Els EUA com a utopia

30/10/2015

Els EUA com a utopia | Baixes passions | Mercè Oliva

Els EUA com a utopia 06/05/201511/09/2015  /  MERCÈ OLIVA  /

(https://merceoliva.files.wordpress.com/2014/11/vlcsnap‑ 00038.jpg) A principis del mes de novembre de 2014 la network nord‑ americana Fox va cancel∙lar Utopia, un reality que havia estrenat poques setmanes abans (versió d’un format holandès d’Endemol). El programa havia aconseguit poca audiència i les raons crec que estan ben sintetitzades en aquest post d’Adriana Izquierdo a Vaya tele (http://www.vayatele.com/reality‑show/el‑formato‑sin‑ formato‑de‑utopia‑finalmente‑acaba‑cancelado‑por‑fox)!. El programa comença de la següent manera: “Imagina’t alliberar‑te de les cadenes de les convencions i la conformitat. Imagina’t com seria començar un nou món amb les teves pròpies normes. Per quinze pioners aquest somni s’ha convertit en realitat. Benvinguts a Utopia”. Per aquest motiu el programa situava a un grup de desconeguts de

https://merceoliva.wordpress.com/2015/05/06/els­eua­com­a­utopia/

1/4

30/10/2015

Els EUA com a utopia | Baixes passions | Mercè Oliva

el programa situava a un grup de desconeguts de característiques ben diverses per tal que decidissin com volien organitzar aquesta nova societat. La idea de la utopia no només connecta amb el sentiment de crisi contemporani (també expressat, en negatiu en moltes ficcions i videojocs post‑apocalíptics), sinó que autors com Janice Radway (1991), Richard Dyer o Henry Jenkins (2010a) han destacat el caràcter utòpic de la cultura mediàtica popular. És a dir, sovint les representacions de la cultura mediàtica popular ens ofereix la imatge d’un món de ficció que és millor que l’experiència quotidiana. Per aquests autors el caràcter evasiu d’aquests textos no significa que no tinguin implicacions “polítiques” en el món real: el consum d’aquests textos parteix de la insatisfacció amb la vida present i permet rebutjar momentàniament el paper social assignat o els valors dominants. Així, “la utopia representa una forma de crítica cultural poderosa ‑una que comença per identificar allò ideal, centrant l’atenció en els somnis compartits i esperances col∙lectives, expressant allò pel qual estem lluitant” (Jenkins, 2010b). Utopia parteix d’una certa insatisfacció amb la vida contemporània i es planteja “tornar a començar“: en el programa els participants són anomenats “pioners”, l’espai construït remet al mig‑oest nord‑americà del segle XIX… metafòricament el reality proposa tornar als inicis de la història dels EUA. D’aquesta manera, es reforcen el mite dels EUA com a terra promesa i, al mateix temps, es fa una representació desencantada del país, donat que per crear aquesta Utopia cal oblidar‑se dels darrers tres‑cents anys d’història. El programa proposava fer visible allò que sovint passa desapercebut com a “sentit comú” i reflexionar sobre quin han de ser els principis que regeixin la convivència. Ara bé, tal com és habitual en el gènere de la telerealitat, el programa basa el seu dispositiu en tancar en un espai i forçar a conviure a persones molt diferents esperant que així neixi el conflicte: un pastor protestant, un ex‑convicte, un advocat, una experta en supervivència, un defensor de les armes, una noia pacifista… I, efectivament, aquest va ser la tònica principal des del primer capítol. El vincle entre “crear una nova societat millor” i la conquesta de l’oest ja va ser abordada anys enrere a Kid Nation (CBS, 2007), un reality en el que 40 nens de 9 a 15 anys vivien sols en un poble situat en mig del desert (Bonanza City a Nou Mèxic) i en el que se simulaven les condicions de vida dels pioners nord‑americans. Els joves participants (“Hi ha tots els tipus

https://merceoliva.wordpress.com/2015/05/06/els­eua­com­a­utopia/

2/4

30/10/2015

Els EUA com a utopia | Baixes passions | Mercè Oliva

nord‑americans. Els joves participants (“Hi ha tots els tipus de nens imaginables: nens de ciutat, nens de camp, nens rics, nens pobres”) del programa també eren anomenats “pioners” i l’objectiu del programa era, de nou, construir una societat millor: “40 nous pioners intentaran arreglar els errors dels seus avantpassats i construir un poble que funcioni”.

Aquests dos realities m’han fet pensar en un article que fa uns anys vam escriure el Reinald Besalú, el Fermín Ciaurriz i jo (2009) sobre el videojoc Civilization IV. En aquest videojoc l’objectiu del jugador era construir un imperi i fer‑lo avançar a través de les diferents etapes de la Història. I tot i que cada jugador podia triar la civilització que volgués, finalment cada jugador havia de recórrer un camí idèntic: “en Civilization IV sólo existe una única Historia posible y todas las civilizaciones deben recorrerla. Juegues como árabe o como francés, deberás seguir el camino marcado por los Estados Unidos“. Com en el joc, Utopia i Kid Nation semblen dir que l’utopia és possible si es torna als inicis de la història dels EUA. Però al mateix temps, sembla que només hi ha un punt de destí, de manera que l’Utopia són els mateixos EUA. Bibliografia Jenkins, H. (2010a). Piratas de textos. Barcelona: Paidós. Jenkins, H. (2010b). “Why Fiske still matters”. A: J. Fiske. Introduction to communication studies (pp. xii‑xxxviii). London: Routledge.

Oliva, M., Besalú, R., & Ciaurriz, F. (2009). “Más grande, más

https://merceoliva.wordpress.com/2015/05/06/els­eua­com­a­utopia/

3/4

30/10/2015

Els EUA com a utopia | Baixes passions | Mercè Oliva

Oliva, M., Besalú, R., & Ciaurriz, F. (2009). “Más grande, más rápido, mejor”: la representación de la Historia universal en Civilization IV. Comunicación, 1(7), 62–79. Radway, J. (1991). Reading the Romance: Women, Patriarchy, and Popular Literature. University of North Carolina Press. Occasionally, some of your visitors may see an advertisement here. Quant a aquests anuncis (http://wordpress.com/about-these-ads/) Tell me more (http://wordpress.com/about-these-ads/) | Dismiss this message

Telerealitat HENRY JENKINS JANICE RADWAY KID NATION REALITY TELEREALITAT TELEVISIÓ UTOPIA BLOC A WORDPRESS.COM.  |  THE HEMINGWAY REWRITTEN THEME.

https://merceoliva.wordpress.com/2015/05/06/els­eua­com­a­utopia/

4/4