L\'última cinta, de Samuel Beckett, traducció catalana de Guillem Català

L'ULTIMA CINTA, de Samuel Beckett

Traduïda de l’original francès per Guillem Català per a la seva posta en escena (Barcelona, 1987) ([email protected])

Un vespre, a última hora, d'aquí a un temps. El forat de Krapp. Al prosceni, al centre, una petita taula amb dos calaixos que s'obren cap a la banda de la sala. Assegut a la taula, cara a la sala, és a dir en la banda oposada a la dels calaixos, un home vell i rovellat: Krapp. Pantalons estrets, massa curts, d'un negre pixat. Armilla (1) d'un negre pixat, quatre butxaques ben amples. Rellotge de plata amb cadena, molt pesant. Camisa blanca greixosa, descordada a dalt, sense coll. Inusual parell de botins, d'un blanc brut, del 48 almenys, molt estrets i punxeguts. Rostre blanc. Nas violaci. Cabells grisos desordrenats. Mal afaitat. Molt miope (però sense ulleres). Dur d'oïda. Veu malmesa, molt particular. Posat feixuc. Damunt la taula un magnetòfon amb micròfon i moltes caixetes de cartró que contenen bobines de cintes gravades. La taula i els seus voltants immediats banyats per una llum crua. La resta de l'escena dins la fosca.

Krapp es queda immòbil un moment, exala un bon sospir, mira el rellotge, remena en les butxaques, en treu un sobre, el torna a ficar, remena de nou, en treu un petit feix de claus, les aixeca a l'alçària dels ulls, en tria una clau, s'aixeca i va cap al frontal de la taula. S'ajup, fa girar el pany del primer calaix, mira endins, hi passeja la mà, en treu una bobina, l'examina de molt a prop, la hi torna a ficar, torna a tancar el calaix amb clau, fa girar el pany del segon calaix, mira endins, hi passeja la mà, en treu un gran plàtan, l'examina de molt a prop, torna a tancar el calaix amb clau, torna a ficar-se les claus en la butxaca. Es gira, s'avança fins a la vora de l'escena, s'atura, acaricia el plàtan, el pela, deixa caure la pell als seus peus, es fica la punta del plàtan dins la boca i es queda immòbil, mirant dins el buit davant seu. A la fi rosega la punta del plàtan, es gira i comença a anar amunt i avall per la vora de l'escena, dins la llum, és a dir com a màxim a raó de quatre o cinc passes cap a cada banda, tot mastegant meditabund el plàtan. Camina sobre la pell, rellisca, és a punt de caure, es recobra, s'inclina, mira la pell i a la fi l'empeny amb el peu, encara inclinat, per damunt la vora de l'escena, cap a la fossa. Reprèn el seu anar amunt i avall, acaba de menjar el platan, torna a la taula, s'asseu, es queda immòbil un moment, exala un bon sospir, treu les claus de la butxaca, les aixeca a l'alçària dels ulls, en tria una clau, s'aixeca i va cap al frontal de la taula, fa girar el pany del segon calaix, en treu un segon plàtan ben gruixut, l'examina de molta prop, tanca el calaix amb clau, torna a ficar les claus en la butxaca, es gira, s'avança fins a la vora de l'escena, s'atura, acaricia el platan, el pela, fot la pell a la fossa, es fica la punta del plàtan en la boca i es queda immòbil, mirant dins el buit davant seu. A la fi se li acut una idea, fica el plàtan en una butxaca de l'armilla de la qual sobressortirà la punta i amb tota la rapidesa de la que és capaç se'n va cap al fons de l'escena dins la fosca. Deu segons. Soroll del tap d'una ampolla que s'enceta. Quinze segons. Torna a la llum, duent un vell registre, i s'asseu a la taula. Deixa el registre damunt la taula, s'eixuga la boca, s'eixuga les mans amb l'armilla, les fa petar i se les frega.

KRAPP (amb vivacitat): ¡Ah! (S'inclina damunt el registre, gira fulls, troba la nota que busca, llegeix.) Caixa... trres... bobina... ccinc. (Aixeca el cap i mira fixament davant seu. Amb delit) Bobina! (Pausa.) Bobiiina! (Somriure feliç. S'inclina damunt la taula i comença a remenar entre les caixes examinant-les molt d'a prop.) Caixa... trres... trres... quatre... dos... (amb sorpresa) ... nou! mal llamp!... set... ah! la bandarra! (Agafa una caixa, l'examina de molt a prop.) Caixa trres. (La deixa damunt la taula, l'obre i

s'inclina damunt les bobines que conté.) Bobina... (s'inclina sobre el registre) ... ccinq... (s'inclina damunt les bobines) ... ccinq... ccinq... ah! la picarona! (En treu una bobina, l'examina de molt a prop.) Bobina ccinq. (La deixa damunt la taula, tanca la caixa tres, la posa amb les altres, torna a agafar la bobina.) Caixa trres, bobina ccinq. (S'inclina damunt l' aparell, aixeca el cap. Amb delit.) Bobiiina! (Somriure feliç. S'inclina, posa la bobina en l'aparell, es frega les mans.) Ah! (S'inclina damunt el registre, llegeix la nota a peu de pàgina.) Mamà en pau, a la fi... Hum... La pilota negra... (Aixeca el cap, mira dins el buit davant seu. Intrigat.) Pilota negra? ... (S'inclina de nou damunt el registre, llegeix.) La criadeta morena... (Aixeca el cap, somieja, torna a inclinar-se damunt el registre, llegeix.) Lleu millorament de l'estat intestinal... Hum... Memorable... què ? (Mira de més a prop, llegeix.) Equinocci, memorable equinocci. (Aixeca el cap, mira dins el buit davant seu. Intrigat.) Memorable equinocci?... (Pausa. Arronsa les espatlles, s'inclina de nou damunt el registre, llegeix.) Adéu a l'a... (gira el full) ...mor.

Aixeca el cap, somieja, s'inclina damunt l'aparell, el connecta i agafa una postura d'escolta, és a dir el bust inclinat endavant, els colzes damunt la taula, la mà fent botzina en direcció a l'aparell, el rostre cara a la sala.

CINTA (veu forta, un poc solemne, clarament la de Krapp en una època molt anterior).- Trenta-nou anys avui, ferm com un - (En voler instal.lar-se més còmodament fa caure una de les caixes, renega, desconnecta l'aparell, escampa violentament caixes i registre per el terra, mou la cinta al punt de partida, connecta de nou l'aparell, reprèn la seva postura) Trenta-nou anys avui, ferm com un pont, llevat del meu antic punt dèbil, i intel.lectualment, ara sí ho puc sospitar, al... (dubta) ... a la cresta de l'onada - o poc se'n falta. He celebrat la solemne ocassió, com tots els últims anys, tranquil.lament a la Taverna. Ningú. M'he quedat assegut davant el foc, els ulls tancats, tot separant el gra de la palla (2). He deixat algunes notes damunt el dors d'un sobre. Feliç d'estar de tornada dins el meu forat, dins dels meus vells parracs. Acabo de menjar, sento haver de dir-ho, tres plàtans i me n'he abstingut d'un quart amb grans esforços. Són verí per a un home en el meu estat. (Amb vehemència.) Cal eliminar-los! La nova il.luminació al damunt la meva taula és una gran millora. Amb tota aquesta foscor entorn de mi em sento menys sol. (Pausa.) En certa manera. (Pausa.) M'agrada aixecar-me per anar-hi a fer una volt, després tornar cap aquí a... (dubta) ...amb mi. (Pausa.) Krapp. Pausa. El gra, vejam, em demano el que jo entenc per això, entenc... (dubta)... suposo que entenc aquelles coses que encara valdran la pena quan tota la pols haurà - quan tota "la meva" pols haurà tornat a caure. Tanco els ulls i m'esforço a imaginar-les. Pausa. Krapp tanca els ulls, breument. Extraordinari silenci el d'aquest vespre, paro l'orella i no escolto ni un sospir. La vella Miss McGlome sempre canta a aquesta hora. Pero no aquest vespre. Cançons del temps quan era jove, diu. Difícil imaginar-se-la jove. Meravellosa vella, tanmateix. De Connaught, tinc la impressió. (Pausa.) ¿Cantaré jo quan arribi a la seva edat, si mai hi arribo? No. (Pausa.) ¿Cantava quan jo era jovenet? No (Pausa.) ¿He cantat alguna vegada? No. Pausa. Ara mateix acabo d'escoltar un any antic, passatges a l'atzar. No ho he verificat en el llibre, però això ens faría recular a deu o dotze anys enrera - almenys. Crec que en aquell moment encara vivia amb Bianca en la Keder Street, en fi, a vegades. Me'n vaig sortir bé d'allò, ah cony! No hi havia esperança. (Pausa.) D'ella no gran cosa, a banda un homenatge als seus ulls. Entusiasta. Els he tornat a veure de cop. (Pausa.) ¡Incomparables! (Pausa.) En fi... (Pausa.) Són sinistres aquestes exhumacions, però sovint les trobo - (Krapp desconnecta l'aparell, somieja, torna a connectar l'aparell) - útils abans de llençar-me dins un nou... (dubta) ... una nova tornada enrera. Se'm fa difícil creure que mai hagi pogut ser aquest imbècil. Quina veu! Jesús! I quines aspiracions! (Breu riure al que Krapp s'hi afegeix.) I quines resolucions! (Breu riure al que Krapp s'hi afegeix.) Beure menys, sobretot. (Breu riure només de Krapp)

Estadístiques. Mil set-centes hores de les vuit mil i algunes anteriors volatilitzades sols en les bodegues. Més del 20%, diguem el 40% de la vida desperta. (Pausa.) Plans per a una vida sexual menys... (dubta) ...absorbent. Ultima malaltia de son pare. Persecució cada volta més esllanguida de la felicitat. Fiasco dels laxants. Rialletes a propòsit del que ell anomena la seva joventut i acció de gràcies perquè hagi acabat. (Pausa.) Aquí, nota falsa. (Pausa.) Ombra de l'opus... magnum. I per acabar un - (breu rialla) - lladruc dirigit a la Providència. (Riure perllongat al que Krapp s'hi afegeix.) Què queda de tota aquesta misèria? Una noia amb un vell abric vert a una andana d'estació? No? Pausa. Quan miro – Krapp desconnecta l'aparell, somieja, mira el rellotge, s'aixeca i va al fons de l'escena dins la fosca. Deu segons. Soroll del tap d'una ampolla que s'enceta. Deu segons. Segon tap. Deu segons.Tercer tap. De sobte un fragment de cant tremolós (3). KRAPP (cantant). L'ombra baixa de les muntanyes, l'atzur del cel s'aigualirà el soroll calla Atac de tos. Torna a la llum, s'asseu, s'eixuga la boca, torna a connectar l'aparell, reprèn la seva postura de escolta. CINTA. - enrera cap a l'any ja passat, potser amb alguna cosa - així l'espero- de la meva antiga mirada que està per arribar, naturalment hi ha la casa del canal, on la mare s'apagava, en la tardor que moria, després d'una llarga viduïtat (Krapp es sobressalta), i el - (Krapp desconnecta l'aparell, fa enrera la cinta un poc, aproxima l'orella a l'aparell, el torna a connecta) - s'apagava, en la tardor que moria, després d'una llarga viduïtat, i el -

Krapp desconnecta l'aparell, aixeca el cap, mira dins el buit davant seu. Els seus llavis es mouen sense soroll tot formant les sil.labes viduïtat. S'aixeca, se'n va cap al fons de l'escena dins la fosca, torna amb un enorme diccionari, s'asseu, el deixa damunt la taula i busca la paraula.

KRAPP (llegint en el diccionari).- Estat - o condició - de qui és - o es queda vidu - o vídua. (Aixeca el cap. Intrigat.) Qui és - o es queda?... - (Pausa. S'inclina de nou sobre el diccionari, gira fulls.) Vidu... vidu... viduatge... (Llegint.) Els vels túpids de la viduïtat. Es diu així mateix d'un animal, en particular un ocell... L'ocell vidu o teixidor... Plomatge negre dels mascles... (Alça el cap. Amb delit.) ¡L'ocell vidu!

Pausa. Tanca el diccionari, torna a connectar l'aparell, reprén la seva postura d'escolta.

CINTA. - banc a prop del sèquia (4) des d'on jo podia veure la seva finestra. Jo em quedava allí, assegut contra el vent que colpejava, desitjant que ella acabés. (Pausa.) Quasi ningú, alguns habituals només, criadetes, infants, vells, gossos. He acabat per conéixer-los bé - oh, vull dir, de vista, es clar! Sobre tot recordo una jove bellesa morena, tota blancor i midó, amb uns pits incomparables, qui feia anar un gran cotxet de capota negra, d'un fúnebre! Cada vegada que mirava en la seva direcció ella tenia els ulls damunt meu. I així i tot quan vaig tenir la valentia de dirigir-li la paraula - sense haver-nos presentat ella va amenaçar de cridar un guàrdia. Com si em sabés greu que ella fos virtuosa! (Riure.) La cara que va posar! Els ulls! Com uns... (dubta) crisòlits! (Pausa.) En fi... (Pausa.) Jo estava allí quan - (Krapp desconnecta l'aparell, somieja, torna a connectar l'aparell) - la persiana s'abaixà, una d'aquelles andròmines marrons brutes que s'enrotllen, en el mateix moment que estava llençant una pilota a un gosset blanc, va passar així. Vaig aixecar el cap, Déu sabrà per què, i ve't aquí, ja hi som. Un assumpte acabat, per fi. Em vaig quedar alguns moments encara, assegut al banc, amb la pilota a la mà i el gos que

lladrava a prop i la mendicava amb la pota. (Pausa.) Moments. (Pausa.) Els moments per ella, els moments per mi. (Pausa.) Els moments del gos. (Pausa.) A la fi, li la vaig donar i ell la va retenir dins la seva boca, a poc a poc, a poc a poc. Una piloteta de goma, vella, negra, compacta, dura. (Pausa.) La sentiré, en la meva mà, fins al dia de la meva mort. (Pausa.) Hauria pogut guardar-la. (Pausa.) Però li la vaig donar al gos. Pausa. En fi... Pausa. Espiritualment un any d'allò més negre i pobre fins arribar a la memorable nit de març, a la punta de l'escollera, sota la ventada, no ho oblidaré mai, on tot va tornar-se'n clar. La revelació, a la fi. Això, imagino, és el que hauria de gravar, sens falta, aquest vespre, en previsió del dia quan el meu treball estarà ... (dubta) ...apagat i quan potser no en tindré cap més record, ni bo ni dolent, del miracle que... (dubta) ... del foc l'havia abrasat. El que tot d'una vaig veure, llavors, era que la creença que havia guiat tota la meva vida, a saber - (Krapp desconnecta amb impaciència l'aparell, fa avançar la cinta, torna a connectar l'aparell) - grans roques de granit i l'escuma que brollava amb la llum del far i l'anemòmetre que voltava com una hèlix, aclarit per a mi finalment que l'obscuritat que jo sempre m'havia encarnissat a refusar és en realitat el meu millor - (Krapp desconnecta amb impaciència l'aparell, fa avançar la cinta, torna a connectar l'aparell) - indestructible associació fins al darrer sospir de la tempesta i de la nit amb la llum de l'enteniment i el foc - (Krapp renega, desconnecta l'aparell, fa avançar la cinta, torna a connectar l'aparell) - el rostre entre les seves sines i la meva mà sobre ella. Ens quedàvem allà, ajaguts, sense moure'ns. Però, a sota nostre, tot es movia, i ens movia, a poc a poc, de dalt a baix, i d'un costat a l'altre. Pausa. Mitjanit passada. Mai no he sentit un silenci igual. La terra podria estar deshabitada. Pausa. I aquí acabo Krapp desconnecta l'aparell, fa anar enrera la cinta, torna a connectar l'aparell. - llac amunt, amb la barca, nedant prop de la riba, després vaig espentar la barca endins i la vaig deixar anar a la deriva. Ella estava ajaguda sobre els taulons del fons, les mans sota el cap i els ulls tancats. Sol flamejant, un xic de brisa, l'aigua un poc arrissada com a mi m'agrada. Li vaig veure una esgarrinxada en la cuixa i li vaig demanar com se l'havia feta. Arreplegant groselles (5), em va respondre. Jo encara vaig dir que allò em pareixia sense esperances i que no valia la pena de continuar i ella va fer que sí sense obrir els ulls. (Pausa.) Li vaig demanar que em mirés i després d'uns moments - (pausa) després d'uns moments ho ha fet, però amb els ulls com a esquerdes a causa del sol. Em vaig inclinar damunt ella perquè estiguessin a l'ombra i es van obrir. (Pausa.) Em van deixar entrar. (Pausa.) Anavem a la deriva per enmig de les canyes i la barca es va fermar. Com es plegaven, amb un sospir, davant la proa! (Pausa.) Em vaig escórrer (6) damunt ella, el rostre entre les seves sines i la meva mà sobre ella. Ens quedàvem allà, ajaguts, sense moure'ns. Però,a sota nostre , tot es movia, i ens movia, a poc a poc, de dalt a baix, i d'un costat a l'altre. Pausa. Mitjanit passada. Mai no he sentit Krapp desconnecta l'aparell, somieja. Finalment, es remena les butxaques, torna a trobar el plàtan, el treu, l'examina de molt a prop, el torna a ficar al seu lloc remena de nou, en treu el sobre, hi remena de nou, torna a ficar el sobre en el seu lloc, es mira el rellotge, s'aixeca i se'n va cap al fons de l'escena dins la fosca. Deu segons. Soroll d'una botella xocant contra un got. Després, breu soroll de sifó. Deu segons. De

nou la botella xocant contra el got, res més. Deu segons. Retorna amb un pas incert dins la llum, va cap al davant de la taula, treu les claus, les aixeca a l'alçària dels seus ulls, tria una clau, fa girar el pany del primer calaix, miran endins, hi passeja la mà, en treu una bobina, l'examina de molt a prop, tanca el calaix amb clau, torna a ficar-se les claus a las butxaca, va a asseure's, retira la bobina de l'aparell, la deixa sobre el diccionari, posa la bobina verge en l'aparell, treu el sobre de la butxaca, en consulta l'anvers, el deixa sobre la taula, somieja, connecta l'aparell, s'aclareix la gola i comença a gravar.

KRAPP.- Acabo d'escoltar el pobre imbècil per qui emprenia fa trenta anys, em costa creure que mai hagi estat ruc fins a tal punt. Això, almenys, s'ha acabat, gràcies a Déu. (Pausa.) Quins ulls tenia! (Somieja, s'adona que està gravant el silenci, desconnecta l'aparell, somieja. Finalment.) Tot era allí, tot el - (S'adona que l'aparell no está connectat, el torna a connectar.) Tot era allí, aquesta vella carronya de planeta, tota la llum i l'obscuritat, tota la fam i tots els tiberis de... (dubta) ...els segles! (Pausa. Tot cridant.) Sí! (Pausa. Amarg.) Haver deixat escapar allò! Jesús! L'hauria pogut distreure dels seus estimats estudis! Jesús! (Pausa. Amb laxitud.) En fi, potser ell tenia raó. (Pausa.) Potser ell tenia raó. (Somieja. S'adona. Desconnecta l'aparell. Consulta el sobre.) Bah! (L'arruga i el llença. Somieja. Torna a connectar l'aparell) Res a dir, gens ni mica. Qué significa avui, un any? Merda matxucada i un tap al cul. (Pausa.) He asaborit la paraula bobina. (Amb delit.) Bobiina! El moment més feliç dels últims cinc-cents mil. (Pausa.) Disset exemplars venuts, dels quals onze en liquidació a les biblioteques municipals d'ultramar. En camí de ser algú. (Pausa.) Una lliura, sis xílings i algun penic, vuit segurament. (Pausa.) M'he arrossegat fora d'aquí una o dues vegades abans que l'estiu es glaci del tot. Em vaig estar assegut tot tremolant en el parc, ofegat en els somnis i desitjant acabar definitivimant. Ningú. (Pausa.) Ultimes quimeres. (Amb vehemència.) Cal reprimir-les! (Pausa.) M'he tornat a rebentar els ulls llegint "Effie" (7), una pàgina cada dia, encara amb llàgrimes. Effie... (Pausa.) Hauria pogut ser feliç amb ella allà dalt, en el Bàltic, i els pins, i en les dunes. (Pausa.) No? (Pausa.) I ella? (Pausa.) Bah! (Pausa.) Fanny ha vingut una o dues vegades. Antiga ombra de puta esquelètica. No he pogut fer gran cosa, però sense dubte millor que una patacada en l'entre-cuixa. La darrera vegada, no va estar tan malament. Com t'ho montes, em va dir ella, a la teva edat? Li vaig respondre que m'havia reservat per ella tota la vida. (Pausa.) He anat una vegada a missa de Vespres, com quan anava amb pantalonets curts. (Pausa. Canta.) L'ombra baixa de les muntanyes, l'atzur del cel s'aigualirà, el soroll calla - (Atac de tos.) a les campanyes, aviat en pau tot dormirà. (Panteixant) M'he adormit i m'he caigut del banc. (Pausa.) M'he demanat alguna vegada en la nit si un últim esforç no seria potser - (Pausa.) Prou! Buida la teva botella i clava't a una estaca. Torna amb aquestes bajanades demà. O quedat allà on ets. (Pausa.) Queda't allà on ets. (Pausa.) Instal.la't aquí dins la nit, enganxat als coixins - i vagareja. Estigues de nou a la vall, una vetlla de Nadal, collint boix grèvol, el de granets rojos. (Pausa.) Estigues de nou en el Crogham un diumenge al matí, enmig de la boira, amb la gossa, atura't i escolta les campanes. (Pausa.) I així ves fent. (Pausa.) Estigues de nou, estigue de nou. (Pausa.) Tota aquesta vella misèria. (Pausa.) Amb una vegada no en vas tenir prou. (Pausa.) Escorre't damunt ella. Llarga pausa. Bruscamente s'inclina damunt l'aparell, lluny, posa l'altra cinta en l'aparell, la fa avançar fins al escolta tot mirant fixament davant seu.

el desconnecta, arrenca la cinta, la llença ben passatge que busca, torna a conectar l'aparell,

CINTA.- arreplegant groselles, em va respondre. Jo encara vaig dir que allò em pareixia sense esperances i que no valia la pena de continuar i ella va fer que sí sense obrir els ulls. (Pausa.) Li vaig demanar que em mirés i després d'uns moments - (pausa) -després d'uns moments ho ha fet, però amb els ulls com a esquerdes a causa del sol. Em vaig inclinar damunt ella perquè estiguessin a l'ombra i es van obrir. (Pausa.) Em van deixar entrar. (Pausa.) Anavem a la deriva per enmig de les canyes i la barca es va fermar. Com es plegaven, amb un sospir, davant la proa! (Pausa.) Em vaig escórrer damunt ella, el rostre entre les seves sines i la meva mà sobre ella. Ens quedàvem allà, ajaguts, sense moure'ns. Però, a sota nostre, tot es movia, i ens movia, a poc a poc, de dalt a baix, i d'un costat a l'altre.

Pausa. Els llavis de Krapp es mouen sense soroll. Mitjanit passada. Mai no he sentit un silenci igual. La terra podria estar deshabitada. Pausa. I aquí acabo aquesta cinta. Caixa - (pausa) - tres, bobina - (pausa) - cinc. (Pausa.) Potser que els meus millors anys ja hagin passat. Quan encara tenia una oportunitat de ser feliç. Però ja no en vull. I molt menys ara que tinc aquest foc dins meu. No, ja no en vull. Krapp es queda immòbil, mirant dins el buit davant seu. La cinta continua girant en silenci.

Teló.

NOTES (1) En l'original "Gilet sans manches", també traduible per jersei prim sense mànegues. (2) En l'original, "separer le grain de la balle". Paròdia de cita bíblica. No diu palle, sinó balle; semblant fonèticament. Balle vol dir bala, joc de bales, en argot moneda petita i per homofonia, palla. Traduïm la cita bíblica, y no el joc al.lussiu, intraduïble. (3) L'original diu "chant chevrotant". Es podria traduir per cant de cabra; es una al.lussió a la tragèdia. La frase és inusual en francès. (4) Exactament Beckett aludeix a les petites sèquies que duen aigüa a les rescloses dels molins; la imatge campestre, arcaïca i familiar queda recalcada. (5) En l'original "En cueillant des groselles a maquereau", literalment barat amb groselles. Estrany joc de paraules i imatges. Hi ha un plat típic francès, barreja de peix i baies, dit "a maquereau". Maquereau al.ludeix també als macarres. Les groselles es cullen en els prats i boscos. (6) En l'original "je me suis coulé"; couler es pot traduir per lliscar o ejacular. (7) “Effie Brest” es una coneguda novel.la romàntica alemanya, un folletí de gran èxit al seu temps. La protagonista es una decidida i fidel dona, abandonada pel marit. El final de la novel.la transcorria a la costa Bàltica.