Dades catalogr àfiques
ANUARI de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: Revista de recerca humanística i científica. - I ( 1990). . - Borriana: Agrupació Borrianenca de Cultura, 1990; v.; 23 cm Descripció basada en: n. 26 (2015) ISBN: 978-84-87776-25-0 T. Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana).
lO
Director: Joan Verdegal (Universitat Jaume I) Secretària: Aina Monferrcr (Universitat Jaume T) Delegat editorial: Joan Garf Co11sell de redacció
Consell assessor
Ivan Cabrera (Universitat Politècnica de València) V. García Edo (Universitat Jaume I) Antoni Gil (Universitat Jaume I) Amanda Me li a (Universitat de València) Eugenia Moliner (Roosevelt University, Chicago) Joan R. Mon ferrer (Universitat Jaume I) Joan L. Monterde (Universitat de València) Philippe Reynés (Université de Picardie-Jules Verne) Cimnen Ripollés (Metropolitan State University of Denver) Antoni Roig (Universitat Jaume I) Roser Sabater (Universitat Politècnica de València) Joan Vcrdegal (Universitat Jaume I)
Matilde Alonso (Université Lumière-Lyon 2) Lola Badia (Universitat de Barcelona) M. Carmen I ries (Universitat d'Alacant) Jacek Karwowski (Uniwersytet Mikolaja Kopernika, Torun) Louis Groarke (St. Francis Xavier University, Antigonish) Josep Marco (Universitat Jaume I) Tomàs Martínez (Institut d'Estudis Catalans, Universitat Jaume I) Josep Planelles (Universitat Jaume I) Vicent Salvador (Universitat Jaume I)
E dito: Agrupació Borrianenca de Cultura Encarnació, 45, entresòl - Apartat 155. 12530 Borriana (País Valencià) Assen·orame11tli11giiístic: Servei de Llengües i Terminologia (Universitat Jaume 1) Coberta: Variació sobre un original d'Andreu Alfaro Fotoco mposició i impressió: Imprenta Sichet, S.L . DL: CS-355-1993 ISSN paper: 1130-4235 JSSN clectrà11ic: 2340-4787
PRlNTED IN SPAlN
L'Anuari estil indexat en: lSOC-CCHS, CBUC, MTAR, ULRICH'S, MLA, COPAC, SUDOC, CARHUS PLUS, DICEj CIRC, GOOGLESCHOLAR, LAT INDEX, EZB . t La versió electròn ica de I'Amwri es publica el 23 d'abril de l'any posterior a la impresa i pot consultar-se en: < http://repositor i.uj i. es/ xm Iui/ha nd Iel l0234/4033>
Cap part d'aquesta publicació (inclosos els elements gràfics) no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit de la casa editora.
A NUA RI 1
DE LAGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA REVISTA DE RECERCA HuMANíSTICA 1 CIENTíFICA ,
NUM. 26 • ANY 2015 L'arquitectura que ve Una prospectiva sobre el disseny de l'hàbitat humà /van Cabrera Antoni Roig (eds.)
UNIVERSITAT
JAUME·I
SUMARI
Benvinguda Karl Otto Ellefsen ...................... ........................... ....................................... 5 Preàmbul V icente Mas ... ................... ....... ................... .................. ............................... 7 Vestíbu l Ivan Cabrera, Antoni Roig.................. .. ... ....................................... ............. 9 1.
Arquitectura simbiòtica Consta ntin Spiridonidis, Maria Voyatzaki .................. ............ .... ............ .. l7
2.
L'arquitectura de demà: un enfocament radical Nur Çaglar ........ ....... .................................................................................. 27
3.
El retrofutur en l 'arquitectura: una visió comparada d'Archigram i els metabolistes japonesos Lu is Alva rez Alfaro ................................................................................... 33
4.
Els arquitectes que estan venint .. . Martin Chénot. ....................................................................... .... ................ 43
5.
Reordenar el present Adalberto Del Bo ....................................................................................... 51
6.
Arquitectura per a una altra crisi: dos casos d'estudi britànics Débora Domingo ........ ................. ... ... ........................................................ 63
7.
La proposta educativa i arquitectònica del Rural Studio: una visió de fu tur Xavier Vendre ll ........................................... ................................. .... .......... 73
8.
El monument i el seu interior: enfocament cultural versus enfocament conservador Koenraad Van C leempoel, Bie Plevoets .................................................... 83
9.
Repensar la urbanitat: ecologia, infraestructura, urbanització Adrià Carbonell ..................... ... ........................... .. .................................... 93 Resutns ............. ...................... ..................................... ............................... 99
Arquitectura per a una altra crisi: dos casos d'estudi britànics1 (
[email protected]) Universitat Politècnica de València
DÉBOR A DoMINGO CALABUJG
1. Introducció Pocs eslògans han suscitat tanta controvèrsia en la història política de la Gra n Breta nya com el pronu nc iat pel primer ministre conservador pe r a la seua campanya electoral de 1959: «Britons, you've never had it so good» («Britànics, mai us ha anat ta n bé»). Segons Harold MacMillan, s' havia arribat al final de l'era dels raciona ments, de les retallades i de la inflació viscuda sota el govern laborista, i s' havia de posar fi al «malson doctr inari del socialisme i les seus polítiques de nacionalització i planificació centralitzada» (BBC, 2008). Aquest optimisme sonava certa ment visionari després de les di fi cuitats travessades durant els quinze següents anys a la Segona Guerra Mu ndi al, però no deixava de ser cert q ue el país despertava d'una letargia i es trobava immers en un incipient creixement econòmic. Els historiadors, atenent a una visió panoràmica del segle xx, han etiquetat el període comprés entre e11945 i el1970, pe r al conjunt dels països europeus industrialitzats, com a «l'edat d'or»; les claus per compre ndre-la resideixen en l'auge del capitalisme i la profunda tra nsformació de la societat (Hobsbawm, 1995). No obstant això, l'estat de benestar aconseguit a la Gran Bretanya, on en els anys 70 es va arribar a invertir el40% de la despesa pública e n serveis socials, no hauria sigut possible sense polítiques contundents, planificades i executades amb precisió. Aquestes operacions transcendiren l'alternança de governs conservadors o laboristes - encara que sí que hi va n haver modificacions menors en la gestió- atenent amb responsabilitat a la voluntat i profit d'un creixement econòmic accelerat. Aquest text escomet una breu anàlisi comparativa de dos casos d'estudi significatius. En p1imer lloc, els British New Towns, construïts a partir de 1946, van tenir el seu migen en la voluntat de descongestionar les grans ciutats i paHiar aixi els excessos de la revolució industrial. En segon lloc, i de manera més tardana, les Plateglass Universities buscaven trencar el monopoli elitista de les universitats d'Oxford i de Cambridge per a facilitar l'accés de les classes socials menys avantatjades als estudis superiors. En ambdós casos, els processos van ser simi lars: informes d'experts donaren suport a les lleis que centralitzare n la gestió, i l'execució es va planificar per ser desenvolupada per comissions locals. Els objectius van ser també, en el fons, coincidents: es tractava de dotar la societat d' un entorn saludable on viure, o d'accedir a una educació especialitzada, però també es procurava repartir geogràficament i estratègica la producció econòmica del país i d'utilitzar els professionals necessaris per a la reorientació de la riquesa. 1 Traducció del castellà de Nadi a Sala Morell , realitzada com a part de les tasques incloses dins del seu projecte formatiu per a l'assignatura de Pràctiques Externes (TT0957) cuniculars del grau de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I.
Anuari 26 (2015: 63-72). ISSN 1130-4235
hllp: //dx.doi.org/ 10.6035/A nuari.20 15.26.9
64
ANUARI DE L'AGRUPACIÓBORRI ANENCA DE CULTURA, 26
2. British New Towns La creació de ciutats de nova planta, com a ei na de planificac ió territorial, no va ser exclusiva de Gran Bretanya. Països nòrdics corn ara Dinamarca, Suècia i Finlàndia, però també altres europeus com els Països Baixos, França, Polòn ia o Hongria, van experimentar per diversos motius polítiques de creació de nous nuclis urbans en aquestes dècades del segle xx. E l cas de Gran Bretanya, però, fou un dels més rellevants per l'envergadura i l'eficiènc ia metodològica demostrada en el procés. La prova són els nombrosos estudis sobre el tema que comprenen des de les publicacions coetànies (Landau , 1968; Merlin, 197 J) fi ns als registres i recopilacions més recents en el món acadèmic. 2.1. La política La Gran Bretanya és el bressol de la «ciutat jardí», concepte d 'urbs li mitada en mida i població, autosuficient en la seua gestió i híbrida en la seua naturalesa edificada i poblada d'arbres, definida per Ebenezer Howard a finals del segle XIX. Sembla lògica deduir que noves ciutats basades en aquest concepte serien la solució als problemes derivats de la superpoblació assolida en les grans ciutats del país, especialment en el cas de Londres. A d'altres polítiques d'allotjament massiu de la postguerra, com van ser les urbanitzacions d'habitatges socials (housing estafes) o les extensions suburbanes, es va afegir la gran operació de desenvolupament territorial que consistia a implantar un cinturó verd al voltant de la gran capital i a situar ciutats petites en un anell exterior: la senzilla translació a la rea litat dels dibuixos publicats en The Carden Cities ofTo-morrow el 1902 (Figura 1). L'origen d'aquesta política va ser anterior a la Segona Guerra Mundial i es va situar en l'informe Barlow, docu ment desenvolupat entre el 1937 i el 1940, que apuntava cap a la descentralització com a solució als problemes de concentració de la població industrial. El
iL·--
f -·~
-. "'
Figura I. Ebenezer Howard. The C arden City concep!, 1902 .
Amwri 26 (2015: 63-72). ISSN I 130-4235
Figura 2. Esquema d'anells concèntrics per a Londres proposat pel Pla Abercrombie el 1945. hnp: 1/dx.doi.org/ 10.6035/Anuari.20 I5.26.9
ARQUlTECTURA PER AUNAALTRA CRISI: DOS CASOS D'ESTUDI BRITÀN ICS
65
Pla Abercrombie, encarregat per Lord Reith al capdavant del recentment creat ministeri d'obres i plan ificació (1942), va prendre forma tres anys després d 'aquesta qüestió. La ciutat de Londres no po d ia admetre noves indústries; de fet, algunes de les que ..... ._., ,,w;, a- ...... ••••n ............... u, ja existien havien de ser desallotjades. De u, uw.•• 11 , • ·•·-•nwt l la mateixa manera, havia d e redui r-se la pobl ac ió resident m itj ançant estratègies que incentivaren el desplaça men t. A ix í, la cap ita l brità nica comptaria amb un a estruc tura territorial basada en quatre anells concèntrics: el nucli central fortament urbanitzat que necessitava descongestionarse; la perifèria de dèbil densitat i població disseminada, que havia de romandre estable; els terrenys que pertanyien al Green Belr Acr ( 1938), objecte d 'equipaments recreatius i Figu ra 3. Mapa de les 26 Britisil New Towns, de caràcter rural; i l'anell extern destinat al classificades segons generacions. reallotjament de la població, és a d ir, a les noves ciutats. Aquestes comptarien amb una poblac ió aproximada de 50.000 habitants i el seu patró urbà seria simi lar al proposat per Ebenezer Howard (Figura 2). El 1946 el govern laborista va aprovar la New Town Acr que establia, entre altres mesures, aquelles q ue tenien a veure amb els avantatges administratius i fiscals per al trasllat de les empreses i la creació de nous llocs de treball fora de Londres, al mateix temps que es penalitzaven, i fins i tot es negaven, els permisos d'activitat industrial di ns la capital. Des de l'any d'aprovació de la llei, fi ns al 1970, es crearen vint noves ciutats. La majori a d'aquestes se situaren al voltant de Londres, encara que també van ser objecte de descongestió urbana, ciutats com ara Leicester, Birmi ngham, Li verpool i Newcastle (a Anglaterra), a més de Glasgow i Edimburg (a Escòcia). Els estudis especialitzats determinen tres fases d iferents de desenvolupament, en funció de les característiques principals del model urbà (Figura 3). u . ~
n ...,~A:.~;
I.U'o.>U
1•, - . , . o o i
