Seqüència Didàctica d\'Ensenyament de Català com a L2

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

La cultura vinícola catalana: la denominació d’origen Penedès Centre Docent Université Bordeaux Montaigne Esplanade des Antilles – Campus Universitaire 33600 – Pessac (Bordeaux) France u-bordeaux-Montaigne.fr

Destinataris Els destinataris són 15 estudiants de nacionalitat francesa amb nivells molt diferents (A2, B1 i B2). Per alguns és el tercer any de català, per la majoria el segon. El grup barreja estudiants de diferents edats: entre 18 i 20 anys i també de gent més gran (més de 30 anys) que ve a la universitat només per a fer català. Uns 8 tenen un nivell força fluix i va bé revisar coses que poden semblar molt bàsiques. Uns 2-3 han assimilat molt bé el primer any i progressen amb ganes; per últim, al grup hi ha 4 alumnes excepcionals, bé per l’interès que tenen i els anys que fa que fan català o bé perquè tenen un bon nivell. Cal tenir en compte que alguns dels alumnes tenen lligams familiars amb Catalunya. No oblidem tampoc que la majoria han cursat estudis de lingüística i parlen francès i anglès, en alguns casos també parlen una mica d’espanyol. Temporització: 2h Objectius d’aprenentatge: L’objectiu principal d’aquesta SD és ampliar les capacitats lèxiques de l’alumnat. A més, basar-se en el contingut per adquirir noves formes lèxiques específiques de l’àmbit tractat i ser capaç de crear estructures sintàctiques complexes. D’altra banda, també es vol que l’alumnat prengui consciència del fet que la riquesa lèxica també té un vessant molt arrelat a la cultura d’un territori.

1

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

El món del vi sempre és quelcom que crida a l’atenció. Bordeus, així com Catalunya, és terra de bon vi. Aquest nexe, doncs, esdevé l’eix central i el tema sobre el qual tractarà la sessió. Cal anar en compte i no deixar-se portar només per l’explicació superficial d’uns trets característics de les varietats de raïm i del vi. Una bona manera de fer-ho és partint de textos literaris que permetin, d’una banda, treballar el lèxic específic que volem ensenyar als alumnes i, de l’altra, desenvolupar una seqüència amb un important contingut lingüístic i –sobretot– cultural, per tal que els alumnes s’ho passin bé però que també aprenguin. Per últim, es vol fomentar la comprensió oral, el treball conjunt, la producció d’un discurs fluït i d’un text expositiu-descriptiu que compleixi els requisits de coherència, cohesió i adequació. Enfocament comunicatiu i funcions lingüístiques: El tema de la unitat didàctica és dinàmic i amè. Això fa que l’alumne es prengui els continguts com quelcom útil per a la seva vida quotidiana, es crea un context significatiu que agilitza l’aprenentatge. En aquesta SD es dóna importància a les funcions valorativa i informativa: els estudiants hauran de transmetre informació i descriure manifestant gustos i preferències i la seva opinió d’una manera justificada i contextualitzada.

Materials i seqüenciació: Per poder dur a terme aquesta SD es necessitarà una aula convencional amb pissarra, projector i un ordinador connectat a la xarxa. La SD té com a punt de partida cinc poemes seleccionats del lloc web endrets.cat que parlen sobre el món del vi: Vinyes de Solivella i Partida de jueus de Joan Margarit i Corsarnau; Veremadores de Marià Manent i Cisa; Dins la copa de Montserrat Abelló i Soler i, per últim, Vinyes verdes vora el mar de J. M. Sagarra (vid annex 1). Per al conjunt d’activitats i el desenvolupament de la SD també s’han adaptat materials que es troben al lloc web dopenedes.cat: es tracta de tres vídeos 2

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

extrets de la pàgina que serveixen de pretext introductori per desenvolupar cadascuna de les tasques i també de dues fitxes informatives (vid annex 3) adaptades des del mateix espai web. S’han afegit subtítols als vídeos per tal que s’entenguin millor i s’han inclòs en un prezi1 que es projectarà al llarg de la sessió i que serà un dels materials de suport principals la seqüència. Cal tenir en compte que en totes les activitats que es descriuran seguidament sempre hi ha d’haver un breu espai de temps per resoldre dubtes de vocabulari i anar ampliant la llista del lèxic específic, que s’anirà apuntat a la pissarra; de manera que al final de la sessió els alumnes tinguin un bon nombre de substantius i adjectius els quals podran utilitzar en la tasca final. El professor ha d’assegurar-se que els alumnes comprenen tots els continguts. Per exemple, una bona manera de fer-ho seria explicar-los breument el contingut dels vídeos que es projectaran abans de posar-los-hi.

• Activitat introductòria: (35’) Per començar, el professor farà una molt breu explicació sobre la realitat vinícola catalana, bàsicament els ha d’exposar que Catalunya, així com també Bordeus, és una regió amb molta tradició vinícola. En motiu d’això, doncs, els presentarà als alumnes els poemes que s’han seleccionat per aquesta sessió i els demanarà que, per torns, els llegeixin en veu alta. Un cop feta la lectura, el professor pot començar a crear input demanant a l’alumnat una petita reflexió sobre què els suggereixen els poemes i resoldre possibles dubtes de comprensió del lèxic que hi apareix. Però, per tal que els alumnes es familiaritzin amb el lèxic específic –no oblidem que és del que tractarà tota la SD–, el professor els demanarà que s’agrupin en cinc grups de tres, els repartirà un poema a cada grup i els demanarà que subratllin entre tots els membres tots els substantius del poema i que, en cas que en tinguin, encerclin els adjectius que acompanyen als substantius subratllats. Quan hagin 1

http://prezi.com/0ce8zgfwmxtl/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0sh are 3

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

acabat, un representat de cada grup pot explicar a la resta de la classe els substantius i els adjectius que han trobat en el poema. Mentrestant, el professor els anirà apuntant a la pissarra creant un llistat de lèxic que s’anirà ampliant segons vagi avançant la SD. Un cop feta aquesta pre-activitat, el professor explicarà en què consistirà la tasca final i els donarà una còpia de les rúbriques d’avaluació (vid annex 6 i 7) per a què així tinguin clars els criteris que es tindran en compte.

• Activitat 1: (15’) Aquesta serà una activitat tancada que permetrà a l’alumnat treballar la comprensió oral a través del poema de Josep M. de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar, que ja coneixen de l’activitat anterior. El professor posarà la versió musicada d’en Lluís Llach des del lloc web músicadepoetes.cat i demanarà als alumnes que omplin els buits del poema que els haurà lliurat en una fotocòpia (vid. annex 2) mentre escolten la cançó. La correcció es farà utilitzant el prezi de suport que el professor ha elaborat prèviament. • Activitat 2: (20’) Tot seguit, el professor projectarà el prezi que ha preparat per a la sessió i, per acabar introduir els alumnes en el context de treball, posarà el vídeo sobre les varietats de la DO Penedès. D’aquesta manera, l’alumnat tindrà una primera impressió sobre la temàtica de la tasca i li sonaran els noms específics d’alguna varietat de raïm –per exemple, en al poema Partida de jueus se’n anomenen unes quantes i el professor s’hi ha de referir per explicar què i quines són aquestes varietats–. Aquí el professor pot preguntar als estudiants els diferents tipus de vi o varietats de raïm de Bordeus que coneixen per acabar d’integrar-los a la sessió. Per complementar el vídeo es repartirà una fitxa informativa (annex 2) de les diferents classes de raïms, tant de blanc com de negre i deixarà que ells mateixos els vagin llegint. Aquestes fitxes tenen el nom escrit i una breu descripció de les qualitats de cada classe. Amb aquests dos materials ens assegurem de treballar tant la comprensió oral com l’escrita. Els 4

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

alumnes les llegiran en veu alta.

•

Activitat 3:

(30’) Per aquesta activitat, després de la lectura de les fitxes informatives sobre les diferents varietats, es projectarà el següent vídeo del prezi, on s’explica quines sensacions hem de tenir en compte a l’hora de tastar un vi. El professor repartirà la fitxa de l’activitat on entren en joc els sentits a l’hora de fer un tast de vins (vid annex 4). És una activitat intermèdia que permetrà als alumnes adquirir molts dels elements necessaris per a l’elaboració de la tasca final. Per complementar-la es poden presentar exemples de notes de tast de diferents vins que apareixen en webs de cellers com aquesta (vid annex 4). En aquest punt el professor demanà als alumnes que s’agrupin en grups de 3 persones i, a partir del material mostrat al llarg de la SD, s’hauran d’inventar un tipus de vi blanc i un de vi negre a partir de la combinació de les diferents varietats. Han de tenir en compte la procedència i les característiques de cadascuna. Serà, doncs, una activitat més oberta. Nogensmenys, el professor anirà passant per les taules dels diferents grups per ajudar-los i donar-los les indicacions que calgui per tal d’assegurar-se que els alumnes fan bé l’exercici. La finalitat de crear aquests tipus de vi és, principalment, que els alumnes facin una brevíssima nota de tast que hauran de fer servir en l’activitat següent. En aquesta tercera activitat, doncs, el professor començarà a ensenyar de forma inductiva a escriure textos que serviran de model als alumnes a l’hora de fer la tasca final. Han de fer ús de la informació dels vídeos i del material físic donat fins ara. Es llegiran en veu alta els textos resultants. • Activitat 4: (20’) Quan cada grup ja hagi llegit el seu text es projectarà l’últim vídeo del prezi, que tracta sobre els maridatges dels vins. Mentre veuen el vídeo, els alumnes hauran de d’omplir unes preguntes que el professor els haurà donat prèviament en una fotocòpia (vid annex 5). Aquesta part de l’activitat segueix el mateix procediment que la graella dels cinc sentits que han omplert en l’activitat 5

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

anterior (annex 4): és una activitat tancada per treballar sobretot la comprensió oral, però també la comprensió escrita, atès que a tots els vídeos del prezi se’ls hi ha afegit els subtítols. Seguidament, el professor convidarà als alumnes a que es reagrupin en els mateixos grups de tres de l’activitat anterior i els demanarà que pensin entre ells per a quin tipus de plat és més apropiat el vi que descriuen en la nota de tast que han fet en l’activitat 3, tenint en compte els consells que han pogut conèixer amb el darrer vídeo sobre els maridatges. Per tenir més exemples, el professor pot presentar als estudiants el seleccionador de vins d’un celler per tenir més materials i seguretat a l’hora de suggerir el maridatge. La tasca final: Com a tasca final i en grups de tres, els alumnes, hauran d’escriure un text expositiu, descriptiu on es promocioni alguna denominació d’origen del vi de Bordeus per publicar-lo a una revista vinícola catalana i realitzar-ne una exposició oral d’uns 5-10 minuts. El text l’hauran de fer fora de l’aula i portar-lo per escrit en la propera sessió de classe. L’exposició es farà a l’inici de la següent sessió, així tenen temps per treballar a casa tots els continguts que han après durant aquesta sessió. Cada grup haurà de fer una exposició oral d’entre 5 i 10 minuts on hi intervinguin els diferents membres de forma igual. L’exposició haurà d’anar acompanyada del text expositiu-descriptiu escrit que serà objecte d’una coavaluació mitjançant una rúbrica (vid annex 6) que puntuaran els mateixos alumnes intercanviant-se els textos entre ells. L’exposició ha de tractar cadascun dels temes treballats a classe en un tot: els tipus de varietats, les característiques del vi i les qualitats que el casen amb el menjar tot justificant el per què de cada tria.

6

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Consells per a l’Avaluació: L’avaluació d’aquesta tasca es pot fer a partir de l’exposició oral i el text escrit. La valoració del text que presentaran partirà de valors similars als del debat, tenint en compte també la capacitat de síntesi. Serà important l’originalitat i el grau de realisme de les alternatives presentades pels diferents grups, així com la dinàmica de treball que el professor haurà observat durant la realització de la tasca. És interessant de veure si els alumnes són capaços de destriar arguments, però sobretot la seva capacitat d’expressar-los; així, el docent, pot fer-se una idea sobre el nivell del grup-classe tot i ser tant heterogeni. Pel que fa al lèxic, les qüestions gramaticals i les construccions sintàctiques, es pot valorar el grau d’aplicació dels materials proporcionats a classe i la seva autonomia per indagar a internet o en d’altres espais per ampliar els coneixements. La tasca ha de fer sorgir les mancances dels estudiants i també el grau de coneixement general de la llengua que han adquirit, oferint una perspectiva que, d’una banda, empenyerà els alumnes a seguir aprenent i millorant resultats que ja seran prou notables i, d’altra banda, ajudarà al professor a replantejar el pla docent i la metodologia en cas que això sigui necessari. En cas d’apreciar deficiències, caldrà identificar-les i valorar si seria oportú repassar alguns conceptes. L’activitat, doncs, serveix com a eina de control dels conceptes assolits per l’alumnat i guiarà al professor a l’hora de valorar si l’aprenentatge es desenvolupa sense dificultats o si, per contra, cal repassar alguns punts del temari. Aquesta seqüència didàctica pot deixar una porta oberta a l’organització d’un tast de vins en el qual l’alumne ja hi vagi preparat i s’hi senti plenament còmode. No s’ha d’oblidar mai que la funció del professor és també la d’ambaixador cultural i és per això que he considerat adequada aquesta sessió vinícola per introduir la cultura catalana a l’estranger. I, qui sap? Potser en la propera SD caldrà ensenyar-los a fer peticions i/o el text argumentatiu, ja que hauran trobat un pont cultural –la cultura vinícola– que poden fer servir de pretext per venir a fer una estada lingüística a Catalunya; llavors, necessitaran les eines i els recursos per justificar la hipotètica petició al rector de la facultat. 7

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annexos Annex 1: Poemes Partida dels jueus La vinya de la sang, el mestissatge d'una terra rogenca on s'han colgat ulls de boira de gent que ara romanen com una veu al fons de la tardor. Hi ha ceps de merlot tendre, de cabernet ombrívol, de trepat amb la fulla gruixuda i sensual. La pàl·lida garnatxa amb venes rudes i l'ull de llebre fi com el crepuscle. Un petit mar de llum pel vi mestís: el vi negre, la vinya com la vida, el nostre poble vell com la vinya del món. Vinyes de Solivella Vaig caminant entre dos noms. Les parades després de la verema són una tomba d'aire on ara escric Joana i Marta amb els meus ulls. La tarda, sense ressentiment, es va enfosquint i cobreix els dos noms mentre els records s'enganxen com la molsa a les escorces. Pagesos morts van en els vells tractors que ja no fan soroll quan passen entre els camps. Uns fars groguencs que no fan llum avancen travessant l'or verd fosc que cap al tard envernissa les vinyes de novembre.

Margarit i Consarnau, Joan

Dins la copa El vi daurat, transparent dolcíssim. Penso en les vinyes arrapades a les roques, els sarments rugosos. I veig el vi que espurneja a la copa que alço com una promesa.

Abelló i Soler, Montserrat 8

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Veremadores (Per a un gravat d'E.-C. Ricart) Venen com a una dansa tranquil·la, com a un joc que la tardor vigila; passa llur jovenesa, segura, sota el foc dels núvols alts i duu un alè d'argila. Quan al marge reposen, tenen als dits encara aquell rou de les vinyes on el setembre lluu; i pesen dolçament, com un raïm madur, sobre la terra clara.

Manent i Cisa, Marià

Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Josep Maria de Sagarra

Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.

9

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor… Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor… Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard… Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

10

Edwin Evangelista Frías

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annex 2: Activitat 1

Vinyes verdes vora el mar J. M. Sagarra Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no __________, us feu més verdes i encar teniu la fulla ____________ , vinyes verdes vora el mar.

Paraules que caldrà posar als buits Pàmpol – Cor – Suau – Vincleu – Adéu Companyia – Fines – Verda – Remuga Gavina – Neix – Vinyes – Poruga – Soledat Cep – Raïm

Vinyes verdes del coster, sou més ________ que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita __________, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar ________ el cos sense decantar-vos massa, ______ verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, _______ del verd en l'hora calenta. _______ i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la _______, i al fi serrellet de neu que ara ________ i que ara fina... Vinyes que dieu _________! Vinyes verdes del meu cor... _________ d'or, aigua, penyal i basarda. Dins del _______ s'adorm la tarda, raïm negre, Vinyes verdes del meu _______... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd _______ cap al tard... Feu-nos sempre __________, vinyes verdes vora el mar!

11

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annex 3: Activitat 2 Varietats Negres Fruit de l’experimentació, de la constant innovació i de la recuperació de varietats pròpies que havien desaparegut i l’atenció a les noves tendències dels paladars, la DO Penedès ofereix una àmplia i exquisida gamma de vins negres de qualitat. Tot un luxe per als sentits. Els vins negres del Penedès milloren amb el pas del temps si es mantenen en les condicions apropiades (protecció de la llum, olors i vibracions, temperatura uniforme no superior als 15 °C). Segons la collita i el tipus de raïm, poden evolucionar entre 4 i 5 anys. A taula, per acompanyar un reserva negre o senzillament un bon vi negre DO Penedès, es recomanen les carns vermelles i els rostits. Per als vins negres aromàtics, la carn blanca i els formatges blaus resulten d’allò més adequats i suggeridors. GARNATXA

Varietat tradicional de la Mediterrània que es troba a les terres més càlides del Baix Penedès. Moltes vegades present en els vins rosats afruitats del Penedès, produeix vins amb bona graduació i cos, aptes per a l'envelliment en roure.

SYRAH

Varietat oriental, molt ben adaptada a la Mediterrània. Sensible a la secada i de producció molt baixa. Vins corpulents, de color intens, alcohòlics i amb un lleuger perfum de violeta

12

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

MONASTRELL Varietat típica del Mediterrani que ha demostrat una gran capacitat d'aclimatació al Penedès Central i Superior. Els vins són de color profund i reclamen un llarg període d'envelliment o el complement de vins afruitats

MERLOT

Es troba al Penedès Central i serveix per elaborar excel·lents vins varietals i aromàtics vins joves. Dóna vins corpulents i tànics, a més conjuga molt bé amb altres vins.

PINOT NOIR

Varietat tradicional que ha demostrat una gran capacitat d'aclimatació al Penedès. Dóna excel·lència aromàtica i admet un bon envelliment.

13

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

CABERNET SAUVIGNON

Els vins són de color intens, demostrant un caràcter distintiu i classe entre la resta de varietats negres. Els seus aromes es fan més complexos amb l'envelliment, exhibint notes de fum, cedre i trufa. Varietat que es cultiva al Penedès Central i Superior.

SAMSÓ Es una de les varietats tradicionals que es cultiva al Baix Penedès. Produeix vins amb caràcter, rics en pigment i en extracte que es beneficien d'un envelliment en bóta de roure i de la posterior maduració a l'ampolla.

ULL DE LLEBRE

Els vins resultants són de bona graduació alcohòlica, amb una moderada acidesa afruitada i bona perspectiva aromàtica. Varietat tradicional que es troba a la zona del Baix Penedès i el Central.

14

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Varietats Blanques La DO Penedès, àmpliament reconeguda per la seva qualitat en els vins blancs, combina una oferta de vins elaborats amb les varietats tradicionals (xarel·lo, macabeu i parellada) amb altres que amb els anys s’han introduït i aclimatat amb èxit (chardonnay, riesling, sauvignon blanc...). I amb els vins del xarel·lo com a estendard de la DO, els vins del Penedès són tot aroma, sabor i qualitat. Un plaer per als sentits. Els vins blancs del Penedès ofereixen una riquesa aromàtica durant tot el període de joventut, entre el primer i segon any. Amb una textura suau i un bon equilibri entre acidesa i alcohol. Els elaboradors ofereixen també blancs de fermentació en bóta o de criança que permeten descobrir altres extraordinàries sensacions i evolucionar positivament entre dos i cinc anys. A l'hora d'acompanyar els àpats, els blancs lliguen amb menjars suaus, preparats sense salses, com peix, marisc, ostres, ous, plats freds i formatges frescos o semisecs.

SAUVIGNON BLANC Varietat molt aromàtica. Dóna vins elegants, ben estructurats, de bona acidesa i amb notes vegetals que recorden l’espàrrec, el boix i el pebrot amb notes de flor de grosella, llessamí i valeriana.

15

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

CHARDONNAY Aquesta varietat internacional va ser introduïda al Penedès als anys seixanta i aclimatada amb èxit. Aquest raïm aporta aromes i cos als vins blancs del Penedès. Amb aquesta varietat s'elaboren vins blancs joves i molt afruitats, així com vins de criança.

XAREL·LO Una de les varietats tradicionals, pròpia de la zona del Penedès. Es poden elaborar grans vins Blancs de Xarel·lo, i també criances de Xarel·lo tant sola com juntament amb les altres dues varietats autòctones del Penedès, el Macabeu i la Parellada. Produeix els vins blancs secs i afruitats considerats com els més típics de la D.O. Penedès.

MALVASIA DE SITGES Varietat mediterrània, pròpia del Penedès Marítim, que es cultiva a la plana de Sitges. Raïms blancs dolços i suaus. Dona vins frescos, aromàtics i també aptes per fer vins dolços i envellits.

16

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

PARELLADA És la més fina de les varietats blanques tradicionals del Penedès. Produeix blancs aromàtics, secs, de graduació moderada, aroma fresc i una delicada acidesa afruitada.

RIESLING Pròpia del Penedès Superior, és una de les poques varietats que exhibeix un característic aroma primari apreciable abans de la vinificació. Els vins són fragants, molt afruitats i de cos sec i fresc.

MACABEU Es troba bàsicament al Penedès Central, aquesta varietat aporta als vins blancs de cupatge del Penedès el seu aroma afruitat i la seva acidesa.

MOSCATELL D’ALEXANDRIA Varietat que produeix vins secs o dolços. Ja es plantava a l'època dels egipcis, grecs i romans arreu del Mediterrani.

17

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annex 4: Activitat 3 A. Mentre visualitzeu el vídeo ompliu la graella següent:

VISTA

Què es pot saber mirant un vi?

OLFACTE

Pel que fa a l’aroma, amb què es pot relacionar l’olor del vi?

GUST

Si ens fixem en el gust del vi, quines zones de la boca entren en joc i per què?

TACTE

El tacte també s’ha de tenir en compte? Quina informació sobre el vi ens aporta el tacte?

OÏDA

Quin és el so del vi?

B. Exemples de notes de tast d’un vi: VIÑA ESMERALDA (Novembre 2014) Fragant i floral (til·ler, mel d’acàcia), amb notes de fruita fresca (raïm moscatell, cítrics) i tropicals (granadilla). En boca és sensual i sedós: emmarcat per seductora i fina acidesa (aranja rosa). Sublim amb aperitius de marisc, peix i patés. Servir a 11 ºC.

18

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

MAS DE LA PLANA Intens aroma que manifesta la tipicitat clàssica del terrer de Mas de La Plana, al costat de notes de pa torrat, tòfona, xocolata blanca i espècies (clau, pebre). Paladar de gran volum, ampli i amb vida. Els seus tanins madurs prometen gran futur i una bona evolució. Els seus tanins nobles i saludables enalteixen les millors receptes de carn i també la caça. Servir a 17-18 ºC.

Annex 5: Activitat 4 Com maridar els vins del Penedès 1. Amb què podem maridar un Xarel·lo?

2. Quins vins mariden bé amb el gall negre del Penedès?

3. Per què els vins negres joves o els vins blancs criats en fusta mariden bé amb els formatges?

4. Quins vins mariden bé amb les xocolates i per què?

5. Amb quins vins es pot acompanyar la sobretaula, per exemple: amb uns carquinyolis?

19

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annex 6: Rúbrica d’avaluació (Exposició oral) NOM i COGNOMS:

GRUP:

INSTRUMENT D’AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ TIPUS D’ACTIVITAT: Producció d’un text expositiu, descriptiu

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els vins de Bordeus

TASQUES Comprensió i seguiment de les instruccions

Selecció de la informació

Elements i propietats dels diferents tipus textuals: expositiu, descriptiu Estructura del contingut Correcció gramatical, ortogràfica i de puntuació

Presentació

Excel·lent

Bé

Satisfactori

Necessita millorar

Total comprensió i seguiment de les instruccions.

Bona comprensió i seguiment de les instruccions amb una excepció.

Comprensió i seguiment de les instruccions irregular.

En general, no hi ha total comprensió i seguiment de les instruccions.

□

□

□

□ La selecció de la informació és correcta. Conté totes les dades necessàries.

La selecció de la La selecció de la La selecció de la informació no és correcta. informació no és acurada i informació és tan deficient Manquen algunes dades això dificulta la que el text no s’entén. necessàries. comprensió del text.

□

□

□

□

El text és adequat, coherent i està ben cohesionat.

. El text té problemes d’adequació, coherència i cohesió.

El text té força problemes d’adequació, coherència i cohesió.

Text totalment mancat d’adequació, coherència i cohesió.

□

□

□

□

El text està ben estructurat.

El text presenta alguns problemes d’estructura.

La manca d’estructuració del text dificulta la seva comprensió.

El text no s’entén perquè l’estructura és caòtica.

□

□

□

□

Hi ha un o dos errors.

Hi ha entre dos i cinc errors.

Hi ha força errors.

Errors generalitzats de tot tipus.

□

□

El text presenta defectes generalitzats perquè manquen bastants elements necessaris, no s’ha estructurat en paràgrafs i els elements tipogràfics dificulten la lectura.

El text no s’ha formatat i manquen elements essencials. Llegir-lo presenta moltes dificultats.

□

□

□

□

El text està ben presentat El text presenta alguns perquè té tots els defectes perquè manquen elements necessaris, alguns elements s’estructura en paràgrafs i necessaris, l’estructura en els elements tipogràfics paràgrafs és arbitrària i faciliten la lectura. els elements tipogràfics dificulten la lectura.

□

□

Comentaris addicionals:

20

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

Annex 7: Criteris per a l’avaluació de l’exposició oral

A. ORGANITZACIÓ DE L’EXPOSICIÓ Les idees s’exposen ordenadament. Hi ha una introducció, un cos del treball i conclusions. Capacitat de síntesi: s’han seleccionat els aspectes més significatius. Expressa rigor i objectivitat Puntuació (2,5) punts

Ben estructurada i ordenada

Acceptable, però amb algunes faltes

Desorganitzada

Sí

Poc clar

No

Molta

Bastant

Poca

Molt

Bastant

Poc

B. ADEQUACIÓ AL CONTEXT COMUNICATIU I QUALITAT DEL CONTINGUT Demostren domini Acceptable, però del tema ( rigor, Molt adequat amb faltes o Poc adequat objectivitat i nivell) errades Es presenten les idees amb profunditat, detalls i exemples. Grau de formalitat. Expressa rigor, claredat i precisió. Defineix paraules o conceptes que poden ser nous. Puntuació ( 2,5) punts

Informació essencial. Coneixement excel·lent

Informació bàsica del tema, però amb errades

Contingut mínim i amb errades

Molt adequat

Acceptable

Poc adequat

Ben explicat i entenedor

Poc clar

No s’entén

Sí

Poc

No

21

El paper de la cultura en l’aprenentatge de llengua

Edwin Evangelista Frías

C. EFICÀCIA COMUNICATIVA Presenta la informació de forma convincent.

Molt convincent

Regular

Poc convincent

Molt

Bastant

Poc

Volum, to i modulació de veu.

Adequat

Acceptable

Inadequat

Adequació del suport visual.

Sí

Poc

No

Molt adequat

Acceptable

Inadequada

Adequades i precises

Acceptables

No responen al què se’ls pregunta

Discurs fluid, àgil, amb ritme i amb les pauses adequades.

Organització i claredat de la presentació visual. Si es formulen preguntes, les respostes són... Puntuació ( 2,5) punts QUALIFICACIÓ FINAL

Comentaris addicionals:

22