Cultura escolar immaterial en temps de guerra. Els canvis de nom a les escoles de Palma1
Gabriel Barceló Bauzà.Grup d’Estudis d’Història de l’Educació / IRIE. Universitat de les Illes Balears,
[email protected] Bernat Sureda Garcia.Grup d’Estudis d’Història de l’Educació / IRIE. Universitat de les Illes Balears,
[email protected]
Resum Amb la difusió del sistema educatiu liberal s’incrementa molt el nombre d’escoles. En principi aquestes reberen el nom de la localitat on es trobaven però amb l’aparició de les escoles graduades a les grans ciutats, aquestes començaren a rebre el nom de personalitats de certa rellevància i prestigi. Era una forma de reconeixement públic a aquestes persones. També podia ser una forma d’influir en el patrimoni immaterial i en la cultura escolar del centre educatiu. Iniciada la guerra i finalitzada amb la victòria sobre les tropes de la República, les noves autoritats aprofitaren per legitimar al màxim la seva autoritat. Posar a les escoles el nom dels que volien convertir en els seus herois i màrtirs o dels qui eren els seus líders o referents històrics, tant a nivell espiritual com intel·lectual, fou una forma de construir aquest nou univers simbòlic que serví d’instrument legitimador de la causa franquista. En aquesta comunicació estudiem les propostes de modificació del nom de les escoles de Palma que dictà la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Palma l’any 1941, seguint les directrius establertes per a tot el país. Paraules clau: Nom de les escoles; franquisme; patrimoni educatiu; Palma.
Abstract The number of schools increased dramatically with the spread of the liberal school system. Initially, these institutions received the name of the town where they were located, but with the opening of the graduate schools in large cities, they began to be named after re-
1
Aquesta comunicació s’ha realitzat a partir d’informació i/o documentació derivada de la recerca duta a terme en el marc del projecte titulat «La fotografía publicada como representación de los cambios y las continuidades en la cultura escolar (1900-1970) », EDU2014-52498-C2-2-P, finançat en el Programa Estatal de Foment de la Recerca Científica i Tècnica d›Excel·lència, Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016.
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
387
nowned figures. This was a way to publically recognise these individuals. It could also be a way to influence non-material culture and school culture at the educational centre. After the outbreak of the Civil War and the eventual victory over the Republican troops, the new authorities took advantage of opportunities to legitimate their authority. Naming schools after those they wanted to make into heroes or martyrs, or after their leaders or spiritual or intellectual historical referents, was a way to construct this new legitimising symbolic universe. This paper analyses the proposed name changes for schools in Palma from the Culture Committee at Palma City Council in 1941, in line with the guidelines set out for the entire country. Keywords: School names; Francoism; educational heritage, Palma.
Resumen Con la difusión del sistema educativo liberal se incrementa mucho el número de escuelas. En principio estas recibieron el nombre de la localidad donde se encontraban pero con la aparición de las escuelas graduadas en las grandes ciudades, éstas comenzaron a recibir el nombre de personalidades de cierta relevancia y prestigio. Era una forma de reconocimiento público a estas personas. También podía ser una forma de influir en el patrimonio inmaterial y en la cultura escolar del centro educativo. Iniciada la guerra y finalizada con la victoria sobre las tropas de la República, las nuevas autoridades aprovecharon para legitimar al máximo su autoridad. Poner en las escuelas el nombre de los que querían convertir en sus héroes y mártires o de quienes eran sus líderes o referentes históricos, tanto a nivel espiritual como intelectual, fue una forma de construir este nuevo universo simbólico que sirvió de instrumento legitimador de la causa franquista. En esta comunicación estudiamos las propuestas de modificación del nombre de las escuelas de Palma que dictó la Comisión de Cultura del Ayuntamiento de Palma en 1941, siguiendo las directrices establecidas para todo el país. Palabras clave: Nombre de las escuelas; franquismo; patrimonio educativo; Palma.
*****
1. Els noms de les escoles Els historiadors de l’educació cada cop són més conscients que l’escola és una institució complexa. Un espai material i simbòlic on res és neutre i tot juga la funció de transmetre uns valors, uns continguts instructius i uns models de comportament. Per això, la història de l’educació i més específicament la història de l’escola, no tan sols mostra curiositat per les polítiques escolars o les teories educatives sinó que també s’interessa pel coneixement d’altres elements que conformen la institució escolar com són els edificis i espais, les activitats implementades dins l’aula, etcètera. S’apropa també a l’organització del temps escolar i als rituals, mostra curiositat pels objectes, per la decoració i símbols que figuren a la sala de classe, etc. Els investigadors, fent servir noves metodologies, en la majoria dels casos manllevades
388
educar eN temps de guerra
d’altres ciències socials, i noves fonts, volen conèixer la configuració i el funcionament de l’escola com a instrument de socialització massiva per part de les societats contemporànies. Aquests nous enfocaments ens han fet comprendre que l’escola, l’escola en general i cada escola, es configura entremesclant, superposant o encadellant elements molt diversos. Com ja afirmava Agustín Escolano (2000), es pot parlar de diferents dimensions de la cultura escolar: l’empírica i professional dels docents que es genera amb la mateixa pràctica; la que resulta de la recerca científica i la que prové dels plantejaments político-institucionals.2 Posar determinats noms a les escoles és un intent de configurar una determinada cultura escolar influint des de les estructures polítiques. A la història escolar de l’Estat espanyol contemporani la voluntat de modificar de forma generalitzada el nom de les escoles tan sols es va donar en el bàndol dels revoltats contra la República a la Guerra Civil i, a tot l’Estat, un cop aquests guanyaren la guerra. Sí que hi ha hagut, a altres períodes històrics, disposicions puntuals donant noms diferents als més habituals que feien referència a l’indret geogràfic o localitat on es trobava l’escola. La introducció de l’escola graduada pública i l’existència d’aquests centres a les ciutats va afavorir l’adjudicació de noms per fer referència als distints grups escolars. Com indica J. M. Hernández Díaz: “Del lugar de ubicación o topográfico, de forma especial en las ciudades, se va pasando a la asignación de un nombre diferente a cada escuela o centro educativo.”.3 Cal recordar que es va donar el nom de Cervantes al grup escolar que va començar a funcionar el 1918 a Cuatro Caminos (Madrid) dirigit per l’insigne Ángel Llorca. D’aquesta mateixa època és el també madrileny grup Príncipe de Asturias. A Barcelona el 1914 l’ajuntament inaugurava al parc de Montjuïc l’Escola del Bosc que dirigí Rosa Sensat. També a Barcelona el 1922 un grup escolar municipal creat al barri mariner de la Barceloneta, rebia el nom d’Escola del Mar. Tots aquests centres 2
3
escolaNo beNito, Agustín. «Las culturas escolares del siglo XX. Encuentros y desencuentros.” Revista de Educación, número extraordinario (2000) pp. 201-218. Del mateix autor, també podeu consultar escolaNo beNito, Agustín. «La cultura empírica de la escuela. Aproximación etnohistórica y hermenéutica». A J. Mainer (Coord.), Pensar críticamente la educación escolar: perspectivas y controversias historiográficas (pp.145-172). Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2008. herNáNdez díaz, José María. «Las escuelas de la ciudad tienen nombre». A P. L. Moreno Martínez i A. Sebastián Vicente (Eds.), Patrimonio y etnografía de la escuela en España y Portugal durante el siglo XX (pp. 85-97). Murcia: SEPHE/CEME Universidad de Murcia, 2012. (per a la cita pp. 85). A més d’aquesta publicació vers els noms de les escoles, cal destacar-ne d’altres com: pérez moreNo, Heliodoro Manuel, «La cultura escolenímica en España. Propuestas para el estudio etnohistórico de los nombres de las escuelas» Cabás, 7 (juny 2012), pp. 1-14; d’asceNzo, Mirella, «L’onomastica scolastica come strumento di commemorazione del mondo della scuola tra dimensione locale e nazionale» [Comunicació presentada al Simposi Internacional “La memoria escolar. Nuevas tendencias en la investigación histórico-educativa: perspectivas heurísticas y cuestiones metodológicas” (Sevilla 22-23 de setembre de 2015)].
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
389
naixien amb voluntat de ser referents de qualitat i innovació. El fet de donar-los nom, era sens dubte una forma de fer-los visibles, a la vegada que servia d’instrument propagandístic. Fins a la proclamació de la II República (1931) es creen nombrosos grups escolars a les grans ciutats que reberen normalment noms de personatges de reconegut prestigi com: Menéndez Pelayo, Pardo Bazán, Pérez Galdós, Joaquín Costa, Jaime Vera, Concepción Arenal, Ramon Llull, Milà i Fontanals, Lluís Vives, Aniceto Sela, Dolors Monserdà, Baldiri Reixach, Jacint Verdaguer, Carles Aribau, Francesc Pi Margall o Sant Raimon de Penyafort. Al període del govern de Primo de Rivera alguns ajuntaments sol·licitaren poder posar el nom del dictador o d’alguns dels seus col·laboradors, com José María Yanguas y Messía, als nous grups escolars construïts durant l’època.4 A final de la dictadura alguns ajuntaments sol·licitaren llevar dels seus grups escolars el nom del dictador com, per exemple, és el cas de l’Ajuntament de Reus que demana fer el cavi de Primo de Rivera per “Escoles de la Ciutat”.5 A part de canviar el nom dels grups escolars “Príncipe de Asturias” pel de “Ruiz Zorrilla” i el de “Alfonso XII” pel de “Montesino”, la II República va continuar donant nom a les escoles, model molt similar al de dècades anteriors. A part dels noms relatius a topònims, va recórrer a personalitats de prestigi per denominar als nous centres i també, en algunes ocasions, com ja s’havia fet abans, als mecenes que aportaven diners per construir les escoles. Així es varen fer servir noms com: Giner de los Ríos, Manuel Bartolomé Cossío, Claudio Moyano, Vázquez de Mella, Joaquín Sorolla, Alexandre Rosselló, Tirso de Molina o Juan Díaz del Moral.
2. La modificació dels noms de les escoles imposada pel franquisme Com ha indicat Zira Box,6 el règim franquista, que va començar amb un fallit aixecament i la posterior Guerra Civil, va cercar des dels seus inicis la seva legitimació més enllà de la seva capacitat d’imposar-se per la força. Per aconseguir-ho va anar construint un entramat simbòlic format per cerimònies i ritus, festes i celebracions, reelaboracions de la història, màrtirs i herois, símbols, emblemes, lemes, discursos, narracions, llegendes, sacralitzacions, monuments, represen4 5 6
390
Aquest és el cas, entre d’altres, dels ajuntaments de Bailén i Javalquinto (Jaén). Vegeu: Gaceta de Madrid. (14-08-1929, núm. 226, p. 1201). Vegeu: La Voz. (05-03-1930, núm. 2865, p. 2). box varela, Zira. «La fundación de un régimen. La construcción simbólica del franquismo». Tesi doctoral. Direcció: Dr. Fernando del Rey Reguillo. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Ciencias Políticas y Sociología [Departamento de Historia del Pensamiento y de los Movimientos Sociales y Políticos], 2008.
educar eN temps de guerra
tacions plàstiques i imatges. Una de les actuacions dirigides a construir aquest entramat simbòlic va ser canviar els noms de les escoles. Encara no acabada la contesa els revoltats contra la República ja manaren revisar els noms dels grups escolars. I és que tal com diu l’ordre aprovada el 18 d’octubre de 1938 pel Ministeri d’Educació Nacional, publicada posteriorment al Butlletí Oficial de l’Estat, era necessari que la denominació d’escoles i grups escolars fos revisada a tots aquells ajuntaments que pertanyessin a l’Espanya nacional, entenent-se aquesta, com una eina vehicular pel foment i “[...] exaltación de nuestros valores patrios [...]”.7 Per una part es voldran reafirmar els referents de la «nova» Espanya tot fent al·lusió a personatges, esdeveniments, localitzacions o símbols que serveixen per reinterpretar el concepte de nació al servei del seus interessos i d’imaginari col·lectiu que legitimi el que es vol i s’acabarà imposant per la força. I per altra, es vol convertir aquests referents en instruments per a la construcció d’una nova moral política i social d’acord amb els nous ideals, fet que també s’incorporà en la cultura escolar del moment. Si l’escola ha estat un espai sacralitzat pel republicanisme i una institució assimilada a la difusió dels valors de la República, ara aquesta institució s’ha de depurar, començant pels seus noms i pels mestres que en són els seus responsables. Canvi de nom de les escoles i depuració dels mestres, dos processos que comencen als territoris ocupats pels nacionals abans d’acabada la guerra. Són dos actes que formen part del mateixa estratègia i que tenen el mateix simbolisme, regenerar per complet l’escola davant la més mínima reminiscència que evoqui al període republicà.
3. Els canvis de nom a les escoles de Palma En aquesta comunicació ens hem centrat en els canvis de nom de les escoles de Palma basant-nos amb un expedient localitzat a l’Arxiu Municipal de Palma (A.M.P.).8 Aquest inclou la documentació referent a les propostes de canvis de noms dels cen7
8
Vegeu: boletíN oFicial del estado (boe). (22-10-1938, núm. 114, p. 1934). Ministerio de Educación Nacional. Orden. A més d’aquesta ordre sobre els canvis de noms d’escoles de 1938, la qual afectà tots els territoris que estaven sota domini «nacional», una vegada acabada la guerra trobem una nova disposició legislativa referent als canvis de noms de centres escolars. En aquesta ocasió, l’ordre establí les noves denominacions que havien de rebre els grups escolars ubicats a la ciutat de Madrid. Aquesta fou publicada un cop la ciutat caigué en mans dels revoltats l’1 d’abril de 1939. Per a una major informació vegeu: BOE (26-04-1939, núm. 116, pp. 2255-2256). Ministerio de Educación Nacional. Orden de 20 de abril de 1939 disponiendo que los Grupos Escolares de Madrid que se mencionan se denominen en adelante en la forma que se expresa i BOE (08-05-1939, núm. 128, pp. 2533-2534). Ministerio de Educación Nacional. Circular de 29 de abril de 1939 a los Directores y Maestros de los Grupos escolares de Madrid y provincias, sobre cumplimiento de la Orden de 20 del corriente. Per a la consulta dels documents originals vegeu: arxiu muNicipal de palma (amp). Expediente de denominación de escuelas, 1941-1942 (sense catalogar).
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
391
tres escolars que manava l’ordre aprovada el 18 d’octubre de 1938. El primer dels punts a remarcar, fa referència a què tot i que les directrius legislatives sobre els canvis de noms d’escoles daten de l’octubre de 1938, tal com es pot comprovar a la documentació localitzada, en el cas de Palma la seva implementació a efectes pràctics no es materialitzà fins al curs acadèmic 1941-1942. I és que tot i la voluntat política de revisar els noms de les escoles i grups escolars per tal que anessin en sintonia amb els ideals del Movimiento Nacional, el cert és que aquests a Palma es seguiren denominant de la mateixa manera fins a principis de la dècada dels quaranta. Fins aleshores, els centres de la capital illenca es coneixien –tal com succeïa a molts altres indrets de l’Estat– amb el nom del barri o carrer on s’ubicaven: Son Espanyolet, Sa Casa Blanca, Es Molinar, Santa Catalina, La Soledat, Sa Vileta, Es Secar de la Real, Pere Garau, Zavellá, Sant Miquel, Santacilia, etc.9 Una de les escoles inaugurades a l’època de la II República va rebre el nom d’Alexandre Rosselló creador de la Institució Mallorquina d’Ensenyament10 i que posteriorment va ocupar destacats càrrecs polítics dins el partit liberal. Curiosament va ser un dels noms que les autoritats franquistes varen respectar i no proposaren modificar. Els pocs grups escolars que fins a l’època franquista tenien noms diferents al del barri en el que es situaven duien el nom del carrer on es trobaven. Aquest és el cas del grup escolar Cecili Mètel que era el nom del militar romà que dirigí la conquesta de Balears. Altres centres que tenien el nom de personatges rellevants dins l’illa eren el Jaume Ferrer –navegant mallorquí del segle XIV– o el Jaume I –monarca que conquerí l’illa quan aquesta estava en mans dels musulmans–. Aquest darrer, no obstant, no fou inclòs en la proposta de canvis de nom ja que va deixar de ser centre escolar per convertir-se en quarter d’infanteria de marina i de flechas navales. Ara bé, si ens centrem en els canvis que la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Palma va proposar al 1941, cal dir que aquests es realitzaren seguint les nomes publicades el 18 d’octubre de 1938, les quals establiren les següents directrius: “4º Para estas denominaciones, se tendrán en cuenta las siguientes normas: a) Figuras representativas de nuestro Movimiento Nacional. b) Hombres ilustres por su valor y significación nacional.
9
10
392
En relació a les escoles de Palma fins a l’època franquista es pot veure: mayol ameNgual, Jaume, L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Pinya. Societat, cultura i política a la Mallorca de començament del segle XX. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2010; carrió villaloNga, Pere J.; domèNech bestard, Manel V. i ramis caldeNtey, Antoni, Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República. Palma: Edicions Talaiots, 2015. Per a una major informació sobre la Institució Mallorquina d’Ensenyament vegeu: colom cañellas, Antoni J. La Institució Mallorquina d’Ensenyament. Palma: Edicions Documenta Balear [Quaderns d’Història Contemporània de les Balears, 60], 2008.
educar eN temps de guerra
c) Héroes de nuestra Cruzada. d) Maestros muertos en campaña o asesinados por los rojos. e) Personalidades altruistas en el orden docente”.11 Les propostes presentades s’ajusten perfectament a las directrius marcades. En primer lloc es posa el nom de Generalísimo Franco a una escola graduada de dotze seccions considerada la més gran de la ciutat. L’expedient de la proposta diu així: “[...] el nombre de Generalísimo Franco, como figura máxima Representativo de nuestro Movimiento Nacional, para la denominación del grupo escolar de doce secciones recientemente construido en la calle de Cecilio Metelo, el mejor de los que hoy dispone el Ayuntamiento para la enseñanza primaria en esta ciudad”.12Altres noms que s’inclourien a l’apartat de “Figuras representativas de nuestro movimiento nacional” proposats per donar nom a les escoles foren: José Antonio Primo de Rivera, General Mola, General Sanjurjo, General Moscardó. Podem incloure també en aquest apartat el nom d’un dels espais sacralitzats pel franquisme com era l’Alcázar de Toledo. En el capítol de “Hombres ilustres por su valor y significación nacional” es trien personatges als que el franquisme atribuïa una especial significació en el marc d’una reinterpretació de la història en clau imperialista com: Cristóbal Colón, Isabel la Católica, Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Carlos V, Cardenal Cisneros. Apareixen també altres noms considerats rellevats en el camp de la literatura castellana com Lope de Vega, Miguel de Cervantes o Calderón de la Barca. Igualment s’inclouen alguns intel·lectuals de tendència conservadora com Jaime Balmes. Es proposa també per una escola unitària el nom del menorquí Josep Maria Cuadrado Nieto, apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf que va ser col·laborador de Balmes. Pel que fa als “Héroes de nuestra Cruzada” es varen triar noms com: Almirante Vierna, recordant a Manuel Vierna Belando l’oficial del creuer Baleares enfonsat el 1938 per la marina republicana o la del flecha Felipe Crespí que també va morir en l’enfonsament del citat vaixell. Igualment es proposa per una escola el nom del falangista Onésimo Redondo que pels franquistes fou un dels més significatius màrtirs de la denominada Cruzada de Liberación Nacional. També Julio Ruiz de Alda, polític i aviador militar, col·laborador de José Antonio Primo de Rivera en la creació de la Falange, afusellat al principi de la revolta contra la República. Es proposa també el nom de l’escriptor i polític navarrès d’ideologia tradicionalista Victor Pradera empresonat i afusellat amb el seu fill Javier a l’inici de la guerra, el d’Honorio Maura, fill del polític conservador Antoni Maura que també fou afusellat o el de l’escriptor i diplomàtic conservador Ramiro de Maeztu assassinat a principis de la 11 12
Vegeu: boe (22-10-1938, núm. 114, p. 1934). Op. cit. Vegeu: amp Expediente de denominación de escuelas, Op. cit.
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
393
guerra. Un altre dels personatges convertits en herois proposat per donar nom a una escola fou l’aviador Joaquín García Morato que malgrat morí acabada la guerra, fou convertit en un dels herois de la causa dels vencedors. També s’inclouen en aquest apartat polítics conservadors assassinats durant la República i que en la construcció dels esquemes legitimadors del nou règim varen ser inclosos entre les víctimes de la barbàrie i intolerància de les esquerres com: José Calvo Sotelo, ministre d’Hisenda durant el periple dictatorial de Miguel Primo de Rivera i assassinat poc abans de l’inici de la guerra. Especial significació es va conferir a Matías Montero l’estudiant falangista assassinat a Madrid abans de la guerra i que va ser convertit en un màrtir pels franquistes. La proposta es justifica en aquests termes: “[...] en recuerdo de la figura representativa de los que dieron su vida por la patria en los albores de la revolución que había de salvarla del marxismo [...] símbolo de la sana juventud que quiso luchar y morir por España”.13 La comissió no proposa cap nom que es pugui incloure a l’apartat de “Maestros muertos en campaña o asesinados por los rojos” i pel que fa al de “Personalidades altruistas en el orden docente” es proposa el d’Alexandre Rosselló, que com s’ha dit és un dels noms que no es modifica, el de Weyler Santacana, fill de Valeriano Weyler que va cedir a l’Ajuntament de Palma una finca de la seva propietat a benefici de la protecció de la infància i el de Germans Mulet en homenatge a Antoni i Lluís Mulet Ferragut que també cediren terrenys per a la construcció d’escoles. Altres noms proposats són més difícils de classificar en les categories establertes a la normativa. Són noms que fan referència a personalitats relacionades amb el culte religiós com és el cas Santa Catalina Tomàs que la comissió justifica com “[...] en atención al gran amor y veneración que Palma siente por dicha Santa que nació, vivió, y murió en esta Isla, siendo ella la más popular de los santos que honran y enaltecen a nuestra querida Patria”.14 També el mallorquí bisbe Campins (1859 - 1915) una de les personalitats més influents en la societat mallorquina de principis del segle XX, mereix, a judici de les autoritats municipals franquistes, donar nom a una escola de pàrvuls. A continuació, presentem la llista on s’exposen totes les propostes de canvi en la denominació d’escoles i grups escolars de la ciutat de Palma. Aquesta proposta, fou realitzada el 24 de juny de 1941 pel Negociat de Cultura i posteriorment s’aprovà per la Comissió Gestora de l’ajuntament el dia 27 del mateix mes:
13 14
394
Ibídem. Ibídem.
educar eN temps de guerra
ESCOLES GRADUADES DE NINS Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela graduada Levante
Escuela graduada General Primo de Rivera
Escuela graduada Santa Catalina
Escuela graduada Matías Montero
Escuela graduada Pedro Garau
Escuela graduada Calvo Sotelo
Escuela graduada Jaime Ferrer
Escuela graduada General Goded
Escuela graduada La Soledad
Escuela graduada José A. Primo de Rivera
Escuela graduada Son Españolet
Escuela graduada General Moscardó
Escuela graduada Alejandro Rosselló
Escuela graduada Alejandro Rosselló
Escuela graduada La Vileta
Escuela graduada General Mola
Escuela graduada Secar de la Real
Escuela graduada Miguel de Cervantes
Escuela graduada Coll d’en Rabassa
Escuela graduada Onésimo Redondo
Escuela graduada Hostalets
Escuela graduada General Sanjurjo
ESCOLES GRADUADES DE NINES Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela graduada Santa Catalina
Escuela graduada General Barceló
Escuela graduada San Miguel
Escuela graduada Quinto Cecilio Mételo
Escuela graduada Cecilio Mételo
Escuela graduada Generalísimo Franco
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
395
ESCOLES UNITÀRIES DE NINS Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela unitaria Calatrava
Escuela unitaria Almirante Vierna
Escuela unitaria R. Cazador
Escuela unitaria García Morato
Escuela unitaria Molinar
Escuela unitaria Felipe Crespí
Escuela unitaria Terreno
Escuela unitaria Víctor Pradera
Escuela unitaria Bonanova
Escuela unitaria Jaime Martínez Vaquer
Escuela unitaria Casa Blanca
Escuela unitaria Hermanos Mulet
Escuela unitaria Establiments núm.1
Escuela unitaria Almirante Moreno
Escuela unitaria Establiments núm.2
Escuela unitaria Honorio Maura
Escuela unitaria Indioteria
Escuela unitaria Menéndez Pelayo
Escuela unitaria Son Anglada
Escuela unitaria José Mª Cuadrado
Escuela unitaria Son Ferriol
Escuela unitaria Weyler Santacana
Escuela unitaria San Jordi
Escuela unitaria Ramiro de Maeztu
Escuela unitaria Son Sardina núm.1
Escuela unitaria Lope de Vega
Escuela unitaria Son Sardina núm.2
Escuela unitaria Calderón de la Barca
ESCOLES UNITÀRIES DE NINES Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela unitaria Sans
Escuela unitaria Sor Isabel Cifre
Escuela unitaria Pedro Garau núm.1
Escuela unitaria Cardenal Despuig
Escuela unitaria Pedro Garau núm.2
Escuela unitaria Beatriz de Pinos
Escuela unitaria Atarazanas
Escuela unitaria D. Juan de Austria
Escuela unitaria R. Cazador
Escuela unitaria Carlos V
Escuela unitaria Rotlet
Escuela unitaria Isabel la Católica
Escuela unitaria Terreno
Escuela unitaria Sta. Catalina Tomás
Escuela unitaria Bonanova
Escuela unitaria María Cristina
Escuela unitaria Casa-Blanca
Escuela unitaria Jaime Balmes
Escuela unitaria Son Ferriol
Escuela unitaria Cristóbal Colón
Escuela unitaria Vivero
Escuela unitaria Cardenal Cisneros
Escuela unitaria Son Anglada
Escuela unitaria Santa Teresa de Jesús
Escuela unitaria Establiments
Escuela unitaria Coronel Beorlagui
Escuela unitaria Son Sardina
Escuela unitaria Hernán Cortés
Escuela unitaria Arenal
Escuela unitaria Padre Coloma
396
educar eN temps de guerra
ESCOLES UNITÀRIES DE PÀRVULS Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela de párvulos Santacilia
Escuela de párvulos Francisco Pizarro
Escuela de párvulos Zavellá
Escuela de párvulos Obispo Campins
Escuela de párvulos Obispo Maura
Escuela de párvulos Ruiz de Alda
Escuela de párvulos Molinar
Escuela de párvulos Alcázar de Toledo
Escuela de párvulos R.Cazador
Escuela de párvulos Ginés de Alcalá
Escuela de párvulos Vivero
Escuela de párvulos Raimundo Lulio
Escuela de párvulos Casa Blanca
Escuela de párvulos San Alonso Rodríguez
ESCOLES MIXTES Denominació original
Proposta de canvi seguint l’Ordre de 18-10-1938
Escuela mixta Estados-Unidos
Escuela mixta San Fernando
Escuela mixta S’Aranjassa
Escuela mixta Santiago
Escuela mixta Can Pastilla
Escuela mixta San Antonio
Escuela mixta Can Pastilla Municipal
Escuela mixta San Sebastián
cultura escolar iNmaterial eN temps de guerra
397
4. Conclusions Per concloure la nostra aportació, ressenyar que la present comunicació sobre els canvis de noms de les escoles a la ciutat de Palma és un exemple més de les múltiples iniciatives que portà a terme el bàndol nacional de cara a la ruptura dràstica amb el model escolar, i conseqüentment amb la cultura escolar, que s’implementà en temps de la II República. De fet, tal com assenyalàvem amb anterioritat, l’intent d’evitar la més mínima reminiscència que evoqués al període anterior feu que durant la guerra ja s’aprovés una disposició relativa a la necessitat de revisar tots els noms de les escoles. Aquest fet, ens exemplifica les clares intencions rupturistes que tindran les noves autoritats colpistes vers una de les institucions sobre les quals «descansa» la formació dels futurs ciutadans del país, l’escola. En el cas de Palma, tal com hem pogut comprovar les autoritats seguiran l’estipulat legalment vers les denominacions de les escoles nacionals, proposant per a tal efecte tot un seguit de noms que concordaran amb els postulats ideològics dels «vencedors» de la guerra. Aquest fet, serà un element més de l’entramat simbòlic implementat pels franquistes, el qual s’estendrà tant a l’escola – amb mesures com els canvis dels noms dels centres, la reposició dels crucifixos a les aules, els ritus i cerimonials de tarannà nacionalcatolicista, etc. – com a la resta d’àmbits de l’esfera pública. Un dels interrogants que ens hem de plantejar en relació al tema estudiat és el de fins a quin punt les noves denominacions varen arrelar i es popularitzaren més enllà del seu ús oficial. Segons el nostre parer i havent treballant amb documentació relativa a les escoles nacionals del període de guerra i postguerra a Palma –memòries de pràctiques d’estudiants de magisteri, memòries d’oposició del magisteri, documentació burocràtica sobre la relació dels centres existents a la ciutat, etc.–, no trobem en quasi cap d’aquests testimonis que es fes servir el nom proposat per la Comissió de Cultura a l’estiu del 1941. Fet que ens indueix a pensar que aquestes propostes van respondre més a la necessitat dels polítics de complir amb l’ordenament legislatiu que no a un canvi real en la denominació dels diferents centres de la capital balear.
398
educar eN temps de guerra
