Full juliol-agost del 2013
d’informació
El passat té futur: 30 anys d’Arqueologia i Societat!!!
Tribuna
núm. 315
Activitats
L’arqueologia a Catalunya els darrers 30 anys (1983-2013)*
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ. Aprofitem per trametre a tots i totes el llistat complert de les nostres publicacions.
Fer un balanç d’aquests anys, suposa fer un recorregut per l’etapa de transferència de competències a la Generalitat, que n’ha marcat les pautes. Un punt d’inflexió el va suposar aquella capdavantera exposició de l’any 1982, L’arqueologia a Catalunya, avui quan era conseller de cultura Max Cahner, i que es presentà a les quatre capitals catalanes. Feia una revisió des del Paleolític al món medieval. Arrencaven les institucions democràtiques i l’entusiasme era a flor de pell. Al recent creat Servei d’Arqueologia de la Generalitat, amb la gran tasca que sempre han fet els arqueòlegs territorials, s’hi sumava també l’activitat organitzada des dels Ajuntaments, duta a terme pels seus arqueòlegs municipals, molt actius a Barcelona i Tarragona, i també per part de les Diputacions, amb una recerca que trobava el seu eix a les Universitats, aleshores només dues: la UB i la UAB. Cal esmentar l’esforç esmerçat d’ençà en molts Museus, injustament considerats massa vegades com a institucions alienes a la investigació, Fundacions diverses i Institucions que, com l’IEC, han continuat endegant una recerca activa. Fins a la crisi actual, que ens han guanyat altres i ens fan pagar a nosaltres, han estat anys de creixement; ho fan veure el gran nombre de jaciments (alguns convertits en parcs), publicacions i de congressos organitzats. L’activitat sobre el terreny ha estat intensa, tant pel que fa a excavacions programades com a preventives arrel del gran nombre de obres públiques i privades, que ara veiem que ha estat excessiu. Aquest gran moviment va fer néixer força empreses d’arqueologia que varen viure anys dolços, fins i tot contractant alumnes dels darrers cursos d’arqueologia i ara, en canvi, es troben en greus circumstàncies. Cal fer notar que, tanmateix, tantes excavacions no han anat parelles d’un
increment comparable en la producció de coneixement, ja que en bona part són inèdites i els seus resultats es troben enllaunats en memòries (massa vegades pendents), sovint unes sopes d’UE’s poc mengívoles. És cert que ara les memòries són a la xarxa, però la seva comprensió és generalment difícil. Seria molt desitjable que anessin acompanyades d’un resum d’unes poques planes amb la contextualització i interpretació que els arqueòlegs els hi donen. Modèlic en aquest aspecte fou l’Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya del que, malauradament, només se’n publicà el primer volum l’any 1993; en ell trobàvem la informació sintètica de les excavacions arqueològiques de 1982-1989 per a l’època romana i l’antiguitat tardana. Qui té ara una informació directa i còmode dels milers d’excavacions que s’han fet? Seria desitjable trobar solucions a l’alçada de la tecnologia i dels temps actuals. És cert que s’han esmerçat esforços en aquest sentit. Són molt benvingudes la creació de la base de dades Egipci de la Generalitat i la continuïtat de la Tribuna d’Arqueologia, que en les seves darreres edicions es penja a la xarxa. Per la seva banda la Direcció General de Patrimoni du a terme alguns canvis per tal de millorar-ne la gestió, com ara la comissió nacional d’arqueologia o la nova agència, l’eficàcia de les quals el futur s’encarregarà de fer o no palesa, ja que es tracta de creacions massa recents. Com el lloc concedit és limitat, voldríem esmentar només algunes fites destacades. En primer lloc, l’aplicació de les noves tecnologies i la interdisciplinarietat que ha assolit l’arqueologia, tot conformant el ric camp que coneixem com Arqueometria que abasta tant les analítiques de materials orgànics com inorgànics; també l’obertura de noves línies de recerca, com ara l’arqueologia del paisatge, sense oblidar de fer més estrets els lligams amb disciplines germanes com l’Epigrafia o la Numismàtica. La creació l’any 1995 del
* Veure pels anys 1990-1998, el volum 51 de la revista Empúries (1998), pp. 281-296.
MAC amb les seves diverses seus, entre elles el CASC que ha marcat el bon ritme de l’arqueologia subaquàtica; el MAC no hauria de perdre mai la seva condició d’institució de referència. Per a Tarragona fou un gran moment la creació del TED’A, magistralment dirigit per Xavier Dupré; la seva dissolució l’any 1990 fou un cop molt dur, però amb tot, el 1993 s’organitzà de manera modèlica a Tarragona el XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, en record del qual s’ha celebrat enguany el XVIII a Mèrida. També la creació de les Universitats públiques a les capitals catalanes ha permès un gran impuls per a la recerca. En aquest sentit volem mencionar l’esforç de la URV per a considerar l’àrea d’arqueologia com a prioritària, tenint en compte el fet que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat per les seves restes romanes i que hi té la seva seu l’ICAC des del 2003 –un organisme que ha vetllat per a l’impuls a nivell nacional i internacional de la nostra arqueologia–, com també ho és l’IPHES centrat a la Prehistòria i que acaba d’inaugurar nou edifici. En el marc dels instituts de recerca creats per la Generalitat que han estat i són cabdals, també és afí el ICRPC, centrat en el patrimoni i amb seu a Girona. Per altra banda, en aquests anys el programa Excava ha permès potenciar excavacions a l’estranger, però no ha tingut la continuïtat desitjada. Tots som conscients que és moment de repensar estratègies i assolir l’objectiu prioritari: anar endavant; així hem de trobar el camí sense malmetre tant d’esforç. L’arqueologia catalana ha aconseguit situar-se al mapa, jugar a la “Champions” com agrada dir; això ha costat molt i fa por el poc que pot costar perdre el lloc. Aquesta no és en absolut una reflexió corporativista, sinó que penso que el coneixement que produeix l’arqueologia té unes condicions per se que reverteixen a la societat la qual ha de conèixer i gaudir de l’evolució que l’ha duta a la realitat actual. Ara més
que mai cal fer una divulgació seriosa i anar més enllà dels circuits de la investigació de base, imprescindibles, que han de permetre donar el salt a un llenguatge i una comprensió el més àmplia possible, sense perdre el rigor que no és incompatible amb l’amenitat. Isabel Rodà (UAB-ICAC)
Congressos • Del 3 al 5 de juliol es celebrarà el XVII Simposi d’Estudis Clàssics Omnia mutantur, organitzat per la Secció Catalana de la SEEC. Totes les sessions es faran a les instal·lacions dels edificis Històric i Josep Carner de la Universitat de Barcelona (Gran Via, 585). Per a més informació: www. seec.cat • Del 29 de juliol al 3 d’agost es celebrarà el 27th International Congress of Papyrology a Varsòvia (Polònia). Per a més informació: http://www. papyrocongress2013.wpia.uw.edu.pl/ index.htm • El 31 de juliol finalitza el termini de presentació de pòsters per al Congrés Internacional El espacio doméstico en la península ibérica medieval: sociedad, familia, arquitectura, ajuar, que es celebrarà a Granada del 3 al 5 d’octubre. Per a més informació: http://www.ugr. es/~histarte/DOCUMENTACION/ NOTICIAS/2012-13/08MAY/001.pdf • L’1 de setembre s’acaba el termini d’inscripcions per participar en el VII Encuentro de Arqueología del Suroeste Peninsular, que es celebrarà a Aroche (Huelva) i Serpa (Portugal) del 29 de novembre a l’1 de desembre. • Del 4 al 8 de setembre es celebrarà a Pilsen (Txèquia) el 19th European Association of Archaeologist Annnual Meeting. Per a més informació: www.eaa2013.cz
Cursos • Del 3 al 5 de juliol es celebrarà a Chaouen (Marroc) el curs El patrimonio histórico-arqueológico entre Andalucía y el norte de Marruecos. Per a més informació: http://www.unia. es/content/view/1059/777/ • La Universitat d’estiu de la UNED de Conca organitza la segona edició del seminari El legado de Roma en Hispania, que tindrà lloc del 3 al 5 de juliol a la ciutat de Conca. Per a més
informació: http://extension.uned.es/ actividad/5313&codigo=ELDREHII • La Universitat d’estiu de la UNED, al centre associat de Mèrida, organitza el curs Casus belli. Enemigos de Roma, que tindrà lloc del 4 al 6 de juliol al Museo Nacional de Arte Romano. Per a més informació: http://extension. uned.es/actividad/idactividad/4891 • La UdL ha organitzat el curs d’estiu Els museus i el patrimoni en el territori. L’exposició: projecte, making of, activitats i avaluació, del 4 al 6 de juliol. Per a més informació i inscripcions: Oficina de la Universitat d’Estiu (campus de Cappont de la UdL, Edifici Polivalent, C/ Jaume II, 71, planta baixa); tel.: 973 703 390, a/e: estiu@estiu. udl.cat i www.estiu.udl.cat • El Museu Egipci de BarcelonaFundació Arqueològica Clos ha organitzat, del 8 a l’11 de juliol, de 18 a 20.30 h, el curs Proyecto de investigación del Templo de Millones de Años de Tutmosis III en Luxor, a càrrec de Myriam Seco, Xavier Martínez i Agustín Gamarra. Per a més informació podeu consultar el web www.museuegipci.com o trucar al telèfon 934 880 188. • Els dies 15 i 16 de juliol es celebrarà a Cambridge (Regne Unit) el curs Infertility and Sacred Space: from Antiquity to the Early Modern, organitzat pel Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities. Per a més informació: http://www.cras sh.cam.ac.uk/events/2078/ • El Museu de Belles Arts de Castelló, el Departament d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de València i l’Ajuntament de Benicarló han organitzat, els dies 18 i 19 de juliol, el curs Cerámicas ibéricas. Caracterización, producción y usos, que es celebrarà a Benicarló. Per a més informació: http://www.dipcas.es/es/ curso-de-ceramicas-ibericas/ • La Universidad de Murcia ha organitzat, del 23 al 26 de juliol, el V Curso sobre Arte Prehistórico, que es celebrarà a la seu de Moratalla. Per a més informació: http://www.um.es/unimar/ ficha-curso.php?estado=V&cc=51154 • Del 24 al 26 de juliol la Universidad de Zaragoza ha organitzat el curs d’estiu Taller sobre la pintura mural romana: de la excavación al Museo. Per a més informació: http://mon cayo.unizar.es/cv/cursosdeverano.nsf/ CursosPorNum/62 • La Universidad de Cantabria ha organitzat, del 29 de juliol a l’1 d’agost, el curs El arte paleolítico en el siglo XXI: teoria, metodologia y proyección social, dins dels cursos d’estiu. Trindrà lloc a la Biblioteca Fundación Orense de Ramales de la Victoria. Per a més informació: http://cursosdevera
no.unican.es/Cursos/Paginas/Detallecurso.aspx?p_id=2156 • Del 5 al 30 d’agost el Centro Arqueolóxico do Barbanza ha organitzat el Curso de iniciación a la arqueologia en el Barbanza, que tindrà lloc a Boiro (A Coruña). Per a més informació: http://centroarqueoloxico dobarbanza.org/es/eventos_detalle. asp?insc=si&id=101
Exposicions • S’ha inaugurat, a l’Edifici Miramar de Sitges, l’exposició Neandertals a Catalunya, que romandrà oberta fins el 28 de juliol i posteriorment serà itinerant. Aquesta exposició ha estat organitzada per l’Ajuntament de Sitges i els grups de recerca del SERP i DIDPATRI de la Universitat de Barcelona. • El 16 de juliol s’inaugurarà l’exposició El sexe a l’època romana, a les 19.30 h, al Museu Arqueològic Nacional de Tarragona. S’han organitzat visites guiades els dies 21 de juliol i 4 i 18 d’agost, a les 12 h. • Fins el 15 de setembre es pot visitar al Museu de Badalona l’exposició SUB LUCEM. Seguint la Llum d’Apol·lo. Art, Ceràmica i Arqueologia. Per a més informació: http://www.museude badalona.cat
Museus • El Museu Egipci de BarcelonaFundació Arqueològica Clos ha organitzat per aquest estiu cursos destinats a públic infantil i juvenil. Del 8 al 12 de juliol, Introducció a l’escriptura jeroglífica (II), destinat a joves de 13 a 17 anys. Del 2 al 6 de setembre, realitzaran el curs A la descoberta de l’antic Egipte, per a nens de 5 a 12 anys, i el curs Egipte, terra de faraons, per a nens de 9 a 13 anys. També s’han organitzat tallers d’arqueologia i classes d’anglès, per a joves de 9 a 13 anys, durant tot el mes de juliol. Per a més informació podeu consultar el web www. museuegipci.com o bé trucar al telèfon 934 880 188. • La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i La Geltrú, organitza el taller infantil Viatge al món dels asteques, centrat en els objectes de la de la col·lecció precolombina del museu. L’activitat es fa en només una sessió, del 2 al 31 de juliol de 10 a 12 h, i cal reserva prèvia. Per a més informació: tel. 938 154 202, a/e: informacio@ victorbalaguer.cat i http://www.victor balaguer.cat
• El MNAT proposa diferents activitats per aquest estiu, recomanades per nens i nenes de 6 a 12 anys. Totes les activitats es faran a les 10.30 h. El dijous 4 de juliol al Museu Arqueològic, Encaixa la història; el dijous 11 de juliol a la Necròpolis Paleocristiana, Reviure; el dijous 18 de juliol al Museu Arqueològic, Construeix Tàrraco! Cal reserva prèvia. Tots els dimecres de juliol i d’agost, a les 11 h al Museu Arqueològic, es farà l’activitat familiar Vacances a Tàrraco, per explorar i conèixer com era la vida a la ciutat de Tàrraco a l’època romana. Els dissabtes 6 i 20 de juliol i 3 d’agost a les 19.30 h, i 17, i 31 d’agost a les 19 h, a la vil·la romana dels Munts, Caius i Faustina us conviden a la seva vil·la; cal reserva prèvia. Per a més informació: tel. 977 251 515 i www.mnat.cat • El MAC-Barcelona ha organitzat, del 9 al 26 de juliol, diferents activitats d’estiu, destinades principalment al públic infantil i juvenil: Cosmètica i bellesa a l’antiguitat: taller de perruqueria i cosmètica; Com va començar tot: activitat sobre la prehistòria; Inscripcions i enigmes per desxifrar: taller d’escriptura; Enfangats! La ceràmica a la prehistòria: taller del neolític, i Ocells, peixos i bous: un Museu molt animal. Tenen un preu de 3€ i 5€ segons la durada del taller, i cal inscriure-hi prèviament al tel. 93 423 21 49 o a l’a/e:
[email protected]. Consulteu els grups, els dies i els horaris a: http://www.mac.cat/Seus/Barcelona/ Activitats2/Activitats-de-lleure/L-estiua-l-Arqueologic/Tallers-d-estiu • Al MAC-Girona es farà l’activitat familiar Pare Abat, hi ha pelegrins! Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants, els dies 28 de juliol, 25 d’agost, 29 de setembre i 27 d’octubre, a les 12 h. Activitat gratuïta, cal inscriure’s-hi prèviament als tel. 972 204 637 i 972 202 632 i a/e: macgironagalligants.
[email protected] • El MAC-Empúries ha organitzat l’activitat teatralitzada Visita romana, tots els diumenges fins al 29 de setembre, a les 12 h. Per a més informació: tel. 972 770 208 i macempuries.cultu
[email protected] • El MAC-Olèrdola ha programat una visita teatralitzada al conjunt històric amb el títol Una ciutat medieval perduda, els dies 7 de juliol, 4 d’agost i 1 de setembre, a les 12 h. Activitat gratuïta amb l’entrada al jaciment. • El MAC-Ullastret organitza l’activitat Indiketa, Ultibeles i Bintar, una visita singular a Ullastret, els dies 6 i 7 de juliol, i 3 i 4 d’agost a les 19 h. Activitat gratuïta amb l’entrada al jaciment. • El Museu de Badalona ha organitzat, durant el mes de juliol, un casal d’estiu
adreçat a nens i nenes de 6 a 10 anys, amb la proposta de convertir-se en arqueòlegs i viatjar al passat. Per a més informació: tel. 933 841750, a/e: info@ museudebadalona.cat i http://www. museudebadalona.cat • El Museu de l’Estampació de Premià de Mar organitza, el dia 14 de juliol a les 12 h, el taller familiar Fabriquem segells com a l’antiguitat. Cal fer reserva prèvia. Per a és informació: tel. 937 529 197, a/e: museu@premiademar. cat i http://www.museuestampacio.org • El Museu de les Mines de Cercs organitza una visita guiada al jaciment paleontològic de Fumanya, tots els dissabtes fins al 30 de setembre (del 15 de juliol al 15 de setembre, també els dimecres), a les 12.30 h. Per a més informació: tel. 938 249 025, a/e: m.cercs@ diba.cat i http://www.mmcercs.cat • El Museu Arqueològic de L’Esquerda organitza, el 30 d’agost, la visita comentada L’excavació en directe, coincidint amb la campanya d’excavacions del jaciment de L’Esquerda. Cal reserva prèvia. Per a més informació: tel. 938 540 271, a/e: m.a.esquerda@rodadeter. cat i http://www.lesquerda.cat
Excavacions • Del 19 al 31 d’agost tindrà lloc la campanya anual d’excavacions al poblat ibèric i medieval de l’Esquerda. Per a més informació: www. lesquerda.cat
Biblioteca • Volem donar les gràcies a Maria Àngels Petit i a la Università degli Studi di Sassari per l’aportació de diverses publicacions a la Biblioteca de la Societat Catalana d’Arqueologia.
Noticiari • DOGC núm. 6368 (03/05/2013), ACORD GOV/53/2013, de 30 d’abril, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Santa Maria, a Cornudella de Montsant, i se’n delimita l’entorn de protecció. ACORD GOV/54/2013, de 30 d’abril, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, la Colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, i se’n delimita l’entorn de protecció.
ACORD GOV/55/2013, de 30 d’abril, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica, la sinagoga de Besalú, a Besalú. • El passat 15 de maig, Josep M. Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va presidir la inauguració de les obres de protecció i ordenació de l’espai per la visita a les pintures rupestres prehistòriques de les Muntanyes de Prades. • El 18 de juny es va presentar el projecte de rehabilitació de la pedrera romana del Mèdol a l’ICAC, una de les institucions que col·laboren en aquest projecte d’Abertis i Fundació Abertis, portant a terme les tasques arqueològiques. • El 15 de juliol acaba el termini per a presentar-se a la convocatòria dels XXI Premis Auriga (Premis Didascàlia, Musa i Núria Tudela), relacionats amb el món antic i la cultura clàssica als Països Catalans. Per a més informació: http://www.auriga.cat
Llibres • PELAYO LÓPEZ, F., GOZALO GUTIÉRREZ. R., Juan Vilanova y Piera (1821-1893), la obra de un naturalista y prehistoriador valenciano. La donación Masiá Vilanova en el Museo de Prehistoria de Valencia, Servicio de Investigación Prehistórica, Valencia, 2012, 323 pàgs. • AA.VV., Praesidivm, templvm et ecclesia, Tarragona, 2012, 83 pàgs. • Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica, núm. 73, 2012, 24 pàgs. • FERRER, C, VIVES-FERRÁNDIZ, J. (eds.), Construcciones y usos del pasado. Patrimonio Arqueológico, Territorio y Museo, Museu de Prehistòria de València, 2012, 185 pàgs.
AVÍS La secretaria i la Biblioteca de la Societat Catalana d’Arqueologia romandran tancades del 29 de juliol al 30 d’agost per vacances. Bon estiu a tothom! SOCIETAT CATALANA D’ARQUEOLOGIA València, 225, àtic 3a. 08007 BARCELONA Tel. 934 673 004 A/e:
[email protected] http://www.scarqueologia.com
La vil·la romana del Pont del Treball Digne La troballa de la vil·la romana es produeix arran del seguiment arqueològic de les obres corresponents a la construcció dels accessos a la futura estació intermodal de La Sagrera, (LAV) al barri de la Verneda de Barcelona. Aquest seguiment es va iniciar al desembre de 2010, produint-se els primers descobriments durant el mes de juliol de 2011. El mateix procés de l’obra ha comportat que l’excavació s’hagués de realitzar en dues fases, la primera entre els mesos de juliol fins octubre 2011 i la segona iniciada en el mes d’abril de 2012 i que actualment encara es troba en procés, sempre seguint el projecte d’intervenció arqueològica redactat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona (Institut de Cultura) que gestiona les intervencions arqueològiques a la ciutat. La superfície total d’actuació en la que s’han documentat restes és de 9.191 m2, en que es poden distingir amb claredat les diferents pars de la vil·la: la urbana, la rústica i la fructuària, amb un ventall cronològic molt ampli, entre el segle I aC amb una sèrie d’estructures anteriors que ja mostren una explotació agrícola d’aquest entorn en d’època ibèrica i tardo-republicana, arribant fins el segle V dC. Els orígens de la vil·la pròpiament dita es poden situar al segle I dC, i s’han de posar en relació amb la fundació de la colònia de Barcino i la consegüent organització i explotació del seu territori proper, amb una estructuració centuriada. Hem de tenir present que una vil·la com la que estem documentant no seria únicament un centre residencial, sinó també un centre econòmic de producció agropecuària.
Les restes ens permeten afirmar que ja durant la fase més antiga, existia un espai residencial sumptuós, propi d’una elit benestant. Les estances localitzades mostren que una d’elles estava calefactada o destinada al bany en estar dotada d’un hipocaust. Igualment el conjunt presentaria una decoració elaborada, visible a traves de les restes de pintures murals, elements arquitectònics de marbre i fins i tot restes escultòriques que s’han recuperat durant l’excavació. Aquest estatus de luxe es manté i consolida en els segles següents, doncs es pot veure com l’espai domèstic de la vil·la s’amplia notablement, s’ennobleixen d’altres sales, possiblement un triclini (menjador) amb un paviment de lloses de marbre, dotant-se de nous espais residencials com ara espais destinats al lleure (un gran pati central amb una zona porticada que comunicava els dos edificis i una zona oberta enjardinada amb un estany al mig), segurament entre els segles III i IV. Aquest procés d’enriquiment de la vil·la del Pont del Treball va continuar al segle IV, un període de bonança econòmica per a Barcino, que ja s’havia vist reflectit en d’altres jaciments coetanis dins la ciutat. És en aquest moment quan a la vil·la es va reformar una part del conjunt residencial per encabir una zona destinada exclusivament per a uns banys privats. Aquesta era una instal·lació complexa, que incloïa sales fredes, temperades i calentes, amb dues piscines de dimensions notables. Igualment en aquest moment es va enriquir el repertori decoratiu, amb la disposició d’un mosaic en una de les sales de la vil·la. Aquest element, tot i que afectat pels treballs agrícoles que es van desenvolupar sobre les restes de la vil·la fins a època moderna, ens ha arribat i així sabem que presentava una elaborada decoració amb motius geomètrics i una rica policromia. Com molts altres establiments similars a tota la Tarraconense, la vil·la va patir una darrera transformació en època tardana. La construcció de dipòsits, contenidors o forns a zones que abans eren destinades al lleure, ens mostra que es van limitar les funcions residencials en favor de les industrials i agrícoles. Els darrers treballs permeten ampliar la pars urbana però sobretot estan posant al descobert la part rústica i fructuària, entre els que cal destacar les dependències relacionades amb l’elaboració del vi i àrees d’emmagatzematge en sitges.
Vista general de les termes baix imperials documentades durant la primera fase d’excavació (CODEX. SCCL)
Vista general dels espais domèstics. La vista actual respon a la darrera fase de la vil·la datada en els segles IV i V dC (CODEX. SCCL)
És a la pars fructuària que s’han delimitat varies dependències de treball relacionades amb el processament i l’elaboració de vi, entre les quals cal destacar un gran àmbit de premsat amb cinc grans fosses de maniobra excavades en el subsòl, on estarien situades els contrapesos del tipus que Plini el Vell anomena arca lapidum (caixa plena de pedres), el qual se’ns descriu de forma molt succinta a la seva obra Naturalis Historia XVIII, 317 i que formarien part de cinc premses de biga, que són molt similars a les dues grans premses romanes de vi documentades i reproduïdes en el jaciment de Veral de Vallmora, les quals es poden visitar en el Parc Arqueològic Cella Vinària de Teià (Maresme). Recentment també han estat identificades i documentades en més d’una vintena de casos d’arreu de Catalunya. Al nord de l’àrea de premsa es localitza un lacus de 10 x 3 metres de costat que devia recollir el producte del premsat i que seria posteriorment transformat també per encabir una sisena premsa. La construcció d’aquesta àrea de premses s’efectuaria durant el segle primer perdurant, amb algunes reformes, fins el segle IV. Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues (CODEX-SCCL)
