Historias en miniatura

Històries en miniatura

Les nostres primeres monedes

Historias en miniatura

Nuestras primeras monedas Manuel Gozalbes Ángel Sánchez

València, 2014

Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes Tresors del Museu de Prehistòria Del 16 de juliol al 20 d’octubre de 2014

Dibuixos catàleg Ángel Sánchez Molina Francesc Chiner Vives (pàg. 21)

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Desenvolupament i disseny concurs interactiu Render Comunicación S.L.

President Alfonso Rus Terol Diputada de Cultura Mª Jesús Puchalt Farinós Director de Gestió Cultural i Museística de l’Àrea de Cultura Antonio Lis Darder Cap d’Administració Amparo Ferrando Porcar Servici de Producció i Gestió Cultural José Luís Pinotti Baldrich Unitat de Programació d’Edicions María Luisa del Cerro Angosto MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA Directora Helena Bonet Rosado Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions Santiago Grau Gadea FITXA TÈCNICA EXPOSICIÓ Comissaris i autors Manuel Gozalbes Fernández de Palencia Ángel Sánchez Molina Disseny instal·lació Francesc Chiner Vives Imatge i gràfica exposició Francesc Chiner Vives i Vanesa Mora Casanova Maquetació catàleg Ángel Sánchez Molina Manuel Gozalbes Fernández de Palencia Adaptació cartell i portada catàleg Marc Granell Muntatge Amadeo Moliner Blay

Visita didàctica Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado, Carmen García-Rayo García. Impressió catàleg Gráficas Vernetta Impressió material efímer Impremta Provincial de la Diputació de València Traducció al valencià Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València Fons exposats Museu de Prehistòria de València Imatges Arxiu SIP Produeix Museu de Prehistòria de València Col·laboració producció Esfera Proyectos Culturales Agraïments Ana Beltrán, Carmen Botello, Remedios Cardona, Antonio Granell, Aida Lleó, Pere Pau Ripollès, Begonya Soler, Amparo Solís, Pepa Ureña, Santos Vicente.

Creative Commons. Reconocimiento-NoComercialCompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0) I.S.B.N.: 978-84-7795-699-0 D. L.: V 1569-2014

Històries en miniatura Historias en miniatura

temes Les primeres monedes Las primeras monedas

14

Monedes per a la guerra Monedas para la guerra

16 18

Una questió d’autoritat Una cuestión de autoridad

20

La fabricació de moneda La fabricación de moneda La primera i l’última moneda ibèrica La primera y la última moneda ibérica El denari El denario Monedes per a la vida cotidiana Monedas para la vida cotidiana No tots escrivien igual No todos escribían igual ¿Què diu ací? ¿Qué pone aquí?

22 24 26 28 30

El poder dels símbols El poder de los símbolos

32

Tresors: els diners perduts Tesoros: el dinero perdido

34

Els primers falsificadors Los primeros falsificadores

36

temas

infografies Les monedes antigues de la P. Ibèrica Las monedas antiguas de la P. Ibérica

40

Els dissenys segons volum d’emissió Los diseños según volumen de emisión

42

Seques. Segles VI aC - I dC Cecas. Siglos VI a.C - I d.C

44

Anversos Anversos

46

Reversos Reversos

48

Un món de símbols Un mundo de símbolos

52

Tresors Tesoros

54

Contramarques Contramarcas

58

infografías Solucions Soluciones

60

L

a Diputació de València ha mostrat sempre una profunda sensibilitat en relació amb el nostre patrimoni històric, i fruit d’això són les incomptables exposicions, activitats i esdeveniments que du a terme a través dels seus museus. La numismàtica ha format part d’estos objectius i recentment la nostra corporació li ha atorgat el reconeixement que mereix amb l’obertura, l’any 2009, de la sala permanent Història dels Diners.

L

a Diputación de Valencia ha mostrado siempre una profunda sensibilidad en relación con nuestro Patrimonio histórico, y fruto de ello son las innumerables exposiciones, actividades y eventos que desarrolla a través de sus museos. La numismática ha formado parte de estos objetivos y recientemente nuestra corporación le ha otorgado el reconocimiento que merece con la apertura en el año 2009 de la sala permanente Historia del Dinero.

El Museu de Prehistòria de València ha exercit una labor reconeguda en els àmbits de la conservació, la investigació i la difusió d’este patrimoni numismàtic, i l’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes s’emmarca en esta prolongada trajectòria tutelar i presenta les adquisicions dels últims anys. La Diputació de València se sent orgullosa al comprovar com la consolidació d’esta política convertix el Museu de Prehistòria de València en un referent dins de l’àmbit numismàtic a nivell internacional.

El Museo de Prehistoria de Valencia ha ejercido una reconocida labor en los ámbitos de conservación, investigación y difusión de este patrimonio numismático y la exposición Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas se enmarca en esta prolongada trayectoria tutelar y presenta las adquisiciones de los últimos años. La Diputación de Valencia se siente orgullosa al comprobar cómo la consolidación de esta política convierte al Museo de Prehistoria de Valencia en un referente dentro del ámbito numismático a nivel internacional.

Les nostres monedes antigues constituïxen un llegat d’una riquesa incomparable, resultat tangible del mosaic de cultures que van poblar la Península Ibèrica entre els segles VI aC i I dC. Els seus anversos i reversos transmeten històries inenarrables d’aquella gent i inviten a participar de les seues creences i el seu món simbòlic. Pocs vestigis materials són capaços de proporcionar unes imatges tan suggeridores del nostre passat.

Nuestras monedas antiguas constituyen un legado de una riqueza incomparable, resultado tangible del mosaico de culturas que poblaron la Península Ibérica entre los siglos VI a.C. y I d.C. Sus anversos y reversos transmiten incontables historias de aquellas gentes e invitan a participar de sus creencias y su mundo simbólico. Pocos vestigios materiales son capaces de proporcionar unas imágenes tan sugerentes de nuestro pasado.

L’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes i el seu catàleg mostren el compromís de la Diputació de València amb tots els públics, i generen una difusió de qualitat en què els resultats de les investigacions secunden una entretinguda presentació de les col·leccions. Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València

La exposición y el catálogo Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas muestran el compromiso de la Diputación de Valencia con todos los públicos, generando una difusión de calidad donde los resultados de las investigaciones respaldan una entretenida presentación de las colecciones. Alfonso Rus Terol Presidente de la Diputación de Valencia

E

l Museu de Prehistòria de la Diputació de València disposa d’una col·lecció numismàtica important, que s’ha nodrit gradualment amb les peces recuperades en diferents excavacions i amb adquisicions dutes a terme durant els últims anys.

E

l Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia dispone de una importante colección numismática, que se ha nutrido paulatinamente con las piezas recuperadas en distintas excavaciones y por adquisiciones realizadas durante los últimos años.

L’exposició temporal Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes s’integra en la programació anual d’exposicions temporals Tresors del Museu de Prehistòria, que té la finalitat de presentar al públic, de forma monogràfica i amena, les últimes adquisicions o col·leccions poc conegudes del Museu. En esta ocasió s’exhibixen peces úniques, verdaderes joies artístiques en miniatura, entre les quals destaquen algunes monedes de l’antiga col·lecció de la Hispanic Society of America.

La exposición temporal Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas se integra en la programación anual de exposiciones temporales Tesoros del Museo de Prehistoria, cuyo fin es presentar al público, de forma monográfica y amena, las últimas adquisiciones o colecciones poco conocidas del Museo. En esta ocasión se exhiben piezas únicas, verdaderas joyas artísticas en miniatura, entre las que destacan algunas monedas de la antigua colección de la Hispanic Society of America.

La temàtica exigia un esforç addicional que integrara la col·lecció numismàtica en un muntatge didàctic destinat a un públic ampli. Un joc interactiu de preguntes i respostes repta el visitant a descobrir els secrets més importants de les nostres primeres monedes. De la mateixa manera, el catàleg presenta, d’una forma amena i original —mitjançant infografies, dibuixos i preguntes—, les qüestions essencials de la col·lecció exhibida.

La temática exigía de un esfuerzo adicional que integrase la colección numismática en un montaje didáctico destinado a un amplio público. Un juego interactivo de preguntas y respuestas reta al visitante a descubrir los secretos más importantes de nuestras primeras monedas. De la misma manera, el catálogo presenta de un modo ameno y original -mediante infografías, dibujos y preguntas-, las cuestiones esenciales de la colección exhibida.

Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València els invitem a gaudir d’esta selecció exquisida de les primeres monedes que van circular per les nostres terres, a través d’un discurs divertit i pròxim, pensat perquè el visitant puga dialogar amb les monedes mateixes i amb la nostra història. María Jesús Puchalt Farinós Diputada de l’Àrea de Cultura

Desde el Área de Cultura de la Diputación de Valencia les invitamos a disfrutar de esta selección exquisita de las primeras monedas que circularon por nuestras tierras, a través de un divertido y cercano discurso pensado para que el visitante pueda dialogar con las propias monedas y con nuestra historia. María Jesús Puchalt Farinós Diputada del Área de Cultura

U

na vegada extingida la seua naturalesa econòmica, històries i miniatura són dos conceptes que sintetitzen l’essència ideològica i material de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Els seus dissenys contaven històries que serien publicitades d’ofici aprofitant els avantatges d’un suport viatger per naturalesa. Les imatges d’aquelles històries es conserven, però, transcorreguts dos mil·lennis, molts dels seus secrets no han sobreviscut al pas del temps. Només podem suposar que, de manera semblant a les cultures monetàries grega i romana, els repertoris religiosos i polítics van assumir un protagonisme decidit. Anversos i reversos són vinyetes en miniatura del passat. Resulta inevitable reconéixer que la seua dimensió les converteix en peces poc vistoses en les vitrines dels museus. Són producte d’un ofici artesanal exquisit que, a més, va ser capaç d’organitzar una producció en sèrie eficaç. Però les dimensions reduïdes i la seua abundància relativa no contribueixen a valorar-les i reconéixer-les com a obres d’art entre un públic ampli. Devaluades hui en dia en un món sobrecarregat d’imatges, aquestes creacions van haver d’exercir una influència profunda i continuada sobre unes societats antigues inscrites en un ambient més propici per a atendre els seus missatges i apreciar-ne l’originalitat. La investigació ha aconseguit desvelar una bona part dels secrets de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Però moltes de les seues incògnites probablement mai no seran resoltes. Se’n coneixen més de tres mil variants, cada vegada s’entenen millor els secrets de les seues inscripcions, la llista dels llocs on es van fabricar cada vegada és més completa i s’han delimitat els territoris per on van circular. Inclús ha sigut possible calcular-ne les quantitats fabricades per alguns tallers i especular sobre els motius pels quals es van encunyar. Les monedes conserven moltes dades variades i valuoses sobre la nostra Antiguitat. Proporcionen arguments sòlids que reforcen els nostres coneixements d’història, arqueologia, economia, epigrafia, art, o tecnologia. També constitueixen un dels testimonis més directes de la vida quotidiana dels diferents pobles de la Península Ibèrica ja que van ser emprades per sectors amplis de la població. Els seus dissenys constitueixen una evidència palpable de la riquesa cultural de la Hispània anterior al canvi d’era. Resulta complicat descobrir camins per a amplificar la riquesa del seu llegat. El catàleg Històries en miniatura, estructurat en dues parts, pretén donar a conéixer els principals trets d’aquestes emissions a través de composicions gràfiques variades recolzades en textos breus. La primera part reprodueix el muntatge de l’exposició i presenta dotze temes essencials de la nostra numismàtica antiga associats a preguntes. En una segona part, els resultats de la investigació es presenten mitjançant infografies amigables i didàctiques. L’únic objectiu és que aquestes monedes recuperen part de l’atenció que mereixen. Són moltes les seues ensenyances.

Helena Bonet Rosado Directora del Museu de Prehistòria de València

U

na vez extinguida su naturaleza económica, historias y miniatura son dos conceptos que sintetizan la esencia ideológica y material de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Sus diseños contaban historias que serían publicitadas de oficio aprovechando las ventajas de un soporte viajero por naturaleza. Las imágenes de aquellas historias se conservan, pero transcurridos dos milenios muchos de sus secretos no han sobrevivido el paso del tiempo. Sólo podemos suponer que de forma similar a las culturas monetales griega y romana, los repertorios religiosos y políticos asumieron un decidido protagonismo. Anversos y reversos son viñetas del pasado en miniatura. Resulta inevitable reconocer que su tamaño las convierte en piezas poco vistosas en las vitrinas de los museos. Son producto de un exquisito oficio artesanal que además fue capaz de organizar una eficaz producción en serie. Pero su reducido tamaño y abundancia relativa no contribuyen a su valoración y reconocimiento como obras de arte entre un público amplio. Devaluadas hoy día en un mundo sobrecargado de imágenes, dichas creaciones debieron ejercer una influencia profunda y continuada sobre unas sociedades antiguas inscritas en un ambiente más propicio para atender a sus mensajes y apreciar su originalidad. La investigación ha logrado desvelar buena parte de los secretos de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Pero muchas de sus incógnitas posiblemente nunca serán resueltas. Se conocen más de 3.000 variantes, cada vez se entienden mejor los secretos de sus inscripciones, la lista de los lugares donde se fabricaron cada vez es más completa y se han delimitado los territorios por donde circularon. Incluso ha sido posible calcular las cantidades fabricadas por algunos talleres y especular sobre los motivos por los que se acuñaron. Las monedas conservan numerosos, variados y valiosos datos sobre nuestra Antigüedad. Proporcionan sólidos argumentos que refuerzan nuestros conocimientos de historia, arqueología, economía, epigrafía, arte, o tecnología. Además constituyen uno de los testimonios más directos de la vida cotidiana de los diferentes pueblos de la Península Ibérica ya que fueron empleadas por amplios sectores de la población. Sus diseños constituyen una evidencia palpable de la riqueza cultural de la Hispania anterior al cambio de era. Resulta complicado descubrir caminos para amplificar la riqueza de su legado. El catálogo Historias en Miniatura, estructurado en dos partes, pretende dar a conocer los principales rasgos de estas emisiones a través de composiciones gráficas variadas apoyadas sobre textos breves. La primera parte reproduce el montaje de la exposición y presenta doce temas esenciales de nuestra numismática antigua asociados a preguntas. En una segunda parte, los resultados de la investigación se presentan mediante infografías amigables y didácticas. El único objetivo es que estas monedas recuperen parte de la atención que merecen. Son muchas sus enseñanzas.

Helena Bonet Rosado Directora del Museo de Prehistoria de Valencia

Els temes tracten dotze qüestions rellevants sobre les monedes antigues de la Península Ibèrica tal com es presenten en les vitrines de l’exposició. Textos breus, dibuixos i preguntes conviden a reflexionar sobre aspectes importants o curiosos d’aquestes peces.

Los temas tratan doce cuestiones relevantes sobre las monedas antiguas de la Península Ibérica tal como se presentan en las vitrinas de la exposición. Textos breves, dibujos y preguntas invitan a reflexionar sobre aspectos importantes o curiosos de estas piezas.

temes

temas

LES PRIMERES MONEDES

LAS PRIMERAS MONEDAS

La moneda és un invent grec que es va introduir a la Península Ibèrica cap al 515 aC per iniciativa d’una de les seues colònies. Durant prop de tres segles les emissions locals van ser escasses i van estar acompanyades per peces fabricades en altres regions del Mediterrani que arribaven a través del comerç i dels desplaçaments de la gent.

La moneda es un invento griego que se introdujo en la Península Ibérica hacia el 515 a.C. por iniciativa de una de sus colonias. Durante cerca de tres siglos las emisiones locales fueron escasas y estuvieron acompañadas por piezas fabricadas en otras regiones del Mediterráneo que llegaban a través del comercio y de los desplazamientos de gentes.

? p.60 Emporion

¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes?

Rhode

¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?

Hemerskopeion

x4 Onuba

Escala 1:1

Mainake

Fraccionàries. Segles V-IV aC Fraccionarias. Siglos V-IV a.C.

14

Els avantatges de les monedes eren el seu pes estandarditzat i una qualitat metàl·lica avalada per la seca emissora. A pesar d’això, les troballes demostren que també es pagava amb plata en brut i amb monedes retallades.

Fragments d’argent Fragmentos de plata

Las ventajas de las monedas eran su peso estandarizado y una calidad metálica avalada por la ceca emisora. A pesar de ello, los hallazgos demuestran que también se pagaba con plata en bruto y monedas recortadas.

Imitació | Imitación Rhode. Dracma.

Segesta. Didracma.

15

MONEDES PER A LA GUERRA Les monedes començaren a ser abundants en la Península Ibèrica a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar cartaginesos i romans (218-202 aC). El conflicte es va finançar amb nombroses emissions de plata i els moviments de tropes en van afavorir la difusió. Les produccions més importants de la Península van estar a càrrec dels cartaginesos i d’Emporion. Alguns tallers púnics i ibèrics contribuïren amb produccions més modestes i a tot això es va sumar una varietat notable de peces importades d’orígens diversos.

MONEDAS PARA LA GUERRA Las monedas comenzaron a ser abundantes en la Península Ibérica a consecuencia de la Segunda Guerra Púnica que enfrentó a cartagineses y romanos (218-202 a.C.). El conflicto se financió con numerosas emisiones de plata y los movimientos de tropas favorecieron su difusión. Las producciones más importantes de la Península estuvieron a cargo de los cartagineses y de Emporion. Algunos talleres púnicos e ibéricos contribuyeron con producciones más modestas y a todo ello se sumaron una variedad notable de piezas importadas de orígenes diversos.

C

rom a

16

! ! ! ! C C C RA CARTAGO

Monedes que es van utilitzar durant la Segona Guerra Púnica Monedas que se utilizaron durante la Segunda Guerra Púnica

De

nari

| Dena

rio

S h e ke l

D i s h e ke l

D i vi s o r

?

D i vi s o r Dracma

p.60

Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina? Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál? 17

UNA QÜESTIÓ D’AUTORITAT UNA CUESTIÓN DE AUTORIDAD ?

Comer

p.60

s

cian t

La major part de les nostres monedes antigues es va encunyar a nom de...

C

ome r

La mayor parte de nuestras monedas antiguas se acuñaron a nombre de...

ciante s

Santuar is

Ciuta ts Santuarios

Emperad

Ciudad es

Magis trat

s

?

M ag 18

istrado

?

s

p. 48

p. 48

? ?

p. 48

?

p. 48

p. 48

Emp e

?

radore

s

p. 48

ors

¿Qui tenia autoritat per a fer una emissió monetària en l’Antiguitat? Els dissenys i les inscripcions monetàries constitueixen l’única referència disponible dels seus artífexs. En la major part de casos només s’hi van esmentar les ciutats, encara que també s’hi van incloure alguns noms d’autoritats locals. Els emperadors es van erigir com a protagonistes des d’August. ¿Quiénes tuvieron autoridad para realizar una emisión monetaria en la Antigüedad? Los diseños y las inscripciones monetales constituyen la única referencia disponible a sus artífices. En la mayoría de casos sólo se mencionaron las ciudades, aunque también se incluyeron algunos nombres de autoridades locales. Los emperadores se erigieron como protagonistas desde Augusto. Te m p

l

e

? ?

/ Te m p l o

Noms de ciutats Nombres de ciudades

C Emp

allo

e et / Jin

Obulco

Caetra

Seg

ob r i g a

Noms de magistrats Nombres de magistrados LV C AI

IEN - C

UB AS

usto

C

Emperadors Emperadores

Ke l i n

August / A

G

en

n

te

o

rio

ug

av a l l / C

ab

M

VN

I

L

NE

P L SVR

A

ug

A

- KO L O N

Calígula

ust

st

o

RA

N

/ Augu

Ti

beri

io

I LT I TI

e / Tib

r

19

La fabricació de moneda Les monedes antigues de la Península Ibèrica es fabricaren artesanalment mitjançant la tècnica d’encunyació a martell. Els encunys gravats eren l’instrument més valuós del procés i la seua vida útil depenia de circumstàncies diverses. Les seques van saber organitzar una producció en sèrie eficaç que va permetre posar en circulació centenars de milions de peces.

La fabricación de moneda Las monedas antiguas de la Península Ibérica se fabricaron artesanalmente mediante la técnica de acuñación a martillo. Los cuños grabados eran el instrumento más valioso del proceso y su vida útil dependía de circunstancias diversas. Las cecas supieron organizar una eficaz producción en serie que permitió poner en circulación cientos de millones de piezas.

?

?

p.60

¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño?

20

p.60

¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la fractura de l’encuny? ¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por la fractura del cuño?

Bolskan. Denaris | Denarios

x2

La seca ibèrica de Bolskan va encunyar milions de denaris als segles II-I aC. Per a això calgueren centenars d’encunys gravats d’una manera molt sistemàtica, ja que quan es fracturaven havien de reemplaçar-se per uns altres de similars. La ceca ibérica de Bolskan acuñó millones de denarios durante los siglos II-I a.C. Para ello se necesitaron cientos de cuños grabados de un modo muy sistemático ya que cuando se fracturaban debían reemplazarse por otros similares.

21

LA PRIMERA MONEDA IBÈRICA... LA PRIMERA MONEDA IBÉRICA... Les emissions de les colònies gregues d’Emporion i Rhode van ser pioneres. Al segle IV aC Arse (Sagunt) es va convertir en la primera seca ibèrica, impulsada per la seua plena integració en els circuits comercials i culturals mediterranis.

Las emisiones de las colonias griegas de Emporion y Rhode fueron pioneras. En el siglo IV a.C. Arse (Sagunt) se convirtió en la primera ceca ibérica, impulsada por su plena integración en los circuitos comerciales y culturales mediterráneos.

?

p.60

¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica? ¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica? Unitat Unidad

Denari Denario

Òbol Óbolo

Arse en va ser una excepció. La major part de ciutats peninsulars només van encunyar moneda a partir del segle II aC.

22

Arse fue una excepción. La mayoría de ciudades peninsulares sólo acuñaron moneda a partir del siglo II a.C.

... I L’ÚLTIMA MONEDA IBÈRICA ...Y LA ÚLTIMA MONEDA IBÉRICA Les monedes van deixar d’emprar el signari ibèric a mesura que s’estenia l’ús del llatí. És impossible de reconéixer una emissió en particular com l’última, però és possible que alguna sèrie bilingüe ocupe aquest lloc.

?

Las monedas dejaron de emplear el signario ibérico conforme se extendía el uso del latín. Es imposible reconocer una emisión en particular como la última, pero es posible que alguna serie bilingüe ocupe este lugar.

p.60

¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica? ¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica? ca. 133 aC ca. 133 a.C.

ca. 72 aC ca. 72 a.C.

ca. 44 aC ca. 44 a.C.

CEL[S

A]

Velilla del Ebro

xP[0 kelse

23

El denari

El valor principal del sistema

El denariO

El valor principal del sistema

El denari romà es creà cap al 211 aC i s’encunyà fins al segle III, i va patir algunes reduccions de pes i de qualitat. El denario romano se creó hacia el 211 a.C. y se acuñó hasta el siglo III, sufriendo algunas reducciones de peso y de calidad.

24

El denari romà de plata va ser una moneda de referència a Hispània durant els segles II-I aC. Més de vint ciutats de la Hispània Citerior, moltes de localització desconeguda, van fabricar peces d’un pes semblant al de les romanes. Es coneixen com a denaris però el nom que van rebre en l’època és desconegut. El denario romano de plata fue una moneda de referencia en Hispania durante los siglos II-I a.C. Más de veinte ciudades de la Hispania Citerior, muchas de localización desconocida, fabricaron piezas de un peso similar a las romanas. Se conocen como denarios pero el nombre que recibieron en la época es desconocido.

Denaris romans...

... I denaris ibÈriCs

C IVNI Anònim |Anónimo 149 aC | 149 a.C. 157-156 aC | 157-156 a.C.

DenariOs romanOs...

iltirta

turiasu

Escala 1:1

arekorata

konterbia karbika

baskunes

... Y denariOs ibÉricOs Seques peninsulars d’argent Cecas peninsulares de plata

?

p. 61

¿Quin era el pes teòric d’un denari? ¿Cual era el peso teórico de un denario?

baskunes? bentian? arsaos? arsakos? bolskan oilaunikos? sekia sesars? arekorata turiasu sekobirikes? kolounioku iltirta sekotias sekaisa belikiom kelse

ausesken

kese

1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g konterbia karbika ikalesken

25

Monedes per a la vida quotidiana Monedas para la vida cotidiana Milions de monedes de coure o bronze es van posar en circulació des de més de dues-centes ciutats entre els segles III aC i I dC. Les poblacions peninsulars les van emprar en les seues transaccions quotidianes sense tindre en compte el lloc on s’havien encunyat.

?

Un i

t ita

tat

Me

Quar

rt

Q ua

Cu a

rto

tad

nid

ad

s

26

Cua

M i

U

A

Nit d’allotjament i manutenció  cabritet corder àmfora de vi bou

Tres de estos valores fueron acuñados por la misma ciudad. ¿Sabes identificarlos?

PRECIOS SEGÚN POLIBI O SIGLO II a. C.

Preus SEGONS POLIBI SEGLE II aC

4 12 16 160

1 as asos asos asos asos

Valors aproximats calculats A partir de la conversió dracma-denari

p. 61

Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa ciutat. ¿Saps identificar-los?

t

rto

As

Millones de monedas de cobre o bronce fueron puestas en circulación desde más de 200 ciudades entre los siglos III a.C. y I d.C. Las poblaciones peninsulares las emplearon en sus transacciones cotidianas sin tener en cuenta el lugar donde habían sido acuñadas.

Noche alojam iento y manutenció n  cabritillo cordero Ánfora de vi no buey

4 12 16 160

1 as ases ases ases ases

Valores apro ximados CALCULADOs A partir de la conversión dracmas-dena rios

No es coneix com es denominaven les monedes de bronze ibèriques. Els valors principals reben el nom d’as quan el seu pes s’assembla al dels asos romans.

No se conoce cómo se denominaban las monedas de bronce ibéricas. Los valores principales reciben el nombre de as cuando su peso se asemeja al de los ases romanos.

Malaka

Ulia

Ikalesken

Ostur

Castulo

Emerita 27

Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch LesSED monedes de la Península van IDEES, emprar, almenys, sis sistemes OMNIUMEI PATU AUT OMNIHI, DITATUS, CAE ADIbèrica FAUTUUSSIMIS NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT. diferents d’escriptura: grec, púnic, ibèric oriental, ibèric meridional, RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM sud-lusità i llatí. amb facilitat els noms de ciutats i de UBLI CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD S’identifiquen PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO signes ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL TUS, NOS EGERES HORTA persones, però els o seqüències breus tenenOCURNIUSA sovint un significat IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HAincert. BUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME monedasVIDIUSPECON de la Península Ibérica menos seis sistemas MIS HOS ET, Las CONIHILIURO RE, PERRIOC, DIEM,emplearon PEC FUIDITA,al CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT,de CULARECERES ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE,ibérico MIS, PATQUAM NONLOS, diferentes escritura:VISSOLICIAM griego, púnico, ibérico oriental, ET FUREI SUS, EGERFECTUUS SCERIS REMULIC AVERIPSE DEO CATUM PUBLICONS CAUC MUSTlos VIDEN DETIAE NOCCH meridional, sudlusitano y latín. Se identifican con facilidad nombres Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop de ciudades y de personas, pero los signos o secuencias breves tienen ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastracfrecuentemente significado incierto. tus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium p. 61 vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; moneda vissoliciam utilitza l’alfabet ibèric meridional? iam sedium nos ad ¿Quina int, culareceres abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae noc ¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional? Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE AD FAUTUUSSIMIS IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT. RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA Malaka Lepida Sekaisa IL TEMENT, PEREObulco TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HABUS 28ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME MIS HOS ET, CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAM ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS,

NO TOTS ESCRIVIEN IGUAL NO TODOS ESCRIBÍAN IGUAL

?

Algunes ciutats i els seus sistemes d’escriptura abans d’August... Algunas ciudades y sus sistemas de escritura antes de Augusto... Ibèric oriental Ibérico oriental

! è W {

P R ¨ -

0 è z 1

X R V A

≥ 8 ” Y

î v ÿ L

R ” | †

Ibèric meridional Ibérico meridional

f Å 8 _

° + * M

V _ w g

: h Î à ò f ø V 0 [ ¸ [ : ? [

: . 1 B Ç

ò = ñ Æ )

g ? ø ç H

ú 7 © Ù Û

î * z v 0

˘ & G Ü E

= [ ï ™ ]

≠ õ X i ß

å 5 y ≤ ?

BILBILIS A R S A O S

BOLSKAN

BARSKUNES

X V B N M 8 9 F G Q z Q L E 0 J 4 M V F S Ñ Ç ⁄

m n a m j b w !

Æ G ’ [ ô r B ù

R I O _ Z v â K

A C V L O C P R L N

D O L U Q H L B C D

E k Q d / z # ¢

/ Y Z f j h

7 Å 3 7 r ¬ ^ r ¶ M

C ; W g n | w •

IPOLKA

KASTILO

U R K E S K E N

Llatí Latín

a s B f g h j I % 7 Z & q W E R

X B U I O P D z

¨ & M ú Ω ê å Ö

A R S E

Púnic Púnico

B N M S X C V y

$ ¬ + k 1 ó ~

‘GDR SKS M L K ‘

V O B M O U C E O E

L A S T I G I T B Q

R D F I N R Q U V A

E R I M P T M C O E

T D N F E E N A B F

N V O R C R A R L N

A B B P N E O M O M

M A N M Q O C O M O

L A S T I G I OBULCO

CORDUBA

CARMO

29

¿QUÈ DIU ACÍ?

¿QUÉ PONE AQUÍ?

El signari ibèric oriental apareix en les monedes d’un centenar de ciutats i es va utilitzar per a escriure diferents llengües com la ibèrica o la celtibèrica. És un sistema semisil·làbic en què alguns signes equivalen a vocals o consonants i altres a síl·labes. El signario ibérico oriental aparece en las monedas de un centenar de ciudades y se utilizó para escribir diferentes lenguas como la ibérica o la celtibérica. Es un sistema semisilábico donde algunos signos equivalen a vocales o consonantes y otros a sílabas.

SIGNES IBÈRICS SIGNOS IBÉRICOS

Els fon signe è vari tic te s de a n’in nts nen cada clou . L v n una a tau ombro alor xico la no ses tet mé am s ost ra

or a val s d a c sa de nos n numero g i s Los o tiene bla sólo a tr ta tic fone ntes. La eña mues varia na pequ eu incluy

30

?

p. 61

Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels segles II-I aC.

¡Atenció! podem transcriure els signes però no sabem traduir les paraules. ¡OJO! podemos transcribir los signos pero no sabemos traducir las palabras.

Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de los siglos II-I a.C.

Algunes emissions no inclouen el nom de la seca i només es poden atribuir per l’estil o per la localització de les troballes. Algunas emisiones no incluyen el nombre de la ceca y sólo pueden atribuirse por el estilo o por la localización de sus hallazgos. 31

EL PODER DELS SÍMBOLS ....... .... EL PODER DE LOS SÍMBOLOS La mayoría de emisiones incluyen símbolos o marcas que complementan el diseño principal y cuyo significado no siempre resulta comprensible. Son animales, objetos y signos que aparecen en solitario o combinados y que sirven como atributos de figuras, señales de valor, abreviaturas, marcas de producción y quizá en ocasiones como indicadores cívicos o étnicos.

s ek ob

ir ik

32

es

e in

sa

Se desconoce el significado de los delfines incluidos en las emisiones de unas 65 cecas. kai se

Es desconeix el significat dels dofins inclosos en les emissions d’unes seixanta-cinc seques.

la k

bilb il

is

La major part de les emissions inclouen símbols o marques que complementen el disseny principal, el significat dels quals no sempre resulta comprensible. Són animals, objectes i signes que apareixen en solitari o combinats i que serveixen com a atributs de figures, senyals de valor, abreviatures, marques de producció i potser, de vegades, com a indicadors cívics o ètnics.

?

p. 61

Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses. ¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus? Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas. ¿Capricho del grabador? ¿Marca de control? ¿Las ves?

Ab

ut b i ? tr O t u ib

castulo

Ab re

re vi

vi

at

at ur

a ur

At r

ca Se a c ce

a

aniu

nesa tagi car oan

Ma Ma rC A o b u lc o

tam

Co n t ro l C o n pr tr ol o d pr uc od u cc

?

ars e

? ?

imitació semis N r om a

sp hi

or l va r a lo rc va

ó ci óN i

A

?

33

TRESORS: ELS DINERS PERDUTS TESOROS: el dinero perdido En l’Antiguitat els estalvis s’amagaven en llocs secrets per a protegir-los. Els tresors són aquells conjunts perduts de monedes que actualment es recuperen per circumstàncies casuals. Tenen un gran valor perquè proporcionen informació per a la datació absoluta i relativa de les peces, ajuden a precisar-ne els llocs de fabricació i permeten conéixer les monedes que circulaven en dates molt precises.

En la Antigüedad los ahorros se escondían en lugares secretos para protegerlos. Los tesoros son aquellos conjuntos perdidos de monedas que actualmente se recuperan por circunstancias casuales. Son de gran valor porque proporcionan información para la datación absoluta y relativa de las piezas, ayudan a precisar los lugares de fabricación y permiten conocer las monedas que circulaban en fechas muy precisas.

denari ¿Etrúria? 209-208 aC denario ¿Etruria? 209-208 a.C.

?

p. 61

Aquest denari romà inclou una marca que indica el seu valor en asos de bronze. ¿A quantes peces equival?

34

Este denario romano incluye una marca que indica su valor en ases de bronce. ¿A cuántas piezas equivale?

El tresor de Jalance va ser trobat casualment per un pastor el 1972. Tot i que en poc de temps es va perdre la pista de la major part de les peces, el Museu de Prehistòria de València ha aconseguit adquirir-ne algunes d’aquella interessant troballa. El conjunt demostra que es pagava indistintament amb monedes senceres o partides, amb retalls d’orfebreria i vaixella i, fins i tot, amb fragments informes. El tesoro de Jalance fue casualmente encontrado por un pastor en 1972. Aunque en poco tiempo se perdió la pista a la mayor parte de las piezas el Museo de Prehistoria de Valencia ha logrado adquirir algunas piezas de aquel interesante hallazgo. El conjunto demuestra que se pagaba indistintamente con monedas enteras o partidas, recortes de orfebrería y vajilla e incluso con pequeños fragmentos informes.

Tresor de Jalance. Perdut cap Al 170 aC Tesoro de Jalance. Perdido hacia el 170 a.C.

Als segles II i I aC, junt amb les nombroses produccions locals, van circular per la Península Ibèrica monedes importades des de Roma. en los siglos II-I a.C. junto con las numerosas producciones locales circularon en la Península Ibérica monedas importadas desde Roma. 35

?

p.61

En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar? En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?

6’ 6”

1

2

3,05 g Sekobirikes

2,79 g Baskunes

3

4

6’ 0” 5’ 6” 5’ 0” 4’ 6” 4’ 0”

36

Els denaris de plata eren les monedes més valuoses del sistema. Als segles II-I aC se’n van falsificar amb qualitats molt diverses. S’anomenen denaris folrats perquè una capa de plata mínima amaga un nucli metàl·lic fraudulent.

3,15 g Sesars

3,52 g Bolskan

Los denarios de plata eran las monedas más valiosas del sistema. En los siglos II-I a.C. se falsificaron con calidades muy diversas. Se llaman denarios forrados porque una mínima capa de plata esconde un núcleo metálico fraudulento.

Argent damunt... Plata encima...

5

3,18 g Arekorata

... i coure davall ... y cobre debajo

6

4,40g Arekorata

7

3,23 g Sekobirikes

8

3,83 g Bolskan

Els primers falsificadors Los primeros falsificadores Denaris folrats

Denarios forrados

37

Les infografies constitueixen una síntesi visual de les monedes antigues de la Península Ibèrica. El seu disseny és el resultat de la recopilació, anàlisi, quantificació i ordenació d’un volum significatiu de dades. L’objectiu és mostrar la riquesa d’aquest llegat a través de presentacions suggerents.

Las infografías constituyen una síntesis visual de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Su diseño es el resultado de la recopilación, análisis, cuantificación y ordenación de un volumen significativo de datos. El objetivo es mostrar la riqueza de este legado a través de presentaciones sugerentes.

Dibuixos monedes | Dibujos monedas: Antonio Delgado, Nuevo Método de Clasificación de las Medallas Autónomas de España (Sevilla, 1871-1876). Fonts principals | Fuentes principales: Leandre Villaronga, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem (Barcelona, 1994), Pere Pau Ripolllès, Las acuñaciones provinciales romanas de Hispania (Madrid, 2010).

infografies

infografías

200 cecas

LAS MONEDAS ANTIGUAS DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ≈ 5 siglos ≈

5

≈ 40 cecas

cecas

iberia prerromana

república

hispania romana

218 a.C. Segunda Guerra Púnica

515 a.C.

27 a.C.

lenguas os

os

principales

s

lusitanos

ro becos ltí aréva

os r e

íb

turdetanos

αβ

griego χδε

φγη

fenicio *6

!

célticos

escrituras

griego

ce

s n es te an es ta et et dige se erg on s s c u l s s e i a in g va ne su coset laietano riegos so anos s lu sedet vacceos anos es on belos av c r ile os carpetanos n a et ed os an st e nt oretanos co s túrdulos o an et st a b

imperio

púnico zSG

≤&

púnicos

ibérico

e t nia s

;

k1

#[-

É? å8 0” fî

celtibérico

}

fî 0”

å8

40

≈22

0 cecas

ibérico oriental

É?

latín ab

ibérico meridional

cd

latín efgh

oro | electro ••••••••• •••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••• plata •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••• •••••••••••

≈320

bronce

0 ti p o s

sistemas y valores principales griegos

hispano-cartagineses

púnicos

romanos

pueblos autóctonos

DRACMA

DENARIO

DENARIO

quinario

quinario

trishekel

DRACMA

c tri

ion or

ióbol em

≈ 3,86 g

3,86 g

≈ 4,5 - 5 g

el

,20 0-7 g 6,8

dio sheke l me o de shek t r ua

artem tet

o

idracma hem

SHEKEL ≈

≈ 4,70 g

óbolo

dishekel

UNIDA AS | D

AS

- 11 g

10 g

octavo

≈8

cuarto

semis

mitad

cuarto sexto octavo

27 g.

mitad

≈8-

divisor

≈8-

mitad

3,5 - 27 g. ≈1

UNIDAD

UNIDAD

41

h

cobre

plata

y

electro

y

bronce

II a C

1%

III-

imitacion es

cas éri ib

VI

- II

aC

gri eg

%

2 as

s

l eg

seg

es

2%

le

s

III

aC

hispano -ca rt

sas ine g a

ibéricas, ce ltib ér ic

oro

gl

e

se

42

sI

II- I

aC

pú nic

%

9 as

g se

le

... s a n o c s a v , s a

61%

sI

aC

-I

dC

provi nc ia l

es

% 25

Ia

C

s

V-

I s e

s

l g e

Los diseños según su volumen de emisión

l g e

e

Tamaño proporcional a la cantidad de monedas conocidas por épocas y tipos 43

0

los criterios más fiables para localizar nuestras cecas antiguas son la toponimia y la procedencia de los hallazgos con estos indicios resulta posible en ocasiones identificar con exactitud los yacimientos donde estuvieron ubicadas... ... pero numerosas ciudades realizaron producciones importantes y su localización constituye un misterio... ... y producciones sin datos de procedencia, con diseños singulares, sin inscripción o con leyendas de lectura complicada, posiblemente, nunca sabremos dónde fueron fabricadas...

1 IBÉRICAS DEL SUR

IBÉRICAS DEL NORTE Neronken Brikantin Biurbi

Baskunes

Iaka Uirouias Titiakos Uarakos Arketurki Titiakos Kalakorikos Ore Letaisama Untikesken Sekia Bolskan Tabaniu Kaiskata Sesars Iltirkesken Ausesken Bursau Okalakom Eusti Sekobirikes Karaues Saltuie Arekorata Ieso Usekerke Turiasu Alaun Lauro Kolounioku Iltirta Aratikos Lakine Ilturo Usamus Oskumken Terkakom Kelse Baitolo Bilbilis Abariltur Seteisken Teitiakos Sekaisa Belikiom Nertobis Kontebakom Iltukoite Kaisesa Kese Lutiakos Sekotias Arkailikos Orosis Tamaniu Arsakos Ikesankom Kombouto Arsaos Erkauika Basti Konterbia Karbika Belaiskom Bentian Borneskon Kelin Arse Ekualakos Eso Ikalesken Kili Tamusia Kaio Karalus Kueliokos Saiti / Saitabi Kurukuruatin Laiesken

?

Ibéricas del norte

r Ibéricas del su

Abra Iltiraka

Louitiskos Masonsa Metuainum Oilaunes Olkairun Ontikes Otobesken Roturkon Samala Sekisanos Selonken Tirsos Uarkas Unambaate

?

Kastilo / Castulo Ipolka Obulco

Urkesken

1

44

IBÉRICAS DEL NORTE

Florentia / Ilturir / Iliberri

IBÉRICAS DEL SUR

GRIEGAS

PÚNICAS

gas

Grie

s

Emporion Rhode

as

c ibéri s e n o itaci m i s y su Erur Belse Sotiaoi Urbatelr Tikirskine Olosortin Etokisa Kertekunte Belse ... y muchas otras no localizadas....

?

Púnica

Arsa

Turirecina

Ituci

Olontigi

Iptuci Vesci Gadir Malaca Oba Asido Lascuta Bailo

Tagilit

Albata Seks

?

Ybusim / Ebusus

‘YPB

’MGSN

Abdera

2

3

GRIEGAS

PÚNICAS LATINAS ULTERIOR

PROVINCIALES

ROMANAS

manas Provinciales ro

Brutobriga Dipo

Cascantum Calagurris Osca Graccurris Caesaraugusta Clunia Turiaso Ilerda Celsa Segovia Bilbilis Osicerda Tarraco Ercavica Ilercavonia Dertosa Toletum Saguntum Segobriga

Sisapo Ketouibon ? / Salacia Sacili Corduba Ilse Sisipo Carbula Celti Laelia Ilipa Murtili Ulia Ostur Carmo Ilipla Ipora Onuba Orippo Urso Ventipo Ipses Salpensa Osset Osonoba Baesuri Halos Caura Callet Ugia Balsa Searo Lacipo Cerit Sirpens

Sudlusitana

Iliturgi Bora Ilurco

Latinas Ulterior

2 LATINAS ULTERIOR

Ebora Salacia

Valentia

Emerita

Pax Iulia Osset Laelia Gades

Carteia

Ebusus

Ilici

Corduba Italica Romula

Emporiae

Acci

Carthago Nova

Sexi Abdera

3

PROVINCIALES ROMANAS

45

oe ér

OLLAR NC O

CO N

OLLAR NC O

BARBADA C

LAR OL

BARBADA C

DA EA

C

TOS IBU

CO N

TOS IBU

LAU R

SIN AT R

s/

TOS IBU

SIN AT R

s

e os Di

SIN AT R

0

A M

ulinas sc

DO RBA BA

DOS C

CO N

DA IA

ANCIA NO

RO OR

RA D

G

C

CO N

AB

RIA O

C S NU

VE

S TA

CO AS

CO N

CO N

C

CO AS

VE

PIE

ICA UÁT AC

BARBA ON C

VIC T

LAUREAD A

LAU R

DA EA

DIVINID AD

A ON G

ULES ÉRC /H

HÉRCU LES

ART ELQ /M

HERACL ES

ART ELQ /M

HERACL ES

O RN

HERACL ES

IO UR

SAT U

ME RC

DO DIA RA

S NU

ART ELQ /M

D

DRUS O

L

DO REA AU

TIBERI O

D

DO NU ES

E ET

UREUS. DIS

S TUA TA

JIN

TRES ES

S DO GA

DO NU ES

TIBERI O

D

DO NU ES

LUCI O

D

CIO LU

DOS TO

Y

DIVU SA

US UST UG

AL STR RO

CAYO

DO NU ES

AGR IPA

D

CORONA DE

AGRI PA

USTO DE AUG NT R

C

CO N

C

GO R NE PT

s

AUGU STO

CO AS

O UN

CAY O

AUGUS TO

A AD M

Ser fantástico

EADO UR LA

O

CO AS

Retratos / Dioses

TOS IBU

LO

se Dio

Figu r

CO AS

DIA DE

SIN AT R

CO N AP O

DO SNU DE

LO

as

46

CO AS

CO N

C

Dioses inciertos

AP O

AUGUS TO

Familia Imperial

e Cab zas ma

H

CO

SOLAR

NU ES

A PIN

MADA DE IA

AG RI

Cab e

F

ta s ie r in c s CABEZ A F

D io sa

DIA

AR ET

AT E

A NE

E RT

A? US

LE

O AL

IO UD

NA

E? ON

N Ó

CA R

EADO UR LA

A NE

SÁ B

MA

ES

A ENIN EM

A ENIN EM

CABEZ A

F

AT E

EA EN AT

CL A

DO SNU DE

A ENIN EM

CABEZ A

CO N

PAL AS

O AN

CALÍGU LA

CALÍG UL A

O

SNUDO DE

A RV

Hispano-cartagineses Ibéricos | Imperiales

LO VE

l

RO NE

Animales

GERMÁN IC

UDO

S IO

VUL C

HE L

S IO

T NI

MI NE

TA

S MI

NA RO O

B

CO N

CON C

C

C

CO N AR TE HE L

CO AS

pe

Diosas

CO AS

Im

menina s fe s za

Griegos | Púnicos | Imitaciones ibéricas |

ilia

ria

anversos

ZAS BE

Fa m

PER SÉ F

A AD M

BARBAD AD

A AD M

DIA DE

O

BULA Y FÍ

DIA DE

CON M AN T

BARBADA C

TO AN

MANTO ON

Y US

JARRA

MA

VELA ON

PÁTERA, LIT U

C

A OT

BARC O

A ER

BEL L

VE N

CO

NO

s tro

CA S

O

47

ILA GU

RO

TO

LO AL

TO

CA B

C CABALL O

Á

RO

O LL

A URE LA

A IG

DEL FÍN

PEGASO M

DO SE

DOS D

TORO A ND

ES P

A IG

ALO CÉF RO

TÚN YA

O CE

ICADO DIF O

AS IG SP

RA

LI

ISIS DE

ES FIN EL

CA DU

DOS D S MA AL

ESTR ELL A

A

FALO CÉ RO

ES P

A M

COR ON

S NO

ES FIN EL

RINO MA

DO SP

PA L

ITO M

FÍN

TORO A ND

CABA LLO

CAP RIC

NIO OR

MA

PA L

A ER

FÍN

DE L

DE L

FÍN

ESF I

SA

PA LM

TRI S

LA UI

E NG

L UE Q

s ale t e

Y

AD IUD C

TO CIUDA TEX D

S URA FIG

TEXT O

DA

Y

AD IUD C

TEXTO

TEXT O

RUED A

LATA EP

RU E

s xto D

Te 48

PALMA ON

PO

RO

Ve g

NDO LTA SA

GA

ÁG

VE

DE L

PU L

O RAD PA

CABAL LO

CABA LLO

CABEZA D

les ma i n

E

BALLO CA

A

A

0

GISTRADOS MA

Ser es

CA R

PE R Y

PIGA ES

BA

YUGO

OS

ARADO, ES P BEL L

RACI MO

O

A OT

RA O

Í AL

TE EN

SER PI

RAYOS BRE SO

AY IG

Objetos y s í

O US

REL LAU DE

CORO NA

PIA CO

BO

LO

O AS

UVA DE

ÁN F

CO RN U

LOBO YG

CORO NA

O US

IA

INC

CORNUC OP

YOS RA

S UVA DE

CORNUCOPI A

RACI MO

PI

CE

ÑA

INC

RADO IST G

HAZ DE

DO SE TEXTO MA

OS AD AL

PA

RO

LO

O AS

ARAD O

PEG

PEG

O AS

O AS

os bol m

RAYO S

S IGA SP

N Ó

S NE TU

PEG

SO GA PE

PEG

ICADO DIF O

MED IO

PEGASO M

PEGASO M

ICADO DIF O

ti ntás cos fa

RO NE

JA B

S NE TU

DO SA

ÚN

DO SA

ÚN

AT

AT

Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales

A BR

LE

reversos

TE AN

CA

TE AN

ELE F

O TOR DE

ELE F

RO CABE ZA

TO

M

O AD ITR

TORO

TO

RO

LE ROB DE

49 Geométricos

USO DR

IN

APA YC

O NI

RO

GE

TE DO

A

CON

CON P AL M

CO N

A Y CAPA NZ LA

Y DRUSO ICO ÁN

IVIA YL

IA

A YUNT DE BUE Y ON

OR AD

A NAD RO

Co m

PROA CO

DO ONA OR

CABALLO

ades tivid c A

ACR O

C

ELFÍN ED BR

siciones o p

TIM

IMO RAC PES C

N

CUPIDO SO

CIMO RA

ELFÍN ED BR

IA

ILIO ST

ES

FIGURA C O

N

CUPIDO SO

LIV

LIV

Y

DE BUEYES TA UN

DRU SO

LUCIO

E NN IPE

SAC ER

ERDOTE SAC YY

NA ENI EM

GER M

OY AY

NERÓ N

C

AUGUS TO

O DIAD RA

B

A LM PA

CON

CO N

NA ENI EM

FIGUR AF

F

A TU

A NZ LA

FIGUR A

EST A

S IO

A NZ LA

CO N

CO N

PA CA

rial pe

FIGURA CO

Familia im

HE L

CO N

Ji

tes ne

R NO A ANDO C LO O

0

ÓN

50

O FE

UM LL

VEX I

CIAL ER M

AVE EN

TRO

PRO AD RIA NA IO

NAVE CO

AVE EN NAVE LEG

AVE EN

PRO AD

PRO AD

Ná

C

ica ut

A M

LO AB EN

L

UNDO CAB EG AL L YS

ILO ÁST EX

TEMPL O

ILO ÁST CT

SIN AT R

CU AD

TOS IBU

A RIG

RE EST CU

TIBER IO

E

PEX YA

O

H

STILO RÁ ET

M

PU E

SIMPU LU

SIM P

NE PT

T

UM UL

TEMPL O

T

Di o

O UN

ILLUM, JAR RA RG PE

STILO RÁ ET

TEMPL O

ura ct

o ios ig

Arqu ite

PÁTERA ,A S

B

ER

Y HACHA UM UL

S O

TEMPL O

Culto r el

HILLO, S CUC IM P

VIC T

VIC T SIM PU L

PERGILLU , AS M, UM

ES

S PATRIC IA ITUU YL

A

RIA O

A Y APEX CH HA

AR LT

RIA O

O SCUD YE

CON LA NZ A

Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales

s y figuras se

RAPTO DE

reversos A ROP EU

Y ESCUDO ZA AN

CO N

E GUERRA ZD O

CON V

ALLO CAB

CON PAL MA

DO

CON H

A AD SP

CON SEG UN

E

A DE GUERRA MP O

CO N

CON TR

CO N

A LM PA

O

A RT

ES ART ND

SO LD

STANDARTES EE TR

DOS EST A

DARTES TAN ES

S ÁGUILAS E DO N

ÁGUILA ENT RE

DOS ESTA ND TRE EN

A Y VEXILLUM UIL ÁG

A TR

O AD

ar ilit

EN CORONA

TES AR

DO

CA E

M O REDO CUD N ES

N

NIA SIG

51

UN MUNDO DE SÍMBOLOS

52

nuestras monedas antiguas incluyeron pequeños símbolos junto al diseño principal. Se reconocen abreviaturas de cecas, indicaciones de valor, atributos de divinidades, marcas de control de la producción y muchos otros ELEMENTOS de significado incierto. El uso cotidiano de las monedas suponía manejar este vasto repertorio simbólico que posiblemente nadie podía comprender en su totalidad.

53

Tamaño Ejemplares conocidos o aproximados

100

Pont de Molins Siurana d’Empordá

Ejemplares mínimos

100

Serinya

55

Olot

Osorno Camarasa

3

Procedencia

3

Conocida

Coll de Moro

Aproximada

Contenido

8 39

403

? 51

Los Baños

13 Bretti

8

Sevilla Utrera

12 30

67

Cuárteles de Varela

12 56 13 Cádiz

Torre de Doña Blanca

54

121 Cerro Colorado

14

Vejer de la Frontera

121 Tánger

52

15 Montgó

Pedreguer

100

Campo de Rebate La Escuera

Minas de Cartagena Martos

Écija Montemolín Montemolín El Arahal

16

Vallada Denia

51

3

4

La Carència

Moixent

10 Badajoz

31 Granada

Puig de la Nao

Cheste

51 1000

87 Mazarrón

I

Tortosa

38

Los Villares La Plana de Utiel

Tivisa

Oropesa

4

Villarrubia de los Ojos

Objetos de plata

206

ANS

64 Cuenca

Valeria

403 X-4

6

Morella

Armuña de Tajuña Driebes

Plata local Plata local + importada Plata importada

6

17

111 19

2 44 6

41

Ribera d’Ebre

Puig Castellar

12

3 529

8

8

38 894

127 Empúries 179

Turó del Montgrós 54 54 4 Girona 1850 29 Ebre-Segre Empordà Ullastret 1964 174 Penedes 292 2006 40 17 Tarragona

19

Fraga

Boos

Bronce local Bronce local + importado Bronce importado

Les Encies

44

Rosas

60

II IV

Los tesoros monetarios aportan información de gran valor. La mayoría están formados por monedas de plata y con frecuencia incluyen joyas, vajilla o recortes de metal. Constituyen un testimonio de períodos de inestabilidad y zonas en conflicto aunque no siempre se perdieron en estas circunstancias. En general se atesoraron las mejores piezas que circulaban sin importar su origen o su antigüedad.

Cova de les Encantades Alt Empordà

179

?

Lleida - Hostalric

420

46

40

61

7 40

Cartella

117 118 La Barroca

Cànoves

Francoli

Belmonte

Empúries 1947 1972

17 886 30

Segueró Sant Julia de Ramis (5 Ar) Sant Llop 3 Balsareny

115 Numancia

7

Baix Llobregat

Sarrià

Corromput 1000

400

Chão de Lamas

110

7

1367

75

Penha Garcia

Marrubiales de Córdoba 1916 Córdoba 1959

112 Idanha-a-Velha

17

Fonte do Alvorge Las Casiruelas

Salvacañete

El Centenillo 1911 1929

Olival da Soalheira

Santa Elena 1903 1936

936

Jaén Ar Ae

Sierra Morena · El Centenillo 1920 La Carolina

231

18

56

7

c/ Sagunt (1 Ae)

Jalance

200 8 617 ? 1000 480 Torre de Juan Abad 84 1371 Los Aljibillos 574 200 130 22 75 21 22 Chiclana de Segura 268 32 Cachapets 690 1258 79 Azuel 12 Crevillent 900 Mogón 1914 306 a 47 ? 13 n 1269 1914 9 334 ae 1270 Castulo Verdolay Castillo de las Guardas 113 50 B 600 1618 1978 73 228 1012 7 Aznalcollar Orce Fuente Álamo 17 Torres 607 161 19 Los ? 80 Écija 11 44 Villares 683 Albanchez Villaricos Riotinto Monte 18 Fuensanta 290 10 Cogollos de Guadix Herdade Almadenejos da Mília Pozoblanco 1870 1925 493 Villanueva de Córdoba Sierra Morena 1929 La Loba Fuenteovejuna

de Sodes

200

Villa del Río El Saucejo Alcalá de Río Carisia 9 Torre del Bollo

77

Puebla de los Infantes

de Martos

La Oliva 1861 1848 Menjíbar

Posadas

Torrelló d’en Cintes

Vall d’Almonessir

6

Ereso Purmany

191

402 Xarraca (2 Ar)

Talamanca Can Joan de’en Cauna

8 121

25 83 Pinos Puente Granada 1958

55

La fecha de pérdida de un tesoro se establece a partir de su moneda más reciente. Sólo cuando contienen emisiones romanas que cuentan con datación absoluta se puede proponer una cronología fiable para el conjunto. El resto se fechan por aproximación mediante comparaciones basadas en criterios relativos como la presencia/ausencia de emisiones o el desgaste de los ejemplares.

3

8

Soto-Iruz

Monte Lejarza

17 28

219

Amaya

Montedor

Padilla de Duero Roa

Monte Pindo

Salamanca

71

32

Cabeça 158 da Corte

25

Poio

973 6 4

17 5

Pozalmuro

Redonda Retortillo Maluenda Valdeherrera

168

246 Spain

Longares

33

49

?

8

410 10 ?

?

112 601Azaila

1161 Tamarite de Litera

4

Lécera

Palomar de Oliete (7 Ae)

62 Borriol

195 Calle Salvador, Valencia

Vadocañas

500 Las Somblancas 67

Santana da Carnota

Nerpio

18 Mahaliman

26 Puebla de los Infantes

28 38 Cine Brunete (1 Ar)

28 Sierra Capitán

Puerto Serrano

Oristà

Híjar 105 68

Arcas

Choes de Alpompe

Illa Pedrosa

Canal de Urgel

200 Santarem 20

103 Alt Empordà

Azuara

2000

5

Valdesalor

Tarazona Borja Alagón Las Casetas

Monreal del Campo

Monroy

160

91

Aluenda

Abia de la Obispalía

24

Vila Nova

183 1700 125 3000

7 Quintana 145

136

56

1300

?

Muela de Taracena

Coiço

Torres Novas Columbeira

968

1947 1980 Fuentecén Langa de Duero

?

El Burgo de Osma

Castro de Romariz

20

163 55 24 17

Cerro de la Miranda

4

El Sasillo 2000 Huesca Los Cascajos

Pinilla Trasmonte

Filipenses

41 ?

Nájera

50 45 2673 Palenzuela

38

Barcus

Usástegui

40

Castro de Chano

1800

8

11

Los Baños de Fortuna

16

9 Espina del Gallego

27

5

Ramallas

Alto do Corgo Alvarelhos

Santo Estevao

37 3481 288

Citania de Sansfins Monte Mozinho Valadares

400

Rua

30 6

Coimbra Fraga da Safrinha

16

27 4

Rabanales

10

100

Meruge

296

?

390

Moita 1958 Fuente de Cantos

Villar del Álamo

994

7

Edeta

150

Alconchel de la Estrella

Son Siurana

Castilblanques

51 Montoro 1936 1938

134

35 25

Almadenes de Pozoblanco

Cerro Redondo

38

181 57 El Centenillo 1896 1911 73

Linares

Córdoba 130

700

523

131

70

Cortijo del Álamo Espejo Mentesa Batán Cortijo de los Cosmes Guadix Montemolín 45 Écija 25

Cerro Casal 284

Riotinto (2 Ar)

404

Ruidera

280 Menoita

Mértola

Tortosa

1500

Abertura

Nossa Senhora do Carmo

1000

Badalona (+ 6 Ar)

Torre Milanera

38

48 45

Castelló de Farfanya

3

El Raso de Candeleda

Garrovillas 1000

Empúries 1912 1913

29

Alcalá de Henares

5 18 Penamacor

5

Figueres

Tiermes

Guiães 270 Paradela de Guiães 4 16 Calde Alvoco 210 200 800 da Serra Cerro del Berrueco

84

95 104

Ablitas

43 100 Izeda

São Sebastião do Freixo

10

Arrabalde

Sampaio 700 10 São Mamede de Ribatua

Sendinho da Senhora

3

Tricio

19

89

Cortijo de Juan Gómez

22 70 80

Sierra de Gibalbin I II (20 Ar)

38 157

18

48 48

42

Antequera

25

1269 La Grajuela Cartagena

Abertura

Almuñécar

Nescania La datación de algunos tesoros mal conocidos o con monedas de cronología incierta, especialmente de bronce, es aproximada.

57

500

39

Celsa

38

Emporiae

17

Turiaso

20

Caesaraugusta

14

Cascantum

13

Bilbilis

13

Clunia

12

Carthago Nova

12

Graccurris

11

Ercavica

9

Lepida

9

Acci

8

Segobriga

8

Saguntum

5

Ceca del NO

6

Dertosa

4

Osca

4

Ilici

3

Tarraco

2

Ilerda

1

Osicerda

1

Iulia Traducta

20

58

Lusitania

Bética

Tarraconense

Calagurris

Patricia

8

Italica

6

Osset

5

Carteia

6

Romula

4

Irippo

4

Abdera

2

Emerita Ebora

8 5

G>∫|Y{éåíïè}†∑Å÷ ÎiÚÓ¿˚ ≈ Å ‚ Ô 1 G>ÖTê}ß™•∑Å÷ÈÕΘ¯Ó˘˙˚ª≈ ã Ö ‚ ⁄ à Giaâ«}|ØÖ~£ r uy ÷ é g Gm•÷‰ÛiÓ≈ à ˚ - 0Dú¿¢¬ É ƒ G>ÅÓ˚ ª ≈ ã x 7 êƒ5¿ G>ɧö∑·; ˚ ú®ƒ˝ G>∑·iÔª ≈ ‹ƒvÀ G)&*†•÷C ˚ ¶ƒÁ GƒŸÚ¡à ¥ ª L Ó ¢Ç G∫π∑¬Ô˚ Z _ƒ„ G•~ª ,0à ß ƒ No se conocen contramarcas en monedas de... GÅ·ÎÖ ˚ àV ƒ í»9aI3 ˘ ü GY¡¥ªÓ ¢ ƒ £ ª »Ï V Segovia G>c؇Š^]ËÚ Ebusus GÅÛƒ Salacia Laelia ÒÓ ‹ Pax Iulia Baesuris e ØØ Gades Sexs Œ  w } à · Ö î ñ é F F  8 í U ö ∂ ∏ Í c f j · £ ” ¡Ö ñª öw Ó U ü—ÀÀ ⁄ Ω ≈ 10 Animales cùHÒ ≥ ≈ 16 Objetos å í Á æ PR £ ≈ 55 Una letra ©‰ {q ≈ 54 Varias letras ≈ 33 Monogramas H GÒ ¥ ≈ 13 Inciertas dÚ ≈ 2 Signos fenicios / ibéricos

+

GÕ“k‰ D≠ Ê ídÅ U ö

≈ 183

tipos

G

1

16

2

ƒ

12

3

˚

9

ª >

8

6

∑Å≈ ú

5

7

í÷·ÓÖ Ó à

4

4 5

Águila legionaria

6

R?

Punta de lanza

rtorio enigm e p re át n i U

é co

TOP

según la cantidad de cecas sobre las que se aplicaron

Las monedas de las ciudades de Hispania de época imperial se marcaron con frecuencia con punzones. Estas contramarcas no siempre guardan relación con el lugar de emisión original. Su lectura es factible en muchos casos, pero casi nada se sabe acerca de la función que desempeñaron.

DECRETO DECVRIONVM

TIBERIVS

TVRIASV

?

HÓÎéÕåÎ}éi

1 à < — ƒàú5,¶©Ë Ã2 ƒàú5Vvu0C

59

| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina?

¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes? ¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?

Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál?

Emporion | Rhode | Hemerskopeion Onuba | Mainake

✔

p.14

p.18

. Emp

o

gin

his

ta

el

pano-c

ar

or ibè rica

cma

ès

Rom o.

on

ra

ri

gin ta

or bè rica

P

Di is en v a i insul

i | D enari

k

hispano-c

D

Ciudades | Comerciantes | Santuarios Magistrados | Emperadores

el

ar

She

Ciutats | Comerciants | Santuaris Magistrats | Emperadors

ar

n

h

ek

De

Dis

ès

a

La major part de les nostres monedes antigues es va encunyar a nom de... La mayor parte de nuestras monedas antiguas se acuñaron a nombre de...

D s Pe i v i l a ninsu

p.17

¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ✔ ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño? ¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por ¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la la fractura del cuño? fractura de l’encuny?

✔

✔

p.20 ¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica? ¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica?

¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica? ¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica? Titiakos Unitat Unidad

Ikalesken Denari Denario

Arse Òbol Óbolo

ca. 133 aC | ca. 72 aC | ca. 44 aC

✔ 60

p.22

ca. 133 a.C. | ca. 72 a.C. | ca. 44 a.C. p.23

| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS |

✔

Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa ciutat. ¿Saps identificar-los?

A

s

Un i

✔

Me

✔

rt

p.25

Cua

Mi

Kueliokos Cua

Kelse

Kelse

¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional?

Kese

Kelse

¿Quina moneda utilitza l’alfabet ibèric meridional?

rto

tad

U

nid

ad

A

s

laka

ulco

Ma

Ob

✔

Qua

Qu a

rt

t ita

tat

1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g

rto

¿Quin era el pes teòric d’un denari? ¿Cual era el peso teórico de un denario?

Tres de estos valores fueron acuñados por la misma ciudad. ¿Sabes identificarlos?

p.26 Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels segles II-I aC.

S ek

aisa

ida Lep

Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de los siglos II-I a.C.

^0À8[xV | :˘\:?\ àg”

Seteisken | Arsaos Basti

p.28

p.31

Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses. ¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus?

Aquest denari romà inclou una marca que indica el seu valor en asos de bronze. ¿A quantes peces equival?

Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas, ¿capricho del grabador?, ¿marca de control?, ¿las ves?

Este denario romano incluye una marca que indica su equivalencia en ases de bronce. ¿A cuántas piezas?

X=10

p.32

En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar?

p.34 En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?

✔

3,05 g Sekobirikes

2,79 g Baskunes

3,15 g Sesars

3,52 g Bolskan

3,18 g Arekorata

✔

4,40g Arekorata

3,23 g Sekobirikes

3,83 g Bolskan

p.36

61