Lagarda Mata, Ferran Navetes / Ferran Lagarda Mata.Zaragoza: Ferran Lagarda Mata Editor, dl Z-832-2005.- 68 p. : 66 il.; 14,8 cm.(arqueoguia.com; 2) ISBN: 84-933575-6-1
1. Navetes 2. Menorca 902 (903) (946.032)
Text: Ferran Lagarda i Mata Fotografies i Gràfics: Ferran Lagarda i Mata Edita: Ferran Lagarda Mata - Editor Tel./Fax: 976 53 64 85 E-mail
[email protected] © Ferran Lagarda i Mata Primera Edició: Saragossa, març 2005 ISBN: 84-933575-6-1 Dipòsit Legal: Z-832-2005
2
Nota de l’autor: Les coordenades UTM de tots els monuments han estat acuradament establertes a partir del datum Europeu 1950 (Espanya i Portugal) ED50 (Spain & Portugal)- basat en l’el·lipsoide International Hayford 1924.
Navetes Amb el nom de "navetes" es coneix un tipus de tomba d’inhumació (malgrat que també hi ha "navetes d’habitació", d’aparició una mica anterior) caracteritzat per la seva forma de casc de vaixell boca avall. De fet, no totes les "navetes" presenten una planta absidal tan clara com el seu nom indica, però les més famoses, com la de "Es Tudons", que sí que adopten aquella forma, han acabat imposant aquesta terminologia. Hereves de les construccions megalítiques, aquestes estructures funeràries presenten una distribució interna que recorda la dels "sepulcres de corredor", amb una petita porta quadrangular, un corredor i una cambra. La porta s’obre a la façana, que "nàuticament" seria la "popa" del vaixell i que sovint resulta lleugerament còncava, i dóna pas a un corredor que de vegades presenta una xemeneia just al davant de la llosa perforada que dóna pas a la cambra. Aquesta última és normalment allargada i, en ocasions, disposa d’un pis al que s’accedia per la xemeneia esmentada. Sembla ser que la planta baixa era utilitzada per als enterraments primaris, mentre que el pis era una ossera. Estructuralment, una lleugera inclinació de les parets cap a l’interior (el que s’anomena una “aproximació de filades”) era la que permetia la col·locació de les grans lloses que feien de sostre, o de sostre i de terra de la planta i el pis, respectivament. Tipològicament, i deixant de banda les “d’habitació”, es distingeixen dos grups diferenciats de "navetes", que probablement corresponen a dues etapes evolutives diferents: les anomenades "de tipus intermedi" i les "de planta allargada".
3
Navetes de Tipus Intermedi També anomenades “de planta circular o ovalada", la seva denominació procedeix de principis del segle XX, quan l’estudiós menorquí Joan Flaquer les va considerar una fita evolutiva entre els “talaiots” i les que presentaven una forma realment més semblant a la d’una nau (les de “planta allargada”). Ara bé, els temps i les investigacions han demostrat que intermèdies probablement sí són, i per això poden conservar el seu antic nom, però entre aquestes últimes i els, més antics, “sepulcres megalítics”, dels quals derivarien. La seva forma i la seva estructura almenys així semblen indicar-ho, car ovalat acostuma a ser també el túmul dels megàlits menorquins en aquells casos en què s’ha conservat (com, per exemple, a "Ses Roques Llises", prop del poblat de "Torre d’en Gaumés") i, com aquells, presenten una clara separació entre un corredor i una cambra, una coberta de grans lloses planes horitzontals i fins i tot, en ocasions, una llosa perforada que dóna accés a la cambra principal. És com si els antics túmuls del que vulgarment anomenem “dolmens”, aixecats per cobrir-los i protegir-los mitjançant l’amuntegament de pedres i terra (disposant de vegades un enllosat al damunt), haguessin evolucionat cap a una forma constructiva més robusta i duradora amb la finalitat d’evitar els esllavissaments. Una forma que en un moment donat prengué també elements de les anomenades “navetes d’habitació” o “naviformes” i acabà donant lloc a les posteriors “navetes de planta allargada”. La porta a l’exterior d’aquest primitiu tipus acostuma a estar formada per brancals monolítics o polilítics i una llinda ciclòpia i, a l’interior, hi podem trobar bancs correguts, no coneixent-se cap cas amb pis superior com es dóna en les posteriors “allargades”, encara que aquest fet pot venir donat pel mal estat de conservació de la major part dels seus exemplars.
4
Pel que fa a la seva distribució geogràfica, gairebé totes les conegudes es localitzen entre les carreteres de Maó a Alaior, de Maó a Cala’n Porter i d’Alaior a aquesta última cala, amb l’excepció de la recentment excavada a “Ses Arenes de Baix”, una de les, sembla, més antigues, un fet, aquest últim, que potser farà replantejar la idea que de temps sobrevolava la comunitat científica sobre una aparició d’aquest tipus de monument funerari (de les navetes en general) a la Menorca Oriental, en forma, com dèiem, de “navetes de tipus intermedi” i com a evolució dels “sepulcres megalítics”, amb una transformació posterior en “navetes de planta allargada” dins la mateixa àrea però amb algun tipus d’emigració gradual dels seus constructors cap a la Menorca Occidental, on es creia que només n’hi havia d’aquest segon tipus. Finalment, pel que fa a la seva cronologia absoluta, les excavacions que han estat portades a terme en alguns dels monuments d’aquest primer tipus semblen donar una utilització dels mateixos des del Pretalaiòtic (2000-1400 a.C.) a finals del Talaiòtic I (1400-1000 a.C.)
Lloses perforades dels sepulcres megalítics de Binidalinet i Alcaidús
5
Naveta de Cotaina (porta)
6
Cotaina LOCALITZACIÓ:
Enmig dels camps, entre Binialmaia i Cotaina. Per arribar-hi, cal seguir la carretera d’Alaior a Cala’n Porter fins al primer d’aquests “llocs”, que es troba a la dreta, entre Torralba d’en Salord i So Na Caçana. Un cop allí, travessarem la via asfaltada, passarem el mur i seguirem cap a l’Est per un corriol que ens dura, sense haver de saltar cap paret, primer fins a un pou i després fins a un portell arran del qual passava un antic camí empedrat avui pràcticament cobert per la vegetació Naveta de Cotaina (paret lateral) menys en aquest punt. Creuarem el portell i tot seguit girarem a la dreta i pujarem el turó com puguem resseguint la paret que limita amb l’esmentat camí. Un cop a dalt, mig tapada per la vegetació i formant part d’aquest mur, no resulta massa difícil trobar l’antiga construcció. Coordenades geogràfiques: 4º 10’ 15” 6 Est - 39º 54’ 10” 0 Nord Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 600104,01 Y: 4417697,74
TERME MUNICIPAL: Alaior.
7
DESCRIPCIÓ: Va ésser descoberta i excavada, com tants d’altres monuments, pel notari Joan Flaquer a principis del segle XX. És de planta ovalada lleugerament eixamplada en una façana convexa on s’obra una porta gairebé quadrada (1x0,70 m), orientada al Sud, que mena a un corredor de 3 m de llarg previ a una cambra que devia estar coberta per algunes lloses, de les quals n’hi ha tres caigudes dintre, posades horitzontalment damunt una aproximació de filades de les parets laterals. Al seu interior, s’hi van trobar les restes d’uns 50 individus, acompanyades de ceràmiques globulars llises de petita grandària, un ullal perforat de senglar, un punxó d’os i un altre de bronze, una anella d’aquest mateix metall...
DIMENSIONS:
Llargada exterior: 12,00 m. Amplada de la façana: 6,00 m. Alçada actual màxima: 2,00 m. Llargada de la cambra: 6,00 m. Amplada de la cambra: 1,75 m.
CRONOLOGIA:
Els materials trobats inclourien dins un Talaiòtic I (1400-1000 a.C.)
la
MONUMENTS PROPERS: A l’altre extrem del camp on es troba hi ha un talaiot i al sud d’ell les restes d’una taula. 8
Naveta de Cotaina
9
De venda a: Pórtico Librerías (Zaragoza). Tel.: 976 35 32 26 Llibreria sa Catòlica (Maó, Menorca). Tel.: 971 14 31 21 Llibreria Espai14 (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 34 07 Llibreria Catalana (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 55 84 Llibreria Ronda (Maó, Menorca). Tel.: 971 36 89 29 Llibreria Pau (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 37 66 Llibreria d'es Racó (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 38 19 62 Llibreria vaDllibres (Ciutadella, Menorca). Tel.: 971 48 26 31 Sa Llibreria (Ferreries, Menorca). Tel.: 971 37 32 30 Puvill Libros S.A. (Barcelona). Tel.: 93 298 89 60 Premià S.L. (Barcelona). Tel.: 93 280 03 34 Librería Díaz de Santos (Barcelona). Tel.: 93 212 86 47 Librería Anónima (Huesca). Tel.: 974 24 47 58 CELESA (Madrid). Tel.: 91 517 01 70 Arteguías de La Garma (Madrid). Tel.: 91 549 39 88 Librería El Galeón (Madrid). Tel.: 91 445 57 38 Librería Iberoamericana (Madrid). Tel.: 91 360 12 29 Librerías Marcial Pons (Madrid). Tel.: 91 304 33 03 Librería Proteo (Málaga). Tel.: 952 219 019 Infobibliotecas (Ortuella, Álava). Tel.: 986 09 08 06 Librerías Ojanguren (Oviedo). Tel.: 985 21 88 24 Librería Hojablanca (Toledo). Tel. : 925 25 44 06 Llibreria La Tralla (Vic, Barcelona). Tel.: 93 883 56 54 Llibreria Muntanya de Llibres (Vic, Barcelona). Tel.: 938 85 08 85 Infobibliotecas (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 09 08 06 Shale Referencia S.L.U. (Vigo, Pontevedra). Tel.: 986 11 92 07 Librería Central (Zaragoza). Tel.: 976 35 41 65 Librería General (Zaragoza). Tel.: 976 22 44 83 Papelería y Algo + (Zaragoza - Movera). Tel.: 976 58 60 39 Librería París (Zaragoza). Tel: 976 55 11 51 On line:
[email protected] http://www.arqueoguia.com/flmeditor http://www.amazon.es http://www.todocoleccion.net http://www.iberlibro.com
