PRÀCTICA (1).pdf

PRÀCTICA 1 L’arxivística és la ciència que estudia els principis i procediments metodològics i tècnics emparats en la gestió, la conservació, l’organització i la comunicació dels documents1. Aquesta ciència té tres etapes: ciència auxiliar de la història, de l’administració i part integrant de les ciències de la informació i la documentació. Podem definir un arxiu com una entitat o institució on es realitzen específicament funcions d’organització, de tutela, de gestió, de conservació, de descripció i de difusió de documents i de fons documentals2. Una vegada definits aquests dos termes, passem a definir: principi de procedència, quadre de classificació: fons, subfons i sèrie, inventari, catàleg, tipologia documental i topogràfica. Un dels principis sobre els que es fonamenta la descripció en l’arxivística és que aquesta es basa en el respecte del fons. Aquest principi indica que els documents generats, ja sigui per una persona física o jurídica, han de mantenir l’ordre original i no han de ser barrejats amb altres documents de diferent procedència. Partint d’aquesta base, el principi de procedència o provinença significa que els documents generats per una persona física o jurídica han de ser representats com un conjunt diferent dels documents que provenen de qualsevol altra persona física o jurídica3. Cal tenir en compte que el principi de procedència és un subprincipi del principi: l’arxivística es basa en el respecte del fons. Alguns dels objectius sobre els quals es planteja aquest principi són els de millorar i facilitar l’accés als documents, representar de manera ordenada els documents o verificar la procedència d’aquests. Aquest principi va ser introduït per Natalis de Wailly, que era el cap de la secció administrativa dels Arxius Departamentals dependents del Ministeri d’Interior francès, al 24 d’abril de 1841. Va suposar la constitució d’un cos doctrinal reconegut que va tenir aplicacions pràctiques, que es va difondre per tot el món, i va significar la universalització del principi4. Sobre aquest principi s’ha fonamentat el desenvolupament de la teoria arxivística moderna, servint de base al seu eix central, que és la classificació dels fons. Abans de la introducció d’aquest principi ja hi va haver alguna mostra d’apropament a aquesta “norma” quan Jaume II d’Aragó, al 1318, va construir un planta al Palau Reial de Barcelona amb l’objectiu de conservar tota la documentació procedent de les Cancelleries

1

Marta Alari Hidalgo, (2017). Fonaments arxivístics, format power point. Lloc web: moodle-arxivística. Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 3 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 4 César Martín Gavilán. (2009). Principios generales de organización de fondos archivísticos. Clasificación y ordenación de documentos. Cuadros de clasificación.. 28/02/2017. Sitio web: http://eprints.rclis.org/14526/1/principios.pdf 2

Reials, constituïdes cadascuna d’elles per fonts diferents en viles i ciutats d’arreu de la Corona d’Aragó. El quadre de classificació és l’eina de consulta resultat de la fase d’identificació, que reflexa l’organització del fons d’un arxiu i aporta les dades essencials de la seva estructura (denominació de seccions i sèries, dades extremes...) 5. Antonia Heredia Herrera, al 1995, va insistir en diferenciar els termes: classificar i ordenar. Remarca que classificar és separar o dividir un conjunt d’elements establint classes o grups dins un arxiu o els fons d’un arxiu, i destaca el seu caràcter d’operació fonamentalment intel·lectual6. Dins aquesta classificació tenim diversos nivells de descripció. El primer nivell fa referència al fons, que és un conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per una persona, una família o un organisme en l’exercici de les activitats i funcions que li són pròpies7. La identificació del fons té l’objectiu d’informar clarament sobre la documentació conservada i cal remarcar que el fons documental només està compost per documents d’arxius. El criteri més objectiu i clar per identificar un fons és el que parteix del seu productor, quan només es fa prevaldre la seva funció el resultat és molt més objectiu. A l’hora d’establir els criteris per identificar i delimitar un fons s’ha d’optar sempre per criteris maximalistes o minimalistes depenent de quina de les dos contextualitzi millor a l’autor i al fons, i només excepcionalment, no es desglossaran els fons de diferents productors que es trobin unificats. Aquesta excepció fa referència a quan la barreja sigui irreversible, tingui un valor històric o de tradició arxivística o quan existeixi una clàusula de dret adquirit. Pel que fa al segon nivell, fa referència al subfons: part d’un fons, que té una entitat diferenciada de la resta i pot correspondre a entitats administratives subordinades que tenen cert grau d’autonomia. El subfons té un productor propi i altres característiques específiques d’un fons, i pot tenir una estructura orgànica similar a la del fons original al qual pertany, inclosa la possibilitat de tenir subfons subordinats8. El productor d’un subfons ha de dependre del productor d’un fons pels llaços jurídics i per la subordinació de les activitats o competències respectives. Per identificar-ne calen dos característiques bàsiques: ha de formar part d’un fons i ha de ser una agrupació documental. El subfons pot estar constituït per altres subfons subordinats, que calen diferenciar entre el subfons com una unitat 5

Ministerio de educación cultura i deporte. (-). Diccionario de terminología archivística. 28/02/2017, de Gobierno de España Sitio web: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areascultura/archivos/mc/dta/diccionario.html 6 César Martín Gavilán. (2009). Principios generales de organización de fondos archivísticos. Clasificación y ordenación de documentos. Cuadros de clasificación.. 28/02/2017. Sitio web: http://eprints.rclis.org/14526/1/principios.pdf 7 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 8 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf.

administrativa subordinada i el subfons com una unitat incorporada per raons successòries. Cal dir que tant el primer nivell com el segon fan referència a productors. El tercer nivell fa referència al grup de sèries, que el podem definir com un conjunt de documents format per l’agrupació de dos o més sèries. El grup de sèries es troba situat entre el fons o subfons i la sèrie, i les sèries que formen part d’aquest grup han d’estar clarament identificades i individualitzades les unes de les altres. El grup de sèries, a la vegada, pot contenir altres grups de sèries subordinats9. Les sèries que formen part d’un grup han de mostrar interrelació de caràcter funcional i poden ser resultat d’un procés d’ordenació d’un fons. Cal dir que aquest sempre serà un nivell optatiu una vegada haguem realitzat la descripció a nivell de fons. El quart nivell fa referència a la sèrie, que és un conjunt d’unitats documentals homogènies organitzades d’acord amb un sistema de classificació o conservades com una unitat pel fet de ser el resultat d’un mateix procés de formació, o de classificació, o de la mateixa activitat, perquè té una mateixa tipologia, o per qualsevol altra relació derivada de la seva producció, recepció o ús10. Tenim dos tipus de sèrie, la primera fa referència a la que deriva de la fase de producció documental i de les característiques internes de la unitat, la segona procedeix de la tradició i praxis administrativa i arxivística. Els nivells tres i quatre corresponen a nivells de classificació d’acord amb funcions, competències i activitats. Entenem per inventari com un instrument que descriu un conjunt de documents que formen part d’un fons documental, des del nivell de fons fins al de sèrie, ambdós inclosos. La descripció s’organitza entorn a les sèries i ha de precisar el context jeràrquic en que s’estructura el fons. Excepcionalment, l’inventari pot ser utilitzat per descriure, també, el nivell d’unitat d’instal·lació, quan es tracta d’un fragment de sèrie. En aquest cas, ha de contar amb els elements necessaris per facilitar la localització de les unitats documentals compostes o simples dins del fons i de les sèries descrites11. Entenem per catàleg l’instrument que descriu l’últim nivell d’un fons documental (la unitat composta o simple), elaborat a partir de la informació dels elements de descripció obligatoris dels nivells superiors. A efectes d’aquesta norma, no és un catàleg l’instrument que tracta les unitats de descripció com entitats

9

Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 10 : Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 28/02/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 11 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf.

particulars, sense precisar el context jeràrquic en que s’organitza el fons al qual pertanyen. En aquest cas es tractaria d’un “repertori”12. Podem definir de manera molt breu la tipologia documental com tots els tipus de documents que ens podem trobar. Els podem classificar per: la naturalesa jurídica del productor, la fase documental i el llenguatge utilitzat a l’elaborar el document. •

•

•

•

Els pel que fa a la naturalesa jurídica del productor, els podem classificar en: privats –aquells que són rebuts o produïts per persones físiques o jurídiques privades- i públics – produïts o rebuts per una persona o entitat pública, amb finalitats públiques-. Pel que fa al segon tipus de classificació, els podem dividir en: actius – els que estan en tràmit o són d’ús habitual-, semi actius –han conclòs la tramitació ordinària i no s’utilitzen de manera habitual- i els inactius i històrics – se’ls hi ha acabat la vigència administrativa immediata, però posseeixen un caràcter cultural-. I pel que fa als del llenguatge utilitzat a l’elaborar els documents, els podem dividir en: textuals –informació representada amb un sistema de signes alfabètics-, cartogràfics –informació representada amb base tècnica i matemàtica (geomètrica i fotogramètrica) amb els quals es pretén representar una part de la capa terrestre i conté una representació objectiva de superfícies geogràfiques o astronòmiques-, icònics –informació representada mitjançant imatges- , tecnogràfics – informació representada a partir d’una base tècnica i matemàtica (geomètrica i fotogramètrica), amb els quals es pretén representar de manera objectiva estructures-, audiovisuals –la informació es pot percebre o reproduir amb imatges amb so que transmeten el moviment- i sonors –la informació es pot reproduir en forma de sons-. Els elements electrònics representen un cas apart i es poden definir com: documents en que la informació és manipulada, transmesa i processada per medis informàtics i posseeix contingut, context i estructura suficient per testificar l’activitat que l’ha generat13.

El registre topogràfic és l’instrument de control que relaciona correlativament el contingut de cada una de les unitats de conservació d’un

12

Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf. 13 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf.

dipòsit d’arxiu14. Aquest s’utilitza per trobar els documents amb major rapidesa, ja sigui a les estanteries dels arxius o via on-line.

La segona part de la pràctica consisteix en comentar dos documents, un de simple i un altre de compost. Per aquesta part he visitat l’arxiu municipal de la vila de Cambrils. -

DOCUMENT SIMPLE

Inauguració del Pòsit de pescadors. En aquest document el president insta a l’alcalde i a tota la corporació municipal a assistir a la festa d’inauguració del Pòsit de pescadors de la vila els dies 28,29 i 30 del mateix any 1925. Seguidament, el president mostra amb fermesa la importància que tindrà aquesta associació pels mariners de la vila i per això demana la presència de la “Autoridad Local y Magnífico Ayuntamiento”. Aquest document està datat del 27 de juny de 1925, firmat pel president del Pòsit de Pescadors de Cambrils i destinat a l’alcalde de l’època. Una unitat documental simple és la unitat arxivística més petita i indivisible intel·lectualment (una carta, una memòria, un informe...)15. -

DOCUMENT COMPOST

Trasllat escola de nens. Barri marítim 1927/1932. Aquest document compost està format per un recull de documents referents al tema que tracta i que estan ordenats cronològicament. El primer document està firmat pel cap de la “Inspección Provincial de primera enseñanza de Tarragona”, amb número de document 116, i va destinat a l’alcalde de Cambrils de l’època. L’inspector aprova el trasllat de l’escola al barri marítim després de revisar la higiene i la seguretat del nou local. El document data del 15 de març de 1927. El segon document també està firmat pel cap de la “Inspección Provincial de enseñanza de Tarragona”, amb número de sortida 206, i va destinat a l’alcalde de Cambrils de l’època. L’inspector li demana a l’alcalde que en el termini acordat aconsegueixi tot el material i tingui el local en bones condicions, ja que 14

Ministerio de educación cultura i deporte. (-). Diccionario de terminología archivística. 02/03/2017, de Gobierno de España. Sitio web: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areascultura/archivos/mc/dta/diccionario.html 15 Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf.

es va crear un espai per l’escola dels nens del barri del Pòsit amb caràcter provisional i es volia passar a l’edifici definitiu. El document està datat del 20 de setembre de 1928. El document tercer fa referència al material necessari per l’obertura de l’escola, del qual se’n parla al segon document. Aquest material necessari pel funcionament de l’escola és redactat pel mateix inspector, i com a curiositats cal destacar: retrat de S.M. el Rei, crucifix, 20 taules bipersonals, esfera terrestre, brúixola, rellotge i termòmetre. El document data del 20 de setembre de 1928. El quart document és un inventari del material escolar i mobiliari que hi havia a l’escola. Aquest inventari està fet pel Pòsit de pescadors de Cambrils. Cal destacar que només hi havia 32 llibres en tota l’escola, quadre del rei, quadre del cant a la bandera, mapes, guixos, etc. El document data del 12 d’octubre del 1928. El cinquè document fa referència a la carta d’un ciutadà de la vila de Cambrils destinat a l’alcalde, i on ofereix un local per l’escola situat al Carrer 14 d’abril, número 29. El preu que en demana és de 25 pessetes mensuals i a la part del darrera del foli adjunta un dibuix de la planta del local. El document està datat del 23 de maig de 1932. El sisè document fa referència a una carta dirigida a l’alcalde de la vila de Cambrils, on se li ofereix un local que reuneix les condicions higièniques i pedagògiques adients per acollir l’escola. Aquest document data del 24 de maig de 1932 i porta adjunt uns dibuixos de la planta del local. El setè document fa referència a una nota de peritatge del material escolar del Pòsit de Pescadors. Cal destacar alguna curiositat com: les taules bipersonals estan peritades a 20 pessetes cada una, el rellotge a 40 pessetes, una perxa a 2 pessetes i una butaca a 8 pessetes. El document data del 20 de maig de 1933. El vuitè i últim document fa referència a una factura de material escolar de l’escola del Pòsit. Podem observar algunes de les compres com: 20 taules bipersonals amb un preu final de 500 pessetes, un mapa d’Espanya política per 10 pessetes, un rellotge per 30 pessetes o una butaca per 25 pessetes, entre d’altres. Una unitat documental composta és la unitat organitzada de documents reunits pel propi productor per ús corrent, o agrupats durant el procés d’organització

arxivística, perquè es refereix a un mateix tema, activitat o procediment. La unitat documental composta és normalment la unitat bàsica de la sèrie 16.

La tercera part de la pràctica fa referència a la pregunta sobre si els manuals corrents d’història (batxillerat) incorporen arxius o documents en les seves anàlisis històriques. Primerament, cal dir que els manuals utilitzats durant la ESO, són molt semblants als que són utilitzats durant el Batxillerat. Aquests manuals d’història incorporen en el seu interior petites mostres, tant en format d’imatge com en format textual, d’aquests arxius o documents. Cal dir que no podem reconèixer aquests com a arxius o documents en la seva totalitat, ja que cal destacar que gairebé sempre aquestes mostres són parcials. Això vol dir que el document no està complert, però cal no oblidar que això és només en algunes circumstàncies. També hi ha ocasions en que els documents que complementen la informació textual són en format complert, i llavors si que podem parlar de la presència de documents o arxius en tots els llibres de text. Per tant, a la pregunta inicial, responc afirmativament. Tots els manuals d’història incorporen documents o arxius en el seu interior, ja sigui en forma de mapa, imatge il·lustrativa de l’època, recull dels punts més importants d’una constitució, diàleg, imatge... Cal destacar que els mapes sempre acostumen a ser complerts, i són la selecció de punts d’un tractat o constitució, el discurs d’un personatge rellevant... els que es refereixen a aquests “trossos” als quals feia referència anteriorment. Per tant, tot i que algunes vegades està ple de documents o arxius incomplerts i mai d’originals, podem afirmar que els llibres de text d’història incorporen documents i arxius en el seu interior. Un altre tema és si aquests documents o arxius són tractats tal i com ho haurien de ser. Cal tenir en compte que les hores d’estudi d’aquesta matèria són molt limitades, i per tant és molt difícil que aquests documents sigui vistos i tractats amb la precisió necessària. Finalment m’agradaria dir que als agraïments que he pogut llegir del meu manual d’història de Batxillerat, van dirigits a museus i biblioteques, en cap cas a arxius.

16

Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC_es.pdf.

ANNEX

Imatge de la unitat de document simple.

Imatge de la unitat de document compost referent al tercer document.

Imatge de la unitat de document compost referent al quart document.

Imatge de la unitat de document compost referent al document cinquè.

Imatge de la unitat de document compost referen al sisè document.

Imatge de la unitat documental composta referent al document setè.

Imatge de la unitat de document compost referent al vuitè document.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA -

-

-

-

-

Marta Alari Hidalgo, (2017). Fonaments arxivístics, format power point. Lloc web: moodle-arxivística. Àngels Bernals Cercós, Anna Magrinyà Rull i Ramon Planes Albets. (2007). Norma de Descripción Archivística de Cataluña. 02/03/2017, d’ Associació d'arxivers catalans. Lloc web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432674/mod_resource/content/0/NODAC _es.pdf. Ministerio de educación cultura i deporte. (-). Diccionario de terminología archivística. 02/03/2017, de Gobierno de España. Sitio web: http://www.mecd.gob.es/culturamecd/areas-cultura/archivos/mc/dta/diccionario.html César Martín Gavilán. (2009). Principios generales de organización de fondos archivísticos. Clasificación y ordenación de documentos. Cuadros de clasificación.. 28/02/2017. Sitio web: http://eprints.rclis.org/14526/1/principios.pdf Comité de Normas de Descripción (Estocolm, 1999), traduit per Asunción de Navascués Benlloch (Madrid, 2000). Norma Internacional General de Descripción Archivística. 02/03/2017, de Consejo internacional de archivos Sitio web: https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2432673/mod_resource/content/0/isad.pdf Apunts de classe: classes magistrals i sortides als arxius del Consell Comarcal de l’Alt Camp, de la xarxa sanitària de Santa Tecla i al dels Jutjats de Tarragona.

Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución 4.0 Internacional.

Àlex Llurba Toldrà Arxivística, 3r d’Història 02/02/2017