CAMPUS CATALUNYA DE LA URV TARRAGONA
Dones en música: espectacle i transgressió CICLE D’ARTS I DRAMATÚRGIA
Del 17 d’abril al 17 de desembre de 2013
Dones en música: espectacle i transgressió
PRESENTACIÓ
Col.laboren: Facultat de Lletres URV, SEGEU /Vicerectorat d’estudiants/ ÒPERA OBERTA Departament d’Història i Història de l’Art Màster en Música com a Art interdisciplinària UB, URV, ESMUC ORGANITZEN Laboratori “Ars alchimica”/ ”Lettere in musica” Rosa Tamarit Sumalla (concepte, direcció musical i textos) Claudia Egea (disseny gràfic, creació visual) Esther Gutiérrez (producció) Rebeca Pujals (aj. producció ) Més informació a:
[email protected] https://www.facebook.com/arsalchimicaars
Crear dones “en música”, personatges tan sovint contemplats, escarnits o desitjats des de la masculinitat, ha significat, a través de la Història de l’Espectacle, anar més enllà de l’objecte artístic, el gaudi visual o la recreació de les metàfores associades a les formes corpòries, als atributs i, més encara, als defectes vinculats tradicionalment amb el gènere femení: perquè a l’ombra dels trets identificadors i del discurs que pot generar cada tipologia artística, s’hi aixopluguen paràmetres de comportament social, ambient, cultura o època i, més encara, el paper específic que en tot aquest conjunt de variables hi han anat jugant les dones. Cal puntualitzar però: generar espectacle sol comportar també fabulació, recreació, engany; això vol dir, sovint, transgredir els límits i suscitar escàndol. I a tot plegat cal afegir-hi elements recurrents, com ara el desfici per contemplar els racons més íntims de la dona representada o la conversió en material teatral de l’etern judici públic sobre els seus comportaments en el terreny de la sexualitat, l’accés al coneixement o el dret al propi gaudi de la bellesa (vanitat). És ben curiós analitzar el tema, tant des de la perspectiva del
Dones en música: espectacle i transgressió
drama tràgic com des d’una observació dels tòpics de comèdia: si la ironia, l’ humor i l’escarni sobre la masculinitat solen basarse només en l’exposició del cornut o la denúncia pública de la seva suposada impotència, en el cas de les dones, anem, també en clau d’espectacle, molt més enllà: durant tot el segle XVIII, segle de les llums només per un sector del gènere humà, s’imposa a través de Carlo Goldoni i els dramaturgs que l’ imitaren (entre els quals cal comptar-hi al llibretista Lorenzo da Ponte) un model de teatre burgès -amb precedents tan brillants com el de Molière- que fonamenta el seu sentit rítmic en els comportaments quotidians, la capacitat individual per progressar socialment i el caràcter dinàmic de les emocions, veritable esquelet i també teixit ornamental de les obres. En el cas de la visió sobre les dones, sense trencar amb una tradició que ja trobàvem en relats tan paradigmàtics com el Decameron, títols com “El món capgirat o les dones que manen”, del mateix Goldoni, o el més conegut encara “Cosí fan tutte” són prou explícits; també ho són seqüències tan extraordinàries com el sextet del tercer acte de Les Noces de Figaro (da Ponte/ Mozart), durant el qual Marcellina- dama madura i culta que ha gosat estimar un noi més jove- és exposada integralment a la riallada sarcàstica: en un instant, tothom podrà furgar en un passat marcat per la tragèdia del fill secret, segrestat i perdut;a més a més, la dramatúrgia mozartiana permetrà ridiculitzar-la fins a l’extrem davant un públic àvid d’entreteniments on els elements més morbosos i l’erotisme galant que tot ho amara saben amagar-se amb eficàcia sota un innovador sentit rítmic i seqüencial de l’espectacle “en música”, I tot quallarà en un dels reconeixements més hilarants de la Història de l’Òpera: perquè Marcellina s’havia encaterinat de Figaro, el propi fill, retrobat precisament mercès a la
conxorxa orquestrada per forçar-lo a un matrimoni de conveniència. Arribarem però, en el món de les cultures occidentals, a les portes del Romanticisme, època on l’ordre natural, el progrés industrial i l’emprenedoria individual que esdevindria un dels seus motors, entren en conflicte, generant obres artístiques amarades d’un nou sentit del sofriment interior definit com a angoixa existencial. Sovint, les trames argumentals basen els dissenys de caràcters en la contradicció existent entre els sentiments individuals i col.lectius, per amagar sota concepcions fastuoses drames profundament íntims ( l’òpera Aida de Giuseppe Verdi en seria un exemple). El sentit social, i la contenció puritana, toparan amb un constant elogi de la transgressió que el segle XXI, tan cauteritzat, classificaria dins el terreny de la malaltia mental. Ni la dolça Liù, ni Cio-cio San ni tampoc Aida, o Lucia, enaltides per la seva capacitat d’entrega absoluta, haurien suportat avui el judici fred i mesurat del psicoanalista. Així doncs, si Leporello i D.Giovanni, amb llurs riallades sarcàstiques, esdevenien una garantia de judici racional sobre els “excessos sentimentals” d’una Elvira escarnida precisament per la força de les emocions que la dominaven, aviat els compositors, dramaturgs i llibretistes enaltirien la violència o l’arravatament, sempre que aquesta fos deguda a la força de l’amor. Amor en totes les seves vessants, motor durant el Romanticisme d’accions monstruoses o glorioses. “Dones en música” neix doncs des de la reflexió i l’estudi d’aquests personatges, però vol anar més enllà, per entrar dins
Dones en música: espectacle i transgressió
l’univers visual, teatral o poètic de l’emotivitat convertida en material artístic, a través del cos, la presència, la traça dels perfils sonors femenins. Inaugura el cicle la presència excepcional del director d’orquestra i compositor Salvador Brotons. Una vegada ens haguem deixat conduir pel Mestre a través pels processos de creació de Giacomo Puccini (extremadament subtil pel que fa a la capacitat de traçar “en música” l’emotivitat dels seus personatges femenins) l’itinerari d’activitats multidisciplinàries anirà recalant en figures històriques esdevingudes personatge, mite o llegenda, cantants singulars o prototips que han surat a través dels segles en una constant metamorfosi de creacions artístiques. Des de la comtessa Duoda (segle IX), autora d’un manual de conducta dedicat al seu fill absent, carregat d’intensitat dramàtica i convertit en acció musical per Rosa Tamarit (ALIS. Versant Duoda) fins al perfil que enllaçaria el mite de Maria Magdalena amb l’esgarriada Violetta Valéry o amb Manon Lescaut, passant pel món de les trobadores i els trobadors, mirarem de dibuixar diferents rostres de dona a partir del contingut teatral que els ha donat vida. A nivell temporal, “Dones en música” és una proposta estructurada en dos blocs estacionals: Trencadís de Primavera inaugurat el 17 d’abril i centrat en l’univers poètic i la dramatúrgia musical del Romanticisme, i Vitralls de tardor que a partir del 29 d’octubre mirarà d’establir un pont amb la contemporaneïtat i la creació multidisciplinària a través de motius conductors medievals.
PROGRAMA DONES EN MÚSICA: espectacle i transgressió
Cicle d’arts i dramatúrgia
Del 17 d’abril al 17 de desembre de 2013
CAMPUS CATALUNYA DE LA URV. TARRAGONA.
TRENCADÍS DE PRIMAVERA Dimecres 17 i 24 d’Abril
19,30h
AULA MAGNA
VITRALLS DE TARDOR Dimarts 29 d’Octubre de 2013
?
SALA DE JUNTES
Lliçó Magistral
DESGRANANT PUCCINI. De Manon Lescaut a Turandot
“Duoda i el seu temps”
Amb SALVADOR BROTONS
a càrrec de la Dra. CORAL CUADRADA.
Dimarts 21de Maig
19,30h
SALA DE JUNTES
Inauguració del Màster Interuniversitari en Música com a Art Interdisciplinària.
UNA TARDA AMB ELVIRA DE HIDALGO a través dels seus personatges.
Dimarts 29 d’Octubre de 2013
Amb MARGARITA CELMA.
19,30h
AULA MAGNA
“Alis. Versant Duoda.”
Dimarts 18 de Juny
19,30h
AULA MAGNA
Una proposta d’ “Alchimia di lettere in musica” i d’ “Ars alchimica”. Amb concepte i textos de Rosa Tamarit.
MAGDALENA, VIOLETTA, MANON: sobre música, èxtasi i llàgrimes.
Acció musical en un pròleg i tres estances.
Amb ROSA TAMARIT (soprano) i ALFONS ESCUÉ (piano) Duoda: Carme Garrigó
Dimecres 20 de Novembre 19,30h
SALA DE JUNTES
CONFERÈNCIES, AUDICIONS I CONCERTS DONES EN MÚSICA: espectacle i transgressió
Gala lírica de l’amor cortès: Esplendor cortesà i cavalleresc
Cicle d’arts i dramatúrgia
Amb REBECA PUJALS i estudiants d’Història de l’Art de la URV Exposició d’un projecte artístic i taula de debat
Dimarts 17 de Desembre
19,30h
CAMPUS CATALUNYA
Concert itinerant i exposició en diferents espais del Campus. Amb “Ars alchimica ensemble” (Màster en música)
Del 17 d’abril al 17 de desembre de 2013
CAMPUS CATALUNYA DE LA URV. TARRAGONA.
Dones en música: espectacle i transgressió
DESGRANANT PUCCINI: de Manon Lescaut a Turandot amb SALVADOR BROTONS
Proposem dins el cicle dues conferències al voltant de la figura i l’entorn estètic del compositor Giacomo Puccini, desgranant la traça dramàtica que a partir de recursos sonors sap infondre als seus personatges femenins més emblemàtics. Puccini ha passat a la història com un referent essencial i màxim exponent del corrent verista, corrent comparable al naturalisme literari, i que va aconseguir imprimir un segell intensament emocional al llenguatge melodramàtic a les darreries del Romanticisme. Puccini és un dramaturg minimalista i exquisit capaç d’amalgamar el llenguatge inspirat en l’aparença de simplicitat de l’ impressionisme, d’inequívocs trets orientalistes, amb l’eficàcia teatral heretada del “leitmotiv” wagnerià, leitmotiv que arriba a tractar amb gran precisió psicològica. Així és com el compositor arriba a crear un llenguatge sonor capaç de mostrar els espais més vulnerables de la naturalesa humana. SALVADOR BROTONS Nasqué a Barcelona en el sí d’una família de músics. Estudià flauta amb el seu pare, i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona aconseguint els títols superiors de flauta, composició i direcció d’orquestra. Els seus professors foren entre altres, Antoni Ros-Marbà (direcció), Xavier Monsalvatge (composició) i Manuel Oltra (instrumen
tació). L’any 1985 aconseguí una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units on assolí el doctorat en música a la “Florida State University”. Des de 1977 fins a 1985 va ser flauta solista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i membre també de l’orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985). Inicia la seva carrera com a director als Estats Units amb la simfònica de la mateixa universitat on es va doctorar, i esdevé titular de diverses orquestres i professor de la Portland State University. A Catalunya ha estat director titular de l´Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” i de l´Orquestra Simfònica del Vallès . Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Estat de Washington), al capdavant de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la Ciutat de Vancouver, i el Kiwanis Rose Award (2005). Actualment és també el director titular de la Banda Municipal de Barcelona. Ha dirigit com a director convidat diverses orquestres arreu del món. Des de l’octubre de 2001 és professor de direcció d’orquestra i composició a l´Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L´any 2002 va rebre el “Florida State Universi ty Alumni Award” per a la seva trajectòria professional i el 2005 va rebre la distinció de se convidat al Carleton College de Minnesota (USA) com a Chistopher Light special guest Lecturer. També ha estat guardonat amb el Premi Agustí Burgunyó 2008. Marca la seva trajectòria com a compositor la versàtil capacitat per conrear diversos gèneres: ha escrit més de 110 obres majoritàriament orquestrals i de cambra, rep constantment encàrrecs i ha guanyat més de quinze premis de
Dones en música: espectacle i transgressió
composició, entre ells el “Premio Orquesta Nacional de España” (1977); el premi “Jove d´Or”; el “Premi Ciutat de Barcelona en dues ocasions; “The Madison University Flute Choir Composition Award”i el “Premi Reina Sofia de Composició. També cal destacar la seva tasca en la recuperació d’obres orquestrals dels nostres compositors històrics al front de l´Orquestra Jove dels Països Catalans. Salvador Brotons ha col.laborat en diverses ocasions amb la URV com a convidat d’excepció, i s’ha caracteritzat, també com a docent, per la mateixa proximitat, entrega i capacitat de comunicació que són tan propis de les seves interpretacions i creacions. A través d’aquestes línies volem obrir la porta al reconeixement de la seva figura polièdrica i agrair-li la seva presència en les Festes de Sant Jordi de la Facultat de Lletres inaugurant el cicle “Dones en música: espectacle i transgressió”.
17 i 24 d’abril a les 19,30h.
AULA MAGNA DEL CAMPUS CATALUNYA
UNA TARDA AMB ELVIRA DE HIDALGO a través dels seus personatges Seminari i conferència amb MARGARITA CELMA, URV
La vida i la trajectòria artística de la cantant de Vall-deroures Elvira de Hidalgo, les podrem recrear a través dels estudis de camp de la professora de la URV Margarita Celma: a partir de les seves investigacions sobre l’entorn més quotidià de l’artista i de la projecció exterior com a professora i cantant, podrem caminar entre els misteris dels seus personatges operístics. L’aportació esdevé una primícia i pot oferir una visió completament inèdita d’una dona que va establir interessants i intensos contactes amb artistes tan fulgurants com la mateixa Maria Callas.
14 de Maig a les 18 h.
SALA DE JUNTES
Dones en música: espectacle i transgressió
MAGDALENA, VIOLETTA, MANON: sobre música, èxtasi i llàgrimes.
Amb ROSA TAMARIT (soprano) i ALFONS ESCUÉ (piano)
Quan l’abat Prévost explica, a l’inici de la seva novel.la, com va conèixer Manon, descriu de fet una escena quotidiana del segle XVIII: la de l’escarni i el judici públic sobre la dona pecadora que les societats de l’antic règim s’havien proposat regenerar a través del càstig. En la voluble, vanitosa i, a la vegada, entregada i amorosa Manon Lescaut que traçarien “en música” Jules Massenet i Giacomo Puccini, hi troben re interpretat el mateix arquetip que a través de la cultura occidental podríem associar amb la figura dual de Maria Magdalena, la qual, a la vegada, encadenem a la recreació de la prostituta (cortesana) redimida creada per Giuseppe Verdi (la Violetta Valéry de la Traviata) a partir, com sabem del personatge teatral de la Dama de les Camèlies.
11 de Juny a les 19,30 h.
AULA MAGNA
Lliçó Magistral
“Duoda i el seu temps”
a càrrec de la Dra. CORAL CUADRADA. Inauguració del Màster Interuniversitari en Música com a Art Interdisciplinària
Encetarem la tardor amb una lliçó magistral sobre la figura de la comtessa Duoda, lliçó que inaugurarà, juntament amb l’acció musical “Alis. Versant Duoda” el curs 2013-2014 del Màster interuniversitari en Música com a Art Interdisciplinària. Coral Cuadrada és professora d’Historiografia i Història de les Dones a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i del Màster Interuniversitari d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. Fou cofundadora el 1989 del grup multidisciplinari de recerca GRÊC (gènere, raça, ètnia i classe) de dita Universitat, del qual fou coordinadora del 2004 al 2009. És investigadora del Centre de Recerca en Antropologia de la Medicina de la URV. Ha estat investigadora principal de projectes d’I+D+I. Coordina el màster sobre Feminismes, masculinitats i equitat de gènere de la URV, i el Doctorat en Estudis Humanístics. Forma part de la Comissió de Plans d’Igualtat de la URV. Ha estat coautora de la pàgina web del GRÈC. Ha impartit conferències a congressos, seminaris, jornades, tallers, etc. Ha publicat nombrosos articles i varis llibres de temàtica de gènere.
29 d’Octubre de 2013
SALA DE JUNTES
Dones en música: espectacle i transgressió
Alis. Versant Duoda.
Una proposta d’ “Alchimia di lettere in musica” i d’ “Ars alchimica”. Amb textos, i dramatúrgia de Rosa Tamarit. Acció musical en un pròleg i tres estances
Liber manualis Dhodane quem ad filium summ transmisit Wilhelmum , s. IX
«En constatar que la majoria de dones poden, en aquest món, gaudir de la presència dels fills, mentre jo, Duoda, oh Guillem fill meu, estic separada i allunyada de tu, i per tant amb ànsies i fort desig de prestar-te servei, et dirigeixo aquest opuscle transcrit en nom meu per mor que, llegint-lo, et valgui de model per a la teua formació, feliç jo si, bé que absent en persona, aquest llibret pogués recordar-te i posar a la teua ment allò que has de fer per amor a mi.» (Traducció de R. L. Portet al català del text llatí corresponent al Manual de Duoda conservat a la Biblioteca de Catalunya, manuscrit 569, foli 58b:)
“Alis” forma part de “Manualis” i vol dir, en paraules de Duoda, “acompanya cantant la fi de la nit i anuncia les hores del dia”. Entre el 30 de novembre de 841 i el dos de febrer del 843, l’esposa de Bernat de Septimània i comtessa de Barcelona, escriu en llatí un manual de comportament dedicat al seu fill de setze anys, Guillem. Ho fa com si ens volgués mostrar, a través de mil portes d’entrada o de mil començaments, el laberint d’angoixa i tristesa on es troba i la seva feblesa anímica, pròpia d’una dona, escriu la mateixa Duoda,“tèbia i mandrosa, fràgil i sempre propensa a l’abaltiment”. En un clima carregat de mals presagis i conxorxes polítiques, Bernat li ha arrabassat els seus dos fills; del més petit, ni tan sols en sap el nom. Tot i tractar-se d’un manual, el relat es converteix en mirall de la pròpia autora i del seu dolor però també en llegat del seu important pòsit de coneixements sobre teologia, a través dels quals s’erigeix en mestra i guia del comportament del fill adolescent. L’ acció musical s’estructura sobre un pròleg i tres estances: la primera sorgida del mateix Manual i dedicada a Guillem; la segona, un veritable madrigal d’amor i de guerra a Bernat de Septimània, evocant la tercera la seva mort, en mans de Carles el Calb, a Tolosa. El procediment compositiu es permet prendre Duoda i la seva tragèdia com un marc de referència, per jugar a construir un nou discurs sorgit de l’ amplificació de les seves paraules, com si es tractés d’una seqüència gregoriana. El fil conductor dramàtic (quasi un monòleg interior sorgit d’aquesta lliure recreació) s’anirà encadenant amb intervencions instrumentals (metalls i percussió) i amb fragments del Llibre Vermell de Montserrat,
Dones en música: espectacle i transgressió
drames litúrgics medievals, i obres polifòniques “a cappella” del Renaixement, encadenades a improvisacions sobre melodies populars i petites creacions col.lectives. A la vegada, l’obra de Miquelàngel Schikora per a quintet de metall, Proteu, i les improvisacions, a mode d’obstinat conductor de la percussionista i actriu Carme Garrigó, esdevindran una amplificació dels punts més àlgids de la narració. La veritable història de Duoda i els seus descendents, conté molts ingredients tràgics: Bernat i Guillem moriran decapitats l’any 844 i 850 respectivament, a Tolosa i a Barcelona. Com expressa Mercè Otero en la seva edició en català del manual, val més pensar que Duoda (les referències sobre el seu destí final no són precises) no va haver de viure la mort del fill primogènit.
Duoda i percussió: Carme Garrigó Testus: Marta Maduell. Música original de l’obra Proteu: Miquelàngel Schikora
29 d’ Octubre de 2013 a les 19,30 h.
AULA MAGNA
Alchimia di Lettere in Musica
“Alchimia di lettere in musica” forma part d’un laboratori musical i artístic que també inclou una vessant professional (“Lettere in musica”) i un espai de recerca (Scriptorium). Va néixer dins la Facultat de Lletres de la URV i representa la branca més experimental, creativa i no professional del projecte . La seva primera proposta de cara al públic fou el programa “Vermell” , sobre el Llibre Vermell de Montserrat (2007-2009) i va comptar amb les adaptacions i versions instrumentals del compositor Pere Nolasc. Des d’aleshores, el conjunt ha participat puntualment en diversos actes acadèmics de la URV i també ha actuat a l’Ajuntament de Tarragona. Alis. Versant Duoda (2011) representa la seva primera proposta artística dramatitzada. L’any 2012 va estrenar també a Tarragona el concert visual “Solstici”, dins la Jornada “Cafè Walpurgis”.
Dones en música: espectacle i transgressió
ALIS. VERSANT DUODA Acció musical en un pròleg i tres estances PRÒLEG (Entra Testus) TESTUS: Acompanya cantant la fi de la nit i anuncia les hores del dia. Això és “Alis”, i aquesta és l’ altra història de Duoda, comtessa de Septimània, comtessa de Barcelona. Us la vinc a explicar tal com m’arriba als llavis, deixant espai a les seves paraules, amb el desig d’endevinar els pensaments que s’hi amaguen. Així només podrem deixar surar un plany infinit i intermitent sobre onades de música, de sal i de llàgrimes. (entra Duoda) Silenci, encara! escolteu els passos masegats, la veu trencada de Duoda... Esposa de Bernat, mare de Guillem, I , sense que ho gosi escriure, mare també d’un nadó sense nom, encara...
Féu Silenci.... Per escoltar-li els batecs. Li sabeu albirar, finestres enllà, la tempesta dels cabells ?, els tremolins de dona trencada, les mans d’orant esteses com ales d’ocell, encastat entre els murs del castell d’Usès? Caminant entre rocams i espígol, per les platges i els jardins de Septimània, escolteu Duoda, escolteu com us parla: PRIMERA ESTANÇA DUODA: «En constatar que la majoria de dones poden, en aquest món, gaudir de la presència dels fills, mentre jo, Duoda, oh Guillem fill meu, estic separada i allunyada de tu, i per tant amb ànsies i fort desig de prestar-te servei, et dirigeixo aquest opuscle transcrit en nom meu per mor que, llegint-lo, et valgui de model per a la teua formació, feliç jo si, bé que absent en persona, aquest llibret pogués recordar-te i posar a la teua ment allò que has de fer per amor a mi.»
Dones en música: espectacle i transgressió Per tot això, Guillem, confio aquest manual i els pensaments que l’acompanyen als camins dels astres, sense conèixer missatger fidel, ni tampoc vies segures; no obstant, en la fredor d’unes estances on s’han exhaurit les rialles, em fa respirar encara l’esperança de poder-te fer entendre, des d’un lloc tan allunyat ( terres de contorns suaus que t’han vist néixer) que la teva mare els ha formulat per tu com una espasa contra aquells que han volgut negar-me, (tancant amb pany i clau el que més estimo) allò que la natura em concedí : el dret i el plaer de nodrir-te el cos, el deure de poder nodrir les vostres ànimes , ara i sempre, ...mentre les boires del meu dolor em conservin l’alè en aquests temps d’angoixa i mals presagis. El que t’arriba és un discurs confús, propi d’aquesta dona tèbia i mandrosa fràgil i sempre donada a l’abaltiment que t’han fet veure en mi. No et deixis tampoc colpir per aquest laberint de paraules, fil d’uns pensaments que no arribo a encadenar encara per escrit, delerosos només d’ arribar a tu: siguis valent i, a la vegada, desvetlla l’enteniment per caminar a través del que hi vull dir. Així tan sols hi sabràs escatir la fortalesa de la meva ànima i el meu desig de veure en tu:
bell fill Guillem, un mirall de bondats, de perfecció i saviesa i un ésser fort a la vegada. III Tenim tu i jo, fill meu, la mateixa companya de camí; freda i de pedra, solitud. Tu, Guillem, ets un astre solitari que esclata en el capvespre, abans que el cel eixugui la llum de la posta, arrencat de la meva escalfor, a l’encalç d’homes corsecats i abruptes , destres en les armes, allunyats dels llibres Jo, Duoda, avesada a la fredor del meu silenci, converteixo el meu plor en sal i en pedra: Tres vegades sola, eixuta encara, pel record d’un infant sense nom, robat dels meus llençols, privat d’un aliment, que malda per clavar fiblades al meu pit.
Dones en música: espectacle i transgressió Sola, sense les urgències de les teves primaveres, condemnada a suportar a palpentes el teu caminar de cec i els seus perills. Sola, Sense els braços enyorats, I les nits a recer del meu senyor i pare vostre. Només la impotència dels qui es vanten de no conèixer la por podria exigir aquest sacrifici. Perquè vivim en mans de mil conxorxes, perquè corren temps on no es vol mirar endins, per por a ofegar-se entre els esvorancs de l’ànima. Però tu, fill meu, Guillem, no oblidis mai el que t’escric: no és valent aquell que escampa als quatre vents el temor i la indolència. Ni el que es mostra despietat, ni menys encara aquell que es creu capaç i fort per desafiar l’Omnipotent o al qui habita l’Abisme.
IV Certament, si el cel i la terra es trobessin estesos pels aires com un full de pergamí, si els abismes del mar fossin canviats en terra ferma sense separacions, i tots els habitants de la terra, els qui vénen al món, per un augment de l’enginy humà, fossin tots escriptors, des de l’ inici fins ara, no podrien abastar la grandesa, l’extensió, l’altura i la profunditat de la sublimitat de l’Omnipotent. Així mateix, fill meu, per més que aconseguís multiplicar les paraules i els ensenyaments que et voldria escriure, i vessar com taca d’oli el meu dolor damunt la immensitat del mar i de la terra, mai serien més que un gra de sorra a la vora del que tot ho pot i tot ho veu, el que, fent-me néixer en cos de dona, m’ha concedit la tendresa i aquesta carn rica en dolors i en temprança, tina sense fons per als plaers, fèrtil per engendrar bellesa.
Dones en música: espectacle i transgressió I quan el teu germà petit, del qual encara ignoro el nom, hagi rebut la gràcia del baptisme de Crist, no deixis d’iniciar-lo, educar-lo, estimar-lo i incitar-lo a obrar cada cop millor i aquest petit Manual compost per mi i on he escrit el teu nom, serveixi també, quan ho permeti l’edat i el seu enteniment, perquè aprengui a saber qui és, i quin era el desig de Duoda, la mare que ni tan sols va conèixer. Llegim que Sem, fill de Noè, estimant el pare, va assolir el cim, i de la mateixa manera el seu germà Jafet, i el seu pare, fent baixar la benedicció sobre el cap de cadascun d’ells, així voldria jo, Guillem, formós i amable, vessar unció i gràcia damunt teu i amb olis i perfum de nard amorosir-te el rostre: Sigui aquest líquid armadura d’or, capaç de cobrir el teu cos de tot perill, gaudi per als ulls dels qui et contemplen i arma fulgurant per als qui et temen. Com l’or, dúctil; com l’or, exquisit i brillant; com líquid d’or, sol i guia, foc i força. IV No hi ha riqueses on regna l’estultícia, i res no manca ni fa nosa
on s’exercita contínuament un discurs amable(...) Protegeix-te dels deshonestos i tria els dignes; fuig dels dolents, als bons; no segueixis el consell del dolent, covard o colèric. En efecte, et rosegarà com la tinya i mai no estarà tranquil i segur en els seus comandaments (...). Així la ira , i la seva assídua enveja, porta fàcilment a la caiguda de cap als abismes (...) Tu, doncs, fill, com un petit infant que creix en plenitud, aprèn dels grans i dels dotats de seny tot allò de bo que podràs rebre d’ells (...) Perquè en el suport i en el canvi successiu es mostra que cal estimar, de tota manera i pertot, el gènere humà, tant els grans com els més petits, mitjançant la compassió fraternal (...) L’ enveja mata el més petit i la còlera fa morir l’adolescent. Lluny de tu, això, fill. No envejaria de cap manera, si no fos petit. El petit és el que té mancança de coses grans. Així, Guillem, allunya’t de tots aquells que no saben convertir el seu rostre en un mirall dels teus encerts, o de les teves alegries. Dels que et cobegin la sort, l’enginy i la destresa.
Dones en música: espectacle i transgressió Perquè qui no ha après a descobrir l’obra de Déu en tot allò que és bell, propi o aliè esdevé serp o vampir: s’esmuny entre les sedes tèbies del teu llit per enverinar-te el son o es nodreix de la teva sang per endur-se’n la vida. Detestis els covards i els superbs i evitis de tot cor, totalment, els abominables. Aquests són prou destres per farcir el teu camí amb mil paranys, sovint amables Tot i això, fill, mentre combats en el segle enmig del desgavell de les activitats mundanes, de tota cosa que t’esdevingui, pròspera o adversa, t’aconsello que en donis gràcies sense parar a Déu, perquè la teva ànima no s’enorgulleixi en la prosperitat a exemple dels dolents i perquè, vençut per l’adversitat, no et perdis ni et deixis abatre mai. VI Tu, fill, si la ira escala fins a l’interior de la teva ànima, allunya-la de tu i cerca la temprança. Penedeix-te si cal cada dia dels punyals afilats que has llençat als que més t’estimen, de les paraules que et fa dir la teva edat abrandada
Infant difícil... de temperament aïrat, batallador i obsessiu... Això m’ha disposat massa sovint contra tu i ha nodrit el meu abaltiment, de dona vençuda i cansada Hi ha espècies d’aus que, amb la modulació de la seva melodia, acostumen a expressar el dol en el seu cant. Què suggereix això sinó que cadascun dels mortals, recorrent els seus camins, ha de fer ressonar des del seu cor una doble lamentació: una, perquè ha deixat de fer el bé que devia, l’altra, perquè, estimant el mal que no ha de fer, el realitza en accions perverses? I he preferit adreçar-me a tu, infant, com a un infant (...) de manera que tu puguis avançar amb seguretat i tranquil.litat sense que la teva dignitat sigui objecte de blasme.(...) Així, segons les paraules dels doctors, Es reconeix que hi ha dos naixements en un sol home, Un de carnal, un altre espiritual(...) A tu, bell fill Guillem, que ja has complert quatre vegades quatre anys et vull donar amb aquest manual un segon naixement, el que et durà a la perfecció i t’iniciarà en la saviesa, per això et parlo així, pur i jove com ets, amb tot per fer, amb tota l’esperança.
Dones en música: espectacle i transgressió I, si passats els anys, tants i altres tants i la meitat de la meitat. em fos possible encara veure’t el rostre, escriuria per a tu coses més sòlides amb discursos més llargs. Però, ja que el moment del meu comiat no trigarà i els dolors de la malaltia trasbalsen tot el meu cos, perquè et sigui profitós a tu i a ton germà, he acabat aquest recull urgentment.
SEGONA ESTANÇA
Madrigals d’amor i de guerra a Bernat de Septimània. TESTUS: Són ara unes altres paraules, les que ens vol dir Duoda, dedicades a l’espòs Bernat, pel dolor i per les absències, i per haver lliurat els fills a Carles. Les hi hem hagut d’endreçar nosaltres, recollint els fils trencats del seu discurs esmaperdut que encadena retrets amb els més tendres poemes: Senyor, amant, amic... Bell i valent Bernat, Deixes morir a poc a poc la veu de Duoda!: la bella Duoda, dolçor i saviesa, és ara només una ombra, que ja ha travessat el llindar de la follia.
DUODA: Bernat de Septimània, si podés convertir tanta feblesa en un camí capaç d’abraçar la terra que ens separa, de mar a mar, hi faria galopar els mil cavalls que em bateguen dins el pit , masegant boscos, esquerdant muntanyes: per arribar a Aquitània, on has confinat el que més estimo. Bernat de Septimània, agosarat per a la guerra , fidel, fort i noble per rebutjar l’emperadriu Judith, (glaçada i erma, li canta el joglar, i tot ho cobeja ) trencat i poruc ànima endins... Com puc lluitar contra aquest desig que, a la vegada, és foc que em revolta contra tu? M’encalça la nit I amb ella, teranyines de seda que es rabegen per enganyar-me el son teranyines que es confonen amb el record dels teus braços, amanyagant entre músiques els meus antics rius de plaer i de llàgrimes.
Dones en música: espectacle i transgressió Els poemes de Duoda Teranyines de seda, per tants abrils amarats d’aigua, per tants “per tu” que només sabràs respondre amb fils d’essència, solitud i mil paraules. Però el meu ventre, curull de llavors amargues, l’han endolcit les teves pluges regalimant líquids fecunds... I torna a ser primavera, Primavera d’amor per trencar tants racons de desig, de dolces llengües destil.lant els meus velluts. El riu del teu plaer, el rabejar-se entre cabells i pell i carns obertes anhelant vespres de llum, cossos entrellucats platges endins, prenyant de fulles vermelles el meu estiu. ***
Ara que la rosada neix tenyint els coixins de núvols de pètals de lli i flocs blau taronja... Ara que la pau tot ho assaona i els meus llavis s’obren absents als teus... Ara, quan els estels ploren cristalls de llunes mortes (com el teu gest retallant desig entre cortines d’aire) Ara, Encara, sento el teu cos tremolant dins el meu, la terra demanant pluja i el pit de molsa bressolant-me.
Dones en música: espectacle i transgressió TERCERA ESTANÇA
DUODA: La cançó de Duoda
La mort a Tolosa TESTUS: Repiquen les campanes. Mireu-les, xiprers enllà!: badalls de ferro al vent, enceten la cançó que mai s’acaba, martell que esquerda l’ànima. Per ordre de l’emperador, Bernat és dut pres a Tolosa, S’ allarguen sobre el seu cap els braços eixorcs de Judith, fatídica madrastra de Carles... Diu la llegenda que Duoda no va poder enterrar el seu cos, Judith el va fer cremar després de morir. En cobejava les cendres. Cendres d’aquells membres que havien tremolat de desig acaronant el cos de Duoda. . No té una tomba on poder plorar-lo, ni una despulla per vessar-hi perfums... Travessant els camps d’espígol canta cançons a pit obert, la veu trencada, pels paratges on no l’escolta ningú, el seu pensament dibuixa poemes, sense principi ni fi...
Que plogui, que plogui, la bruixa amagui el sol, que facin tels d’aranya els núvols i els mussols i cortinetes d’aigua, trencant reixats de pols! Que plogui, que plogui per rovellar el meu dol doneu-me rius ferotges per esventrar els records! L’estiu cremava entranyes, la terra eixuga el plor, que es trenqui el cel de sutge per fecundar el dolor! Que plogui, que plogui, la bruixa amagui el sol! Doneu-me rius ferotges Que esventrin els records!
Dones en música: espectacle i transgressió La resposta del cor Aquest instant de llibertat suprema. L’eternitat del teu no ser Per atorgar el dret d’obrir les entranyes cansades al pols amatent de la terra. Per estimar una presència transparent no haurem pogut trobar dreceres per abraçar-te. *** Duoda: Ocells d’albada i campanades negres pels consonants acords de la teva basarda. M’he desvetllat Entre deserts de pell, cavant la terra clivellada dels vells jardins assaonats de pluja. Voldria extingir-me també I fer mortalles de sorra amb les antigues platges.
TESTUS: Si la trobeu per aquests camins, acompanyeu el seu dolor amb una pregària, doneu-li aliments i bressoleu-la i si la mort us avança cobriu-la amb la pols amatent de la terra gravant amb lletres d’or l’epitafi que ella mateixa va deixar escrit per al seu fill, (bell fill Guillem, destinat també a morir set anys després sota l’espasa del mateix botxí, abrupte vassall de Judit, tan gelosos de Bernat, del seu amor per Duoda, de la seva nissaga).
Dones en música: espectacle i transgressió Epíleg-epitafi: DUODA Hi ha una olivera Que travessa l’aire; Empresonada entre els murs De fulles tendres I fruites amargues. Arbre d’espills d’argent, Soca esquinçada Esperant l’ hivern. Per abraçar la nit Les branques es tornen ales, Tant s’allargassen. Arbre d’ espills d’ argent, Soca esquinçada Esperant l’ hivern.
Alis, versant Duoda. La música MIQUEL ÀNGEL SCHIKORA (1995) Proteu, per a quintet de metall ANÒNIMs (s.XIV) Llibre Vermell de Montserrat Laudemus Virginem “caccia duobus tribus” Mariam Matrem, Virolai a 3, Llibre DUES CANÇONS TRADICIONALS (harm. Rosa Tamarit) El noi de la mare Maria durch ein Dornwald ging ANÒNIMS (s.XVI) Bella, de vos som amorós, a 3 veus Amor que tens ma vida pavana, a 4 veus
A la memòria del Toni, encara, set anys després TARRAGONA, MAIG DEL 2011
JACQUES ARCADELT (1504-1568) Il bianco e dolce cigno madrigal, a 4 veus JUAN DEL ENCINA (1469 -1530) Más vale trocar placer por dolores, nadala a 4 veus CLAUDIO MONTEVERDI ( 1567-1643 ) Sí, ch’io vorrei morire, madrigal a 5 veus
Dones en música: espectacle i transgressió
Gala lírica de l’amor cortès: Esplendor cortesà i cavalleresc
Amb REBECA PUJALS i estudiants d’Història de l’Art de la URV Exposició d’un projecte artístic i taula de debat
Gala lírica de l’amor cortès: Esplendor cortesà i cavalleresc és un llibret que inclou fragments d’òperes, cants trobadorescs i música orquestral de diferents temes musicals sobre amors mitològics i llegendaris, que encarnen una concepció i pràctica amorosa refinada però passional: el fin’amor. En aquest enclavament, la dona és l’objecte d’inspiració literari-musical, però aquesta també va existir com a productora. Quan en els segles XI i XII van sorgir a França les conegudes corts d’amor i els trobadors van delectar al seu públic amb cants a l’amor cortès, un grup reduït de dones, Les trobairitz, o trobadores, van voler seguir els passos d’aquells poetes i escriure els seus propis versos. Aquest va ser el cas de la misteriosa Béatrice de Die o Marie de France.
20 de Novembre a les 19,30h
SALA DE JUNTES
Concert i exposició itinerant de cloenda Amb “Ars alchimica ensemble”
“Ars alchimica ensemble” es nodreix dels treballs de creació vinculats al Laboratori artístic del Màster en Música. Es proposa en aquesta ocasió, a mode de compendi i cloenda, un concert o exposició itinerant a partir de la creació de set cèl.lules d’acció visual i musical, que el públic haurà de resseguir i descobrir dins els espais més sonors del Campus.
17 de Desembre a les 19,30h
CAMPUS CATALUNYA
Més informació a:
[email protected] https://www.facebook.com/arsalchimicaars TARRAGONA 2013
