Comunitats agrícoles al Pirineu. Estructures relacionades amb l’emmagatzematge (sitges i fosses)

Comunitats agrícoles al Pirineu L'ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra)

In memoriam Pere Canturri Montanya

Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra, núm. 6 Comunitats agrícoles al Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del V mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra)

Coordinadors

Abel Fortó García



Àlex Vidal Sánchez

Fotografies

Patrimoni Cultural



Pablo Martínez Rodríguez



Xavier Clop García Alfons Fíguls Alonso Òscar Augé Martínez Ferran Antolín Tutusaus Rosa Maria Albert Cristòbal Irene Esteban Alamà

Planimetries

Patrimoni Cultural Ferran Antolín Tutusaus



Georgina Prats Ferrando

Dibuixos

Patrimoni Cultural Pablo Martínez Rodríguez Alfons Fíguls Alonso

Cartografia

Patrimoni Cultural



Xavier Clop García

Correccions

Servei de Política Lingüística



Pites Roure

Traduccions

Olivier Codina Vialette (francès) Xavier Maese Fidalgo (anglès)



Jimena Perdomo (anglès)

© Govern d’Andorra Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Departament de Patrimoni Cultural Dipòsit legal: AND.133-2016 ISBN: 978-99920-0-796-9

Comunitats agrícoles al Pirineu L'ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra)

Presentació

L’estudi que ha portat a l’edició del llibre Comunitats agrícoles al Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra) neix, inicialment, d’una excavació d’urgèn· cia realitzada al Camp del Colomer i d’una de preventiva al Carrer Llinàs núm. 28, ambdues a la vila de Juberri (2009 i 2010).

la possibilitat de facilitar la seva difusió entre la comunitat ci· entífica i el públic en general i, de ben segur, aquesta aportació obre la porta a nous estudis que perfilaran i completaran el nostre coneixement d’aquest període de les Valls.

De bon principi, la tipologia de les restes excavades i els ma· terials exhumats deixaven entreveure que aquests jaciments presentaven unes peculiaritats mereixedores d’una anàlisi més acurada i, a la llum dels primers resultats obtinguts, es va pro· gramar l’edició d’una monografia del Patrimoni Cultural d’An· dorra per tal d’ampliar l’abast del que, sinó, hauria estat una mera memòria administrativa. El treball resulta de la implicació constant de diversos inves· tigadors i col·laboradors sense els quals el sisè volum de la col· lecció, que aporta noves dades sobre el llegat neolític d’Andor· ra i, de retruc, permet nous enfocaments sobre la prehistòria d’aquest sector dels Pirineus Orientals, no hauria pogut veure la llum. Cal també destacar que, per primera vegada, aquest projecte s’ha ideat per ser difós digitalment. D’aquesta manera s’assoleix

7

Presentació

Índex

Pròleg 11

Les estructures del Camp del Colomer (A. Fortó; A. Vidal)

41

Introducció general

15

Grup d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja

43

Marc geogràfic (A. Fortó; V. Turu; A. Vidal)

17

Grup de fosses indeterminades

57

El Neolític a Andorra (A. Fortó; A. Vidal)

19

Grup de cubetes o fosses de petites dimensions

61

Grup d’estructures de combustió

65

Grup d’estructures diverses o indeterminades

73

El Neolític a Andorra, part d’una realitat més àmplia (E. Gassiot; N. Mazzuco)

26

Descripció dels jaciments (A. Fortó; A. Vidal; X. Maese; F. Pujol)

31

Grup de possibles fons de cabana

78

Criteris metodològics

31

El Carrer Llinàs 28

33

Estudi dels materials dels jaciments de la Feixa del Moro, del Carrer Llinàs 28 i del Camp del Colomer

87

El Camp del Colomer

37

Estudi dels materials ceràmics (P. Martínez)

87

Estudi de caracterització petroarqueològica dels productes ceràmics (X. Clop)

8

Índex

149

Estudi de la cadena operativa de la indústria lítica polida manufacturada en roques metamòrfiques (A. Fíguls) Els artefactes macrolítics de mòlta, trituració i abrasió (O. Augé; F. Pujol; V. Turu) Els punxons de Juberri (P. Martínez; A. Vidal; A. Fortó; V. Turu) L’aprofitament litològic per a la indústria lítica a l’entorn de Juberri (V. Turu)

Anàlisi palinològica del jaciment del Camp del Colomer (R. Yll)

231

L’estudi de fitòlits al jaciment del Camp del Colomer (R. Mª Albert; I. Esteban)

237

Estudi faunístic del jaciment del Camp del Colomer (A. Castellà)

245

Estructures relacionades amb l’emmagatzematge (sitges i fosses) (G. Prats)

247

Comunitats agrícoles a Juberri durant la segona meitat del V mil·lenni cal AC

261

161

183

193

201

Bibliografia 271 Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

205

Estudi paleocarpològic del jaciment del Camp del Colomer (F. Antolín)

205

Estudi antracològic del jaciment del Camp del Colomer (R. Piqué)

223

Resums 299

9 Índex

Estructures relacionades amb l’emmagatzematge (sitges i fosses) Georgina Prats Grup d’Investigació Prehistòrica, Universitat de Lleida

Quan els recursos d’una societat són estacionals, tant en el cas de la producció com en el de la recol·lecció intensiva, quan cal assegurar-ne el consum en bones condicions i assegurar-ne l’accés a llarg termini, és necessària l’existència d’estratègies de conservació, les quals poden presentar diferents tècniques i funcions, i correspondre a diversos contextos socioeconòmics. Aquestes tècniques i la seva utilització han estat considerades per la ciència arqueològica una pràctica preadaptativa impor· tant i, fins i tot, necessària i inherent a l’adopció de l’agricul· tura. Al llarg de la història s’han desenvolupat nombroses estratègi· es que han permès conservar i emmagatzemar la gran majoria dels productes vegetals que les societats humanes han produït o recol·lectat. Són diverses les tipologies d’emmagatzematge documentades, com ara els contenidors ceràmics, els fets amb fang, els de fibres vegetals, les sitges, etc. Precisament, la faci· litat de conservació de cereals i lleguminoses és un dels factors que els ha acabat convertint en aliments clau per a la base ali· mentària de les comunitats humanes (Pérez 2013, 118). Al jaciment del Camp del Colomer hem pogut constatar la convivència de diversos sistemes de conservació; l’emmagatze· matge amb control atmosfèric (les sitges), i el que no té cap mena de confinament, que és el cas dels grans vasos ceràmics.

Aproximació metodològica L’anàlisi morfomètrica En el conjunt del jaciment s’han excavat nou fosses documen· tades/identificades com a fosses tipus sitja: SJ1, SJ7, SJ8, SJ10, FS14, SJ19, SJ24, SJ31 i FS34. Totes pertanyen al mateix ho· ritzó cronològic, el qual se situa entre el 4350 i el 3950 cal AC, a la mateixa fase d’ocupació, tot i que no ens és possible de· mostrar la contemporaneïtat entre totes elles. Les fosses tipus sitja constitueixen una de les característiques més rellevants del mateix assentament, i la seva constatació de manera agrupada i a l’aire lliure és una de les novetats més espectaculars que el ja· ciment aporta al coneixement de les activitats agrícoles, durant el trànsit entre el neolític antic i el neolític mitjà, en el context del Pirineu (Taula 1). Per analitzar i comparar les diferents estructures hem utilitzat l’índex «diàmetre de boca/profunditat conservada»,1 tal com ja han aplicat altres estudis (Alonso 1999; Carozza et al. 2005; Gilabert 2009; Albizuri et al. 2011; Hasler et al. 2012; Prats 2013). A continuació, representem les dues sèries de valors (dià· metre superior i profunditat conservada) a partir d’un gràfic de núvol de punts, on veiem que es distribueixen de manera poc estructurada sense que es puguin individualitzar grups d’es· tructures. Al diagrama de correlació on es relacionen aquestes dues va· riables, s’hi pot observar la tendència lineal, l’equació i el co· eficient de correlació. En el primer dels gràfics (Figura 1, a) s’observa una correlació negativa entre les variables diàmetre màxim superior i fondària conservada. És a dir, a mesura que les estructures presenten un diàmetre superior més gran s’ob· serva que la fondària té tendència a disminuir. Per tant, en tònica general, les fosses més ben conservades són les que es troben per sobre la línia de tendència, i les fosses amb un nivell d’arrasament més alt presenten valors per sota la mateixa línia.

1

Les fosses profundes del Camp del Colomer presenten un índex inferior a 1,5.

247

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Taula 1. Taula de les característiques morfològiques de les nou estructures analitzades; morfologia, mesures (en cm), índexs (P = profunditat, DS = diàmetre superior, DM = diàmetre màxim), i volum (en litres).

Figura 1. Diagrama de dispersió on es correlacionen el diàmetre superior i la profunditat conservada de les fosses tipus sitja (figura 1, a). Diagrama de dispersió on es correlacionen el diàmetre màxim i la profunditat conservada. de les fosses tipus sitja (figura 1, b).

Figura 2. Representació dels diferents tipus de fosses estudiades segons el tipus de coll, els perfils, la tendència i la direcció de les parets i el fons.

248

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

En canvi, si agafem i relacionem el diàmetre màxim i la fondària conservada (Figura 1, b), veiem que hi ha una correlació positiva entre les dues variables, però dèbil. Respecte al gràfic anterior, la relació entre aquestes dues és més propera (la correlació és més propera a 1, encara que llunyana), atès que estructures amb un di· àmetre màxim més elevat tenen tendència a tenir una profunditat més gran, exceptuant alguns casos en concret (sitja 7) (Figura 1).

Aproximació funcional

L’anàlisi morfològica

El recurs d’associar certa morfologia a certa utilitat, i a la in· versa, associar una funció determinada a una morfologia con· creta de fossa, respon a la necessitat de crear models de refe· rència per poder entendre i comprendre el mode econòmic i social de la prehistòria del Camp del Colomer i els seus coeta· nis. Seguidament, podem apreciar la distribució de les fosses segons la tipologia establerta sobre la planta del jaciment.

Una vegada hem tingut en compte l’índex D/P, en segon lloc, utilitzarem criteris morfològics per descriure les estructures

En el jaciment del Camp del Colomer s’ha tingut en compte com una de les variables principals per a la classificació de les

d’emmagatzematge. La majoria (sis fosses) presenten una plan· ta més o menys circular i regular (67%), i tres, ovalada (33%). Les formes clarament circulars i ovalades corresponen sobretot a fosses profundes, com en la majoria de jaciments.

estructures la seva funcionalitat primària. Pel que fa a les fos· ses, i sobretot en la majoria dels casos de les estructures profun· des, la funció de conservació és la més probable i la principal. No obstant això, cal tenir en compte que, en general, poques estructures han estat descobertes en ús primari, i que aproxi· mar-nos a les funcions prèvies i anteriors a la seva reutilització com a dipòsits, sense indicadors clars en l’àmbit morfològic i sedimentari, sol ser delicat.

Pel que fa a la morfologia vertical de les estructures, hem es· tablert tres elements principals: el perfil global (recte, exvasat i reentrant), la tendència de les parets (rectes, divergents i con· vergents), i el tipus de fons (pla, còncau i inclinat). L’aplicació d’aquests criteris permetrà establir tant diferències com sem· blances i constants, i determinar l’existència o no de morfolo· gies relativament homogènies. Si analitzem el grup de fosses profundes del Camp del Colomer pel que fa al perfil global, la major part (67%) tenen un perfil reentrant, seguit pel rectilini de parets rectes verticals (22%) i l’exvasat amb parets divergents, amb una sola fossa com a re· presentant (sitja 10). Si tenim en compte la tendència i la direc· ció de les parets de les estructures, podem veure com la majoria segueixen una tendència a la concavitat (56%), un 22% a la ver· ticalitat i un altre 22% a l’obliqüitat. Respecte al fons, els més representatius són el fons pla i còncau amb un 44% cadascun, amb un únic exemplar de fons inclinat (sitja 1) (Figura 2).

Així doncs, l’aspecte morfològic és un aspecte important per· què, junt amb la previsió de la reserva, ja sigui a llarg o mitjà termini, marquen la diferència entre una fossa tipus sitja i al· tres fosses simples, menys profundes. Al llarg de la historio· grafia arqueològica i etnogràfica sobre aquest tipus de fosses, podem trobar exemples on s’ha interpretat i assignat certa fun· cionalitat a determinades estructures, a través de les formes i mesures conservades, com el diàmetre màxim, la tipologia, la forma del coll, etc. (per a més informació, consulteu Francès 1995, 152; Alonso 1999; Miret 2009, 152). La presència d’aquest tipus d’estructures en un jaciment és una de les evidències més clares per determinar l’existència d’un sistema tradicional d’emmagatzematge de productes agrícoles, fonamentalment cereals, que en garanteix la conservació a mit· jà i llarg termini (Asensio et al. 2002, 125). Cal dir, però, que a l’assentament del Camp del Colomer han estat localitzats altres sistemes que també podrien haver emmagatzemat productes agrícoles, com és el cas dels grans vasos o contenidors cerà·

249

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

mics, atuells de dimensions considerables i de gran capacitat, tot i que menor que les sitges (Fortó et al. 2010, 15; Martínez et al. 2014, 49). Hem de suposar, també, que utilitzaven sacs i cistells fabricats amb materials vegetals. Distribució espacial Pel que fa a la distribució espacial, les estructures es troben en un dels vials excavats, clarament focalitzades en una zona determinada, i formen una petita agrupació, menys dues, que es localitzen a certa distància del gruix d’estructures de l’as· sentament.

Tipologia de fosses profundes Seguint la línia d’altres treballs (Equip Minferri 1997; Alonso 1999; Prats 2011), la primera aproximació comparativa d’acord amb la morfologia de les fosses tipus sitja s’ha dut a terme a partir d’una tipologia consensuada, per establir de forma ine· quívoca les similituds i les diferències entre elles. Per classifi· car el conjunt de sitges recuperades al jaciment, hem utilitzat principalment el contorn de la secció, i hem observat que la planta de la boca és de tendència circular i ovalada majoritàri· ament. La seva tipologia es pot resumir en dos tipus fonamen· tals (Reynolds 1988, 85): tancades o de parets convergents, i obertes o de secció cilíndrica.

Tot i així, la distribució és bastant més dispersa respecte a altres agrupacions d’estructures molt més massificades entre elles. Totes se situen les unes al costat de les altres i delimiten el que podríem anomenar una àrea dedicada a l’emmagatzematge (vegeu planta a la descripció del jaciment). La documentació de materials ceràmics i lítics relacionats amb les estructures de conservació ens posa de manifest l’existència d’una zona d’hà· bitat situada a l’entorn i propera a l’assentament que, fins i tot, podria estar relacionada amb algunes de les estructures localit· zades a la Feixa del Moro (Martínez et al. 2014, 54). Dins aquest espai es pot apreciar una intensa activitat domès· tica i econòmica a causa de la quantitat de fosses excavades, fet que ha provocat que algunes estructures es retallessin les unes a les altres i ens donessin informació sobre la cronologia relativa del conjunt. Els rebliments independents de cadascuna de les estructures palesen el seu funcionament diacrònic; no obstant això, els materials recuperats no permeten precisar-ne la cronologia individual, si bé en algun cas tot apunta a un ma· teix moment d’amortització. Així doncs, el problema de la con· temporaneïtat de les estructures, i de quines funcionen amb quines, i en quin moment, segueix amb interrogants, encara que es pugui apuntar alguna observació.

Mentre que en el primer dels casos n’hem diferenciat tres sub· tipus (sitges troncocòniques de parets còncaves, esfèriques i d’embut) segons el perfil de les parets, en el segon només hi ha dues formes (sitges cilíndriques i troncocòniques divergents). Les sitges troncocòniques són estructures amb un diàmetre de base més gran que el de la boca i amb parets convergents des de la inflexió paret base. Les parets de la sitja poden ser rectes i formar un tronc de con més o menys regular, o bé poden estar una mica bombades2. Les sitges de secció en forma d’embut es· tan formades per un coll prominent (de parets rectes o conver· gents) i per un cos troncocònic (de parets bombades o rectes). Finalment, les fosses de secció esfèrica són les que presenten un perfil globular on el diàmetre màxim se sol situar a mitja alçada de la fossa. A diferència de les anteriors, les fosses cilíndriques general· ment tenen les parets verticals, el fons pla i còncau, i els diàme· tres superior i inferior molt semblants. I, per acabar, les sitges de secció troncocònica divergent són les fosses amb parets di· vergents en la major part dels casos, que segurament podrien haver perdut un bon tros de la part superior i haver tingut una forma originària bicòncava (piriforme) (Figura 3).

2 Cal tenir en compte que els processos de neteja i el manteniment de les parets en poden haver modificat la morfologia originària, fet que provoca cert grau de confusió a l’hora d’atribuir alguna de les estructures a un dels dos tipus de sitges troncocòniques.

250

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Figura 3. Tipologies de les fosses tipus sitja a partir de la seva secció.

Figura 4. Les sitges arqueològiques del Camp del Colomer corresponents a les diferents tipologies documentades.

251

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Figura 5. Planta del jaciment amb la distribució de les diferents fosses tipus sitja segons la seva tipologia.

252

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Les sitges troncocòniques són les més nombroses del jaciment, ja que són el 45% del total. Tenen les parets còncaves conver· gents. Les segueixen les sitges cilíndriques, amb el 22% de les estructures, i amb un 11% trobem la sitja amb forma d’embut, la sitja de tendència esfèrica i fossa troncocònica divergent, de les quals es presenta un exemplar de cada cas (Figura 3). Així doncs, queda palesa la convivència de diversos tipus morfolò· gics de sitges en un mateix jaciment, perfectament documenta· da tant a escala arqueològica com etnogràfica. S’ha de tenir en compte que la sitja amb forma d’embut és una tipologia que rarament trobem documentada en els jaciments arqueològics, i aquesta del Camp del Colomer podria represen· tar l’únic exemplar documentat durant el neolític, en la segona meitat del V mil·lenni, al nord-est peninsular. Per trobar-ne algun exemplar més ens hem d’esperar fins al neolític final i bronze inicial, a la plana occidental catalana, concretament al jaciment de Minferri (Juneda, Lleida). En canvi, les sitges ci· líndriques són les majoritàries al llarg de tot el neolític i les trobem representades, junt amb les troncocòniques, des dels inicis del neolític antic (Figura 4). En relació amb la seva distribució per tipologies, com ja hem dit anteriorment, les diverses fosses de conservació es concen· tren en una àrea específica. Rodejant algunes fosses i cubetes veiem com les diferents morfologies s’amalgamen les unes amb les altres. Val a dir que les de secció troncocònica tenen ten· dència a localitzar-se totes en un espai proper, a diferència de la sitja del tipus embut (SJ24), que es troba més allunyada de les restants. Tot i així, les que es troben a més distància del conjunt d’estructures són les sitges SJ7, de secció troncocònica, i la SJ8, que és cilíndrica (Figura 5). Pel que fa al fons, tal com s’ha dit, la meitat d’estructures tenen un fons pla, tres el tenen còncau i una, inclinat. Quan conser· ven el coll, el de parets rectes és l’únic que trobem a la SJ24. En la resta de fosses no hi és, ja sigui perquè l’erosió del subsòl no ha permès que es conservés, o perquè ja hi mancava en un origen. Si incidim en la SJ19, però, sembla que apunti el que podria haver estat l’arrencament del coll d’aquesta estructura.

Cal dir que en el cas de la SJ24, es tracta d’un coll recte de 84/92 cm de diàmetre i 36 cm de fondària. Quant a les fondàries, al Camp del Colomer les sitges van des dels 57 cm fins als 148 cm de profunditat. El 56% de les fosses mesuren entre 50 i 100 cm i el 44% està entre els 100 i els 150 cm. La relació entre la fondària real i el diàmetre superior ens deixa veure la variabilitat de dimensions de les fosses tipus sitja, que van des de 0,4 fins a 1,4. El 67% de les estructures es troben entre 0,5 i 1; un 22% està entre 1 i 1,5, i un 11% tenen una rà· tio inferior a 0,5. Per tant, les estructures tendeixen a ser més amples que fondes, i adopten principalment formes troncocò· niques i d’embut en els índexs més alts. Quant al diàmetre superior, les fosses tipus sitja oscil·len entre els 85 i els 147 cm, amb una mitjana de 126 cm, i el diàmetre inferior es troba entre els 55 i els 175 cm. Pel que fa al diàmetre màxim, tindríem les estructures més amples, d’entre 150 i 200 cm, que representen el 44% del total. Amb el mateix percentatge les segueixen les sitges un pèl més estretes, d’entre 100 i 150 cm (44%) i, finalment, les fosses amb un diàmetre màxim inferior als 100 cm (11%). Cal tenir present que les formes conservades són parts de les formes reals. Aquestes, en la majoria dels casos, estan defor· mades a causa de l’escapçament de la part superior (provocat pels treballs agrícoles), i dels despreniments de parts de parets i de les boques de les estructures durant el procés de neteja i condicionament. A més, la part més fràgil de la sitja és la boca, i de fet és la causant que, quan es degrada, s’acabi abandonant. Aquesta fragilitat explica que a moltes excavacions es docu· mentin estructures amb una obertura de boca generalment su· perior a l’original. Aquestes dimensions s’expliquen també per alteracions postdeposicionals. En molts casos, el nivell d’arra· sament de les estructures és tal que es fa difícil discernir entre una sitja i un altre tipus de fossa (Prats 2013, 107).

253

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Anàlisi del rebliment L’anàlisi de la dinàmica dels rebliments de les fosses tipus sitja ens dóna informació sobre les activitats que es van dur a terme a l’assentament en el moment de la seva amortització. És una font directa que ens proporciona informació sobre les diferents zones de producció econòmica que hi va haver al Camp del Colomer. Generalment, les fosses profundes presenten unes dinàmiques de rebliment més enrevessades que altres tipus de fosses simples. Al jaciment en estudi, el 44% de les fosses tipus sitja han estat emplenades d’un sol cop (SJ10) o en dos cops (SJ7 i SJ8), amb la intenció voluntària d’obstruir i de no deixar al descobert les estructures. Normalment en aquests casos, els conjunts de pe· dres, terra i graves són força significatius, amb un índex baix de materials arqueològics. Els nivells de rebliment presenten un grau baix d’antropització, amb poca matèria orgànica, fins al punt de trobar rebliments completament estèrils provinents del mateix subsòl. Així doncs, el 56% de les fosses profundes contenen més de cinc nivells d’amortització, fins a arribar als nou, que és el mà· xim. En observar les amortitzacions d’aquest conjunt d’estruc· tures amb més de cinc nivells, veiem que alternen rebliments compostos per cendres, o nivells antròpics rics en matèria or· gànica, totalment intencionats, amb caigudes de boca i paret a causa de la seva reutilització (SJ1). També, en algunes estruc· tures (SJ19 i SJ24) hi trobem nivells que es caracteritzen per ser poc orgànics i per contenir poc material arqueològic, els quals podrien haver estat resultat d’una acció intencionada durant un període de temps en el qual les sitges haurien estat al descobert. El fet que aquestes estructures hagin servit com a dipòsits d’es· combraries s’explica per la seva proximitat a una zona d’hà· bitat i pels espais on s’han fet activitats productives. Després d’analitzar les estructures, algunes de les que presenten una seqüència d’amortització més variada són les que estan més a prop de zones de producció documentades. Tanmateix, aquesta tònica no es repeteix en el gruix de les fosses, ja que la 10, que

és relativament propera a aquest espai, està reomplerta amb un únic rebliment. Aquest rebliment ens mostra una vegada més la intencionalitat de tapar la fossa ràpidament i evitar-ne l’ex· posició a la intempèrie, reomplint-la amb terra provinent de l’excavació d’alguna de les sitges limítrofes. Per acabar, i relacionat amb el sistema de tancament i senya· lització de les sitges, s’ha documentat en algunes de les es· tructures la presència d’una llosa de pedra, que formava part teòricament del tancament de l’estructura un cop el producte estava emmagatzemat. També les podem trobar constituint part d’un conjunt de pedres. A tall d’exemple, trobem la SJ1, dins la qual destaca una agrupació de tres lloses de pedra, totes suposadament vinculades amb la coberta de la fossa. La majo· ria de les anomenades pedres tapadores estan abocades al fons de les estructures, i en algun cas formen part del rebliment a mitjana alçada. Aquestes pedres adopten figures treballades de tendència trapezoïdal i rectangular, i mesuren entre 48 i 70 cm de llargada, entre 30 i 55 cm d’amplada, i entre 8 i 17 cm de gruix. Veurem que la presència d’aquestes lloses és una tradició que es va succeint des dels inicis del neolític i que perdura fins a l’època ibèrica.

Aproximació al volum potencial de les estructures Paràmetres previs Per calcular volumetries d’estructures irregulars, com ara les fosses tipus sitja, s’han utilitzat metodologies diferents al llarg de la literatura arqueològica (vegeu Prats 2011). En l’assenta· ment del Camp del Colomer, s’ha calculat la capacitat de les fosses excavades, sempre aproximada, partint d’una fórmula de càlcul preestablerta (Prats 2011) i fent ús del programa de dis· seny Autodesk AutoCAD. Abans de continuar, però, s’han de tenir en consideració un se· guit de criteris que s’han establert, previs al mateix càlcul. S’ha adoptat el criteri de la relació entre el diàmetre de la boca i la

254

Agricultura, emmagatzematge i aprofitament de l’entorn

Figura 6. Gràfica de representació de les volumetries de les sitges del Camp del Colomer.

fondària de l’estructura, i s’han desestimat en tot moment com a indicadors de volum les estructures amb una conservació par· cial de la seva probable profunditat màxima. No hem tingut en compte les fosses que, a partir d’un índex de conservació basat en la relació entre el diàmetre superior de l’estructura i la seva fondària, han donat