Muralla romana. Carrer de Cervantes

Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona

2012

11

Ajuntament de Barcelona

Muralla romana. Carrer de Cervantes ~O ElA

llr3'r"ENCI Ó

aaa: -.ò I Carrer -=s Carrer de

Cronologia: Canvi d"era - s egle VI dC. Època contem porània. Paraules clau: Muralla romana.

La intervenció va consistir en un control arqueològic preventiu de les rà.Ses per a la col·locació de connexions elèctriques als carrers d'Avinyó, Cervantes, n'Arai, plaça de George Orwell i carrer de les Arenes. Tot i que el sector es localitza en una àrea molt sensible des del punt de vista de l'afectació arqueològica per les obres, al llarg dels 160m lineals dc rases la profunditat es va mantenir gairebé sempre a cotes superficials, compreses entre els 50 i els 80 cm respecte a l'actualnivell d'ús, que sovint no van permetre exhaurir ni tan sols els nivells de rebliment d'època contemporània.

::~rfPro pietari

~adjudicatària

- ;:,_::;est ó i

-= :;atnmoni e-n stòric ~e

-

tècnica

~-::' ~avotto

~,.,.,ent

de plani--=:.a d gitalització • ~ot.s i foto grafia

:-:-:: qavotto

No obstant això, a l'altura dels números 2 i 4 del carrer de Cervantes, el traçat dc la ntsa, d'uns 40 cm d 'amplada, va intercept.ar un tram del recinte defensiu d'època romana, així com les cotes superficials de l'estratigrafia arqueològica associada al monwnent. A diferència d ' altres sectors, on el recinte queda visible en tota la seva monumentalitat, en aquesta àrea, corresponent al quadrant SO del perimetre urbà d'època romana, l'alçat de les muralles és visible només en casos puntuals, entre els quals es compta, com a exemple més destacat, el tram englobat a la finca propera del carrer d 'Avinyó número 19. No obstant Ja manca d'evidències continuades, el recorregut del recinte en aquests indrets és ben conegut grd.cies als resultats d 'algunes intervencions arqueològiques preventives recents i, sobretot, a la documentació gràfica i document.1.l del segle XIX (BAuL, 1961: 42-49) . En el sistema de referència adoptat per la tradició historiogràfica (SERRA R..\FOLS, 1959: 130, nota 2) , que, de totes maneres, almenys per a aquest sector,

implica un cert grau d'aproximació (P uiG, 2010: 60) , el fragment aparegut, amb orientació SE-NO, hauria de correspondre al llenç entre les torres 50 i 51.

RoDÀ,

Es van poder documentar, cap a l'interior del perímetre urbà en època romana, uns pocs carreus dels paraments interior i exterior de la muralla fundacional, així com el seu farciment en opus caementicium, en una amplada total d '1,90 m. Adossada a aquesta estructura. es troba la muralla de finals del segle 111 dC, amb una amplada de 2,03 m, formada per un rebliment d' opus caementicium i un parament exterior d ' ojJus quadraturn, del qual es van reconèixer dos can·eus u·eballats. La màxima potència documentada de l'esu-uctura, que no es v-a excavar completament per les dificultats que comportava el tipus d'obra que s'estava realitzant, es pot aproximar als 80 cm. Pel costat interior del recinte s'adossava a la muralla un estrat de color fosc que, d'acord amb els fragment~ ceràmics continguts, es pot datar a l'època tardoantiga, mentre que, adossada al costat exterior del recinte, es va documentar una estructura de desguàs, d 'època moderna o contemporània, com . també un nivell d'enderroc del segle XIX. De fe t, en aquest indret, l'amortització dc la muralla s'ha de posar en relació, probablement, amb les obres d'enderroc, a la segona meitat del segle XTX, de l'anomenat Palau Reial Menor i amb el consegüent replantejament urbanístic que va implicar l'obertura del carrer de Cervantes (BALli., 1961: 44) . En resum, la intervenció - si bé va estar caracteritzada per una minsa superfície excavada i de poca fondària- va individualitzar una àrea arqueològica prometedora i va permetre situar amb precisió l'enèsim fragment del monument d 'època romana més consistent de Barcelona. ~ Alessandro Ravotto

BIBLIOGRAFIA BAUL. A. [1961). Las mura/las romanas de Barcelona. Madrid: Ane¡os de Archivo Español de Arqueologia. 11. PuiG. F.; RonA. 1.12010). LP.s Muralles de Barcino. Barcelona: MUHBA (Muhba Textures; 1).

...::.: de muralla romana ---=-ratada al carrer

• Cen-.ntcs.

SERRA RAfoLS, J. DE C.l1959l. «Las excavaciones en la muralla rornana de la calle de la Tap ineria, de Barcelona>>. Zephirus.

x. p. 129-1~1.

Intervencions arqueològiques 1121