-se al món clandestí, alternatiu i il·lícit perquè es presenten en els més variats temps i contexts entre persones normalitzades. En aquest nou entorn, entre els adolescents els consums no generen molta distància simbòlica entre els consumidors i els abstinents, ja que pels iguals consumir està normalitzat. Consumir deixa d’associar-se amb la transgressió. D’aquesta manera, els adolescents que vulguin transgredir i experimentar amb els límits utilitzaran altres vies. Tot i això, com que el cànnabis encara molesten a molts pares, els fills el poden entendre com una estratègia òptima per transgredir. En relació amb el segon element, la implementació de la Societat de Consum convertí el cànnabis en un bé de consum a disposició dels adolescents per intensificar les emocions. Al llarg del procés de normalització, cada vegada més persones, independentment de l’edat i l’estrat socioeconòmic, han mantingut contacte amb el cànnabis. En l’actual escenari, prendre drogues ha deixat de representar un element genuïnament juvenil. Els adolescents, en la cerca de diferències simbòliques amb els adults, utilitzaran altres vies, com 1

les clàssiques de la música o la indumentària. Però, en certa mesura, desestimaran prendre cànnabis per simbolitzar la seva pertinència a la condició juvenil. El tercer procés, en estreta relació amb l’anterior, és el desplaçament de les drogues com a ritual de pas cap a la joventut. En èpoques anteriors, beure alcohol, fumar tabac i sobretot fumar porros, funcionava com a ritual de pas cap a la joventut. En els darrers anys, la Societat de Consum ha creat un món simbòlic de productes tant físics (roba, smartphones, pentinats, calçat, etc.) com emocionals (oci en centres comercials, bellesa, viatjar, festivals de música, etc.) pròpiament juvenils que representen el què és la joventut i el ser jove. El consumisme fa del desig necessitat, i si els preadolescents perceben com pròpiament juvenil el consum de certs productes, el ritual de pas es desplaça cap al consum d’aquests productes. Actualment, demostrar a l’entorn la condició juvenil es realitza consumint productes carregats simbòlicament, i no necessàriament mitjançant el consum de cànnabis com en èpoques anteriors. En aquest sentit, cal apuntar que alguns adolescents mostren una gran importància cap a la bellesa física, alguns amb fortes dèries per les dietes i per mantenir un cos escultural; aquesta tendència fa que considerin els consums de drogues (no els d’anabolitzants) com un element pertorbador que provoca cossos grotescos allunyats de l’ideal de bellesa i, en conseqüència, rebutgen les drogues. Tot i aquestes tendències en els consums de cànnabis, observem un últim procés que invita a la reflexió: les demandes de tractament de deshabituació per cànnabis. Aquestes han augmentat en els darrers anys, passant de 589 casos el 2007 fins als 1551 el 2013. Aquest augment es degut a múltiples a factors, a destacar, la latència entre els inicis consum i la demanda. Tot i això, observem entre alguns adolescents, una confusió entre la normalització i la banalització del cànnabis. Entendre el cànnabis com a innocu és una pràctica de risc que pot generar problemes. A més, s’ha de tenir present que actualment existeix una oferta de cànnabis altament potent, que pot desencadenar, entre persones vulnerables, problemes psiquiàtrics. Per això, les estratègies preventives han de proposar missatges adequats a la realitat adolescent.

2