Mineria prehistòrica a Catalunya

,

M I NE RIA p RE HI STORICA A

C ATALUNYA F. Lagarda

La troballa i con segü e nt excavació de l 'explotació

m i ne ra

neolítica de variscita

de Can Tin toré (Gavà, Baix Llobregat) han donat l loc a un renovat i n terès per la m in e ri a prehistòrica. El presen t treball ens descobreix e l passat m in e r del nostre país en form a d'un ampli inventari argueològic. La trobal l a i conseg ü ent ex­ cavaci6 de l ' ex p l o t aci6 m i nera neolít ica de varisc i t a de Can T i n t oré (Gava, Baix Llobregat) h a n donat l l oc a u n renovat in­ terès per la m i neria preh istòri­ ca, de l a q u a l e s co n e i x i e n ja i n teressants dades des del des­ cobr i m en t , el p r i m e r quart del presen t segle, per part de Mos­ sèn Serra i V i l a r6, del j ac i m en t j a c l àssic d e R i ner (SERRA VI­ LARO, 1 9 1 5-20, pàg. 53 5). A r a b é , p e l que es re fereix a les a n t i gues e x p lotacions de m i n e r a l s m e t à l . l ics, és poc el que s'ha i nv e s t i gat durant aquests darre r s 60 anys. En m o l t s de l l i b res i articles re fe­ rents a j a c i m e n t s (pobla ts, ne­ cròpo l is, e tc. ) de les anomena­ des Edat del Bron z e i Edat del Fe rro, l l u rs autors respectius han donat m o l te s vegades u n p e t i t l l i s t a t , u n e s c u r t e s c i t es, de les m i nes amb ves t i g i s d'ex­ p l otaci6 a n t e r ior a l segle X X que cadascun d ' e l l s co neIXIa, en q u è m encione n g a i rebé se m ­ p re, i e n pri m e r lloc, el susdi t jaci m e n t del "Fora t de l a Tuta" de R i ner, que possee ix aixr una i m po r t a n t b i b l i ografia. Els únics t re b a l l s dels quals tenim e s m e n t , a l m enys d ' è poca re l a t i v a m e n t rece n t , en els quals s'ha fet u n i n t e n t d'estudi general de les explotacions m i ­ nero- m e t i U . l iques d e C a t a l u nya a n t e riors als nost res dies, són e l s d ' e n J. de la Vega -La d i fu­ s i ó n de la m i ne r i a y la m e t a lur­ g l a de l b ronce en C a t a l u na, e n r e l aci6 n a l a ausenci a de es­ te m e t a l e n sus yac l m l e n t o s ( " M e d i t e r r à n i a " , 8. Mayo 1 9 7 4 ) -

i Pere M ol era -La F a r g a ( Dope­ sa ; Barcelona, 1 9 80) i L a Farga C a t a l ana ( " (c i è n c i a ) " , d' Aram 1 9. Barcelona, se t e m bre 1 9 8 2 ) -. Davant l a m anca d ' u n a relaci6 m és o m enys completa d ' a q ues­ tes explotacions, i amb v i s tes a u n estudi més a m p l i q u e es­ tem el abora nt sobre d e t e r m i na t s aspectes d e l ' E d a t del Bron z e a C a t a lunya, h e m trobat a d i e n t , doncs, reco l l i r t o t es les c i t es dels di fere n ts a u tors que s ' h a n referi t a m ines, fi lons i a l t r e s jaci ments i nterpre t a t s c o m a tals explotacions, e l s quals pos­ siblement, i de vegades segu ra­ m ent, s ' apro f i t a r e n e n èpoques m és o menys l l u nyanes. Aquesta és, doncs, la relaci6 ordenada que a v ui u s oferi m . Cal d i r q u e en algunes ocasions se ' n s h a fet i m possible d'esbrinar s i dues o m és mecions es referien a l m a t e i x j aci m e n t o bé a jaci­ m e n t s d i versos però situats d i n ­ tre del mateix terme m Un i C I ­ pal ; d e totes m a n eres, q u a n e l dubte h a sorg i t no h e m d e i x a t d ' i nd i car-ho .

EXPLOTACIONS I J ACIMENTS DE MINERALS DE COURE

los e l e m e n tos n a t i vos de C a t a ­ l u nya( "A.G.H.", t . I X , no. 5 , pàgs. 1 5 9- 1 62 ) , a C a t a l u n y a s e m b l a que n o m é s es t roba e l coure en for m a n a t i v a a C a n t al lops ( S u b i rats, Alt Penedès) i a Montornès del V a l l è s ( S a n t A n ­ t o l í i V i l a no v a , Val l è s O r i e n t a ! ) . A i xò ens fa suposar q u e , tot i que la m ajor part dels a u tors consu l t ats no h o i nd i q u e n , els m i nerals que s ' ex t r e i e n a l e s e x p l o t acions i j ac i m e n t s q u e e ns ocupen eren l a cupr i t a ( ò x i d cu­ prós, Cu 2 0) , que és u n a mena de coure m o l t r i c (88% de Cu) i de l a q u a l , segons P. Molera (La Farga. Barce lona, 1 98 0 ) , deu r i a obtenir l ' ho m e p r i m i t i u part del s e u m e t a l l ( p e r reduc­ ció, escal f a n t- l a amb carb6 ve­ geta! ) ; la m a l a q u i t a i l ' a t z u r i t a ( C a rbonats bàsics de coure, fór m u l a C0 (Cu. O H ) . i (C0:1) 2 ) 3 C u ( C u . O H ) ) ' que t a m b é s ó n òo­ 2 nes m enes de coure, a m és de g a u d i r d'un gran valor o r n a m e n ­ t a l u n a vegada polides ; i l a c a l ­ c o p i r i t a (S Fe C u ) , e l s cou res 2 grisos, la calcosina i a l t re s s u l ­ f u r s , e l s quals van s e r e m prats, m e sc l a t s amb cupri t a , a la far­

ga catalana d ' aram (Cu S0 + 5 C u ) .

Cu 0 2

terme m u n i c i p a l o n es

l i t zen,

M a t a P e re l l ó i a la N o t a r e fe r e n t e a l a b i b l i o gra fía sobre Segons

J. M .

M ontor i o l - P ous ,

+

2

P asse m ja, però, a donar les d a des d e q uè ens for n e i x la b i ­ b l i o gra fia. Per ordre a l fabè t i c del

J.

S

2

=

les

e x pl o tac i on s

i

loca­ j ac i ­

m e n t s que t ro b e m s ó n :

Cu. \ . na de

A l fo r ja co u re

(Baix C a m p ) : M i ­ " Espe r a n z a " ) . En

(ciência S J ) 39

LA M I N ERIA PR EHISTO R I C A

F.

p l e n a e x plotació el 1 9 06, segons co nsta a l a r e l a c i ó per a l pa­ gament de l ' i m post de m i ne s de l "Bole t!n O f i c i a l de l a Pro­ v i n c i a de Tarragona" del 22 de m a rç d'aque l l any. VEGA ( 1 9 7 4 ) , pàg. 4, i ndica que e s t à docu m e ntada d e s d e l ' Ed a t M i t ­ j a n a i considera l a poss i b i l i t a t q u e h i hagués u n a e x p l o tació m i nera en època p r e h i s t O rica. ( 3 1 ). C u . 2 . - Artiga de C i e rco ( A l t a R i bagorça ): " M i n a d e l ' Aram ". Explotada per la farga c a t a l a n a d' aram. ( 1 7). Cu.3.Badalona ( B arce lonès): M i n a de coure de M o n t a legre (Serra de l a Conre r i a ) . S i t uada a l a part alta de l a vessa n t on es t roba l a "Font de l 'A m i g6". Hi ha senya l s d ' una prolongada e x p lotaci6. El camí per a l 'eva­ cuació del m i neral s u r t de Va­ l I e nçana ( Montcada i R e i xac, Vallès VEGA Occide n t a ! ) . ( 1 9 7 4 ) , pàg. 4, i nd i c a que està docu men tada des de l ' Edat M i t ­ j a n a i considera l a poss i b i l i t a t que h i hagués una e x p l o t ac i 6 m i nera en època prehi stOrica. ( 3 1 ). Cu.4.- Baro n i a de R i a l b ( ? ) ( La Noguera ) : Capa de m i ne r a l de cou re al terat per l ' acci6 a t m os ­ fèrica i si tuada 7 o 8 m . per da m u n t de l a fita de l ' H m . 742 de la carre tera C 1 3 1 3, de L l e i da a P u i gcerdà, i a uns 3 k m . del jac i m e n t pre h i s tOric de la "Cova del Segre" ( Vi l ap l a na, Baronia de R i a l b ) . ( 2 8 ) . C u . 5 . - Bassegoda ( L a Garrotxa ) : M i n a de coure d e l " V i l ar de l a Menera". El 1 2 2 5 va s e r com ­ prada, a m b d ' a l t res m i nes, d ' ar­ gent, ferro, estany i plom, per J au m e [ a Bernat de LLers. ( 3 1 ). CU.6.- Bege t ( L a Garrotxa): Me­ na de coure R ocabruna. Explo­ tada f i ns a l ' any 1 9 1 0 per la farga catalana d ' a r a m . Proba­ b l e m e n t es t racta de la m i na que VEGA ( 1 974), p¿}g. 2 6 , s i tua a la "Serra d e Vernade l l " ( Roca­ bruna, Beg e t , La Garrotxa) ( 1 7 ) (3 1 ). C u . 7 . - Bono ( A l t a R ibagorç a ) : M i n a de coure a m b c l ars i n dicis d ' e x tracci6 de m i neral. For m a p a r t d e les concess i o n s a n t i gues que va agafar l ' e m presa " M i nera Industrial P i renaica S. A.", la q u a l la m a n t é , o m a n t i ngué, e n reserva. ( 3 1 ) . Cu. 8 . - El Bru l l ( O sona): Mener de cou re "El M e x i cà" . E x p l o t a t p e r la farga c a t a l a n a d ' a ra m . ( 1 7). C u . 9 . - Ci vís (A l t U r ge l l ) : Mener de coure "Maça Ranera". L ' a ny 40

(ciència 5 1 )

Vol. V nov. 1 9 86/374

Lagarda 1 9 08 va produ i r 40 tones d e m e n a d e coure. V a s e r expl o t a t p e r l a farga c a t a l a n a d ' a r a m . ( 1 7) Cu. I 0.- C l arian a de C arde ner (El Solsonès): M i na de coure de J o val. Explotat en època i ncerta e l jaciment , l a m i n a es va tor­ nar a obrir el segle passat , perO e l re nd i m en t degué resul t ar tan baix que va ser abandonada de nou. Les seves galeries encara es poden veure. ( I) (9) ( 2 9 ) ( 3 1 ) . C u. l l . - C l ariana de Cardener (El So l sonès): Mina de coure a J ovar. És poss ible que es t r ac t i d e l ' a n t erior. Va s e r explotada e n època moderna, i segons MA YA ( 1 97 6 - 7 8 ) , pàg. 4 5 9 , seria probablement desconeguda en e l m o m e n t protoh i s t ò r i c. Segons els m a teix au tor, és de b a i x a qua l i t a t ( t 3 ) ( 1 4) . Cu. 1 2. - Colera ( A l t Em pordà): A floram e n t s de m e nes de coure de S a n t Miquel de C o l e ra. Ex­ p l o t a t s per l a farga c a t a l a n a d ' aram , van funcionar fins a l segle X X . ( 1 7) . Cu. 1 3. - Guard i o l a de Berguedà (El Berguedà) : Antic j a c i m e n t de coure proper a u n a g r a n ba l m a del Veïn a t de l ' H os pi t a ­ l e t , a l ' agregat de Grèi xer. ( 6 ) . Cu. 1 4. - L a Maçana (Andorra ) : . A n t i g a m i na d e coure d ' ''Els C a l l i so ts", prop d ' A r i ns a l . Va ser loca l i t z ada per Pere Can­ t u rri e n una l l arga penya i pre­ se n t a t res talls a r t i f i c i a ls. La ri quesa de la mina és del 30%. (22). Cu. 1 5 . - El M o l a r ( E l Priora t ) : Properes a l pob l a t h a l l s t à t t i c d ' El M o l a r es loca l i t z e n m i nes de coure i d ' a l tres m e t a l l s pot­ ser j a explot ades en aque l l a època ( 3 2 ) . Cu. 1 6. - N avès ( E l Solsonès ) : J a ­ c i m e n t d e coure de L i nyà. Cap e l 1 8 90, un senyor de Barce l o n a s ' e m portà 20 Q u i n tars de m i ne­ ral, e l qual, anali t z a t , donà un 30% d e Cu. (29) ( 3 1 ) . Cu. 1 7. - N avès ( E l Solsonès) : Fi­ lons de coure de L i n yà. Es tracta de f i lons loca l s de coure, més o m e nys a l terats, e n e l s q u a l s és probable, m a l g rat no haver-hi proves, que hi hagués una explotació m i nera prehistò­ rica. ( 1 ) ( 1 3) ( 1 4 ) . Nota: és probabl e que e n t re aquests fi lons es co m p t i e l Cu. 1 6. Cu. 1 8. - O l ius ( ? ) ( E l Solsonès) : F i l 6 d e m i neral de coure que floreix a m enys d ' u n a l l egua del "Se rrat d'EI V i l ar6" ( O l i u s ) . Se­ gons SERRA i V I LARO ( 1 92 1 ) ,

P' ag. 1 9 , e n pod r i a prove n i r un t ros d ' a t z u r i ta trobat al po b l a t i bè r i c d ' A nseresa ( s. V - I I 1 a . c . ) , essent i g u a l m e n t pos s i b l e que els h a b i t a n t s del pob l at l ' explo­ tessin. (30). Cu. 1 9. - Pardi nes ( E l R i po l l ès ) : Mener d e coure explotat per la farga c a t a l a n a d ' aram f i ns a l ' any 1 907. ( 1 7 ) Cu.20.La Pob l a de Segur ( P a l l ars J ussà ) : M i na " M o n t rós". Es t racta d ' u n a m i n a de m a l a­ q u i t a explot ada per la farga ca­ t a l a n a d ' a r a m . ( 1 7) . Cu.2 1 . - Queralbs ( E l R i po l l ès ) : M i n a d e coure d ' ''EI Sa l t del Sast re". Es troba a l desso t a del s a l t. E l 1 8 90, Mossèn J oa n Sa­ lom6, A d m i n i strador d e l S a n t u a ­ ri de N ú r i a , h i trobà d u e s esco­ des d ' i:! poca romana per a l ' ex­ tracci6 del m i neral. VEGA ( 1 9 7 4 ) , pàg. 2 6 , creu que e s podr i a tractar de l a m i ­ n a que mencionem a con t i n u a ­ ci6. ( 3 1 ) . C u . 2 2 . - " L a Vall de R i bes" ( E l R i po l lès) : M i n a d"'a t z u r i coure" c i tada e n u n docu m e n t del 27 d ' abri l de 1 442. Va ser t robada per Antoni P i nya, de Perpinyà, e l q u a l es prese ntà aque l l dia davant el procurador reial dels c o m t ats del Rosse l l 6 i l a C er ­ danya per a decl arar-la, tot e n ­ senyant d u e s roques, q u e d e m a ­ n a v a foss i n exam i n ades, p e r t a l d ' e s t ar-ne m és segu rs. ( 2 4 ) . C u . 2 3 . - R i be s d e F r e s e r ( E l R i ­ pollès): Mener de coure " R essus­ c i t a t " . Explotat per la farga ca­ talana d'aram. ( 1 7). C u . 2 4 . - R i ner ( E l So l soni:!s): M i ­ na d e coure dU'El forat d e l a T u t a". Descoberta a p r i n c i p i s del segle X X , a v i a t e s va fer fam osa per la t rob a l l a de les restes del que sem b l a va ser un m i ner prehistòric que va mo­ rir en u n e nsorra m e n t . A I cos­ tat de l ' esquelet aparegueren tres m o t l l e s per a fondre des­ trals i punxons, una punta de f l e t x a d ' os, a l guns atu e l l s de ceràmica i el que hom ha i n ter­ pretat com u n a peça per a fer for m atge (un vas m u l tiperforat).

A la m i n a h i h a petits a fl o ­ r a m e n t s de carbon ats d e coure, però l ' a n à l i s i d'un tros d e m i ne ­ r a l reco l l i t e n e l l a, e fectuada pel D r. Ba l t à a l a segona di:!ca­ d a d e l segle, donà es t ra n y a m e n t 8 7 , 9 % d e coure i 1 2 , 8 % " d ' e s ­ t a n y " ! ! A i x ò fa suposar a a l g u n s a u tors q u e s ' h i t r o b a una m en a de bronze natural. Q u a n t a l 'època d e l s e s t r i s d e l m i ner m o r t , corresponen,

,

LA MINERIA PREH ISTORICA

f. Lagarda

Vol. V nov. 1 986/375

e n un se n t i t a m p l i , a l ' Ed a t d e l Bronze. ( 9 ) ( 2 6 ) ( 2 7 ) ( 2 9 ) ( 3 1 ) R i udeca nyes (Baix Cu.25.C a m p ) : M i na d e coure de l a "Muntanya d e San t a Bàrbara" ( Escornalbou, R i udecanyes). ( 1 8 ). Cu. 2 6 . - Sa n t l:lór e nç de l a Muga (?) ( A l t Empordil): Mener de coure " L l ança". Situat a l "So l il d e l ' O l ive ta". V a ser aprofi t a t per l a foneria reial d e Sant L lorenç de la Muga, que hi va t reba l l ar fins a l ' any 1 7 94. ( 1 7 ). Cu.27.- Sant L lorenç de l a M u ga ( ? ) ( A l t Em pordil ) : Mener de coure "Marques i t a". Si tuat a l a " Muga Torta". V a s e r apro f i t a t p e r l a foner i a reial de Sant L l orenç de la Muga, que h i va t reba l l a r fins a l ' any 1 7 94. ( 1 7) . Cu.28.- Solsona (El Solsonês): D i verses m i nes que avui no són m assa riques en m e t a l l. ( J 8 ) .

C u . 2 9 . - Solsona ( ? ) (El Solso­ nês): Capa de m i neral de coure a l terada per l ' acci6 a t mosfêrica i s i t uada prop de So l sona. Se­ gons SER RA VILARO, ( 1 9 1 8), p à g. 2 6 , va ser explotada per l 'home protohi stòric. ( 2 8 ) . Cu.30.- Toloriu ( A l t U rg e l l ) : J a­ c i m en t de coure, de filc i l explo­ t ació, proper a l a "Cova de les Encan tades", cav i tat que h a do­ n a t m aterials del Bronze M i g i final O, entre el ls, u n a punta de fletxa, una destral i un pun­ yal, tots tres de bron ze). Segons MARTT ( 1 9 6 9-70 ) , pilg. 1 4 5, pot haver es t a t explotat e n època p re històrica. (9). Cu. 3 1 . - Toloriu ( ? ) (Alt Urge l l ) : M i nes d e coure properes a To lo­ r i u i explotades e n època mo­ derna. No h i ha senyals d ' u t i l i t ­ z ació a l 'A n t i guitat. ( 1 4). Nota: Una d'el les po t ser e l jaciment . Cu.30. Cu. 32.- Tolor i u ( ? ) ( A l t Urge l l ) : Dues m i nes d e coure prope res a la "Cova de les Encant ades". La seva explotació en època prehistòrica és a l tament proba­ b l e. (I O) ( I 9). · Nota: Les Cu.3 1 ? Possi ble­ ment una d'elles és e l jac i m e n t Cu.30. Cu.33.- Tordera (El Maresme): Mener de coure de "Sant Ma­ t e u " ( Horsavinyil, To r d e ra ). Ex­ plotat p e r l a farga ca t a lana d ' aram. ( I 7) . Cu.34.- Tordera ( E l Mar e sme): M i na de coure "Tres Veri tats" o "Tr e s Verdades" (Horsa vi nya, Tordera). Explotada per l a farga catalana d'ara m , a principis de se gle e ncara s ' h i ex treia m i ne­ ral. ( I 7 ) ( 3 1 ) . Cu. 3 5 . - U l ldemolins ( E l Priorat): "Mines del Bessó". ( 3 4 ) .

Fig. 1.- Explotacions i jaciments de minerals de coure

Cu.36.- U l l demolins (El Priora t ) : Explotació m i nera de l a " Solana del Bepo". Va ser trobada per Salvador V i l aseca, i es tracta d'una explotació m i nera, a l ' aire l l iur e , d ' a t z u r i t a i m a l aquita. Es t il si tuada a 1 /2 km. del ja­ ciment p rehistòric de l a "Cove t a de l ' Heura" ( U l ldemol ins), en el qual es t robà un fragment de greso l , masses de fusió i probabl es li ngots de bron ze. A l costat d e les t aques verdes i bl aves del carbonat de coure es recoll iren més de 80 mar­ te l ls, aixades i d'al t res estris de m i ner, fets amb di feren ts pedres i amb les c1ilssiques ra­ nures. ( 1 8 ) (33) (34). Cu.37.Val l gorguina (Vallès Orientat): Mina de coure "La Mena". Es t roba prop del jac i ­ m e nt pre-ro m il del P u i g C as te l l ( a uns 4 k m . e n l fn i a recta) i famenys d'un seg le �ncara e ra en explotació. N o s ' h i h a n tro­ bat ves t i gis d'explotació a n t i ga. (20) (Vallès Cu.38.Val lgorg u i n a Oriental): J aciments de coure pro pers a l j a c i m ent pre -rom à del Puig C astel l . ( 2 5 ) . Nota: Entre e l l s e s c o m p t a la m i na Cu. 37.

•

( A l.

Cu.39.- V i l a ller ( P a l l ars J u ssà ) : R i ca m i n a de coure en explotació. ( 1 8 ). Cu.40. - V i m bodí (Conca de Bar­ berà): Mina de coure explotada en è poca m oderna. No h i ha senya l s d ' u t i l i t zació a l ' A n t i g u i ­ tat. ( 1 4) . Nota: E s pot trac tar de l a Cu.4 1 . C u. 4 l . - V i m badi ( Conca de Bar­ berà): Mina d e coure si tuada a l a Serra de Poblet. ( 3 1 ) Cu.42.- V i m bodí (Conca de Bar­ bera): M ines d e coure properes a Pob let. Hom I gnora s i van ser explotades a l 'A n t i g u i t a t . ( I S) . N o t a : Poden s e r l es Cu.40 i Cu.4 l . Cu.43.- ( ? ) ( E l Mares m e ) : Segons CARR ERAS y CANDI ( 1 8 9 1 ) , pàg. 9 , trans c r i v i n t a VINYETA i BELLASER RA ( 1 8 90), a la

com arca

( del

M ares m e ? ,

d ' A r­

gentona?) hi ha nius i ve t es , pobres i i rreg u l a rs, de p i r i t a d e coure, coure gris i negre , a t z u­ r i ta, m al a q u i t a i