L\'Església parroquial de Santa Maria de l\'Alba de Tàrrega

L’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega Ximo Company · Maria Garganté · Meritxell Niñá 1

El Patrimoni de les Terres de Lleida

Els nostres monuments, la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, les nostres tradicions

UNIVERSITAT DE LLEIDA. SERVEI DE BIBLIOTECA I DOCUMENTACIÓ. DADES CIP L’Església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega / Ximo Company (dir.), Maria Garganté, Meritxell Niñá. – Lleida : Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) : Edicions de la Universitat de Lleida : Diputació de Lleida, DL 2015. – 51 p. : il. col. ; cm. – (El Patrimoni de les terres de Lleida). ISBN 978-84-8409-754-9 I. Company, Ximo II. Garganté, Maria III. Niñá, Meritxell 1. Església de Santa Maria de l’Alba (Tàrrega) 726.54(460.231)

Col·lecció EL PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA Els nostres monuments, la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, les nostres tradicions La Diputació de Lleida i el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida s’uneixen en aquesta col·lecció amb la voluntat de difondre el patrimoni monumental, artístic i cultural de les nostres Terres de Lleida, amb un compromís de qualitat i rigor científic que, alhora, ha de ser compatible amb un llenguatge i una amenitat gràfica i literària a l’abast del màxim nombre de ciutadans i ciutadanes del nostre país. Director Ximo Company, Universitat de Lleida Caps de Redacció Isidre Puig, Universitat de Lleida Meritxell Niñá, Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida Consell de Redacció María Antonia Argelich, Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida Carme Berlabé, Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal Joan J. Busqueta, Universitat de Lleida Lluis Casaña, Delegació de Patrimoni Artístic i Cultural del Bisbat de Lleida Francesc Fité, Universitat de Lleida Núria Gilart, Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal Josep Giralt, Director del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal Joan-Ramon González, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida Sandro Machetti, Universitat de Lleida Montserrat Macià, Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida Josefina Planas, Universitat de Lleida Iván Rega, Universitat de Lleida María José Vilalta, Universitat de Lleida Secretaria de Redacció Clara López, Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida Gemma Avinyó, Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida Cristina Mongay, Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida © Dels textos: Ximo Company, dir.; Maria Garganté; Meritxell Niñá; Isidre Puig; amb la col·laboració de Clara López © De l’edició: Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida; Diputació de Lleida © De les fotos: Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida (Marta Raïch) Maquetació: Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida DL L 709-2015 ISBN 978-84-8409-754-9 Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa dels autors o editors. Agraïments Josep Minguell; Josep Maria Martí; Carles Freixes; Museu Comarcal de l’Urgell

EL PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA Els nostres monuments, la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, les nostres tradicions

1 L’Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega Ximo Company (dir.) Maria Garganté Meritxell Niñá 2015

Índex Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Tàrrega: una ciutat oberta i amb futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 EL TEMPLE MEDIEVAL DESAPAREGUT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 EL NOU TEMPLE BARROC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Un document excepcional: els plànols de Fra Josep de la Concepció. . . . . . . . . . . . 13 L’avenç de les obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Arquitectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Canvis en el projecte original. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16



Transformacions a la Capella de les Santes Espines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18



Primeres ampliacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Una capella no prevista: els Dolors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Del cor a la façana: la portada principal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

EL VESTIT DELS MURS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Primera generació d’una nissaga de muralistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Naus laterals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22





Capella dels Dolors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Capella de Montserrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

La Capella Sixtina catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

La Creació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Caín i Abel i el Diluvi Universal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37



Arbre de Jessè i Moisès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39



Els Patriarques Abraham, Isaac i Jacob . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Nativitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Resurrecció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 TRADICIONS I DEVOCIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Les Santes Espines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45



Altres imatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46



La Mare de Déu de l’Alba. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Glossari

· Santa MariaMaria de l’Alba Cúpula. 4 Temple de Santa de l’Alba. Vista des de l’interior.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Tàrrega · 5

La Capella Sixtina catalana Seguint amb la tradició pictòrica del seu pare, a Santa Maria de l’Alba el muralista de renom internacional Josep Minguell hi ha realitzat un gran projecte de pintura al fresc per vestir les parets del temple anomenat Murs de llum. Aquesta flamant i enlluernadora obra, que ha suposat un excepcional embelliment de la parròquia, s’estén per les parets i les voltes de la nau central i al transsepte (20042011). El mestre hi ha creat una atmosfera de llum i color que dóna força a l’espectacular arquitectura barroca del temple. De fet, ha utilitzat recursos i estratègies propis d’aquest període artístic, com la potència de les pinzellades, el sentit escenogràfic o els contrastos de colors. La unitat que suposa l’enllaç entre pintura i arquitectura, faran que, una vegada tota la decoració estigui finalitzada (queda pendent una darrera fase que se centrarà a l’absis), l’edifici es pugui contemplar com una obra íntegra, completament acabada després de 400 anys del seu inici. Per aconseguir uns efectes tant resplendents i dotar els frescos d’una sensibilitat única, Josep Minguell ha utilitzat tones de material importat d’Itàlia entre el que hi ha pigments minerals procedents de diferents localitzacions: les terres de Siena naturals i torrades, el verd Xipre, el negre vinyes, el roig de Pozzuoli, la calç de Verona o la sorra de marbre de Carrara, molts d’ells amb un ús que ja es documenta a l’època romana. El conjunt es pot considerar la Capella Sixtina catalana atesos els paral·lelismes que presenta amb aquest famós tresor artístic del Vaticà: la superfície pintada, que suma prop de 800 m2; la tècnica de la pintura al fresc, de la que es van valdre els grans mestres del Renaixement, del que Minguell n’és un gran coneixedor i un autèntic apassionat; o el guió conceptual, que té la Bíblia com a rerefons.

32 · Santa Maria de l’Alba

Com si d’un guió cinematogràfic es tractés, a Santa Maria de l’Alba el muralista hi ha narrat la Història de la Salvació seguint una lògica dins de l’espai de l’església. Cada tema l’ha representat després de fer una llarga tasca de documentació de com s’havia figurat en la tradició pictòrica cristiana. Però no s’ha limitat a seguir els

patrons més comuns, sinó que ha fet una interpretació molt personal dels passatges bíblics, amb infinitat de personatges, al·lusions simbòliques, detalls i matisos. La lectura d’aquest vast i riquíssim programa iconogràfic comença a la volta de la nau, que presenta quatre trams.

Josep Minguell Cardenyes. Pintures de la volta de la nau central o major.

Tàrrega · 33

La Creació

Caín i Abel i el Diluvi Universal

La narració s’inicia al tram més proper als peus del temple. A la part central Minguell hi ubica la Creació de l’Univers, del que, inspirat en el llibre del Gènesi (Antic Testament), en fa una descripció geomètrica inspirada en obres medievals, amb un cercle on situa el Sol i la Lluna.

Al segon tram es tracten dos grans relats de l’Antic Testament: el primer, l’enfrontament fratricida de Caín i Abel, amb el que el pintor evoca el trencament de la relació amb Déu mitjançant les dificultats de la convivència entre els homes i el rebuig a la venjança. Caín es presenta com un personatge errant després d’haver matat per gelosia al seu germà Abel, que està simbolitzat com una ombra de sang que clama des de terra. L’al·lusió a les respectives dedicacions, l’agricultura i la ramaderia, són, per un costat, la terra i els estris per treballar-la, l’aixada i els ganxos, i, per l’altre, el ramat d’ovelles als camps de pastura. Una autèntica obra mestra.

Als extrems hi veiem, per una banda, la Creació del Món, amb profusió d’elements vegetals i animals de la natura, i, per l’altra, la Creació de l’Home amb argila i la Vida al Paradís, amb l’Home (Adam) i la Dona (Eva) davant de l’Arbre del Coneixement. Aquests són uns temes de llarga tradició iconogràfica, que alhora assoleixen una forta actualitat, atès que plantegen la relació de l’home amb el seu entorn natural.

21 19 20

El segon relat, a l’altra banda de la volta, tracta el tema del Diluvi Universal, la Salvació i la Pau de Déu. S’hi pot veure l’episodi de l’Arca de Noè dividit en tres parts: les aigües abismals que no deixen de brollar, el colom que porta una fulla d’olivera acabada d’arrencar que indica que hi ha terra seca a la vora i, per últim, l’arc de Sant Martí, que Déu va crear per recordar l’aliança establerta amb Noè, és a dir, amb el gènere humà, i que simbolitza la fi del diluvi.

19, 20

Josep Minguell Cardenyes. Creació de l’Univers i Creació del Món.

21

Josep Minguell Cardenyes. Creació de l’Home. (esquerra)

22

Josep Minguell Cardenyes. Caín i Abel. (esquerra)

23, 24

Josep Minguell Cardenyes. Cel del Diluvi Universal i Arca de Noé.

36 · Santa Maria de l’Alba

Tàrrega · 37