L\'arquitectura del vi

HISTORIA DEL F ERROCARRIL EN LAS COMARCAS VALENCIANAS

La Plana Utiel-Requena Coordinadora: INMACULADA AGU ILAR

FICHA CATALOGRAFICA H istor ia del fer rocarr il en las co rna rcas valenc ianas : La Plana Ut iel-Reque na / Coo rd inadora, ln rn acu lad a Agui lar - 1a ed . - Valenc ia : Co nselleria d' Infraestr uctures i Transport, 2008 . 249 p. : il. co l. ; 30 cm . ISBN : 978 -8 4-4 82 -5098-0

I. FER RO CA RRILES - VALEN C IA ( Provincia ) - H IST OR IA 2. ESTA CI O NES - VALENC IA ( Provin cia ) - HI ST ORI A

I. Com un itat Valencia na . Co nselleria d ' Infraest ruct ures i Tran spo rt , ed. 656.2 (46 0.3 13) (091)

Coordinaeión de la ediei ó n: Inmaculada Aguilar C ivera Cà ted ra Demetria Rib es, UVEG-FGY. Ayuda a la coordinaeión: Cent ro d e Estudios Requen en ses Arch ivo Municipal d e Requen a Documentaeión y gestión adm inistrativa : Equipo C àted ra D emetria Rib es, UVEG -F GY. Esta publicación no hubi er a sid a po sibl e sin la co labo ració n pr est ad a por las person as, en rida de s y o rga n ismo s men cion ad os en cad a un o d e los a rtí culos. A tod os elias, nu esrro mas since ro agrad ecimi ento . lu vesti gaci éu inclu id « dcnt ro d e los obj ct ivos d el l' royecto I+D +i "Ca nílogo de las prin cip ales obras públicas d e la Com unid.ul Va lenciana. La hc rc ncia d e sus ingcn ie ro s". Rd , HAR20 0H-0 57 22'J/ARTE. Cob icrno d e Espa ña. M in iste rio de C ie ncia e ln novaci ón. Su hd irccc i ón Ge ner al d e I' royccros d e l nvcsrigaci ón.

© D e la presente edieió n: Co nselleria d'Infraestructures i Transp ort © D e lo s texto s e ilustr aeiones: Los autores y las institucion es Edita: ~ GEN ERAUTAT VA LENCIANA

~ CONSEllER IA D'INFRAESTRUCTURE S I TRAN SPORT

1a ed . Impresión: Punto C rafico S. L.

ISBN: 978-84-482-5098-0 DL: V-494 1-2008

ÍNDI CE [ NT RO DUCC IÓN

[unn E. lmuzo

9 I _ E L FERROCA RRIL EN LA COM ARCA R EQ U EN A- U TI EL. PAI SAJE Y TE RRITO RIO.

Daniel MII Íloz Nauarro y ÓsCtlr H a rem Mo tos

17

2

A N T EC: ED E N TI ~S H IST()R ICO S: PRI M ERAS l' ROI' U E5TA5.

José Luis M nrtinez Martínez

35 3_Co C ESIO N ES, EM I' RESAS Y SOC:IEDA D ES l'ARA LA CONS T RUCCI()N D E UN FERROCARR IL l' O R C U E CA.

[uan Ca r/os Pérez Careta

49 4

P RIM ERA ETA PA: EL FERROCARRI V AL EN Cl A-UTIEL.

J osé [Il is Ho rtclana

65

5

E L B A EZA- U TI EL. U

FERROCARRIL Q U E NU

CA LLEGÓ A SER

José A lnbn« Montoya

79 6_SEGUNDA ETAPA: L A CO N EXIÓN FERROV IA RIA D E V AL EN CI A A M AD RID . [ N C EN IERO S, l'ROYECTO S Y 1'0L1 : MI CA5.

VÍJXill Ítl Garcia Ortells

99 7_EL

CARBÓ N Y LA FORN IL LA EN EL CAM PO D E RE Q UENA-U T IEL. EL AI' ROVECHAM IENTO D EL BO SQ U E.

Fermin Pardo Pard o 111 8_ I~ERRO CARR IL, T RANSPORTE YTERRITOR IO EN LA M ESETA D E R EQU EN A- U TI EL

[unn Piquems Habn 127

9

EL IMPA CTO DEL FERROC ARRI L E

LA ECONOt\ 1ÍA BUÑOLEN SE.

Federico Veldet Cómez 153 I O_AGRARI SM O Y FERROCA RRIL EN LA H OYA D E B UÑ O L- C HI VA.

J osé Vicen te Castillo

167

1 I _ L A RQ UI T ECT U RA

D EL V I

Adrià Beso Ros

179

12

C UANDO EL TREN IRRUM PE EN EL INT ERIO R: EL IMPACT O DEL FERROCARRIL Y LA V IDA COT ID IANA

Santiago Salines Roble Ig nacio Latorrc Zacar és

201 13 EL l' ATRIMON IO FERROV IARIO . OBRAS D E FABRICA EN LA Lí NEA D E V AL EN CIA A UTI EL.

lnmnculadn Agllilar Civera 221

14_ CRO NO LOG ÍA Lau ra Bolinches Martín ez

245

CAPÍTULÜ 11

L'ARQUITECTURA DEL VI

!:ARQUIT I·:c r UI0 \ llEI. \' 1

181

ADRI À B ESÓ Ros U n iversitat d e Valèn cia .

Els ca nvis est ruc tura ls p roduïts per l'incipi ent p rocés d 'industrialització en què es t robava immers el nost re país a partir d e la sego na m eitat del segle XI X van tenir la seua rep ercu ssió en les produccio ns ag ràries d 'algunes co marq ues valenc ianes, i van ser su bs tit uï ts els antics cult ius per alt res nous, destinats sob reto t a un a fina litat co me rcial, co m ara la taron ja en les plan es lito rals, i la vinya en els peuderno nts i terres de l'inter ior. Es tract a del pas d'una ag ricult ura de su bs istè nci a a una agri culrura cap ita lista integrad a plen ament en el m ercat internacional, la qual , co m han ana litza t di versos auto rs, és fruit de la co n fluè nc ia d 'una sèrie d e facro rs, co m ara la di ssolució de les est ruc t ures de propietat d e l'antic règim m itjançant les desamortitzacions, la investi gació i difusió del s co ne ixements ag ro nò m ics per pa rt d e les elits, les inn ovacion s tecnològiques i, co m no , la millora en els mitjan s d e transport que possibilitaren la co me rcialitzac ió d e la producció en el m ercat internacional. A diferència del que ocorre a d 'altres regions de l' Estat espa ny ol, com ara C atalu ny a i el País Basc, que basaren el seu procés industri alitzad or en el m odel ang lés, recolzat fonam entalment en la producció m anufacturera, el cas valenc ià ofereix uns par àm etres diferents', La burgesia valenciana diversifica les seues in versions i la p roducció agr íco la co nstitue ix un del s punts d 'at en ció fonamentals del desen volupament socioec o nòm ic, la qual cosa rep ercuteix en l'esp ecialització product ora d 'al gunes co m arq ues que en el d ecurs d 'unes dècades expe rimenten un a t rans fo rmació d e la imatge del s seus paisatges rura ls sense p reced ents i en la difusió de de ter m ina des tip ol ogies ar q u itec tò n iq ues relacionad es am b els seus cu lti us". Per això l'objectiu d 'aquest ca p íto l és intentar ex p lica r la correlació ex iste nt entre l'arrib ad a del fer rocar ril i el so rg ime nt d els gra ns celle rs d e ca ràc te r co me rc ial. E n un primer m oment va n ser co nst ru ï ts per gra ns propi et ari s i co merc iants particulars, m olts del s quals va n d on ar su po rt a la línia de ferrocarri l que ca na litzaria les seues n ecessitats d ' expan sió p roduct iva i co me rc ial. Ja a parti r d el sego n q uart d el seg le XX va sorgir d e m an era inc ip ient el m oviment coo pe ratiu que ag ru pa ria els interesso s de ls petits propi etaris. Per ò la se ua presèn cia n o co mençà a d eixar testi mo n is arq u itec tò nics d e certa rellevà nc ia fin s la d ècad a dels anys cin q ua nta del segle xx.

1

N /\ ! )AL. Jo rd i. " EI d rwn vol up .rtu cu t d e 1\ 'lÏ H1omia valenc iana 'l la sq~OIl ollleiú ;ldtll' l,lll.t .unh pO.. . u-rior it.u l'li l.r rd lahili· I;¡cit', de 1.1 Htldl·!!..1 ¡{l'donJ a d'U riel- P'" .1 co n vcrrir ,Iqlll'~¡ l·.. p.li com ,1cava pn a 1.1 n i,\Ih.;,1. AI!!.lIll\ co n.. vrvvn la wuu nl 1Jril"it'l ori!!.i ll.d, I1l l "\1I n- " l tl l ' en altre,.. _,' h,1 vuhstituu pn 1I1l;11111' ,1 dl' rlll"ll1 i!!.t·'

Jirhsil~

~~~: ~:;~ll~~~,Ir~'~~::e~~~i ~~:.' ;:~i'1 1'~~~i~.::~.~ (~,l:~.~~r~:~:: ;:.~~~~~iil~~~~1-

1

L lIlY 19xn :lIl1h l.r fin.rlit.u d'a d.rprar-los al sisrcmc-, dc proJuú -iú actuals