NOTES I PINZELLADES AL VOLTANT DE XÀTIVA
Actes de les VI Jornades d’Art i Història Xàtiva 4, 5 i 6 d’agost de 2014
Edició a cura de Beatriu Navarro i Buenaventura
Col·lecció Una Ullada a la Història Xàtiva 2015
Col·lecció una Ullada a la Història Notes i pinzellades al voltant de Xàtiva Actes de les VI Jornades d’Art i Història
Si us interessa adquirir aquest llibre, o altres de la col·lecció “Una Ullada a la Història” consulteu el web: http://www.xativa-llibres.com http:// www.ulleye.com (secció publicacions) o contacteu amb nosaltres: correu electrònic:
[email protected] correu postal: ULLEYE Apartat de Correus 170 46800 XÀTIVA
© dels textos i les fotografies els autors © Ulleye d’aquesta edició, 2015 ISBN 978-84-942340-6-4 Dipòsit Legal: V1573-2015 Impressió La imprenta CG Online - Paterna Imatge de la coberta: Etiqueta de la fàbrica de licors i xarops V. Bernabeu de Xàtiva
Reservats tots els drets. Està prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà o procediment d’aquesta publicació, sense autorització prèvia, per escrit de l’editor; tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.
ÍNDEX Presentació Antoni López Alemany
7
PONÈNCIES La indústria del licor a Xàtiva Josep Sanchis Martínez
11
Mosaicos Nolla, historia de una fábrica de arte suntuario y popular a través de su Alquería-Palauet Albert Ferrer Orts, Daniel Benito Goerlich
25
Renaixement en algeps des de Santa Maria Magdalena de Montsant –Xàtiva–. Desig i realitat d’un ornat alla romana de baixa gama Josep A. Gisbert Santonja
61
Dues taules xativines de Nicolau Falcó Josep Lluís Cebrián i Molina
135
Música i músics de San Phelipe, antes Xàtiva Josep Manel Garcia Company
167
VISITES Taulelleria històrica als carrers de Xàtiva Josep Lluís Cebrián i Molina
193
Visita cultural a l’església de la Nativitat de la Font de la Figuera Albert Ferrer Orts
211
PROGRAMA
216
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA Josep Lluís Cebrián i Molina
Durant una vesprada de les VI Jornades d’Art i Història de Xàtiva realitzàrem la visita guiada a gran part dels plafons ceràmics devocionals que encara s’hi conserven a data de 2014. En 2009 publicàrem amb Beatriu Navarro un llibre que recollia extensament aquest patrimoni artístic dels segles XVIII i XIX on el lector que voldrà aprofundir sobre el tema trobarà dades i fotografies: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Ací recollirem breument els plafons que resten accessibles en les vies urbanes i reproduirem un detall fotogràfic de cadascun alhora que ampliarem algunes dades. Els carrers de Xàtiva van tenir durant els segles XVIII i XIX un important conjunt de plafons ceràmics devocionals avui desapareguts la majoria, alguns per destrucció, però molts també s’entraren a l’interior de les cases o foren venuts al comerç d’antiguitats. Uns altres foren víctima de robatoris. El poble de la comarca de la Costera que conserva més plafons urbans històrics és Moixent, seguit per Canals i en tercer lloc Xàtiva. Un de tants plafons valuosos desapareguts a Xàtiva és el Sant Josep de l’any 1800 que hi havia sobre la porta de l’Hospitalet de Sant Josep al carrer de Vera (fig. 1). L’obra més coneguda, per les grans dimensions, és el retaule de la Mare de Déu de la Seu al carrer de Noguera, junt al campanar de la Seu. Cal datar-lo a darreries del segle XVIII, anterior a 1790, aproximadament. Josep López i Sellés pensà que representava grans personatges xativins del segle XVIII, opinió seguida pels autors posteriors, però pensem que els sis perso-
193
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
natges inferiors podrien representar els protagonistes religiosos de la conquesta cristiana, malgrat que evidentment amb indumentària anacrònica. Del mateix pintor de nom desconegut, al qual podríem anomenar “Mestre de Noguera” en referència a l’obra que tractem, la més ambiciosa del pintor, és el plafó de la Mare de Déu de la Seu, Sant Josep i Sant Antoni Abat del carrer de Sant Domènec número 2. El Mestre de Noguera va pintar també una altra Mare de Déu de la Seu que es conserva a l’interior d’una casa de Sueca (fig. 2) i en l’interior d’una casa de Xàtiva hem vist un Sant Dídac (fig. 3) obra seua. Els personatges que pinta el Mestre de Noguera es caracteritzen per l’esguard trist, gairebé d’enuig en moltes obres. El carrer de Caputxins 52 conserva un plafó d’un altre dels pintors importants del segle XVIII, malgrat que sense identificar encara el nom. Està dedicat a la Divina Pastora i Sant Pasqual Bailon (fig. 4), de manera que reuneix una advocació caputxina amb una altra alcantarina, ja que els dos ordes són franciscans. La Pastora és l’advocació mariana més estimada pels caputxins, que tenien el convent al final del carrer, en l’actual residència d’ancians. Sant Pasqual va residir uns anys a la ciutat, en el desaparegut convent de franciscans alcantarins de Sant Onofre el Vell extramurs. A la Raconada del Collar de la Coloma número 16 hi ha un taulell dedicat a Santa Bàrbara. Es tracta del format més econòmic i accessible que podia trobar a l’abast la devoció popular. Les cases d’aquests carrers alts de la ciutat pertanyien majoritàriament a jornalers. Arribats al segle XIX destaca el plafó de la Trinitat de la plaça de la Seu, obra signada per Josep Sanchis, un dels millors pintors de l’època (fig.5). L’hem posat en relació amb el plafó de Cullera amb la mateixa advocació. Segons López i Sellés aquest plafó de Xàtiva va ser instal·lat a conseqüència d’un sermó.
194
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
Sobre la porta del Museu de l’Almodí, al carrer de la Corretgeria, trobem una Mare de Déu dels Desemparats amb la data 1859, obra que hem atribuït al pintor Valentí Garcés i Tadeo (fig.6). Els dos àngels dels peus de la imatge són molt característics en la seua producció. Coneixem diversos plafons dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats atribuïbles a Valentí Garcés (Cortés d’Arenós, Castalla, Ondara, Potries...) i considerem el plafó de Xàtiva com l’obra del pintor més ambiciosa d’aquesta advocació, en la qual no descartem a priori una col·laboració artística amb el seu fill, Manuel Garcés i López. El marc neoclàssic del plafó és comú a altres obres contemporànies de Valentí Garcés. La plaça de Santa Anna número 3 conserva un plafó de la segona meitat del segle XIX dedicat a la titular. La santa ensenya a llegir a Maria al peu d’una palmera entre arquitectures clàssiques. Una versió més senzilla del mateix autor es conserva a Alcoi (fig. 7). En coneixem una altra, amb sant Joaquim, en la col·lecció Folch-Russinyol. El nom del pintor, amb una producció nombrosa, encara no s’ha pogut identificar. El carrer Segurana número 27 conserva una estació 10ª de viacrucis de procedència desconeguda, malgrat que el seu origen podria ser una antiga caseta del proper Calvari Alt o bé pertànyer al viacrucis urbà que hi havia al barri. Una estació d’aquest viacrucis urbà desaparegut estava situada al cantó de l’església de Sant Pere. Del mateix pintor coneixem unes estacions de viacrucis al Museu del taulell d’Onda (fig. 8), l’estació 7ª del viacrucis urbà de Cullera i la 5ª a Caudiel. Segons el manuscrit inèdit de Josep Pasqual Ferrándiz i Carbonell, obra imprescindible per a conèixer la Xàtiva del segle XIX, en l’any 1838 les casetes (i els xiprers) del Calvari Alt foren arrasats durant la I Guerra Carlina (1833-1840) i es reconstruïren en acabar la contesa: fueron derribadas todas sus casitas y archipreses en tiempo de la guerra civil, para que no fuera nunca apoyo de los facciosos... Després, quan el partit reialista dominava el govern municipal, el viacrucis es va
195
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
reedificar i els pietosos van sufragar les noves casetes. L’ermita del Calvari Alt fou ocupada per un destacament militar i encara conserva espitlleres tapiades d’aquell esdeveniment bèl·lic. Desconeixem si els taulells de les casetes anteriors a la guerra foren destruïts en aquell moment o s’intentà recuperar-los mes que fos parcialment durant l’enderroc per tal d’aprofitar-los després. En tot cas, l’estació 10ª del carrer Segurana seria posterior a la I Guerra Carlina. El cas és que en l’any 1910 Elies Tormo considerava moderns els taulells del Calvari: Tiene bien conservadas casetes, pilares con retablitos de azulejos modernos, este Calvario. Con rampas suavísimas, de repetidísimo zig-zag a la subida, con las estaciones del vía-crucis debidamente espaciadas. Otros más rápidos zigzags, especiales para la bajada, contienen en sus casetes los Dolores de María y más abajo los Dolores gozosos de San José. Pero todo renovado en tiempos recientes. Segons Josep Carchano sobre la porta de l’ermita del Calvari Alt hi havia un plafó ceràmic dels Sants de la Pedra Abdó i Senén. Als anys 30 del segle XX s’instal·là un plafó nou, ja desaparegut, dedicat a sant Vicent Ferrer, el filacteri del qual es llegia: VIXCAU TOTS EN PAU. A la façana de l’hospital de la ciutat en el carrer de la Corretgeria trobem una estació sisena de viacrucis (fig. 9). Aquesta obra, aïllada estilísticament i tècnica de la taulelleria valenciana coneguda, s’ha de posar en relació amb dos taulells d’estació vuitena que hem vist en col·lecció particular d’Alberic (fig. 9) i que pensem que podrien pertànyer originalment al mateix viacrucis. El jardí del Palasiet conserva prop dels corrals una placa de Sant Antoni Abat produït possiblement a la fàbrica de Ramon Huerta de Manises. És del mateix pintor que un Sant Onofre que hi havia a l’Alcúdia de Crespins on es podia veure la mateixa calavera.
196
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
Finalment i ja a darreries del segle XIX tenim el plafó de la Mare de Déu del Carme, obrat als edificis del barri del Carme, presidint el límit inferior del carrer dels Maulets (fig. 10). Prové de la casa de l’hort d’Atil·li Bruschetti que hi havia en la zona. El pintor ceràmic utilitza ja tècniques industrials com l’aerògraf per a pintar els núvols. Coneixem abundants obres d’aquest pintor, com per exemple el Crist de Benigànim o les Puríssimes de Castalla i Iecla. Al carrer de l’Ardiaca número 25, en la casa que mostra a la façana la fornícula de la Mare de Déu del Pilar, cal fixar-se en els taulells del sota balcó. Podria tractar-se de les restes reaprofitades del marc d’un antic retaule ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Pilar anterior a la fornícula actual. Sembla que hi hagués la tiara i una clau pontifícia que al·ludirien als pontífex xativins (fig. 11), però caldria inspeccionar els taulells des de més prop per precisar-ho amb certesa, perquè igual es tracta només d’una similitud provocada per la disposició actual dels taulells. Fora del circuit de la nostra visita, en l’àmbit privat de moltes cases i immobles de Xàtiva, trobaríem obres devocionals tan interessants com les que podeu admirar a la via pública. Recollirem ací només tres mostres a tall d’exemple. La quinzena estació de viacrucis que conserva la Casa de Sant Jacint Castanyeda, obra que atribuïm al pintor Miquel Mollà (fig. 12), la Sagrada Família que atribuïm al pintor Joan Ortiz (fig. 13) i un plafó de Sant Miquel obra del pintor Francesc Dasí (fig. 14) propietat de Juanvi Martí Arquimbau, qui també té una Mare de Déu de la Seu d’idèntica autoria. A la casa de Sant Jacint hem vist a més un plafó incomplet de Sant Vicent Ferrer amb el brocal del pou. Durant el recorregut de la visita guiada vam assenyalar també diverses plaques ceràmiques administratives de carrer i de número de meitat del segle XIX, fabricades a València per Vicent Sanchis segons documentàrem en 2008. Una versió poc coneguda eren els taulells de multa, com el que hi havia a la
197
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
font del Palau en el carrer de l’Ardiaca: INCURRIRA EN LA MULTA / DE 20 R. V.N / EL QUE ENSUCIE O DETERIORE / LAS FUENTES (fig. 15). Així mateix, les fonts públiques de l’Aigua Santa estaven numerades amb un taulell de mitjan segle XIX. Per exemple: FUENTE SANTA / VECINAL / Nº 15. A més a més, la façana de moltes cases de Xàtiva conserva la placa ceràmica de LA SETABENSE, una companyia local d’assegurances que es va constituir l’any 1859. Trobem dos models de taulell: l’inicial i el posterior, el darrer amb tipografia més senzilla. Els taulells de LA SETABENSE no contenen cap escena pictòrica, al contrari dels de l’ASEGURADA, també presents a la ciutat, els quals mostren un edifici en flames. Al manuscrit inèdit de Josep Pasqual Ferrándiz i Carbonell llegim que els estatuts de les Assegurances mútues contra incendis LA SETABENSE van ser aprovats el 16 de juliol de 1859. Per tant, els dos models de taulells d’assegurança que coneixem d’aquesta companyia són posteriors a 1859: Reuniéronse estos bajo la presidencia de la autoridad local y fundaron una sociedad de seguros mutuos contra incendios, redactando al efecto sus estatutos, y comprendiendo sólo sus beneficios a los radicados dentro del casco de la Ciudad (artículo 2º), cuyos estatutos fueron aprovados en 16 de julio de este año 1859, titulándose la sociedad “La Setabense”. En 28 de junio de 1860 publiqué en el diario mercantil de Valencia un remitido sobre el estado floreciente que se hallaba la Sociedad, en vista de los libros, asientos y registros que me franquearon su presidente D. José Ferrer y secretario D. José Matute, y me admiré del progreso que en tan poco tiempo había experimentado, contando a la fecha un capital asegurado de cinco millones trescientos treinta y cinco mil ochocientos cincuenta reales, siendo los socios asegurados en número de 147. Se estaba montando una sección de bomberos en número de 24, todos artistas e industriales, al mando de un maestro de obra y un sargento
198
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
para dirigir los trabajos en el momento de un incendio, los cuales debían llevar una blusa azul, casco de suela y cinturón de correa, con su porta hacha, polainas prolongadas sobre las rodillas, y armados de picos, hacha y demás útiles de la institución, con una bomba auxiliar traída de París, montada sobre un carrito para su fácil traslación que costó 5.500 r. v. El uniforme referido cuyo figurín vi, causa muy buen efecto.
BIBLIOGRAFIA CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Catàleg de taulellets de la Mare de Déu de la Seu als carrers de Xàtiva”. Falla Ferroviària, Xàtiva 1990, s/p. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Josep Sanchis i Cambra: pintura ceràmica devocional”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009. Xàtiva, Ulleye, pàg. 1798-187 i 227-232. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Dos plafons del pintor ceràmic Joan Ortiz a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de crespins, festes majors, 2010, pàg. 73-74. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX a Xàtiva. Premi d’assaig Carles Sarthou Ciutat de Xàtiva 2008. Xàtiva, Ajuntament, 2009. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU: “El plafó de Sant Rafael de l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins, festes majors 2009, pàg. 96-98. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU: “Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2011, pàg. 105-117 i 153-168. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU: “Els plafons devocionals de M. Mollà i Manuel Garcés a Jesús Pobre”. Aguaits, 31, 2012, pàg. 131-147. CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU: Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. Xàtiva, Ulleye, 2014.
199
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS; NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU; SEGURA I MARTÍ, JOSEP MARIA: “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, 64, 2014, pàg. 218-233. FERRÁNDIZ Y CARBONELL, JOSÉ PASCUAL: Anales o Memorias de Játiva de 1833 a 1861. [Xàtiva, 1862]. Biblioteca Valenciana, mss/705 i mss/131. LÓPEZ I SELLÉS, JOSEP: Retablos de cerámica y hornacinas en las fachadas de Xàtiva. Quaderns de Xàtiva, 2. Xàtiva, Ajuntament, 1990. NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU; CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Valentí Garcés i Tadeo: pintor ceràmic del segle XIX”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2010, pàg. 107-115 i 151-160. NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU; CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “El pintor Joan Ortiz: autor del plafó ceràmic de Sant Gregori del Museu arqueològic d’Alcoi”. Recerques del Museu d’Alcoi, 19, 2010, pàg. 187-199. NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU; CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Sant Jordi”. Camins d’Art. Alcoi 2011. Catàleg. València, Generalitat, 2011, fitxa 135, pàg. 434-435. NAVARRO I BUENAVENTURA, BEATRIU; CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Dues estacions de viacrucis inèdites de Josep Sanchis i Cambra”. Butlletí informatiu de ceràmica, 108, 2013, pàg. 48-55. RAMÍREZ ALEDÓN, GERMÁN: “Un manuscrit inèdit de José Carchano sobre Xàtiva”. Papers de la Costera, 6, 1989, pàg. 179-197. SEGURA MARTÍ, JOSEP MARIA; CEBRIÁN I MOLINA, JOSEP LLUÍS: “Sòcol del miracle del penitent”. Camins d’Art. Alcoi 2011. Catàleg. València, Generalitat, 2011, fitxa 231, pàg. 634-635. TORMO, ELÍAS: Las tablas de las iglesias de Játiva. Xàtiva, Ulleye, 2007. Facs. de l’edició de 1912.
200
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
1. St. Josep de l'any 1800 a l'hospitalet del carrer de Vera. Desaparegut
2. Mestre de Noguera. Mare de Déu de la Seu. Interior d'una casa de Sueca
201
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
3. Mestre de Noguera. St. Dídac. Interior d'una casa
202
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
4. Detall del plafó de la Divina Pastora i St. Pasqual. Caputxins, 52
203
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
5. Josep Sanchis. Detall del plafó de la Trinitat. Plaça de Calixt III, 3
6. Valentí Garcès. Sants Innocents. Detall del plafó de la Mare de Déu dels Desemparats. Corretgeria, 46
204
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
7. Sta. Anna. Alcoi. Fot. Museu d'Alcoi
8. 5ª estació. Museu del taulell d'Onda
205
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
9. Taulells de viacrucis en col·lecció particular d'Alberic
10. Detall de la Mare de Déu del Carme al carrer dels Maulets
11. Sota balcó al carrer de l'Ardiaca 25
206
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
12. Miquel Mollà. Estació 15ª de viacrucis. Casa de St. Jacint Castanyeda
13. Joan Ortiz. Sagrada Família. Interior. Fot. Santi Ros
207
JOSEP LLUÍS CEBRIÁN I MOLINA
14. Francesc Dasí. St. Miquel. Col. de Juanvi Martí
208
TAULELLERIA HISTÒRICA ALS CARRERS DE XÀTIVA
15. Taulell de multa que hi havia a la desapareguda font del Palau, al carrer de l'Ardiaca
209
