MAPES HISTÒRIA MODERNA D’ESPANYA

MAPES HISTÒRIA MODERNA D’ESPANYA

Nom: Laia Boqué Masip Curs: 2014-2015 Professor: José Fabregas Roig Assigantura: Història Moderna d’Espanya

MAPES HISTÒRIA MODERNA D’ESPANYA by Laia Boqué Masip is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercialSinObraDerivada 4.0 Internacional License.

L’IMPERI DE CARLES V Aquest mapa de “L’Imperi de Carles V” és de tipus polític-social, ja que parla sobre l’extensió del territoris, els territoris heretats per part materna i paterna, les diferents revolucions que es van dur a terme al regne de Castella i les guerres en què es va haver d’enfrontar el rei i emperador Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic. Els temes clau del mapa i del regnat de Carles V són les revolucions del regne de Castella (La revolta de les comunitats , 1520-21; i Les Germanies, 1519) i manteniment i expansió els diferents regnes heretats de la dinastia castellana i dels Hasburgs. Inclou també les batalles i conflictes exteriors com ara les guerres contra França, el conflicte turc i la lluita contra el luteranisme per tal d’imposar la seva religió cristiana per damunt dels seus territoris, aquest enfrontament contra el luteranisme rep el nom de guerres religioses. El mapa cal situar-lo en el context històric dels regnat de Carles I, que es va estendre des del 1516 fins el 1556, després fou succeït pel seu fill Felip II. Els territoris que destaquen en aquest mapa i que són de vital importància per entendre la història i el seu regnat, són els territoris que li van ser cedits per la branca hispànica i per la branca borgonyesca de la seva família. L’Europa d’aquest moment es troba sota les ordres de Carles I (1516-1556). Un fet que podríem considerar important i que va marcar el seu regnat va ser la mort del seu avi Maximilià d’Àustria , ja que va heretar les possessions dels Habsburgs i el títol d’emperador (va ser elegit aquell mateix any). Per tan , ens trobem en un dels moments amb més plenitud de la Monarquia Hispànica, ja que tenia un imperi immens a les seves mans. A partir de la política matrimonial que van dur a terme els Reis Catòlics van causar que Carles I esdevingués rei i emperador d’un imperi gegantí. I a més, caldria afegir que les diferents morts succeïdes en tan poc marge de temps van permetre assolir el cim d’un gran imperi. Per saber com Carles I va arribar a dominar aquest imperi, primer hem de conèixer el seu passat. Isabel i Ferran el Catòlic es varen casar el 1469, d’aquest matrimoni cal destacar-ne el naixement de Joana I de Castella, coneguda com Joana la Boja.Aquesta va contraure matrimoni amb Felip el Bell, el qual pertanyia a la dinastia de Borgonya, també coneguda com els Habsburgs. D’aquest matrimoni naixeria el futur rei i emperador Carles I. A la mort d’Isabel al 1504, el poder va quedar a mans de la seva filla Joana i el seu marit Felip, encara que Ferran no estava del tot d’acord que fossin ells els que governessin. Però Felip el Bell mor al 1507 i Joana queda discapacitada per problemes mentals, apareguts arran de la mort del seu marit. Llavors, Ferran, aprofitant aquest moment va decidir casar-se amb Germana de Foix i d’aquesta manera intentaria aconseguir un hereu per la corona, com així va ser, però el seu fill, Joan, va morir al cap de molt poc temps. L’estratègia no li va sortir com ell esperava. A la mort de Ferran el 1516 , Carles I, fill de la seva filla Joana la Boja i Felip el Bell va heretar el tron de la corona d’Aragó i de Castella i al 1519 a la mort del seu avi Maximilià d’Àustria va aconseguir les possessions dels Habsburg i la probabilitat de ser elegit emperador.

Per tan, Carles I va heretar importants territoris dels Reis Catòlics i del príncep alemany Felip d’Habsburg. Va rebre com herència dels Habsburg, del seu avi Maximilià, el ducat d’Àustria i el títol d’emperador (1519), per part del seu avi Ferran el Catòlic va rebre la Corona d’Aragó, el Regne de Nàpols, Sardenya i Sicília, de la seva mare Joana la Boja va heretar la corona d’Aragó, les possessions del Imperi americà i finalment del seu pare Felip el Bell, va rebre els Països Baixos, Flandes i el Franc Comtat. Per poder-ho veure clarament en el mapa els territoris que va heretar Carles, estan marcats de la següent manera: els de Maximilià estan pintats de color taronja, del seu avi Ferran de color verd, els territoris de la seva mare de groc i per acabar els territoris del seu pare pintats de rosa. Gràcies a la llegenda i aquesta informació presentada podem fer un recorregut per la història que ens permet seguir el fil i així poder-nos situar. Carles I era un monarca criat i educat a Flandes. Quan va arribar al regne de Castella al 1517 va portar amb ell consellers i nobles flamencs i que a més els hi va concedir molta participació i poder als nobles, ja que va començar a col·locar els nobles en llocs de poder, per tan, els hi treia poder als castellans, cosa que no els hi agradava gens. A més era un noi de setze anys que no tenia experiència en l’àmbit de la política i va arribar a un lloc “estrany”, un lloc on tothom parlava castellà i ell només parlava flamenc. I un altre aspecte que no va agradar als castellans va ser el fet que no estigués pel govern del regne de Castella, ja que només pensava en aconseguir la corona d’emperador i a més, només reunia a les corts per demanar diners i així poder viatjar i pagar l’ascens a la corona imperial alemanya. Tot això va portar diverses revoltes al interior del regne, entre elles destaca la “revolta de les comunitats” es va produir el 1520-1521. Aquestes revoltes van tenir lloc en diverses ciutats de Castella, entre elles destaca Toledo, Segòvia, Àvila i Burgos. Aquestes revoltes es van iniciar pel fet que Carles I només es centrava en malgastar els diners del regne. Però l’exèrcit imperial va derrotar a l’exèrcit comuner a la batalla de Villalar el 25 d’abril de 1521. Com a conseqüència els principals dirigents van ser decapitats. En el mapa a la revolta de les comunitats (1520-21) hi estan assenyalades les principals ciutats del regne de Castella amb una X cada una i la Batalla de Villalar (1521) està assenyalada amb unes espasses creuades, que simbolitzen la batalla entre els dos exèrcits. L’altra revolta important va ser l’anomenada “revoltes de les Germanies” al 1519. Van esclatar a la corona d’Aragó, però els fets més greus es van produir a València i a Mallorca. No era del tot en contra del rei, sinó de la noblesa terratinent, que abusava de la seva autoritat. Va ser una revolta provocada per artesans i pagesos que demanaven accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp. A València va arrelar més ja que patien una opressió més forta per part dels terratinents i a més rebien molts atacs dels pirates. Es va donar un cas de pesta i això va provocar que molts nobles abandonessin la ciutat i això va fer que el poble ocupes els càrrecs i el govern de la ciutat. La revolta duia el nom de Germanies, perquè els revoltats estaven agrupats en gremis (germanats). A Mallorca hi va haver una revolta semblant, pagesos i artesans es revolten contra la oligarquia, però finalment es rendeixen davant les tropes del rei i la revolució fracassa. En el mapa he plasmat la següent revolta amb una flama de foc i he

col·locat dos fletxes de color verd que van direcció a Mallorca i València, perquè vull assenyalar cap on van proliferar més les revolucions. El regnat de Carles I va ser molt agitat, ja que després dels problemes interiors que va tenir, es va haver d’enfrontar amb nombrosos conflictes exteriors. Entre ells destaquen les guerres contra França (1521-1544). Existia una rivalitat entre el monarca Carles I i el regne de França. Aquesta rivalitat va aparèixer perquè els dos lluitaven per l’hegemonia d’Europa. Tot va començar quan al 1520 Carles I va ser nomenat emperador, aquest títol també l’ostentava el rei de Francesc I de França. A més, amb el nomenament de Carles V com emperador del Sacre Imperi Romanogermànic va formar un imperi que ocupava la meitat del territori europeu, França es trobava al mig del territori peninsular i les possessions austríaques de Carles. Això impedia que Carles pogués formar un imperi complet, ja que Francesc I mai es sotmetria al emperador. Per tan hi havia un malestar general entre el regne de França i la corona. Es van succeir diverses guerres al llarg d’aquest període. Una de les batalles de més interès va ser la batalla de Pàvia de 1525 en la que es van enfrontar els exèrcits francesos i els castellans, la qual va vèncer Castella, van capturar al rei de França i va aprofitar el moment per aconseguir els diferents territoris d’Itàlia que estaven sota poder francès. El conflicte es va resoldre amb la pau de Crepy al 1544, signada per Carles I i Francesc I . En el mapa apareix assenyalat aquest conflicte de la següent manera: a la corona de Castella, CI encerclat de color blau que significa Carles I i amb una ratlla discontinua de color blau que va direcció França, França apareix assenyalada amb una F encerclada de color blau, que significa la rivalitat i enfrontaments entre les dos potències. I la batalla de Pàvia de 1525 es presenta amb una creu.

Un altre fet destacat va ser l’enfrontament de Carles I amb l’Imperi Turc. L’imperi Turc tenia dos focus per atacar l’imperi hispànic: el riu Danubi i el mar Mediterrani. En el mapa he representat l’Imperi Turc de color lila i d’ell en surten dos fletxes liles que van direcció els dos focus d’atac. Aquests atacs dels turcs causaven fort malestar a l’Imperi, ja que assetjaven els territoris de Carles i atacaven els vaixells hispànics, ja que controlaven terra i mar. Carles s’hi va enfrontar sol i va buscar una solució per frenar-ho i ho va fer amb la conquesta de Tunis al 1535, d’aquesta manera impedia l’expansió dels turcs. En el mapa ho he assenyalat amb una fletxa groga que sortia de Castella direcció a Tunis. Un dels conflictes exteriors més destacats durant el regnat de Carles I va ser la lluitar contra el protestantisme. Tot va començar amb la figura de Martí Luter (1483-1546). Va ser l’iniciador de la Reforma. Era un home completament religiós, però estava preocupat pels pecats i la salvació de l’ànima. Va anar en buscar de la resposta i la va trobar a les Sagrades Escriptures. La va trobar en una frase de Sant Pau que deia:“L’home està justificar per la fe, independentment de les seves obres. A partir d’aquí va compilar la seva doctrina, la qual es basava en: la justificació per la fe, el sacerdoci universal i la lliure interpretació de la Bíblia. Luter considerava que la fe no necessitava la intervenció

de l’Església, les persones s’havien de salvar per la seva fe i no per les bones obres fetes. Per tan, la salvació només es podia aconseguir per la gràcia de Déu. Luter es va rebel·lar arran de les indulgències que concedia el papa Lleó X per poder aconseguir diners per la reconstrucció de la Basílica de Sant Pere de Roma. A partir de les indulgències als pecadors, que feien una almoina a l’Església se’ls hi perdonaven els pecats comesos. Luter veien aquest abús de poder per part del Papa i va decidir escriure las 95 tesis (1517), on criticava la pràctica de les indulgències per poder-se salvar i l’actuació del Papa. El papa va rebutjar bona part de les tesis plantejades .El Papa volia que es retractés, però Luter ho va rebutjar i va ser excomunicat (1520). Més endavant Luter va ser cridat per Carles I a las dietes de Worms i Spira, però no van arribar a cap acord. A partir d’aquests enfrontaments s’inicia el període de guerres religioses, entre Carles i Ia religió cristiana contra Luter i la seva doctrina. El 1547 hi va haver la guerra civil entre protestants (lliga Smalkalda) i catòlics , que rep el nom de Batalla de Mühlberg. El conflicte va acabar amb la Pau d’Augsburg al 1555, on l’emperador va reconèixer el dret dels prínceps a elegir la religió que volessin en el seu territori i la implantació de la llibertat religiosa. Això va tenir com a conseqüència que el poder del emperador Carles quedés molt debilitat, ja que el seu territori va quedar dividit. A més, la implantació del dret a decidir quina era la religió del territori va provocar emigracions de la gent que no volia estar sotmesa a una religió que no els corresponia. El luteranisme es va estendre per Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa. I a més, va donar lloc al calvinisme a França de la mà de Joan Calví i l’anglicanisme a Anglaterra. En el mapa ho he recollit de la següent manera: del Regne de Castella apareixen unes inicials RC, que signifiquen religió catòlica, estan dins un quadre de color rosa i després una línia discontinua que arriba fins al Imperi Germànic on hi ha una L que significa Luteranisme enquadrada dins un quadre rosa. Amb això he volgut explicar la rivalitat que existia entre el luteranisme i al religió catòlica. A més he volgut mostra en el mapa la repercussió que va tenir luteranisme en altres indrets per això he posat ratlles roses direcció a tots els llocs on es va expandir aquesta doctrina. També he ficat dos fletxes , una de color taronja que va direcció a Anglaterra, on hi va haver l’aparició de l’anglicanisme i una altre fletxa de color de color marró que significa el calvinisme a França, d’aquesta manera volia plasmar com va influenciar la doctrina del luteranisme a altres territoris. He assenyalat en el mapa la Pau d’Augsburg de 1555 mitjançant una bandera , ja que significava la fi de la guerra religiosa i també he assenyalat la Batalla de Mühlberg de 1547 amb el símbol d’una creu dins un cercle, va ser la batalla on es van enfrontar catòlics i protestants. Carles I esgotat i cansat de les diferents lluites dutes a terme durant el seu regnat va decidir entregar els territoris austríacs i el títol d’emperador del Sacre Imperi al seu germà Ferran, Al 1556 va abdicar en el seu fill Felip II, va rebre els territoris hispànics, les colònies, els Països Baixos i les possessions italianes. L’emperador va voler passar els seus últims anys al monestir de Yuste (Càceres) on moriria al 1558. En el mapa he assenyalat amb una creu religiosa el lloc on va morir l’emperador i rei Carles.

Com a conclusió cal remarcar que el regnat de Carles I va ser molt complicat, ja que va estar envoltat de revoltes i batalles, va tenir conflictes externs (on em de destacar la seva rivalitat amb França) i interns, per tan va tenir un territori difícil de governar i de controlar. Carles no va saber encaixar a la península, ja que tenia altres problemes com ara aconseguir la seva proclamació com emperador i així aconseguir l’hegemonia a Europa i sobretot descuidava els afers interiors i no va saber integrar-se en el territori, ja que no parlava la llengua castellana i vivia envoltat de nobles de Flandès, que ocupaven càrrecs castellans de gran poder.

ESPANYA AL SEGLE XVII Aquest mapa d’ “Espanya al segle XVII” és de tipus polític-social, perquè avarca els temes de les revoltes socials com les de 1640, les guerres i treves que es van dur a terme durant el regnat dels Habsburgs, els territoris que posseïa la corona i els que estaven en contra seva,... El segle XVII va estar envoltat per una crisi política, social, demogràfica i econòmica. Tot això afectaria al regnat dels monarques. El mapa cal situar-lo en el context històric de Felip III fins a Carles II, que es va estendre des de 1598 fins 1770 amb l’inici de la Guerra de Successió. El segle XVII va ser el moment de consolidació del nou ordre a Europa. Aquest segle va estar envoltat per guerres, però en destaca la més important : la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Cal assenyalar que va ser un moment molt difícil per la societat europea, però sobretot per la Península Ibèrica. La Corona Castellana va estar envoltada d’epidèmies, entre elles destaca la pesta, una crisi econòmica i problemes demogràfics, aquesta davallada es va deure a l’aparició de la pesta que va anar acompanyada de fam i guerres. Cal remarcar, però, que la baixa demografia es deu també a l’expulsió dels moriscos al 1609, que sobretot va afectar a la corona d’Aragó i a València. Per tan, aquest fet va provocar que disminuís la població, precisament els moriscos eren els treballaven les terres, les més fortes i dures, i això va comportar més problemes agrícoles. A la segona meitat de segle ens trobem en un moment de crisi econòmica, en l’àmbit de l’agricultura, ramaderia i el comerç que van disminuir, van patir una recessió, bona part per culpa de l’expulsió dels moriscos. La ramaderia era incapaç per poder exportar, la indústria no podia competir contra les produccions estrangeres i el comerç es va trobar amb una competència directa amb França. El govern de la corona va estar marcat pel govern dels privats o ¨”validos”. El rei abandonava les tasques de govern i les deixaven en mans de ministres, que eren els anomenats validos o privats. Els tres reis que van destacar en aquest període van ser Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700). Els privats més importants van ser el duc de Lerma (govern de Felip III) i el comte duc d’Olivares (govern de Felip IV). Primer començarem a parlar de Felip III (1598-1621). Era fill i successor del Felip II, va ser l’encarregat d’iniciar una nova etapa dels Habsburgs espanyols. El seu govern i els que el van precedir es van basar en el govern dels privats. Va ser un govern pacífic, però va estar envoltat per una crisi econòmica, la pesta i el fet més destacat del seu govern, l’expulsió dels moriscos (1609). Felip III no volia endinsar-se en les batalles europees, sinó que el que buscava era pacificació amb el territoris, veia les treves com una solució. Una treva que va dur a terme Felip III va ser el “Tractat de Londres” de 1604, va ser un tractat de pau firmat per l’Imperi Hispànic i el Regne d’Anglaterra. Aquest tractat va fer frenar la idea de la corona de conquerir Anglaterra. El seu govern es va caracteritzar per la corrupció del govern. Felip III li va lliurar el govern al duc de Lerma, durant el seu regnat es va firmar la Treva dels Dotze Anys als

Països Baixos (1609), on se li concedia i reconeixia la independència a Holanda. En el mapa he col·locat a Castella un corona i les inicials FIII dins un quadre de color verd que signifiquen el govern rei Felip III, d’allí en surt una fletxa de color rosa que es dirigeix cap Anglaterra i que es refereix al “Tractat de Londres” (1604) i una altre fletxa de color blau que va direcció als Països Baixos, significa la Treva dels Dotze anys (1609)

Un altre fet destacat d’aquest govern va ser l’expulsió dels moriscos de 1609. Felip III va decretar el 1609 l’expulsió dels moriscos , la majoria dels quals treballaven la terra. Van emigrar de la corona un 5% de la població. Els motius principals d’aquestes expulsions van ser: perquè els musulmans no seguien la mateixa religió catòlica, hi podia haver aliances amb els turcs i pirates, per la proximitat a la costa, també pel fet de la poca integració dins el territori. Tot això va conduir a la seva expulsió. Aquest decret sobretot va afectar a Aragó, València i Andalusia , on la major part de l’economia es basava en l’agricultura i a més, els moriscos eren els encarregats de treballar les terres més dolentes. Amb la seva expulsió aquestes terres es van abandonar i van quedar localitzacions despoblades. Podríem parlar de què una de les causes més fortes de a crisi de la monarquia hispànica del segle XVII va ser degut a la seva expulsió. En el mapa ho he plantejat d’aquesta forma: he col·locat fletxes de color verd que surten dels diferents llocs d’expulsió (Aragó, València, Navarra i Andalusia) i que es dirigeixen cap al nord d’Àfrica, ja que la majoria de la població morisca que va ser expulsada va anar cap allí. A la mort de Felip III al 1621 , va pujar al govern al seu fill Felip IV (1621-1665). Amb la seva pujada al tro , l’Imperi es va tornar A involucrar en els conflictes europeus. Va donar suport a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Tal i com va fer el seu pare, va cedir el govern al comte-duc d’Olivares, que el que buscava era tornar a l’hegemonia anterior i reforçar el poder de la monarquia. Una de les reformes que va dur a terme el duc va ser la creació de Unió d’Armes (1626), on tots els regnes havien d’ajudar contribuint en les guerres, entregant soldats i pagant impostos, ja que Castella no podia fer front sola a les despeses per la guerra. Però Catalunya i Portugal s’hi van oposar , ja que anava en contra dels seus drets. Això va provocar al 1640 un seguit d’aixecaments a Catalunya i Portugal. També hi va haver revoltes i sublevacions durant el 1640 a Andalusia (1641), Aragó, Navarra, Sicília i Nàpols entre 1646-48, però van ser ràpidament sufocades. En el mapa he plasmat els territoris revoltats amb unes línies roses sobre cada territori , simbolitzen els territoris revoltats contra el duc d’Olivares. He volgut marcar les dos revoltes més importants de 1640 amb una flama, perquè foren les revoltes més destacades i que varen tenir més conseqüències en el seu moment i en un futur, que ara en els nostres temps encara esta vigent. A partir de la revolta de 1640 a Catalunya es va produir un aixecament anomenat el “Corpus de Sang” , es va iniciar per culpa de l’entrada de tropes castellanes i italianes a Catalunya per ajudar als francesos al Rosselló. Amb el pas d’aquestes tropes van destrossar camps, conreus, es menjaven l’aliment dels pagesos, s’allotjaven en cases pageses,... durant la Guerra dels Trenta Anys. Aquest moviment conduiria cap a la

revolta dels Segadors (1640-52). La guerra i revolta dels Segadors es va allargar dotze anys fins el 1652. La sublevació del poble català va esclatar quan les tropes castellanes es van començar a hostatjar a les cases dels pobles catalans, quan havien d’arribar a la frontera francesa. L’exèrcit va causar un gran nombre de problemes: fam, destrucció,... Això va provocar que el poble s’aixequés contra el Virrei, Dalmau de Queralt, al qual culpaven de tots els mals. Va causar l’enfrontament dels segadors, els quals buscaven feina a Barcelona, contra l’exèrcit real i el virrei. Aquesta idea es va escampar i va provocar que altres llocs del camp s’aixequessin contra el govern. Tot aquest moviment va provocar l’assassinat del virrei. A partir d’aquest moment Catalunya estava sota control francès, era una colònia francesa. El domini francès va acabar quan l’exèrcit castellà el 1650 va ficar setge a la ciutat i el 1652 cau en mans de Felip IV. El conflictes es van donar per finalitzat amb la firma del “Tractat dels Pirineus” (1659), que va significar el lliurament als francesos del Rosselló i una part de Cerdanya. En el mapa he assenyalat la Guerra dels Segadors (1640-59) amb una falç i el Tractat dels Pirineus l’he marcat amb una T i els territoris cedits a França , el Rosselló i part de la Cerdanya de color lila. Un altre aixecament important va ser a Portugal el 1640. A Portugal la mort del rei va provocar que Felip II reclamés la corona i l’aconseguís mitjançant la força, Portugal va ser com una província més en la Monarquia Hispànica. L’Imperi abusava molt del seu poder, augment impostos i amb l’Unión de Armas, es va iniciar un l’alçament contra l’Imperi. Les classes dirigents exigien la independència i van proclamar al rei Joan IV. Amb l’ajuda de França i Anglaterra i la debilitat d’aquell moment de l’Imperi, Portugal es va separar de la corona el 1668. Es va firmar el “Tractat de Lisboa” de 1688, que significa la firma entre la Corona i Portugal, va ser signat per Marianna d’Àustria, era la regent de Carles II. En ell es reconeixia la Independència de Portugal. En el mapa he col·locat un TL a Portugal, que significa el Tractat de Lisboa de 1688. He assenyalat el suport del Tractat amb una línia discontinua marró. La Monarquia Hispànica va participar i va donar suport a la Guerra dels Trenta Anys (1618-48).La idea de tornar-se ha involucrar en les guerres europees va ser duta durant el regnat de Felip IV, de la del comte-duc d’Olivares, el valido de Felip IV. Va voler entrar en guerra perquè volia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França. En el mapa he senyalat la Guerra dels Trenta Anys amb una X al centre d’Europa, la guerra va implicar altres regnes com ara : Suècia, Dinamarca, Anglaterra, l’Imperi Espanyol,... Una derrota important per la monarquia hispànica va ser a la Batalla de Rocroi de 1643, durant la Guerra dels Trenta Anys , França i l’imperi es van enfrontar en nombroses ocasions, l’imperi va enviar els terços cap a Rocroi per conquerir-la, però l’exèrcit francès va ser més fort i va aconseguir la rendició de la monarquia hispànica. Va ser una derrotar important. En el mapa he assenyalat el recorregut dels terços , els quals surten de les costes de Barcelona i de Nàpols, ho he marcat amb una línia verda, la qual arriba fins a Rocroi. Allí he col·locat la senyal de “Batalla de Rocroi” amb unes espasses.

La Pau de Westfalia (1648) va posar fi a la guerra i va marcar el declivi i final del poder de la Monarquia Hispànica. I a més , cal afegir el Tractat dels Pirineus, on la Monarquia Hispànica perdia dos territoris i els entregava a França. En el mapa he marcat la Pau de Westfalia amb una bandera, ja que considero que es molt important en la historia de la corona i el regnat dels reis espanyols, perquè va marcar la pèrdua de territoris i l’hegemonia d’Europa que tants anys havia tingut. També cal destacar que el segle XVII hi va haver el regnat de Carles II (1665-1700), va ser l’últim rei dels Habsburgs. Va ser el moment més difícil per l’Imperi, ja que Carles II tenia una incapacitat per governa, el govern estava envoltat per la corrupció dels validos, hi predomina la crisi econòmica i l’Imperi havia perdut la seva importància a Europa. Carles II va morir sense descendència, això va comportar un conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip el Borbó) i els de l’austríac (Carles d’Àustria). Es l’anomenada Guerra de Successió (1701-13). El triomf francès va significar la fi dels Habsburg a la Península. En el mapa he senyalat la Guerra de Successió amb una estrella de color vermella.

Com a conclusió cal remarcar que anteriorment l’Imperi Hispànic tenia a les seves mans l’hegemonia europea i com a tal era l’imperi més poderós d’Europa, però a partir del segle XVII va començar a caure en decadència i va aparèixer el declivi de l’Imperi i en contraposició guanyava poder França. Des del meu punt de vista he observat que en molt poc temps l’Imperi Hispànic va perdre bona part de la seva hegemonia europea i es va veure envoltada d’una profunda crisi econòmica, social i política. Sobretot, una de les raons que va influir més en el declivi de l’imperi va ser el govern que van implantar els nous governants, el govern dels privats, ja que van deixar el regne a mans d’un altres i estava envoltat per corrupcions dels diferents validos. Però cal destacar que va ser un moment molt difícil per la monarquia, ja que a l’interior del seu regne es van alçar diverses revoltes contra el seu poder (revoltes de 1640) i a l’exterior es va desenvolupar la Guerra dels Trenta Anys. Això va augmentar més la seva debilitat, que va ser aprofitada per les altres potències, per intentar apoderar-se d’Europa i fer un nou camí cap a l’expansió i hegemonia, on no hi havia lloc per l’Imperi Espanyol. Anglaterra i França eren els que tenien més interès en la debilitat de la dinastia espanyola i austríaca, ja que volien ocupar al lloc de potència hegemònica a Europa. Finalment, però, va ser França qui es va quedar com a gran successora.

GUERRA DE SUCCESSIÓ A ESPANYA Aquest mapa “Guerra de Successió a Espanya” és de tipus polític-social, perquè tracta temes sobre les guerres dutes a terme ens els territoris dels regne de Castella i Catalunya (Batalla de Vilaviciosa, 1710), els setges que es van produir en els territoris catalans (Barcelona i Cardona 1714), les paus d’Europa (Pau d’Utrech i Rasttat), la separació de territoris segons a qui donguessin suport les potències, hi havia una divisió entre els que donaven suport a Felip V i l’arxiduc Carles. Felip V era net de Lluís XIV de França i de Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella i l’arxiduc Carles d’Habsburg era fill de l’emperador Leopold i d’Elionor del Palatinat, i net de Maria, la filla de Felip III de Castella.

El context històric d’aquest mapa és durant Guerra de Successió que es va estendre des del 1700/01 fins el 1714/1715. En el mapa s’explica les diferents expedicions que van dur a terme els diferents bàndols, les de Carles i Felip V, la separació que s’estableix entre els bàndols, és a dir, la divisió de les potències d’Europa, les batalles i setges més importants. La Guerra de Successió s’inicia arran de la mort del rei de Castella, Carles II, en el seu testament va designar com hereu a Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét del rei de França. Però, les monarquies en assabentar-se d’això van decidir actuar en contra, ja que van veure el domini francès com una amenaça, perquè si heretava els territoris de Carles II el seu domini i imperi seria el més extens, per tan les potències s’enfrontarien a un domini francès molt poderós i difícil de controlar, a més al domini francès trencaria l’equilibri que hi havia hagut després de la Pau de Westfalia (1648). Això va causar que proposessin a l’Arxiduc Carles d’Habsburg com a successor. A partir d’aquest moment França i Àustria s’enfrontarien per la disputa del tron espanyol. Els dos bàndols volien aconseguir la corona, ja que la Monarquia Hispànica tenia un territori molt extens i valuós. Aquest enfrontament va provocar la Guerra de Successió. França es va haver d’enfrontar a l’agrupament de les potències europees , la Gran Aliança de la Haia (1702) ,que estava formada per Anglaterra, Holanda, Àustria, Prússia, Portugal, Corona d’Aragó,Catalunya, València, el ducat de Saboia i l’imperi Romanogermànic. A la dinastia borbònica li va donar suport el regne de Castella (excepte una part de la noblesa que no li va donar suport per temor a perdre el seu poder) , regne de França, el regne de Nàpols, de Sicília, de Sardenya, Gènova i Milà. En el mapa he pintat els dos bàndols, els que estaven a favor de l’Arxiduc Carles i de Felip d’Anjou. De color rosa és el bàndol de Carles i el de color taronja el de Felip. Es pot veure clarament que el color que predomina és el rosa, es el que donava suport a Carles, bona part de les potències li varen donar suport al seu moment.

Per poder entendre millor la Guerra de Successió he col·locat els dos hereus en el seu lloc d’origen, és a dir, al regne al qual pertanyen. Felip d’Anjou pertany al regne de França i per això he col·locat una corona de color verd i l’arxiduc Carles d’Habsburg que era d’Àustria l’he ficat a Viena amb una corona vermella. D’aquesta manera podem veure les seves posicions geogràfiques. Felip II per imposar el seu poder i aconseguir la corona que se li havia promès, es va dirigir al Principat , on va jurar les constitucions i allí va presidir les corts catalans a Barcelona el 1701-1702. Va ser proclamat rei i va rebre el nom de Felip IV de Catalunya-Aragó. Això va provocar augmentar oposicions cap al rei Felip, ja que els pobles el veien com un “enemic”, perquè ell els hi podria arrabassar les seves llibrets i que a més la regència d’un francès borbònic conduiria a un govern autoritari i absolutista. També cal afegir l’oposició d’un Borbó al seu territori per la firma del Tractat dels Pirineus , ja que el regne de França havia convertit el principat en una colònia d’explotació francesa. Hi havia moltes afeccions en contra del govern d’un Borbó. Aquest fet l’he marcat amb una fletxa verda que surt del regne de França fins a Barcelona. He marcat aquest moment, perquè des del punt de vista històric és important la coronació de Felip d’Anjou. Però els aliats de Carles no es volien quedar endarrere i van reaccionar els nobles de la plana de Vic. Van voler firma una aliança amb Anglaterra, perquè els ajudessin a proveirlos d’armes i aconseguir desembarcament de tropes de la Gran Aliança per la lluita per la successió a tro de Carles. Es va firmar un pacte entre els representats de Catalunya i Anglaterra a Gènova, rep el nom de “Tractat de Gènova” (1705). En el mapa ho he marcat amb una fletxa lila que surt de Vic direcció Gènova. Aquestes flotes de l’armada aliada duien en ella a Carles III. Un fet destacat va ser quan Carles i la flota anglesa van prendre possessió de València i Barcelona al 1705-1706, amb aquest moviment Carles era reconegut com a rei i rebia el nom de Carles III. Es va iniciar el 1702-1705 quan les flotes angleses van sortir d’Anglaterra, van haver de recórrer les costes de Vigo, Lisboa, Cadis, Gibraltar , Dénia , fins arriba a València, on es proclamat Carles com a rei. Però, finalment el 22 d’agost de 1705 arriba a Barcelona. El Virrei de Barcelona d’aquell moment , Fernandez de Velasco, en veure’s envoltat per tropes austríaques i dels aixecaments que es produïen, va decidir proclamar la capitulació de la ciutat (octubre de 1705). El 1705 les corts catalanes el van reconèixer com a rei i ell va jurar les constitucions catalanes, d’aquesta manera rebia el nom i títol de rei Carles III de Catalunya- Aragó i era decretat com el legítim successor de la monarquia. En el mapa ho he assenyalat de la següent manera: he dibuixat una fletxa de color vermell que surt d’Anglaterra i que recórrer per les coses de Portugal i la Mediterrània fins , primerament arribant a València, i acabant a Barcelona. He volgut representar les dos proclamacions com a rei que va tenir Carles, Barcelona i València (1705) amb una corona petita vermella, amb això he volgut mostrar el llarg camí que va recórrer Carles i la flota anglesa per ser proclamat com a rei. Un altre part que he volgut mostrar ha esta la capitulació de Barcelona de 1705, que l’he marcat amb una X. Carles també es va dirigir cap a Mallorca el 1704-6. Mallorca donava suport al arxiduc Carles, no tenien cap simpatia per Felip V. Per tan Mallorca era austriacista a partir del 1704-1706 fins al 1715 amb l’entrada de Felip a Mallorca.

El 1706 , Felip V no es volia quedar endarrere i va voler recuperar el poder de la ciutat, i ba decidir posar setge a Barcelona i així intentar-la recuperar, però no va ser així, ja que hi va haver molta resistència a la ciutat. Això va fer que hagués de fer marxar endarrere i tornar cap a França. Al mapa ho he plasmat amb una fletxa blava que marcar l’anada i la tornada de Felip, de Barcelona a França. Saragossa i altres territoris d’Aragó es van declarar a favor del arxiduc Carles. Això va fer que Carles es disposés anar a Madrid a reclamar l’herència que li pertocava com a legítim successor. En el mapa ho he marcat amb una línia vermella que sortia de Barcelona passant per Lleida i Saragossa i fins arribar a Madrid, és el recorregut que va fer Carles al 1706. Ens trobem en un moment difícil i complicat per Felip, ja que Castella es mostra molt dèbil i hostil davant la idea de imposar un rei francès, fins i tot, Lluís XIV havia pensat de deixar de banda el seu nét Felip, per poder fer les paus amb les potències. Però, finalment, el regne de França i el poder borbònic va tornar a renàixer, gràcies a una nova política econòmica i això va conduir a una nova reorganització de l’exèrcit, cosa que els hi seria molt favorable en un futur. Tot aquest moviment ressorgidor castellà, va provocar que Carles hagués d’abandonar Madrid per la pressió de les tropes borbòniques i poc després aquest exercit derrotaria les tropes de Carles a la batalla d’Almansa de 1707. Això permetrà que Felip ocupi el Regne de València i implanti els de Decrets de Nova Planta. Va ser una victòria important en el context de la Guerra de Successió. El mapa ho he assenyalat amb una línia blava que surt de Madrid direcció Almansa Allí hi va haver la Batalla d’Almansa, que va ser important pel desenvolupament de la Guerra de Successió, ja que van quedar sota les seves mans el País València i Aragó i va implantar el Decret de Nova Planta; i La Batalla d’Almansa (1707) l’he assenyalat amb dos espasses creuades, que signifiquen “batalla”. A partir d’aquesta batalla qui va agafar les rendes de la guerra va ser el bàndol borbònic. Va començar una dura repressió contra els aliats de Carles. Després de l’ocupació borbònica a València (1707), van començar avançar per Catalunya. Al 1707 van ocupar Vinaròs i Morella i continuen avançant les tropes cap a Tortosa que cau al 1708 .Al 1708 es fica setge a la ciutat de Girona, per tan amb la caiguda de Girona, Barcelona i Cardona estan rodejats per l’exèrcit borbònic. Les tropes continuen conquerint els territoris que es troben per davant, finalment, aconsegueixen conquerir Tarragona al 1713 , malgrat els esforços de Barcelona per impedir la seva conquesta. Totes aquestes expedicions les he marcat amb fletxes de color blau que signifiquen les ofensives castellanofranceses, que recorren des de València fins a Barcelona i també des de l’interior de França fins a Barcelona i Cardona Cal destacar la batalla de 1710, que va provocar el retorn del rei Carles cap a Barcelona, ja que l’exèrcit francès dirigit per Felip V van inflingir una derrota a les seves tropes i na poder defensar la ciutat de Madrid. Va ser durant la batalla de Villaviciosa del 1710. Carles es trobava a Madrid, però les seves tropes no van ser capaces suportar els atacs dels enemics i van decidir retirar-se. L’exèrcit borbònic va iniciar uns atacs contra els aliats de Carles, per així poder-los fer fora de la Península Ibèrica. Es va dur una batalla molt dura i van acabar guanyant els borbònics, que suposa l’ entrada a Madrid de Felip V i retirada de Carles cap a Barcelona.

Aquests atacs i batalles en el mapa ho he plasmat de la següent manera: hi ha una línia blava que surt de França que passa per Burgos fins arribar a Madrid, on allí els dos bàndols s’enfronten per intentar defensar o aconseguir la ciutat de Madrid. Però la retirada de les tropes austríaques, van provocar que marxessin de Madrid i s’enfrontessin a la batalla de Villaviciosa, la qual he senyalat amb una espassa blava que significa la batalla i a la vegada la victòria dels borbònics. I a més, he plasmat la retirada dels exèrcits austríacs amb una línia verda que arriba a Barcelona. Però un fet va canviar el rumb de la història, va ser la mort del germà de Carles, Josep I, que va fer que ell esdevingués emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Les potències que li havien donat suport, Anglaterra i Holanda, van decidir no donar-li més suport. La guerra va finalitzar amb la firma del Tractat d’Utrecht (1713) que la signaven la corona de Castella, el Regne de França i els Països Baixos , en ella es reconeixia a Felip com a rei de la corona castellana, però Anglaterra volia que se’ls hi mantinguessin els privilegis al poble català; i el Tractat de Rastatt (1714), entre França i Àustria, on es signava la pau amb l’emperador Carles VI i li entrega diversos territoris. En el mapa he assenyalat aquest dos tractats amb dos banderoles, el Tractat d’Utrecht amb i el Rastatt. Amb la firma d’Utrech el poble català no estava a favor dels pocs privilegis que els hi van donar, van decidir tancar-se darrera les muralles. Catalunya havia estat abandonada pels aliats, per tan es van haver d’enfrontar sols al exèrcit borbònic .A partir de 1713 les tropes avançaven pel terreny català i el juliol de 1713 es va posar setge a la ciutat, va resistir fins l’11 de setembre de 1714. Finalment, van entrar les tropes francocastellanes a Barcelona. Un dels comandants més destacats de la guerra de Successió i durant el setge de Barcelona va ser el duc de Berwick. La seva entrada va causar l’abolició de les institucions catalanes, la implantació del Decret de Nova Planta al 1716. Això va ser fatal per la societat catalana, ja que es va implantar l’absolutisme de Felip V ens els seus dominis, significà la supressió de les constitucions catalanes, comportà la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial i capacitat legislativa; imposició de les lleis castellanes i castellanització de la cultura. Després de la caiguda de Barcelona, va caure Cardona set dies després, el 18 de setembre de 1714. Cal dir que Cardona va resistir al setge i les repressions dutes a terme pel bàndol borbònic, però finalment va caure sota els seus exèrcits. Aquest atacs els he marcat en el mapa amb una línia blava que va des de València passant per Vinarós, Tortosa, fins arribar a Barcelona. Les ciutats com Cardona i Barcelona que varen estar sotmeses a un setge les he marcat amb la següent senyal. No cal oblidar que Mallorca també va patir els atacs dels exèrcits francocastellanes, ja que el 1715 va caure Mallorca i Eivissa en mans borbòniques. Es va signar unes capitulacions per a la Guarnició de Mallorca i Eivissa. Tal i com havia passat anteriorment Mallorca se li van abolir-les seves institucions, es va imposar un Decret de Nova Planta al 1715.

Com a conclusió de la Guerra de Successió he pogut extreure es que hi va haver un política repressiva contra el poble català per part de les tropes filípiques amb el Decret de Nova Planta, on els catalans perdien el seus drets i estaven regits per un govern absolutisme. Se’ls imposava unes lleis castellanes i ha una progressiva castellanització que el poble català rebutjava, ja que des de bon començament ells donaven suport a Carles ja que es mostrava respectuós amb els sistemes constitucions de les zones que li hi donaven suport, sobretot amb Catalunya i a més , cosa que va agradar molts els territoris fou la llibertat que els hi donaria en els àmbits monetaris, fiscals,... en canvi, Felip d’Anjou se’ls hi presentava amb un govern absolutista i que per tan tindrien una llibertat nul·la i estarien sotmesos a un govern francès i sota el règim absolutista. Per tan, el poble tenia clar a qui voldrien donar suport, per no perdre tot el que havien aconseguit des de l’Edat Mitjana. Catalunya i València van ser els territoris més afectats, ja que quan Carles els va abandonar per coronar-se a Àustria, les altes potències deixaren desprotegits els territoris catalans, una de les potències que els hi va fer més mal va ser Gran Bretanya, amb la retirada de la seva flpta del port de Barcelona i que Felip V pogués atacar-los sense contemplació. La societat va patir grans setges i èpoques de fam i crisi.

He volgut afegir un mapa d’Espanya a la part superior, perquè es pogués veure amb claredat les diferents batalles i expedicions que es va dur a terme a l’interior de la península.

Webgrafia · http://es.slideshare.net/mvillarpujol/guerra-de-successi-espanyola (1/11/2014) · http://es.slideshare.net/maceleiro/tricentenari-de-la-guerra-desuccessi?next_slideshow=1 (1/11/2014) · http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/01/la-guerra-de-successio-1700-1714/ (4/11/2014 · http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/13/l%E2%80%99imperi-universal-decarles-v/ (4/11/2014 · http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC0015048.xml?kt.subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE+DEL+CONEIXEMENT%40hist %C3%B2ria%40Hist%C3%B2ria+(per+%C3%A0mbits+geogr%C3%A0fics)%40Hist%C3 %B2ria+d%27Europa%40Hist%C3%B2ria+d%27Europa+(per+pa%C3%AFsos+i+zones +geogr%C3%A0fiques)%40Hist%C3%B2ria+dels+pa%C3%AFsos+de+l%27Europa+me ridional%40Hist%C3%B2ria+dels+Pa%C3%AFsos+Catalans%40corona+catalanoaragon esa%40Reis+i+comtes+de+la+corona+catalanoaragonesa%40Posteriors+a+la+uni%C3%B3+amb+Castella%40Reis+de+Castella+i+Cat alunya-Arag%C3%B3%40Carles+V#.VGJNvfl5NqU (4/11/2014)) · http://es.slideshare.net/histgeo345/limperi-dels-habsburg (6/11/2014) · http://blog.cat/gallery/17105/17105-92934.pdf (6/11/2014) · http://lh3.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TNrRm71Z5EI/AAAAAAAABqQ/jieAooji8Yo/herenc ia_carlosv.gif?imgmax=640 (6/11/2014) · http://lahistriacontinua.files.wordpress.com/2009/08/20070712klphishes_27-eeslco.png(7/11/2014 · http://www.historiasiglo20.org/HE/7.htm (7/11/2014)

Bibliografia · · · ·

Kinder, Hermann/ Hilgermann, Werner. “Atlas histórico Mundial”, [traducción: Antón Dieterich Arenas], Madrid: Istmo, 1970-1971 Floristán, Alfrdo. “Historia Moderna Universal”. Barcelona: Ariel, 2004 Roig Obiol, Joan, “Atlas histórico”, Barcelona: Vicens Vives, 1995 “Proa Enciclopèdia Catalana Temàtica”, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999, Tom 6