«El GOB. Quinze anys d\'història». Revista Socarrell, num. 12.Grup Ornitològic Balear. Maó, 1992.

ELS MOVIMENTS

SOCIALS

Els moviments socials estan integrats per col'lectius de gent que pretén la transformació qualitativa de la societat mitjançant una lluita reivindicativa sectorial. La mobilització d'aquests elements dinamitzadors es produeix quan la base social del moviment -els afectats- pren consciència dels conflictes -desigualtats, explotació, especulació, etc.-. Generalment no assumeixen propostes sintetitzadores com fan els partits polítics, ara bé, el moviment ecologista és una excepció en aquest aspecte ja que aspira a articular una alternativa global al model de societat imperant. L'estructura organitzativa de cada moviment social depèn de l'abast temporal dels objectius plantejats i de la dimensió de la base social. Cal que sigui àgil, operativa i adaptable a les condicions canviants. Sovint la creació de grups respon a una problemàtica específica; en conseqüència aquests existeixen mentre poden aglutinar una sèrie de gent en lluites concretes, i generalment desapareixen quan cessen els problemes inicials (és el cas les coordinadores per a temes determinats). Les associacions més estables han subsistit gràcies que han diversificat els fronts de lluita, el que provoca un dinamisme intern (comissions per tractar de qüestions concretes) que revitalitza l'entitat.

EI naixement del moviment ecologista

10

EI context internacional en què apareix el moviment ecologista ve definit per un tipus de desenvolupament que accentua greument els desequilibris regionals i degrada la qualitat de vida d'àmplies capes socials. EI model es caracteritza per una indústria desenrotllista i contaminant que utilitza fonts d'energia agressives i perilloses (accidents nuclears de Harrisburg i de Xernòbil) i fomenta un consumisme dilapidador dels recursos naturals. Els exemples són molts, però basta comprovar com a partir de finals dels anys 60 l'increment del nivell de consum a Occident ha coincidit amb la reducció de l'alimentació per càpita a diferents regions del Món subdesenvolupat, i amb la disminució progressiva de l'esperança de vida a l'Europa de l'Est, conseqüència directa de la degradació de les condicions de vida entre les quals cal destacar l'augment de la contaminació. Les associacions que després constituiran el moviment ecologista -com la Federació d'Amics de la Terra o Greenpeace- van néixer al voltant de 1970 als països industrialitzats -en especial als anglosaxons, on ja existia una important tradició de grups naturalistes-, per lluitar contra les agressions al medi natural i el descens de la qualitat de vida. Un procés simultani té lloc a l'Estat espanyol, on sorgeixen a partir de 1970 els primers grups (AEORMA, ANAN, etc.). Uns anys després, el setembre de 1974, se celebra a Pamplona la I Convenció Nacional d'Amics de la Natura, la primera

reunió general dels ecologistes de l'estat. Si bé participen agrupacions naturalistes, les conclusions a què s'arriba van més enllà de l'exclusiva protecció de la naturalesa. A partir de la reunió de Pamplona apareixen nombrosos grups que evolucionen ràpidament cap a posicions més crítiques i combatives. L'ecologisme és un moviment plural i dinàmic. Els grups que el composen es poden dividir en naturalistes -dedicats a la defensa del medi natural- i ecologistes -més actius en temes relacionats amb l'energia, "urbanisme, o la contaminació. De fet el movimen,t aglutina diferents components, amb més o manco intensitat, com són l'estudi científic de la natura, la protecció del medi ambient, i "ecologisme entès com alternativa a la societat productivista (lluita antinuclear, reciclatge, etc.), aspectes tots ells que poden coexistir dins d'un mateix grup, com és el cas del GOB, que els h'anat integrant progressivament. De l'Agrupació d'Història (1974-1977)

Natural al GOS

Des de l'any 1974 funcionava dins l'Ateneu de Maó l'Agrupació d'Història Natural, integrada per uns vint-i-cinc socis preocupats per la conservació de la naturalesa i estudi de la fauna i flora menorquina. Dos dels membres de l'Agrupació -Pere Prats i Bernat Mateo- van participar durant l'estiu de 1974 en la Convenció d'Amics de la Natura de Pamplona, iniciant els contactes amb diferents grups ecologistes.

A rel d'una sèrie d'inconvenients ven el funcionament

de l'Agrupació

que dificultadins de l'Ate-

neu es planteja la creació d'una associació pròpia. La solució -actiu

arriba

amb la integració

a Mallorca

des de 1973-,

en el GOB acordada

en

uns contactes que es van mantenir durant l'hivern de

1976,

en els quals

es concedeix

Menorca una certa autonomia

al GOB-

respecte de la sec-

ció mallorquina i una junta directiva independent. Per formalitzar provisional,

en

la situació

l'assemblea

s'elegí

celebrada

una junta l'abril

de

1977, que enllestí la legalització de l'associació el 28 d'abril de 1977. La primera Assemblea General Ordinària, celebrada el 14 de juliol següent, ratifica la junta provisional, presidida per Fèlix Ripoll i integrada

per

Francesc

Mercadal, Robert Orfila (vocals).

Mercadal

Fernàndez,

(secretari),

Benet

Joan Rita i Guiem

La seu social del GOB durant els primers quatre anys fou la casa situada en el nombre 22 del carrer del Rector Mort de Maó, fins que l'any 1982 es va canviar de local, obligats a deixar l'antic, i l'Ajuntament Isabel I!.

va cedir la casa núm. 42 del carrer

EI ritme d'integració

de nous membres

era

lent. A finals de 1977 el GOB contava amb uns 80 associats,

per

arribar

als

120 un any després

(sense incloure els socis residents sempre un poc desorganitzats).

a Ciutadella,

La Coordinadora (1978-1982)

per a la Defensa del Territori

EI GOB es forma a Ciutadella al llarg de 1978. La preocupació per la protecció de la natura era forta en aquesta població, on també es va constituir a l'estiu de 1978 la Coordinadora per a la Defensa del Territori, amb la qual el GOB col·laborà intensament (campanya de Cala en Turqueta). La CDT agrupava molta gent i entitats compromeses amb la lluita en favor de la conservació del medi ambient, i encapçalà per un temps el moviment en defensa de la natura, impulsant diverses mobilitzacions, com la manifestació de novembre de 1978 a Ciutadella, que reuní unes 1.500 persones, o la diada cions estar jecte

ecològica de setembre de 1980. Les reladel GOB amb la resta de la CDT no van exemptes de problemes, com l'afer del Prode Protecció, que va generar certa tensió en

el si de la nostra associació. La CDT havia nascut per oposar-se a la urbanització de Macarella i la seva estructura organitzativa, apta per a la lluita conjuntural, s'enfrontà des dels primers moments a un objectiu a llarg termini: l'ordenació racional del territori menorquí. Era indispensable aconseguir una organització més estable, atès que al necessitar del consens per funcionar la falta de quòrum bloquejava les possibles actuacions de la Coordinadora, situació que s'anà agreujant a partir de les eleccions municipals de 1979, en augmentar el desinterès dels partits polítics.

11

EI GOa i la crisi del moviment social (1979-1982) Passats uns anys de forta activitat la CDT es va dissoldre a finals de 1982. La crisi de la CDT s'integra en el procés de disgregació del moviment social postfranquista. Després d'uns anys de lluita l'energia s'esgotà amb l'arribada de la democràcia. Destacats militants que fins aleshores havien impulsat el moviment social s'integren a la vida política. Sols van sobreviure, més o manco debilitades, les organitzacions fortament implantades, que amb el temps han experimentat una recuperació desigual (algunes AA.VV. han tornat a ésser combatives: campanyes en defensa del medi ambient, al'legacions a PGOU). Amb la desaparició de la CDT el GOB continua en solitari la lluita en favor de la protecció del medi ambient, malgrat que la situació interna no era favorable. L'equip de treball havia patit un desgast considerable. Des d'un principi el formaven les mateixes persones, amb poques renovacions, í quan cap a 1981 aquestes s'anaren disgregant per estudis, servei militar o per esgotament, fou força difícil aconseguir un equip estable encarregat de mantenir el funcionamènt del GOB (administració, planificació d'activitats, contactes amb altres grups). La junta va reclamar reiteradament entre 1979 i 1982 més participació als associats. L'escassa resposta i estalonament a la tasca del GOB que s'obtenia dels socis i públic en general va produir un desencant creixent. Així mateix l'assistència a les assemblees anuals era mínima, sols unes 15 persones. No fou una excepció la de 1981, celebrada el 25 de febrer de 1982, en què estatutàriament s'havia de canviar la Junta. A causa de la minsa assistència es decidí ajornar la renovació fins a la reunió extraordinària convocada per al següent 8 de març.

12

Refundació i consolidació del GOa (1982-1987) L'assemblea extraordinària, amb una reduïda assistència, va plantejar la possible dissolució del GOB. Després de la discussió de les previsibles conseqüències es desestimà aquesta alternativa i s'optà pel reforçament del compromís intern i per constituir una junta restringida de sis persones (l'anterior era de nou), presidida per Guiem Orfila i constituïda per Sara Moll, Pere J. Fiol, Joan AI'lès, Francesc Mercadal i Miquel Fernàndez. També s'acordà actualitzar la llista d'associats, donant de baixa a un centenar d'ells que des de 1980 no es-

taven al corrent en el pagament de les quotes, el que incrementava les dificultats econòmiques del grup. EI GOB havia tornat a néixer. La recuperació sols fou possible gràcies a la gent que es va fer càrrec del grup en els moments difícils, integrant un nou equip de treball i incrementant les activitats. Continuava, però, la necessitat d'una major participació per part dels associats. Aquesta situació és una constant en la vida del GOB. Així, quan Guiem Orfila acceptà la reelecció el 1983 tornà a demanar una col'laboració més activa; malgrat tot, en els següents anys perduraren les dificultats per trobar gent que s'integrés en el grup de feina. La resposta a dues enquestes que s'enviaren als socis també fou mínima (1987-88). La situació del GOB-Ciutadella era fins i tot pitjor. Després de desaparèixer a principis dels vuitanta s'inténtà refundar-lo el 1984, i un any després la cosa encara no rutllava. La vuitantena d'associats que quedaven després de les expulsions s'havien convertit en 170 a finals de 1982, quasi recuperant el nivell anterior a la crisi, nombre que es va mantenir estancat fins l'any 1985. A partir d'aquesta data s'ha produït un increment continuat que s'accentuà als anys 1988 i 1989, que triplicà el nombre d'associats en menys de cinc anys. Fins 1986 més del 50% dels socis residien a Maó, però l'increment dels darrers anys ha minvat el predomini d'aquesta població, el que dóna actualment al GOB una major representativitat i implantació a l'illa.

La celebració de les juntes interinsulars a Mallorca (1984, 1986, 1988) intensifica els contactes entre les diferents seccions insulars del GOB, i incrementa les relacions i el flux d'informació entre elles. EI GOB s'articula de forma prou flexible per a possibilitar l'actuació independent dels grups insulars respecte de la Junta interinsular, ara bé, des d'un principi s'ha actuat conjuntament en diferents campanyes, i s'ha obtingut el recolzament i l'assessorament necessari. En aquesta línia l'Assemblea Anual de 1985 decidí potenciar nions periòdiques dels representants del diferents pobles de Menorca, el que es amb la celebració de juntes insulars a

les reuGOB als concretà partir de

1986. Durant la primera meitat dels anys vuitanta es produí un debat intern sobre el paper del GOB en la política. EI 1982 es plantejà la conveniència o no de recolzar algun partit. A rel de les eleccions municipals de 1983 existí la temptació per l'aventura política, que finalment es deixà per més endavant. La polèmica concluí quan la assemblea anual de 1985 ratificà la línia tradicional d'actuaciG del GOB que el defineix com entitat políticament independent amb uns plantejaments propis, coincidents amb algunes de les propostes dels partits polítics. Lés activitats pacifistes i anti-OTAN foren intenses en aquests moments. Cal recordar que els ecologistes han obtingut uns bons resultats electorals tant a França, als anys setanta, com a Itàlia o Alemania, als anys vuitanta. Els darrers anys (1987-1991) L'increment de la presència del GOB en la societat ha estat notable durant els darrers anys, així com la intensificació del seu poder de mobilització, tal com ho prova la convocatòria de nombroses protestes i manifestacions -Son Bou (1987), Ciutadella (1988, amb la presència d'uns 3.000 manifestants), Es Mercadal (1989, per Trebalúger), Ciutadella (1991 )-, i les recollides de firmes -contra la llei de camps de golf i les centrals nuclears al 1990. L'ecologisme ha esdevingut una influent corrent d'opinió i els poders públics així ho han reconegut. EI GOB va rebre la declaració d'entitat d'utilitat pública al 1985, i uns anys després obtingué veu a la Comissió Interministerial del Medi Ambient (1987) i a la Comissió Provincial/Insular d'Urbanisme (1988). Però tot això no sempre és suficient per aconseguir redreçar les actuacions de l'administració. La solució és acudir als tribunals. AI 1987 es van

presentar les primeres denúncies per delicte ecològic de l'illa (Puig Mal i Prat de Son Bou). Oontinuant amb la mateixa línia dos anys després s'interposà un recurs per l'afer de Trebalúger (Mercadal) -la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears ha recolzat les tesis del GOB (1991). EI mateix 1989 tingué lloc el patètic cas de la promotora MAPESOL que demandà al GOB per unes suposades injúries a l'honor (!), demanda que fou acceptada per la jutgessa. Actualment el cas ha arribat al Suprem. Els contactes dels socis entre si i amb la junta han sovintejat en els darrers anys, de forma lúdica --dinars anuals des de 1987-, o fomentant el debat: celebració de dos congressos de l'entitat -els dies 19/20 de desembre de 1987 i els 13/14 d'abril de 1991-, de les Jornades de debat per discutir el document «Estratègia Mundial per a la Conservació» de l'ONU (1988), etc.

13

Els congressos pretenen fomentar el repàs crític i renovar l'estructura i activitats del GOB. Del primer sortí la creació de grups de treball dedicats a activitats concretes. AI segon congrés s'aprovà la dinamització dels grups i la creació de delegacions locals als pobles, entre d'altres qüestions, així com reiterar la demanda de col'laboració a tots els associats, en especial per lluitar contra les infraccions urbanístiques. A conseqüència dels congressos s'ha consolidat l'estructura administrativa del grup -personal contractat, telèfon, fax-, el que ha de permetre augmentar l'eficàcia de les accions. Els grups de treball proposats són ornitologia, urbanisme, activitats infantils, agricultura i botànica. Els dos primers de fet ja funcionaven, mentre que fou a rel de les Jornades "Els amants de les deixalles» (Molins de Rei, 1989), que s'impulsà la creació d'una comissió de reciclatge. EI reaprofitament de materials (de moment paper i vidre) es troba actualment en una fase inicial, però és imprescindible per poder aprofitar millor els recursos de què disposam, reduint el consum de matèries primeres i l'acumulació de fems. Cal recordar que es recull paper emprat al local des de l'any 1986, i que recentment s'ha aconseguit la col'laboració d'alguns ajuntaments i el compromís del Consell Insular per posar campanes de recollida de vidre als pobles (1990-91).

14

Col-laboracions i contactes Des de 1977 existí el projecte de federar el moviment ecologista espanyol, però les dificultats per aglutinar grups molt diferents conduïren a coordinacions parcials de les associacions amb més afinitats. Així aparegué al 1978 la CODA, coordinadora de caràcter ornitològic i naturalista, amb la qual el GOB-Menorca sempre ha mantingut importants contactes. De la mateixa manera es promou una relació i intercanvi d'informació amb entitats afins, com la Societat d'Història Natural de Balears o la Societat Espanyola d'Ornitologia (des de 1981). EI 1986 es constituí el Consejo Ibérico, grup restringit de debat interregional sobre temes conservacionistes, integrada pels grups més arrelats i de més prestigi de l'Estat. Els representants del GOB a les reunions tant de la CODA com del CI aprofiten els viatges a Madrid per mantenir contactes directes amb els grups que integren aquestes associacions i amb altres com ADENA, ICONA, etc. Darrerament (1987) el GOB a ingressat en la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), organització que des de 1948 agrupa

associacions conservacionistes estatals i privades, el que permetrà d'ampliar els contactes internacionals. A partir dels anys setanta el GOB ha col'laborat amb diferents entitats i grups, tant en campanyes de divulgació com de protecció: l'OCB, Cultura Menorquina (1977), Grup Neptú (1981), Ateneu de Maó, Escola d'Estiu, Coordinadora per la Pau i el Desarmament, AA.VV., Greenpeace, etc. Les activitats del GOS Les activitats del GOB, que dividim en tres grups per motius formals, estan íntimament relacionades, doncs unes donen sentit a les altres. 1. La tasca científica desenvolupada pel GOB es relaciona fonamentalment amb l'ornitologia: censos d'aus, anellament, col'laboració en l'elaboració de publicacions, participació en nombrosos congressos i jornades (1979, 1980. 1982, 1983, etc). 2. Les activitats de protecció i defensa de la naturalesa poden concretar-se en campanyes d'àmbit general (incendis forestals, camps de golf) o local (Son Bou, s'Albufera). Una part important d'aquestes es relacionen amb l'urbanisme (denúncies per obres il'legals, al'legacions als PGOU i als plans parcials, impugnacions, etc.), o amb altres agressions responsabilitat de- l'administració (tala de pins, neteja de torrents i camins, contaminació d'aigües, abocament de fems, obertura de vials al

bosc, etc.). Les protestes es presenten davant els organismes corresponents, complementades amb escrits de denúncia publicats a la premsa. Algunes campanyes tenen una forta relació amb l'educació ambiental (degradació del bosc, manca d'aigua). 3. Les activitats de divulgació són les que més varietat presenten: escrits a la premsa, Socarrell (des de 1984), opuscles, exposicions, excursions, cursets, audiovisuals, conferències i xerrades, taules rodones, programes de ràdio, etc. Les activitats infantils han experimentat un gran impuls en els darrers anys (campaments d'estiu). La tasca pedagògica es complementa amb l'elaboració d'itineraris didàctics, amb la celebració de reunions de treball amb educadors, participació en jornades d'educació ambiental (1983, 1986), etc. L'ordenació del territori

EI GOB realitza una intensa activitat orientada a aconseguir tant el coneixement i la protecció de la naturalesa com l'ordenació territorial de Menorca. Un territori ordenat és aquell que sustenta una utilització racional i equilibrada de l'espai, harmonitzant les necessitats presents amb les futures, i adequant eL desenvolupament econòmic amb la

Fèlix Ripoll Joan Rita Josep Quintana Guiem Orfila Bosco Febrer Tòfol Mascaró

del del del del del del

28-04-1977 02-10-1978 27-12-1979 08-03-1982 30-12-1985 22-12-1988

al al al al al al

02-10-1978 27-12-1979 08-03-1982 30-12-1985 22-12-1988 23-12-1991

qualitat de vida. Però per assolir un desenvolupament sostingut és necessari utilitzar béns renovables, sense un consum de territori. Per contra, el desequilibri -ambiental, social i econòmic- és el resultat de no compaginar creixement i desenvolupament. La protecció de la natura -integrada en l'ordenació territorial- requereix uns criteris rectors que permetin evitar la presa de decisions aïllades en funció de les circumstàncies, i si bé en la pràctica s'ha actuat fent campanya zona a zona, mai no s'ha perdut de vista la perspectiva del conjunt de l'illa. No cal oblidar que la conservació efectiva de la naturalesa passa per una protecció integral de l'espai -inclosos el medi rural i les activitats agràries, que també són natura-, i no sols salvaguardant alguns indrets privilegiats. La situació de Menorca

En els darrers vint anys l'impacte del turisme ha transformat l'estructura física, econòmica i social de Menorca. La nova organització de l'espai urbà es caracteritza per l'ocupació de la costa per les activitats d'oci. Inicialment predomina un tipus mediocre de ciutat-jardí del qual es passa a un model d'edificació concentrada a mitjans del vuitanta. EI rèsultat d'aquest procés és l'alteraciódestrucció del paisatge i de l'equilibri ecològic i la degradació i estandardització dels espais costaners. La situació actual de degradació de la natura ha estat afavorida pels ajuntaments, que s'inhibeixen davant les il·legalitats, quan no incompleixen les seves pròpies normatives, beneficiant els interessos particulars, permetent l'especulació i els negocis ràpids dels promotors urbanístics, el que ha provocat una manca d'infrastructures, amb l'alt cost social que això suposa. En altres ocasions és la ineptitud de l'administració o la falta de sensibilitat i de voluntat per baratar uns hàbits el que perjudica innecessàriament el medi natural. EI mateix es pot dir de la gent del carrer. La tasca de conscienciar i educar, per així conèixer millor la natura i aprendre a conservar-la, gaudir-ne i aprofitar-la, és potser la més important d'entre les activitats del GOB, donat que la lluita per la protecció de la natura sols triunfarà si disposa d'un ampli recolzament social. Amador Marí Puig 1991

15

SALVEM MENORCA ENCARA HI SOM A TEMPS COORDINADORA

PER A LA DEFENSA DEL TERRITORI

PROJECTE PER A LA PROTECCIÓ DE MENORCA (1979-1980) EI primer objectiu del G08 fou l'ordenació territorial de Menorca, remarcant els aspectes relacionats amb el medi ambient des d'una perspectiva global va veure protecció ment del

de la realitat insular. Així, l'estiu la primera campanya del G08 de l'illa, amb la col'laboració i Congrés de Cultura Catalana

de 1977 per a la finança(10.000

ptes). Consistia en una exposició a l'aire lliure, que va recórrer els diferents pobles, complementada amb visurat de pel'lícules i diapositives, en què s'explicava la situació de la natura a Menorca i els perills que l'amenaçaven. EI pla presentat a l'exposició plantejava una divisió de les zones a protegir en diferents categories, ben igual que el posterior Projecte de Protecció (de fet, era un esborrany). L'Assemblea General Ordinària, d'octubre de 1978, decideix, a proposta de Pere Prats, la confecció d'un «informe ecològic» de l'illa, que ha de contemplar la problemàtica existent i les alternatives del G08, per disposar d'una opció pròpia d'ordenació del territori en la qual fonamentar I.es accions en defensa de la natura. L'any següent, una vegada redactat el projecte, es convocà una Assemblea General Extraordinària, el novembre de 1979, en la qual el president va informar els reunits de la necessitat d'editar-lo per obtenir més difusió, i de les gestions fetes per aconseguir el recolzament de la Coordinadora, si

bé aquesta va proposar la modificació punts. Després d'un intercanvi d'opinions,

d'alguns s'accep-

tà -en generalla redacció inicialment proposada. L'Assemblea General Ordinària de desembre de 1979 acabà de concretar la redacció del projecte. La suggerència de la CDT sobre la supressió de qualsevol referència al tema del càmping (alguns dels grups integrants de la Coordinadora consideraven que podia perjudicar la seva imatge) va provocar un intens debat, i, en no poder-se arribar a un consens, es passà a la votació, en la qual la majoria es decantà per mantenir el plantejament del G08 sobre els càmpings i l'acampada. Un mes després, per aconseguir la ratificació de la CDT, es van acceptar les rectificacions que aquesta proposava. EI projecte, finalment, fou presentat públicament a Maó el juliol de 1980. La discussió sobre si s'havia d'editar el Projecte amb o sense el suport de la CDT va crear una polèmica negativa per al G08, i, en uns moments en què l'organització no estava plenament consolidada, va produir una certa tensió interna, que, al cap i a la fi, resultà estèril, ja que una part dels firmants del projecte no demostraren cap entusiasme en el seu compliment. Posteriorment s'ha plantejat la reedició en solitari del projecte, actualitzat i ampliat, però diverses circumstàncies no ho han permès fins ara.

23

CALA EN TURQUETA IMACARELLA (1978-1981 ) EI Consell de Ministres va aprovar el Pla Especial d'Ordenació del CITN de Cala en Turqueta l'agost de 1975. Tres anys després els promotors presenten, davant l'ajuntament de Ciutadella, els Plans Parcials per urbanitzar Macarelleta, Cala en Turqueta i Es Talaier. D'acord amb el PGOU de 1974, la zona no era urbanitzable; però el 1978 ja s'havien requalificat'Macarella i Macarelleta. Durant l'estiu del mateix 1978 es constitueix a Ciutadella la CDT (Coordinadora per la Defensa del Territori), per oposar-se a les esmentades expectatives urbanitzadores. La Coordinadora va canalitzar, entre 1978 i 1982, les iniciatives en defensa del medi ambient d'un ampli ventall de col'lectius socials: associacions de veïns, organitzacions culturals (OCB), partits polítics i sindicats, amb la participació del GOB. Immediatament se sol'licita a ¡'ajuntament la paralització dels projectes d'urbanització, fins a l'elaboració d'un Pla d'Ordenació Territorial. Durant el novembre es va intensificar la protesta, amb una campanya de recollida de firmes -sols el GOB ja en reuní 1.400- i la convocatòria d'una manifestació per dia 11 de . novembre de 1978, que va finalitzar amb la concentració, a la ciutadellenca plaça d'Es Born, d'entre 1.300 i 1.800 manifestants arribats de tota l'illa, per fer entrega al batle d'uns documents on s'exposava l'opinió de la CDT sobre la situació urbanística del municipi. La CDT organitzà, el 28 de setembre de 1980,

una Diada Ecològica sota el lema «Defensem Menorca, que encara hi som a temps». Es concentren 700 persones a Son p'arc (un dels CITN d'Es Mercadal) per dirigir-se a Cala en Turqueta, on, després de l'actuació de Maria Àngels Gornés i Nito Martí, es va escoltar els representants de la CDT; parlà Guiem Orfila en nom del GOB. Una de les darreres activitats en defensa de Macarella i Cala en Turqueta fou l'organització a Ciutadella (1981) d'un recital de Maria del Mar Bonet, atès que, després d'un període de dificultats internes, la CDT es dissol el 1982. La promotora va reclamar reiteradament a l'ajuntament l'aprovació inicial del projecte (setembre de 1980 i abril de 1981), i, davant el silenci del consistori, decidí interposar un recurs a l'Audiència Territorial de Pal ma (novembre de 1981), que dictà una sentència (abril de 1983) que reconeixia el dret de la promotora a obtenir l'aprovació del projecte. Encara que l'ajuntament apel'là el Tribunal Suprem, el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma autoritza la urbanització (desembre de 1984) sense esperar el veredicte definitiu. Finalment, la sentència del Tribunal Suprem (febrer de 1985) anul'là la de l'audiència, donant la raó a l'ajuntament, que té l'opció de denegar l'aprovació inicial de qualsevol projecte urbanístic. Darrerament la zona ha estat declarada Àrea Natural d'Especial Interès (1991) pel Parlament de les Illes Balears.