FENOMENS DE CONTACTE FONETIC

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC
ENTRE VOCALS
1.L'ELISIÓ
Pèrdua d'un o més sons en contacte entre dos mots adjacents. Es produeix:
Quan les dues vocals àtones són idèntiques: amiga anglesa (amiganglesa)
Si una de les dues àtones és una neutra, desapareix la neutra: una orella (unurella)
Si la vocal neutra entra en contacte amb una tònica, desapareix la neutra: quina hora és? (quinorés)
2.LA SINALEFA
Enllaç en una sola síl.laba de dues vocals que pertanyen a paraules contigües. És un diftong sintàctic. Es produeix:
Si les vocals en contacte són i/u , i tant fa si són àtones o una d'elles és tònica: avi olotí (aviulutí)

ENTRE CONSONANTS
3.ENSORDIMENT
Els sons oclusius a final de mot o davant pausa esdevenen sords; també a final de síl·laba o mot quan estan davant de consonant sorda: absolut (la b sona p),adquirir ,solitud (la d sona t), cartílag (la g sona k)
4. SONORITZACIÓ
Els sons sords a final de mot o síl·laba davant de sons sonors i vocals, esdevenen sonors: paràgraf nou (la f sona v), cop moral (la p sona b), les orquídies (la s sona z)
5.EMMUDIMENT
En determinats contextos algunes consonants emmudeixen i no sonen, tot i que hi ha dialectes on això no passa:
[r] a final d'infinitius i derivats:parlar
[t] i [d] darrere [n] i [l]: malalt
[p] i [b] darrere [m] : camp
[s] en "aquest" seguit de consonant, pausa o com a pronom: aquest canta
[s] sempre en "aquests": aquests nois
[r] en el mot "arbre"i algunes formes de "prendre" i derivats:comprendré
6. SENSIBILITZACIÓ
Es produeix quan una consonant,normalment emmudida, passa a pronunciar-se en contacte amb vocal o pronom:
Infinitius amb pronoms : portar-la,
la t de -NT seguida de vocal: vint-i-set.
La s d'"aquest" si després té nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal: aquest home, aquest últim noi
7.ASSIMILACIÓ
Es produeix l'assimilació quan algunes consonants canvien el seu punt d'articulació en funció del que té la consonant del darrere .Cal destacar:
Labialització: El so [n] canvia a:
[m] si darrera té [p],[b]o [m] : tan petit, tanmateix
[] si darrera té [f], [v]: enfonsar, enveja
Velarització: El so [n] seguit de velars [k] o [g], es velaritza en [] : angúnia, àncora.
Espirants : b d i g es converteixen en β δ γ quan no estan a principi de mot o darrera ma i n
8.GEMINACIÓ
La geminació és el contacte entre dues consonants iguals que pertanyen a síl.labes diferents. En alguns casos ve marcada per l'etimologia i l'ortografia: Gemma, Anna, ombrel.la, addenda.
En altres casos es produeix segons la zona geogràfica i el context de les consonants. Les més usuals són les dels grups -BL- i -GL-, que doblen la b i la g respectivament:
noble
[nóbbl]
regla
[réggl]
També hi ha geminacions després de produir-se unes assimilacions, en els grups -TLL-, -TL-, -TM-
ratlla
[rá]
atles
[álls]
setmana
[smmán]