CERÀMICA PREHISTÒRICA ASSOCIADA A ESCÒRIA DE FOSA DE MINERAL DE COURE A LA SERRA DE TRAMUNTANA

CERÀMICA PREHISTÒRICA ASSOCIADA A ESCÒRIA DE FOSA DE MINERAL DE COURE A LA SERRA DE TRAMUNTANA Josep Antoni Alcover(\), Miquel Trias(2) i Àlex Valenzuela(l ) (1) Departament de Biologia i Conservació

Institut Mediterrani d 'Estudis Avançants (2) Speleo Club Mallorca

INTRODUCCIÓ La darrera dècada s' ha documentat la presència d'una sèrie d' estacions arqueometal'lúrgiques a la zona central de la serra de Tramuntana (Ramis et alii, 2004, 2005; Alcover et alii, 2007). Entenem com a estacions arqueometal'lúrgiques els indrets on s' ha localitzat escòria de fosa de mineral de coure, no relacionables amb activitats modernes, independentment de si es tracta de llocs de producció de metall o no. De vegades s'han trobat fragments aïllats d'escòria, però més habitualment es troben concentracions. Les estacions amb fragments aïllats d' escòria probablement no són indrets on s' ha produït la fosa del mineral, mentre que les que presenten majors concentracions corresponen a indrets de producció. Algunes d' aquestes estacions amb concentracions d'escòria són a l'aire lliure, mentre que d' altres es troben associades al que s'han denominat balmes metal·lúrgiques. Aquest terme engloba balmes pròpiament dites, covals, alguna entrada de cova i fins i tot un espai sota una gran pedra caiguda. A algunes d'aquestes balmes s'han trobat concentracions de morterets, i/o restes de fornals de fosa, així com fragments de ceràmica. Les restes d'escòria es varen trobar per primera vegada a la zona central de la serra de Tramuntana (a Mortitx, prop de l'avenc de l'Aigua), a començaments dels anys vuitanta (Carbonell et alii, 1981). Inicialment varen ser interpretades com a fragments d'obsidiana, adscripció que es va mantenir a la literatura espeleològica (e.g. , Merino, 1997) i arqueològica (e. g. , Guerrero, 1995, 1996; Hernando, 1999) durant dues dècades. Alcover et alii, (2001) identificaren les reste~ com a escòria de fosa de mineral de coure i les varen atribuir, com a mínim, a una fase inicial de la prehistòria de Mallorca, indicant que no es podia descartar que algunes de les estacions fossin posteriors. La cronologia proposada es fonamentava en la troballa d'uns fragments d' escòria obtinguts en contextos arqueològics:

- 33-

(l)-d'una banda, unes poques restes trobades al jaciment del coval Simó, amb datacions radiocarbòniques associades situades entorn del 2000 aC (e.g., Coll i Ramis, 2014); (2) d'altra banda, un únic fragment trobat a la boca de la cova Estreta, a un conjunt arqueològic prehistòric atribuïble, per la tipologia de la ceràmica obtinguda, al pretalaiòtic mallorquí (Ramis i Quintana, 2001). La troballa d'aquestes estacions arqueometal'lÚfgiques ha estat discutida per diferents autors (e.g., Guerrero, 2006: 64-65; Guerrero et alii, 2007: 134, Perelló et aliï, 2010; Salvà et alii, 2011; Salvà, 2013: 26), els quals dubten que moltes de

e Coval del Ratolí

o

Covalet dels Orats

Cova de s' Entreforc

B

E balma de Llebeig

sa Coqueta

H balma des Burgar

baJma des Cocons balma de ses Farines

.'-.

... . . . . . .

balma de Jes Fa rines

Làmina J. Ceràmiques associades a escòria de fosa de mineral de coure. Les lletres corresponen a les peces descrites al text.

- 34-

Localitat

Tipus

Morterets

Gressols/

Ceràmica

Fornals

prehistòrica

I

Avenc de l'Aigua

A

-

-

-

2

Mortitx-2

A

-

-

-

3

Mortitx- 3

A

-

-

4

Balma de l'Avenc

8

sí

SÍ

sí

5

Balma de l'O livera

B

Sl

6

8alma de Ll ebe ig

8

SÍ

-

SÍ

7

Balma I de ses Farines

B

sí

sí

sí SÍ

-

I ,

8

Balma del Burgar

B

SÍ

-

9

Camí del 8urgar

A

-

10

Torrent dels 8overons

A

-

-

-

-

11

Balma d'en Martí

B

-

-

-

12

Balma del camí de la Malé

B

Cova de l' Entreforc

8

-

-

13

-

SÍ

14

8alma dels Cocons

8

SÍ

Les Covasses

8

-

sí sí

sí

15

16

Balmes I i 2 d'en Pastor

8

SÍ

-

-

-

17

Lo Marge

8

-

-

-

18

C lot Cremat

A

-

-

-

-

SÍ

sí sí

19

Balma Rotera

8

20

Balma de la Palònia

8

-

21

Coval de l' Era

B

SÍ

-

22

Cova let dels Orats

8

-

23

Coval del Ratolí

8

sí

-

,.-

Taula 1, Estacions arqueometaUúrgiques que han lliurat més d'un quilogram d'escòria, amb indicació del tipus d'estacions (A: estacions a l 'aire lliure; B: balmes, coves i covals), presència d 'estructures de fosa i de ceràmica prehistòrica. Les balmes 1 i 2 d'en Pastor s 'han considerat conjuntament, degut a la seva proximitatparet d 'enfront del gabinet una peça de secció curvilínia més ampla en un extrem que en l 'altre, amb una deformació material a la part superior i una escotadura pronunciada a la part inferior que es reconeix clarament com una canyellera (Fig 2). Com a decoració,

les estacions presentades per Ramis et alii, (2004, 2005) i Alcover et alií, (2007) siguin fins i tot prehistòriques. Un dels arguments presentats per alguns d'aquests autors rau en que no s'ha trobat evidència arqueològica que permeti datar-les. ; Aquest argument es desqualifica per les associacions amb ceràmica prehistòrica obtingudes tant al coval Simó (on es va poder datar un os procedent d'un nivell amb escòria de fosa; KIA -15726) com a la cova Estreta (on es va identificar ceràmica pretalaiòtica associada a l'escòria), així com a altres nou jaciments (veure

- 35-

taules 1 de Ramis et al., 2005 i taula 1 d'Alcover et alii, 2007; aquests jaciments no han lliurat materials datables mitjançant carboni 14). Un altre argument (Perelló et ali i, 2010; Llull et alii, 2011; Salvà et al., 2011) rau en que suposen que l' escòria trobada procediria de la fosa d'una ganga la viscositat i densitat de la qual només podria ser producte d'una tecnologia que no seria pròpia dels períodes inicials de la prehistòria de Mallorca. Aquests autors no documenten que hagin estudiat cap escòria, sinó que presenten els seus dubtes a partir de les analítiques subministrades per Ramis et alii, (2005) i Alcover et alii, (2007). Perelló et alii, (2010) diuen a més que Ramis et alii, (2005) situen algunes de les troballes al Calcolític, quan aquests autors en cap moment esmenten el Calcolític al seu treball. Els mateixos autors (Llull et alii" 2011) dubten que puguin correspondre al Calcolític o al Naviforme I. Com indiquen Ramis et alii, (2004, 2005), Alcover et alii, (2007) i Ramis i Santandreu (2011), no hi ha cap dubte que com a mínim una part dels jaciments arqueometal'lúrgics que varen presentar s 'han de situar als inicis de la prehistòria de les Balears (és a dir, des d'abans del 2000 aC fins a uns pocs centenars d'anys després, en el període cultural conegut com a Bronze Inicial de Mallorca, d ' acord amb Ramis i Santandreu, 2011), i que l'explotació local prehistòrica de coure es va estendre, almenys, fins a moments indeterminats del Bronze Final (en base a les ceràmiques associades trobades a diversos jaciments). En aquest treball volem donar a conèixer algunes de les ceràmiques obtingudes durant les prospeccions que varen permetre la localització de les estacions arqueometal'lúrgiques presentades per Ramis et alii, (2004, 2005) i Alcover et alii, (2007). No es tracta d'un estudi a fons de les ceràmiques esmentades. Pensam que és d'interès donar-les a conèixer ja que consideram que una part de les ceràmiques aquí descrites constitueixen una evidència arqueològica addicional que apunta cap a una cronologia arcaica dels jaciments on s'ha trobat, en part coherent amb les troballes del coval Simó i de la cova Estreta, tot i que no es pot descartar que aquesta tipologia ceràmica arcaica pugui haver perdurat a la zona durant un temps indeterminat. D'altra banda, com a mínim una de les ceràmiques aquí presentades es característica d'un període posterior, cosa que documenta l'extensió de les activitats de fosa de mineral de coure com a mínim durant el Bronze Final. Malauradament, les restes ceràmiques trobades, associades a restes d'escòria de fosa, no estaven associades a materials datables amb carboni 14. Per a aquest treball hem seleccionat tan sols alguns dels jaciments, que són els que han lliurat fragments ceràmics típics (vores) de tipologia més arcaica. Pensam que donen suport a l'atribució prehistòrica presentada als treballs anteriors i que permeten descartar les crítiques dels autors que han posat en dubte l'atribució prehistòrica arcaica d'aquesta escòria de fosa.

- 36-

--

.f""\.. Balma

..o.. Cova

.a...

Presència de ceràmica

..... ..... Basalt del Keuper

~~~ ~~~

Camp d'escòria

Fig. 1. Estacions arqueometal'lúrgiques amb quantitats majors d'escòria, juntament amb d'altres de les quals parlam a aquest treball. La numeració de les estacions correspon, a la dels treballs de Ramis et alii, (2005) i Alcover et alii, (2007). A. Zona d'Albarca. B. Zona de Mortitx. Els camps d'escòria Mortitx-2 i Mortitx-3 es presenten conjuntament degut a la seva proximitat (3-2).

- 37-

JACIMENTS DE PROCEDÈNCIA DE LA CERÀMICA Actualment es coneixen una seixantena d'estacions arqueometal'lúrgiques a la zona central de la serra de Tramuntana, de les quals als treballs de Ramis et al., (2005) i Alcover et alii, (2007) s'han presentat 55. Tretze d'aquestes estacions han lliurat restes de ceràmica. Dues estacions (coval Simó i cova Estreta) són contextos arqueològics excavats (Coll, 2001; Ramis i Quintana, 2001). En altres dos casos (balma del Mussol i balma Balladora) es tracta de fragments petits atípics indeterminables (poden ser prehistòrics o no). A les nou estacions restants han aparegut restes de ceràmica prehistòrica. Tres estacions (és a dir, un 5,1% de les estacions donades a conèixer), la Balma 1 de la serra de ses Farines, una estació a l'aire lliure de la mateixa serra de ses Farines i la balma d'en Martí, han subministrat també alguns fragments de ceràmica islàmica. Segons aquest percentatge, alguns autors (e.g. , Salvà 2013) han qüestionat la cronologia prehistòrica del conjunt degut a que "les restes de ceràmica prehistòrica localitzades són molt minses i en moltes ocasions mesclada amb ceràmica romana, islàmica o medieval cristiana". Les 55 estacions arqueometal ' lúrgiques presentades per Ramis et alii, (2005) i Alcover et alií, (2007) lliuraren quantitats molt diverses d'escòria, des d'estacions que subministraren una única resta fins a 23 estacions on s'ha trobat més d'un quilogram de restes. D'aquestes 23, n'hi ha 17 (el 74%) que eren balmes/ covals/covetes i 6 que eren estacions a l'aire lliure. A 9 de les balmes (el 53%) on s'ha trobat més d'un quilogram d'escòria, també s'han trobat jaços de morterets, i a 9 (el 53%), restes de ceràmica prehistòrica (a altres dues, restes de ceràmica indeterminable). A les estacions a l'aire lliure no s'han trobat mai ni jaços de morterets ni restes de ceràmica prehistòrica. L'associació entre balmes, jaços de morterets i ceràmica prehistòrica és clara. La presència de ceràmica prehistòrica està associada de manera significativa a les balmes que contenen jaços de morterets = 9,271; df = 1; P < 0,01) i, en conseqüència, no s'ha d'interpretar com a producte de l'atzar.

e

Les ceràmiques que aquí es descriuen procedeixen de les estacions següents (vege-ne fig. 1): - Balma de Llebeig La Coqueta - Cova de l'Entreforc - Covalet dels Orats - Balma dels Cocons - Balma del Burgar

- 38-

- Coval del Ratolí - Balma 1 de la serra de les Farines Cinc d'aquestes estacions contenen morterets, cacanets, que suggereixen que degueren ser emprades durant un període prou dilatat. A les altres dues (la Coqueta i cova de l'Entreforc) no s'han trobat aquests tipus d'estructures. Totes aquestes estacions, llevat de la Coqueta, ran lliurat restes abundants d' escòria. Aquestes estacions foren descrites per Ramis et alií, (2005), llevat del coval del Ratolí, presentat per primera volta per Alcover et alh, (2007) . La ceràmica fou obtinguda en superficie o a menys de 5 cm de la superfície a la majoria d'estacions. A la Coqueta fou trobada dins d'una acumulació de femta de cabres, a uns 60 cm de fondària, juntament amb unes poques restes d'escòria. A la balma de Llebeig es va trobar, mesclada amb escòria, a uns 5-10 cm de fondària, a una cala de prospecció. L'única estació que ha estat objecte d'excavació és la balma 1 de la serra de les Farines, intervenció que va permetre documentar una fornal per a la fosa del mineral de coure (Ramis et alii, 2005; Ramis i Santandreu, 2011).

CERÀMICA OBTINGUDA DE TIPOLOGIA ARCAICA Les restes ceràmiques obtingudes són principalment fragments atípics, en molt mal estat de conservació, malgrat que també hi ha alguns fragments de voreres i de bases. A les làmines 1 i 2 presentam els perfils i les fotografies dels principals fragments típics trobats.

Descripció dels materials A. Fragment de 6,76 cm de pasta grisa i desgreixant mineral molt fi i

escàs. Gruix del llavi, 1,8 cm; gruix de la paret, 0,7 cm. Tipològicament correspon a un tonell de parets còncaves amb boca tancada. La vora no està diferenciada i el seu llavi és triangular. B. Fragment de 8,59 cm de pasta grisa fosca amb desgreixant mineral molt escàs. Gruix de la paret, entre 0,3 i 0,7 cm. Tipològicament correspon a un cassola de perfil troncocònic. Les parets són rectes i el llavi arrodonit. Té un agafador petit de dimensions molt reduïdes (2,3 cm d'ample per 0,7 cm de llarg) que ha estat interpretat en altres casos com a puramet¡lt decoratiu (Fernandez-Miranda, 1978: 161-162). Més enllà d'aquest aplic petit, la peça no presenta cap tipus de decoració. Morfotípicament és similar a la forma 6 de la tipologia ceràmica pretalaiòtica proposada per Veny (1968) i a la forma 2b de la tipologia de Femandez-Miranda (1978). -39-

Ambdós autors la situen cronològicament a l'Edat del Bronze i Veny (1968) apunta que aquest tipus ceràmic és característic de les ceràmiques en incises (1968:415). De fet, aquesta forma ha estat documentada la és com incisa, jaciments on s'han recuperat fragments de ceràmica Canova (Cantarellas, 1972: 26). fosc amb desgreixant mineral ¡ C. Fragment de 2,69 cm de pasta color marró de mitjà. Gruix de la paret, 0,5 cm. Tipològicament correspon a un bol coves les a sovint ades vora no diferenciada, assimilable a les localitz un funeràries de l'Edat del Bronze (Veny, 1968), però que aquí presenta modelatge molt irregular. de la D. Fragment molt petit (3,31 cm) de vora amb el llavi arrodonit. Gruix un paret, 0,4 cm. Les seves reduïdes dimensions impedeixen determinar perfil de morfo tipus concret però, sembla que és qualque tipus de cassola li troncocònic. La pasta està molt depurada i presenta desgreixant vegeta mineral. unes E. Mamellot o agafador amb depressió a la part superior. Aquest aplicté pasta d'una fet Està dimensions de 2,30 cm d'ample per 3,31 cm de llarg. reductora en l'interior i oxidant en la superfície. Aquest tipus d'agafa dor sol trobar-se en els vasos ovoides. Aquesta forma té una cronologia àmplia en el període entre les edats del Bronze i del Ferro (Pons, 1999: 105; Forma 8). El cos és de perfil ovoide amb la boca lleugerament més ampla que la base i el llavi arrodonit. Hi ha paral·lels a les navetes de Can Amer, l'Hospitalet Vell i Son Oms. i oxidant F. Fragment de 3,61 cm fet amb un pasta reductora a l' interior és un ent ògicam a l'exterior. Presenta desgreixant mineral petit. Morfol fragment de vora amb el llavi arrodonit que possiblement va correspondre a una olla ovoide o globular. i poc G. Fragment informe de 5,54 cm fet amb pasta grisa molt depurada desgreixant mineral que presenta a la superfície exterior un aspecte de oxidant marronós. Gruix de la paret 0,8 cm. Destaca per la presència l'acabat espatulat. 3,1 cm a la H. Fragment d'uns 5,46 cm que pertany a un aplic. El monyó té base i 2,5 cm de llarg. La pastaI és reductora a l'interior i lleugerament oxidant a l'exterior. Presenta desgreixant mineral mitjà. La peça c correspon a un fragment d'olla pitoide. Aquest gran contenidor ceràmi ca. talaiòti és característic de la fase final del Bronze o d'inicis de l' època presenta I. Fragment de base d'uns 7,2 cm. La pasta, d'un to gris marronós, ipció d'adscr plana, poc desgreixant mineral. Pertany a un vas amb base --40-

prehistòrica mala de definir, però en tot cas no de la primera fase del poblament.

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS Tot i l ' escassesa de materials ceràmics prehistòrics que s'han trobat associats a restes d'escòria de fosa de mineral de cOure, les nou peces que aquí es presenten documenten inequívocament que en èpoques prehistòriques hi havia activitat arqueometal ' lúrgica a l'àrea central de la serra de Tramuntana, en contra del que opinen diversos autors. Sabem que aquestes activitats s'iniciaren en una fase molt inicial del poblament humà de Mallorca, com demostra la troballa de fragments d'escòria al jaciment del coval Simó a 920 metres d'altitud (Coll, 2001). Probablement alguns dels fragments descrits aquí pertanyen a aquesta fase inicial del poblament. Som conscients, però, que la tipologia ceràmica no és un mètode infal'lible d'inferència de cronologies, i que diferents tipologies arcaiques poden haver persistit a determinats indrets més que a altres, com ara a comunitats aïllades de la Serra. Tanmateix, les troballes aquí descrites revelen que a les estacions arqueo-metal'lúrgiques de l'àrea central de la serra de Tramuntana es troba una diversitat ceràmica que inclou no sols tipologies molt arcaiques sinó també d'altres més modernes, com són un fragment de pitoide (H) i una base plana (I). L'aparició d'aquestes formes no es correspon als inicis del poblament, per això s 'ha de deduir que l'activitat arqueometal'lúrgica iniciada a una fase primerenca del poblament continuà durant centenars d'anys, almenys fins a finals de l'Edat de Bronze o inicis de l'Edat de Ferro. És important destacar l'associació que hi ha entre balmes metal'lúrgiques, jaços de morterets i ceràmica prehistòrica. La manca de ceràmica prehistòrica als jaciments arqueometal'lúrgics a l'aire lliure probablement es deu a la desaparició de la ceràmica a aquests indrets degut a l'acció dels agents meteorològics. Segurament aquestes estacions també són prehistòriques, tot i que ens hi manca l'evidència ceràmica. Finalment, hem de fer constar que a cap jaciment arqueometal ' lúrgics que s' ha trobat s'han localitzat ossos d'animals que puguin datar-se. Aquesta absència apunta a que probablement les activitats de consum d'aliments es devien fer enfora dels indrets on es fonia mineral.

AGRAÏMENTS Aquest treball s'inclou al Projecte de Recerca CGL2012-38087 de laDGICYT del Ministeri d'Economia i Competivitat.

-41-

BIBLIOGRAFIA e entre els primers ALCOVER, J.A. et alii. (2001): "Bases per al coneixe ment del contact 5-57. pàg. 24, Endins, ". Balears les colonitzadors humans i la naturale sa de Pollenç a". Endins, - (2007): "Noves balmes metal'lú rgiques a les muntan yes d'Escor ca i 31, pàg. 161-178. Ahorro s y Monte de CANTARELLAS, C. (1972): Ceramica incisa en Mallorca. Caja de Piedad de las Baleare s, Palma. l' aire lliure de la zona CARBONELL, E. et alii. (1981): "La indústri a en sílex del jacimen t a , 8, pàg. 75-80. Endins a)". del Rafal des Porcs-C ova des Drac (Santan yí, Mallorc coval Simó (Escorc a, COLL, J. (2001): "Primer es datacio ns absolut es del jacimen t del . Mallorc a)". Endins , 24, pàg. 161-168 culture site ofCova l COLL, J. i RAMIS, D . (2014): "Absolu te chronol ogy for the Beaker Simó (Mallorca, Baleari c Islands) " . Radioc arbon, 56, 439-45 0. de Mallorca. CSIC, FERNANDEZ-MlRANDA, M . (1978): Secuencia cultura l de la Prehist oria Madrid. balear". Revista de GUERRERO, Y.M. (1995): "La edad oscura de la arqueol ogía Arqueología, 166, pàg. 15-23 . , al Congrés del - (1996): "El neolític o balear: Status quaestionis e hipótes is de trabajo" tats agrícoles. comuni les de ació implant i ió Formac . Neolític a la Península Ibèrica . 805-822 pàg. I, tum, Rubrica Gavà, Gavà-Bellaterra. Gavà: Museu de Registr o arqueol ógico GUERRE RO, Y.M. et alii. 1(2007) : "Prehis toria de las Islas Baleare s. ologica l Reports, y evoluci ón social antes de la Edad del Hierro" . British Archae International Series, 1690, pàg. 1-441 . la Ibérica. Una HERNAN DO, A. (1999): Los primeros agricul tores de la Penínsu historiografia crítica del Neolítico. Madrid , síntesi. la explota ción de cobre LLULL, B . et alii. (2011): "Nueva s aportac iones para el estudio de so Interna cional sobre Congre V del durante la prehisto ria de las islas Baleare s". Actas 2008) , pàg. 143-150. (León, o Europe e Minería y Metalurgia Históri cas en el Suroest d'en Massot (Escorc aMERINO, A . (1997): "Nueva s cavidad es de la zona de Mortitx- puig Pollença), Mallorc a". Endins, 21 , pàg. 51 -62. ria?" Mayurqa , 33, PERELLÓ, L. et aliï. (2010): "El coure balear: explota ció a la prehistò pàg. 63-75. iòtic final i al talaiòtic PONS HOMAR, G. (1999): Anàlisi espacial del poblam ent al pretala I de Mallorca. Consell Insular de Mallorc a, Palma. Mémoi re de la Société RAMIS, D. et alii. (2004): Prehisto ric copper smeltin g at Mallorc a. . Prehistorique Françai se, 27, pàg. 217-224 ls arqueol ògics a RAMIS, D. i QUINTANA, C. (2001): "Notíci a de la troballa d ' uns materia . l' entrada de la cova Estreta (Pollen ça)". Endins , 24, pàg. 155-159 les Illes Balears ". de s RAMIS, D. i SANTANDREU, G. (2011): "Arque ologia de les caverne

Endins , 35, pàg. 317-332.

--42-

D. et alii. (2005): "Metal'¡úrgia prehistòrica del coure a les muntanyes d' EscorcaPollença (Mallorca)". Endins, 27, pàg. 19-46. SALVÀ, B. (2013). Arqueometal'lúrgia com a reflex de l'estratificació social a les illes Balears. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona (707 pàgines).

RAMIS,

B. et aLii. (2011): Aproximación a la metalurgia prehistórica de las Baleares: estudio analítico de minerales cupríferos de Menorca". Actas del VIII Congreso Ibérico de Arqueometría, pàg. 183-196. I VENY, C. (1968): "Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Mallorca". Bibliotheca Praehistorica Hispana, 9, pàg. J-429. SALVÀ,

-43-