Resum Sistemes de Gestió Ambiental

SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL El projecte per al medi ambient i desenvolupament de la Unió Europea data de 1998. Aquest programa té objectius, principis i reptes prioritaris, i defineix sectors d’intervenció i nous instruments de gestió. Es parteix de la idea que el concepte impacte ambiental és un concepte antropocèntric. Instruments de gestió ambiental:  o o  o o o o

 o o o o

Preventius 1: Primaris: educar i sensibilitzar. Secundaris: Normes, investigar i indicadors de qualitat. Preventius 2: Gestió. Planificació EIA Qualificació ambiental Compromís ambiental i EMAS (voluntàries de l’empresa)



Curatius: Incentivar la millora de les condicions. Restauració Reforma Rehabilitació Valorització



 o o o o  o o o o o o

Potenciatius: Increment de la resiliència: capacitat de recuperació. Correctors: Auditoria ambiental Prevenció de riscos laborals Directes (IPPC) Etiquetat: el productor demostra estar d’acord amb la normativa Altres instruments 1: Impostos Cànons Altres instruments 2: Desgravament fiscal Intervenció directa al mercat Garanties financeres Creació de mercats

Legislació en termes ambientals  o o o o o o

Nivell de normativa: Normativa UE: Unifica criteris que afecten a tota la unió europea. Legislació estatal Legislació sectorial Legislació autonòmica Normativa territorial: Vinculades a un territori. Exemple: espais PEIN. Normativa sectorial: Cada sector laboral: Mineria, encofradors...



Procés: Organitza o Directiva de la UE: Obligat compliement. o Transposició als estats membres (proposta de llei, aprovació i publicació de la llei, reglament): És la forma com l’estat aplica les lleis de la UE als ciutadans. Aquestes lleis poden ser modificades a posteriori per tal de consolidar la llei.

Introducció als sistemes de gestió ambiental Els impactes ambientals són canvis (positius o negatius) en el medi. La gestió ambiental vol eradicar o reduir els impactes per tal de preservar el medi. Aquesta gestió té unes eines que són actuacions que permeten quantificar la magnitud de l’impacte per poder prendre les mesures adients, tenint en compte la seva viabilitat econòmica (més important). Els trets

bàsics de la eina són identificar els aspectes que generaran l’impacte (emissions, abocaments...), un cop s’han mirat, es quantifica la rellevància d’aquests. Un cop s’ha avaluat, s’ha de proposar una sèrie de mesures i alternatives. Diferència entre les eines: 

   

Període d’aplicació: En fase de projecte es calculen els efectes potencials del projecte definint-ne les mesures preventives, i en fase de funcionament es redueixen els efectes reals que té amb les eines diagnòstic, definint-ne les mesures correctores. Grau de complexitat: Es pot mirar tota la vida del producte o només una part. Obtenció de distintius: Al fer bé les coses s’obtenen etiquetes que així ho corroboren. Mesures obligatòries per llei o be voluntàries: Hi ha eines avaluades per a tercers (més valides) i d’altres només avaluades per a tu.

Les eines poden ser en fase de projecte (pronòstic), les quals preveuen els efectes que pot tenir i es prenen mesures preventives. Les altres són en fase de desenvolupament (diagnòstic), les quals avaluen l’impacte un cop generat, creant mesures correctores. Una norma és que conté específicament tècniques basades en resultats de l’experiència i desenvolupament. Aquestes normes regularitzen aspectes de qualitat, seguretat, medi ambient... Una ISO és l’organisme d’estandarització internacional. Promou el desenvolupament de normes de caràcter internacional. Sobre gestió ambiental hi ha la ISO 14000. Els estudis d’impacte ambiental (EIA), s’estudia els efectes dels impactes en el projecte (efectes en el medi, magnitud, alternatives...). L’anàlisi del cicle de vida (ACV, LCA). És l’avaluació del comportament ambiental d’un producte al llarg del seu cicle de vida. Aquest té una metodologia separada per etapes. A partir dels estudis de cicle de vida s’obtenen eines més senzilles. L’ecodisseny és el disseny tradicional que utilitza aspectes tècnics, econòmics, logístics i de mercat. Els distintius i etiquetes permet manifestar la interacció del producte am el medi ambient, tenint la funció de demostrar que aquell producte té una incidència menor. Poden ser obligatòries o voluntàries, posades per tu o per tercers. Aquestes etiquetes volen sensibilitzar la elecció d’un producte respecte l’impacte ambiental que genera, i a més intenta implantar formes d’ús correcte. Distintius ambientals voluntàris: poden ser ecoetiquetes de tipus: 

 

Tipus I: Són etiquetes en productes i serveis que el productor ha demanat que s’etiquetin per tal de demostrar l’ètica ecològista de l’empresa. Per a poder tenir aquesta etiqueta s’ha de complir el cicle de vida que compleixi una ISO. Aquesta etiqueta la dóna un servei extern a l’empresa (certificador). La certificació és una verificació del que es veu. Tipus II: Informació que dóna el fabricant sobre el producte, no certificat per una tercers. Tipus III: Són informes tècnics sobre el producte i el seu contingut.

SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL Regits per una sèrie de normes ISO i EMAS. Un cop s’han complert les lleis imposades, una sèrie d’empreses controlen que ho hagis complert. Aquests certificats no poden posar en el producte. La finalitat d’aquests sistemes de gestió ajuda molt les organitzacions, ja que al complir la legislació es redueix el consum, fent més barat el cost de producció (més eficient). Es pot complir la normativa i no tenir el certificat, ja que val diners. EMAS: es fa una avaluació d’impacte ambiental inicial. A partir d’aquesta es planifica, revisa i actua, elaborant al final una declaració ambiental, que és un informe públic que diu el que s’ha fet/contaminat. Aquesta declaració és pròpia de les EMAS, no de les ISO, així com l’avaluació d’impacte ambiental inicial. En ISO és més senzill. Les diferències entre ISO i EMAS és l’abast de l’aplicació de la llei, la necessitat d’avaluació ambiental inicial, la declaració i l’exigència en l’ús de reducció de l’impacte (EMAS només accepta les Millors Tècniques Disponibles (MTD)). Auditories ambientals: S’aplica sobre organitzacions en funcionament per saber si compleix uns requisits. Per a ser considerat auditoria ha de tenir l’empresa un sistema de gestió. Legislació: Per a fer un projecte s’ha de dur a terme les obres i les seves conseqüències de forma. L’última paraula la té la ponència ambiental, que després d’avaluar el projecte una declaració d’impacte ambiental (DIA). Si aquest és positiu el projecte tira endavant, si per cas contari aquest és negatiu és impossible tirar endavant el projecte. Així doncs veiem que complir els requits del DIA és obligatori. És pròpiament el pronunciament de les autoritats respecte als efectes del projecte. Una AIA és un procés administratiu, el promotor del projecte ha de fer una exposició pública del projecte quedant la documentació disponible per tota persona que es pot veure afectada pel projecte. Si una persona no esta d’acord pot presentar al·legacions. A exposició púbica s’hi sotmeten el projecte i l’EIA. L’autoritat ambiental decideix amb el projecte i les al·legacions. El projecte es sol estar 30 dies en exposició pública, ja que sempre en tots els passos hi ha uns terminis. Després d’aquests dies s’emet el DIA, si es positiu el projecte tira endavant, sinó s’ha de tornar a plantejar tot el projecte. Contingut del DIA: Parla dels antecedents, el marc normatiu, descripció del projecte i EIA, capacitat de suport pel medi i unes condicions addicionals. Per fer-nos una idea de l’impacte ambiental es fa una gràfica que relaciona els temps i la qualitat del factor (amb l’impacte i sense aquest). Se’n obté el valor de conservació i la rellevància del projecte. És a dir els factors ambientals han de tenir valors de conservació, ja sigui qualitat de l’aigua, espècies... aquests han d’estar protegits legalment. A més aquests factors han de tenir rellevància. A més els impactes ambientals tenen atributs que els diferencien entre ells. Aquests són AIA crític (declaració negativa) i d’altres . Si no compleixen això no poden ser considerats impactes ambientals.

Un impacte ambiental és una transformació del medi, provocat per una actuació humana, modificant-ne el medi, valor de conservació, salut i benestar humà. Les AIA’s tenen un punt de vista antropocèntric (estudiar si afecta als humans). Factors ambientals: Modificació directa o indirecta sobre aquests crea impactes.    

Ser humà, fauna i flora Sòl, aigua, aire, clima i paissatge (abiòtic) Bens materials i patrimoni cultural presents abans del projecte La interacció entre els factors anteriors

Una AIA és un procés analític del projecte i el seu entorn, que preten identificar els efectes ambientals previsibles i la capacitat de corregir-los fins a nivells acceptables socialment. Un inventari ambiental són els llistats de dades d’interès ambiental que formen part de l’anàlisi de la gestió ambiental. A l’hora de fer un inventari ambiental és interessant saber el valor de conservació del element o medi en determinat. L’inventari s’hauria de reduir a incloure aquelles coses que tenen valor de conservació. Els objectius són avaluar la qualitat ambiental existent en la situació pre-operativa (situació alternativa zero(no intervenció)) i en aquesta identificar-hi els diferents factors ambientals susceptibles de veure’s afectats amb l’impacte, ja sigui ser modificats o veure’s exclosos. En un inventari hi pot figurar qualsevol cosa present en l’entorn que pugui ser afectada pel projecte. La realització del projecte consta d’una fase d’obtenció d’informació i valoració d’aquesta (feta per personal especialitzat) i una segona recollida d’informació. En aquestes dos etapes de recollida d’informació hi ha la recerca bibliogràfica i la prospecció directa al camp. En la fase d’organització de la informació hi trobem dues fases:  

Fase descriptiva dels factors en fase preoperativa. Fase explicativa dels mèrits de conservació.

Les dades de l’inventari han de ser rellevants, operatives, fiables, suficients i necessàries i han de estar exposades de forma que estiguin orientades a l’integració del procés i s’escriuen amb un grau de detall comparable (homogeni). A més la informació ha d’estar georeferenciada i organitzada en unitats sintètiques. L’àmbit de referència és el territori o conca espacial afactada pel projecte per cada un dels factors ambientals definits. L’àmbit de referència varia en funció del factor ambiental. La conca espacial és la zona afectada, mentre que la conca visual és la zona des d’on es veuen els efectes de l’impacte. Els factors ambientals a l’hora de fer-ne l’inventari cal que siguin recollits de forma sistemàtica, fiable i precisa. Aquesta és la metodologia de la desagregació dels factors ambientals. Es crea així una matriu d’impacte.

Anàlisi del projecte És molt important tenir clara l’acció del projecte que modificarà l’entorn. Aquestes accions seleccionades s’han d’ordenar i organitzar. Aquest anàlisi contindrà la descripció del projecte, les exigències d’aquest i la estimació de la quantitat de coses que es generaran. Cal tenir en compte la localització del projecte, la descripció d’aquest, la descripció de residus i recursos i l’examen d’alternatives (canvi en les formes, variació dels trajectes...). Cada alternativa genera uns impactes diferents. 1. Localització: Al situar el projecte, el situem en la legislació present en aquell lloc i també s’ha de mirar el pla territorial (organització del territori). 2. Descripció: En l’anàlisi del projecte han de constar fases, elements i accions, tecnologia que s’usarà, programa de desenvolupament, estimació de projecte induït i actuacions auxiliars necessàries. A més s’han d’especificar/identificar les accions que poden provocar impacte ambiental, en el que s’ha de tenir en compte l’inventari ambiental. Per saber si l’acció provocarà impacte ambiental s’ha de consultar. Són:     

Canvis en l’ús del sòl Actuacions sobre el medi biòtic (amb valor de conservació) Emissió de contaminants Deteriorament del paisatge Emmagatzematge de residus

   

Modificació de les infraestructures Sobreexplotació de recursos Canvis en l’entorn social, econòmic i cultural Incompliment de la normativa ambiental vigent

El projecte té diverses fases:    

Fase de formulació: Es defineixen diferents alternatives que influeixen en el resultat final de l’impacte ambiental del projecte. Fase de construcció: Fase de funcionament (operativa): Fase d’abandonament: Només es realitza en projectes que sigui previsible que s’abandoni.

Els elements del projecte són específics de cadascun dels projectes. Finalment es demana un examen d’alternatives (d’una només). Aquestes lògicament han de ser viables econòmicament. Un cop es selecciona una opció s’ha de justificar i les exigències temporals dels diferents recursos. Per a avaluar l’impacte es creen llistes de control en les quals al contestar un qüestionari s’observa la probabilitat de crear un impacte. Per definir els impactes s’usen 3 termes: Aquests termes han de fer referència a un canvi en la situació actual i anterior (referència de variació), factor ambiental modificat i acció del projecte que produeix aquesta modificació.

Identificació dels impactes Procés general: Es té una anàlisi de projecte d’alternatives i un inventari ambiental que s’acabaran convertint en indicador (subfactor amb valor de conservació). Un cop identificats s’han de valorar, i finalment s’han de fer un seguit de propostes de mesures correctores. Només seran considerats impactes la modificació rellevant dels elements que tinguin valor de conservació (s’han de filtrar). Els mètodes d’identificació són: Checklist: En aquestes hi ha les llistes simples que són en funció del medi, no del projecte, aquestes al respondre una pregunta saps si s’està creant un impacte. Aquestes es responen amb sí o no. Els llistats descriptius són més orientats cap a un ambient determinat, aporten dades sobre les poblacions afectades i tenen un punt de vist més científic. Els qüestionaris, per últim, són preguntes obertes molt específiques que només poden respondre científics, ja que el grau de tecnicisme és molt elevat. Són genèrics de l’espai i es tenen diferents plantejaments amb independència de l’activitat que s’hi realitzi. Els diagrames de flux permeten identificar els impactes indirectes . Per exemple al fer excavacions, l’impacte directe seria que l’aigua es tornaria tèrbola, i l’indirecte seria que els peixos s’hi veurien afectats. El panell d’experts són un grup de persones expertes que puguin analitzar els impactes, aquests es fixaran en el tipus de projecte i en l’entorn. Es solen usar en grans projectes, ja que hi ha una gran quantitat d’impactes Mètodes matricials: Hi ha la matriu de Leopold, la matriu d’impacte i la matriu d’importància. La matriu de Leopold contempla tots els projectes i tots els factors. L’ordre és: Subsistema  Medi  Factor  Subfactor (indicador). D’altra banda la matriu d’impacte identifica impactes i transmet la informació del impacte generat. Es construeix una taula en la que en les files hi ha les accions i en les columnes els subfactors. A partir d’això es fa la pregunta: Tal acció modifica tal subfactor? Si la resposta és afirmativa es posa una X en la casella que vincula l’acció i el subfactor, en cas negatiu no es posa cap X. Aquesta relaciona certes accions del projecte amb els impactes que generarà en determinats subfactors a partir d’analitzar la qualitat d’un indicador propi de cada subsistema, aquest ha de ser quantificable, podent quantificar així l’impacte. S’organitza en subsistemes: subsistema físic (medi inert, medi biòtic, medi perceptual), subsistema socioeconòmic i subsistema de nuclis i infraestructures. La matriu d’importància relaciona propietats dels impactes ambientals entre si. Es realitza una valoració qualitativa, establint uns números en cada impacte que n’indiquen la gravetat de cada impacte, tenint cada factor la seva escala de gravetat. Així doncs, podem dir que no es pot fer una comparació entre factors diferents, perquè no són valors absoluts. Aquest nombre tansols ens traça l’importància que pot tenir l’impacte. Perteixen de que tots els impactes presenten característiques diferents. Per entendre-les s’han de trobar les característiques dels impactes ambientals. Els impactes ambientals poden ser compatibles (no requeriexen mesura correctora, ja que es recuperen immediatament), moderats (precisen de mesures moderades, ja que fan una modificació socialment no acceptable), sever (temps de recuperació llarg, la

qual cosa fa que s’hagin de prendre les mesures correctores adequades) i el crític (es supera un límit d’allò que es pot acceptar, no hi ha mesura correctora que ho pugui recuperar). Sí es realitza un impacte crític llavors lògicament s’emetrà un DIA negatiu. Superposició de transparències: Al realitzar la superposició de mapes es veurà on hi haurà més efectes del impacte . Aquests mapes temàtics, recullen les principals característiques ambientals de l’ambient estudiat. A superposar es veuen els traçats del projecte, sent aquesta una eina de molt valor en la gestió. Al superposar s’obtenen les zones on l’impacte conjunt és més sever. Els impactes ambientals es descriuen amb un seguit de termes que relativament són senzills d’interpretar, com són el signe (positiu o negatiu), la relació causa-efecte (impacte directe o impacte indirecte), acumulació (simple (cadascú va a la seva), acumulatiu (els impactes afecten al mateix factor) o sinèrgic (l’aplicació de certes mesures no acumula, sinó que encara ho empitjora o millora més)), intensitat, extensió (a qui afecta (puntual, local, extens)), moment (a curt termini o a llarg termini), persistència (temps que dura l’impacte), reversibilitat i recuperabilitat i els efectes significatius. Valoració qualitativa dels impactes ambientals Mètode de Batelle-Columbus: És una metodologia d’orientació numèrica que intenta realitzar una valoració quantitativa més objectiva. Es basa en la definició d’un conjunt d’indicadors ambientals que representen coses. Els factors han de representar la qualitat de l’ambient d’aquell factor (s’ha d’agafar el correcte), ha de ser facilment mesurable in-situ per poder predir, interpretar i controlar, també ha de respondre les exigències del projecte (ha d’adequar-se a les conseqüències del projecte), sent avaluables a nivell de projecte. La metodologia de Batelle-Columbus, al analitzar impactes de forma quantitativa, permet comparar impactes. La unitat de qualitat ambiental (UQA) van de 0 a 1 i gràcies a això mirant la quantitat de l’indicador es pot obtenir la qualitat ambiental. Això s’obté a partir de les funcions de transformació (ho relaciona). Aquesta funció pot ser lineal, polinòmica... Mesures correctores Són modificacions realitzades dins del projecte. Són mesures proposades per eliminar o reduir un impacte. Aquestes han de ser tècnicament i econòmicament viables. A més han de ser adequades a cada projecte i a l’impacte que es vol pal·liar. Aquestes mesures poden ser preventives (eviten), les correctores i les compensatives (compenses la pèrdua no evitable) i han d’estar aprovades dins de l’EIA. L’impacte residual és el que queda després d’aplicar les mesures correctores, i és pròpiament l’impacte que crea el projecte. Pla de vigilància ambiental Es posen unes eines que asseguren que el projecte es desenvolupa segons diu la declaració d’impacte ambiental. S’hi defineixen i concreten de forma detallada els paràmetres de

seguiment de la qualitat dels factors ambientals afectats, així com el sistema de mesura i control d’aquests paràmetres. Els seus objectius són verificar l’avaluació dels impactes ambientals previstos i fixar els paràmetres de seguiment de la qualitat dels factors ambientals, freqüències i àrees de control... Controla l’aplicació i l’eficiència de les mesures correctores, proposant-ne de noves si aquestes resulten no ser efectives. Consta de diverses fases: 



Constatació de l’estat preoperacional: L’estat preoperacional es veu delimitat per la grandària ed l’explotació, s’hi analitzen els cursos d’aigua, es mira la qualitat del sòl, es verifica l’inventari de flora i fauna i trobar l’estat zero per graficar la zona des de diferents punts de referència. Seguiment i control d’impactes durant la fase d’explotació i construcció: Durant la fase de construcció es comproven els permisos i autoritzacions, es miren les emissions de soroll, pols... i es realitza un seguiment del comportament de la flora i la fauna a causa del soroll i altres. Durant la fase d’explotació es mira que tot s’estigui desenvolupant segons lo acordat.

El pla de vigilància ambiental ha de contenir tot allò que s’usi, per demostrar que els impactes previstos són els impactes residuals que hi ha realment. El document de síntesi és un document que resumeix l’EIA. Aquest explica de forma senzilla els impactes que es produiran durant el projecte. Els actors d’una obra són 3 nivells: el contractista que és qui executa l’obra, aquest contractista disposa d’un cap d’obra i un tècnic de medi ambient (suport), la direcció d’obra és que decideix el que es farà (té un director d’obra i un vigilant ambiental), i l’assistència ambiental que són els que assessoren ambientalment dient com s’ha de fer. Els d’assistència ambiental parlen amb direcció i aquests amb el contractista. Protocol general per a l’integració ambiental És el pla de vigilància ambiental propi, i aquest se’l realitza cada constructor. Aquest protocol inclou les actuacions realitzades abans i durant les obres, així com la restauració del medi ambient a les zones afectades per l’obra, i les actuacions a realitzar després de la recepció provisional de les obres (després d’entregar). El conjunt de mesures i accions tenen un moment precís d’acció. Una avaluació d’impacte ambiental és un procés administratiu que es comença al fer el promotor el projecte fins que l’administració emet la declaració. L’estudi pròpiament és el document. Una AIA és un procés d’analisi del entorn que identifica, prediu, valora i preveu els impacte ambientals que es poden dur a terme. Hi ha diferents tipus d’AIA: 

Reactiva: Es té l’idea de fer el projecte, es fa l’AIA i s’aprova el projecte, ets tú qui pren la decisió. El projecte es pot acceptar o modificar, però mai rebutjar.



Semiadaptativa: Es té el projecte i abans de fer-lo es fa l’AIA, que es realitza en paral·lel al projecte. Depenent del resultat d’aquesta declaració resultant es modifica el projecte. És la que fixa la E.U.  Adaptativa: Es fa un pla general d’activitats i la nostra activitat va a parar en un lloc del territori on és compatible la nostra activitat. És la proposta més conservadora s’han de seguir una sèrie de tramits per obtenir l’autorització ambiental: o Verificació de la documentació presentada o Anàlisi de la suficiència del projecte, informació pública i informes perceptius o Declaració d’impacte ambiental i proposta de resolució (tràmit d’audiència, proposta resolució, reculació, publicació de la declaració d’impacte ambiental). Després d’aquí es pot començar la fase constructiva del projecte. Organització temporal dels EIA: No solen ser lineals, sinó que són iteratius (repetició). Primer s’han d’identificar els impactes ambientals, valorar-los i fer un procés per proposar mesures correctores. Principis ètics del sistema de gestió ambiental: Poden ser: 

Socials: o Equitat: Tots els éssers humans tenen els mateixos drets. Si els beneficis recauen sobre una persona i els perjudicis d’una activitat recauen en una altra. En aquest cas el perjudicat ha de ser compensat per part del beneficiat. o Responsabilitat:Si un provoca un perjudici tu ets el responsable del que has fet, i per tant de compensar als afectats. o Prevenció: En un principi és millor tractar un problema de forma preventiva, ja que a vegades les mesures correctores no poden fer res, ja que hi ha coses impossibles de recuperar (p. ex. la extinció d’una espècie). o Cautela: Quan es crea un producte nou o activitat és responsabilitat del productor o promotor demostrar que aquella activitat no crea cap problema.  Ambientals: o Conservació de la diversitat: Cada espècie té una funció en l’ecosistema i per tant és necessari mantenir-lo. Si es fa desapareixer una espècie, el relleu d’aquesta per una altra és molt lenta. Qualsevol espècie ha de ser considerada com a recurs natural, ja sigui potencial o be actual. o Sostenibilitat: Aplicació de l’equitat entre generacions, fent que el desenvolupament actual no afecti el desenvolupament futur. Hi ha indicadors:  Econòmica: Valoració econòmica d’un impacte. Això ens indica si una actuació és possible  Social: Valorar una activitat en funció de si és o no justa. Els indicadors són si una activitat és més o menys justa en totes les escales.  Ambiental: Han de tenir en compte que un projecte necessita energia, produeix residus… Hem de valorar si el benefici del cicle de vida del producte és positiu o negatiu. P. exemple: el cost energètic de produir una placa solar