Usos i polítiques d\'espai públic a l\'entorn metropolità de Barcelona

Usos i polítiques d'espai públic a l'entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos a Bellvitge (l’Hospitalet) i La Pau-Lloreda (Badalona). Bellaterra, març de 2011

Àrea d’Espai Públic i Habitatge

Institut de Govern i Polítiques Públiques Equip d’investigació:

Direcció / coordinació:

Sandra Ezquerra Daniel García Laura Villaplana

Mikel Aramburu

Suport mapes:

Jaume Badosa

Edifici MRA 1ª planta Campus UAB 08193 Bellaterra +34 93 586 88 14

Escola de polítiques socials i urbanes Urrutia, 17 08042 Barcelona +34 93 407 62 03

http://igop.uab.cat [email protected]

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

SUMARI

1. Introducció .......................................................................................................................... 5 2. La Pau i Lloreda ................................................................................................................ 7 2.1 Síntesi sociodemogràfica ......................................................................................................... 8 2.2 Evolució urbana de La Pau i Lloreda.................................................................................. 14 2.3 Descripció dels espais públics .............................................................................................. 23 2.3.1 La Pau ............................................................................................................................................... 23 2.3.2 Lloreda............................................................................................................................................... 29

2.4 Recorreguts, socialitzacions i evitacions ........................................................................... 37 2.4.1 Recorreguts configurats pels gènere ...................................................................................... 37 2.4.2 Contrastos entre els recorreguts a La Pau i a Lloreda ...................................................... 47 2.4.3 Socialització i espais de trobada .............................................................................................. 51 2.4.4 Evitació i conflictes en l’espai públic ........................................................................................ 66

2.5 Les polítiques de l’espai públic ............................................................................................. 89

3. Bellvitge .............................................................................................................................. 98 3.1 Síntesi sociodemogràfica ....................................................................................................... 99 3.2 Evolució urbana de Bellvitge ............................................................................................... 104 3.3 Descripció dels espais públics ............................................................................................ 114 3.3.1 La rambla ........................................................................................................................................ 114 3.3.2 El parc.............................................................................................................................................. 118 3.3.3 Els passejos................................................................................................................................... 121 3.3.4 Zones esportives .......................................................................................................................... 124

3.4 Recorreguts, socialitzacions i evitacions ......................................................................... 125 3.4.1 Trànsit: “tots els carrers són iguals” ....................................................................................... 125 3.4.2 Sociabilitat: “al mateix espai però reunits per separat” .................................................... 131 3.4.3 Conflictes en l’espai públic........................................................................................................ 137 3.4.4 Gestió ciutadana dels conflictes ............................................................................................. 146

3.5 Descripció de la política d’espai públic ............................................................................ 151

4. Síntesi i conclusions ................................................................................................... 163 4.1 Presentació urbanística ........................................................................................................ 163 4.2 Presentació sociodemogràfica ........................................................................................... 164 4.3 Descripció dels espais públics ............................................................................................ 167 4.4 Usos de l’espai públic (recorreguts, evitacions i socialitzacions). ........................... 169 4.5 Polítiques d’espai públic i gestió dels conflictes ........................................................... 176

2

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

5. Recomanacions i propostes .................................................................................... 181 5.1 Recomanacions i propostes sobre La Pau-Lloreda ..................................................... 182 5.2 Recomancions i propostes sobre Bellvitge ..................................................................... 186

ÍNDEX TAULES Taula 1. Població absoluta i variació............................................................................................................. 9 Taula 2. Població estrangera absoluta i variació .......................................................................................... 9 Taula 3. Distribució de la població per edat (%), 2008 ................................................................................ 12 Taula 4. Ocupació per habitatge del Districte 8, 2006 ................................................................................ 22 Taula 5. Població absoluta i variació......................................................................................................... 100 Taula 6. Població estrangera absoluta i variació ...................................................................................... 101 Taula 1. Evolució de la població ............................................................................................................... 164 Taula 2. Densidat ...................................................................................................................................... 164 Taula 3. Pes de la població estrangera sobre el total de població ............................................................ 164 Taula 4. Indicadors de grau d’instrucció ................................................................................................... 167

ÍNDEX GRÀFICS Gràfica 1. Piràmides d’edats a Badalona a 1/01/2008 ................................................................................ 11 Mapa 1. Els barris de La Pau i Lloreda ....................................................................................................... 23 Imatge 1. Mobiliari urbà i pavimentació: ...................................................................................................... 27 Gràfica 2. Carrers recorreguts per les dones adultes autòctones de La Pau .............................................. 40 Gràfica 3. Carrers recorreguts pels homes adults autòctons de La Pau ..................................................... 41 Gràfica 4. Carrers recorreguts per les dones adultes autòctones de Lloreda ............................................. 42 Gràfica 5. Carrers recorreguts pels homes adults autòctons de Lloreda .................................................... 43 Gràfica 6. Carrers recorreguts pels homes jubilats de La Pau .................................................................... 46 Gràfica 7: Zones de recorregut, socialització i evitació dels veïns i veïns de La Pau i Lloreda ................... 49 Gràfica 8. Espais de socialització dels homes adults immigrants al barri de La Pau .................................. 54 Gràfica 9. Espais de socialització dels homes adults immigrants al barri deLloreda .................................. 55 Gràfica 10. Espais de socialització de les dones adultes immigrants al barri deLaPau .............................. 56 Gràfica 11. Espais de socialització de les dones adultes immigrants al barri de Lloreda ........................... 57 Gràfica 12. Espais de socialització de dones joves immigrants al barri de La Pau ..................................... 59 Gràfica 13. Espais de socialització de dones joves immigrants al barri de Lloreda .................................... 60 Gràfica 14. Espais de socialització dels homes joves immigrants al barri de La Pau ................................. 62 Gràfica 15. Espais de socialització dels homes joves immigrants al barri de Lloreda................................. 63 Gràfica 16. Espais de socialització dels homes joves autòctons al barri de La Pau ................................... 64 Gràfica 17. Espais de socialització dels homes joves autòctons al barri de Lloreda .................................. 65 Gràfica 18. Carrers evitats pels homes adults autòctons de La Pau ........................................................... 74 Gràfica 19. Carrers evitats per les dones adultes autòctones de La Pau ................................................... 75 Gràfica 20. Carrers i places que eviten les dones joves autòctones de La Pau ......................................... 78 Gràfica 21. Carrers i places que eviten les dones joves autòctones de Lloreda ......................................... 79 Gràfica 22. Carrers i places evitats per tots els veïns i veïnes de La Pau i Lloreda .................................... 80 Gràfica 23. Carrers i places que eviten les dones joves immigrades de La Pau......................................... 81 Gràfica 24. Evitació i recorreguts de carrers dels homes joves immigrants de La Pau ............................... 83 Gràfica 25. Evitació i recorreguts dels joves autòctons de La Pau ............................................................. 84 Gràfica 26. Evitació dels homes adults immigrants de La Pau ................................................................... 85 Mapa 2. Mapa administratiu dels districtes i barris de L’Hospitalet ........................................................... 101 Gràfica 27. Barri de Bellvitge i sector La Marina. ...................................................................................... 102 Gràfica 28. Piràmide poblacional Bellvitge ................................................................................................ 103 Gràfica 29. Plànol topogràfic zona nord del delta del Llobregat i trama urbana de Bellvitge. ................... 105 Gràfica 30. Destacat, futur barri Bellvitge al Pla Comarcal, 1953 ............................................................. 106 Fotografia de maqueta del Pla parcial del sector Bellvitge, 1959.............................................................. 107 Polígons d’Actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona inclosos en el Plan de Urgencia Social de 1958 ............................................................................................................................ 108 Plànol de zones verdes i viari del Pla Parcial del sector de Bellvitge (1959) ............................................ 108

3

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

Plànol de zones verdes i viari de la Modificació puntual del Pla parcial del sector de Bellvitge (1961) ......................................................................................................................................... 109 Plànol de zonificació del Projecte de revisió del planejament urbanístic vigent al sector de Bellvitge (1977) ........................................................................................................................... 110 Plànol de zones verdes del Projecte de revisió del planejament urbanístic vigent al sector de Bellvitge (modificat segons impugnacions) (1983) ...................................................................... 110 Imatge d'una manifestació dels veïns/es de Bellvitge l'any 1976. Font: Blog Bellvitge Jose Serrano ....................................................................................................................................... 111 Els sis primers blocs de Bellvitge Nord i carrer Campoamor. Font: AVVBellvitge..................................... 113 Plànol general d’espais verds. El Parc Central defineix el vessant sud del barri ...................................... 119 Gràfica 31. Recorreguts de tots els perfils de Bellvitge ............................................................................. 126 Gràfica 32. Socialització d’immigrants estrangers/es homes i dones de Bellvitge .................................... 135 Gràfica 33. Mapa d’evitació de tots els perfils en Bellvitge ....................................................................... 139 Piràmide d’edats ....................................................................................................................................... 165 Recorreguts, socialitzacipns i evitacions a La Pau i Lloreda ..................................................................... 169 Recorreguts de tots els perfils de Bellvitge ............................................................................................... 173

4

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

1. Introducció El tema de “l’espai públic” està guanyant importància en l’opinió pública i en l’agenda política contemporània, fruit de canvis tant en els usos socials com en les regulacions que des de l’Administració s’hi apliquen tractant de respondre a un augment, en part objectiu i en part percebut, de la conflictivitat en aquest espai. Aquesta situació ha provocat que es parli d’una “crisi” de la convivència a l’espai públic. Molts analistes contemporanis, com ara Braudrillard, Habermas, Sennet, Bauman o Davis, parlen de la pèrdua o fins i tot la “mort” de l’espai públic com a emblema d’una determinada forma de vida urbana. L'espai públic com a instrument de redistribució social, de cohesió comunitària i d'autoestima col·lectiva, de formació i representació de voluntats col·lectives, cedeix terreny a l’expressió de diferents fragmentacions i conflictes. L’espai públic urbà, especialment a les grans ciutats, ha estat des de sempre subjecte a tensions i conflictes entre diferents funcions i actors amb usos i interessos diversos. Tot fa pensar, però, que els consensos i les complicitats que, grosso modo, operaven fins fa poc en la regulació de la convivència a l’espai urbà, s’han anant diluint en gran mesura, de manera que la convivència a l’espai públic enfronta un seguit de reptes cada vegada més complexos. Ja estiguem davant d’una “crisi”, tal com la perceben alguns actors, o simplement d’una restructuració més de la regulació de l’espai públic, sembla que aquesta enfronta uns nous reptes que interpel·len les formes de governalitat. No es tracta d’enfocar només el paper de l’Administració, sinó de la interacció d’aquesta amb la ciutadania, i de la pròpia acció autònoma d’aquesta última que opera mitjançant acords tàcits o més o menys formalitzats. L’usuari de l’espai públic ja no és homogeni, i les administracions han de respondre a usos i demandes molt diferenciades i fins i tot contradictòries. El repte fonamental es que l’espai públic sigui a l’abast de tots els sectors, grups i col·lectius socials, que respongui a una pluralitat d’interessos, i que al mateix temps mantengui els criteris d’igualtat d’accés que caracteritza l’espai públic urbà en les societats democràtiques, si mes no com a concepte. Els objectius d’aquest treball de recerca són els següents: Conèixer quins són els fluxos de trànsit i els espais de sociabilitat i evitació en una xarxa espaial de grandària mitjana, per tal de conèixer quins i com són els espais d’interacció i segregació. Identificar les interaccions i els conflictes existents en la regulació de l’espai públic entre diferents actors i usaris, així com entre diferents usos i funcions urbanes.

5

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

Identificar les formes d’abordar els conflictes, així com les dinàmiques que afavoreixen o entorpeixen la cerca de solucions que satisfacin la pluralitat d’usos i demandes que rep l’espai públic. Proposar línies que permetin orientar les innovacions polítiques necessàries per a les noves realitats i problemàtiques de l’espai públic. Per tal de respondre aquests objectius hem engegat un estudi de casos: els barris de La Pau i Lloreda a Badalona i el barri de Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. Ambdos són barris de la periferia metropolitana que es van formar durant els anys 50 i 60 per acollir l’allau de treballadors imigrants d’altres parts de l’Estat. Però, la morfologia urbana es del tot diferent, així com ha estat la seva evolució i la composició sociodemogràfica actual. El barri de La Pau ha experimentat un procés de substitució molt ràpid i profund mentre que el barri de Bellvitge, tot i tener un important nombre dimigrants, ha mantingut el teixit veïnal i una elevada cohesió social. L’estudi està format per aquests capítols : 

1. Síntesi sociodemògrafica dels barris de La Pau-Lloreda i de Bellvitge. Aquesta síntesi inclou dades de població, densitat, migració estrangera, estructura de sexe i edat, grau d’instrucció i categories socioprofessionals. S’intenta donar una visió diacrònica que mostri les principals variables sociodemogràfiques i la significació dels barris estudiats en relació als municipis de referència.



2. Evolució urbana dels dos barris considerats. En aquest capítol es tracta de mostrar la història dels dos barris des de la perspectiva urbanística: els seus orígens, els canvis en el planejament, i la història social de la dialèctica entre les administracions i les reivindicacions veïnals. La informació documental s’ha hagut de complementar amb informació obtinguda mitjançant entrevistes.



3. Descripció dels espais públics. Es tracta d’una descripció dels usos socials de l’espai basat en una observació dirigida i sistemàtica. D’altra banda, aquesta informació es complementa amb una descripció de la morfologia dels espais. A tall de mostra, en aquest capítol només hem considerat alguns espais, deixant per l’informe final la descripció de la totalitat d’espais públics que composen els barris.



4. Recorreguts, socialitzacions i evitacions. En aquest capítol recollim els resultats de les entrevistes estructurades amb usuaris dels barris, les quals incloïen la ubicació en un mapa del barri de tres tipus d’espais: fluxos de trànsit; llocs de sociabilitat i llocs d’evitació. Aquestes entrevistes estructurades es feien a un seguit de categories socials (segons criteris de sexe, procedència i generació) segons els criteris del “mostreig teòric” de Glaser i Strauss. L’entrevista també recollia informació qualitativa. També es van realitzar un seguit de grups de discussió (4 a La Pau-Lloreda, 4 a Bellvitge) amb diferents perfils socials sobre l’ús de l’espai públic..



5. Les polítiques de l’espai públic. S’analitzen els dispositius d’intervenció i de gestió dels principals conflictes de l’espai públic. Per realitzar aquest capítol s’han realitzat entrevistes i focus groups amb tècnics..



6. Recomanacions i propostes a partir de tota la informació recopilada.

6

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

2. La Pau i Lloreda

Font: ‘Historia de un barrio’ Molina, Julio

7

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

2.1 Síntesi sociodemogràfica El municipi de Badalona està ubicat al Barcelonès Nord, limitant amb el mar Mediterrani i ocupant parcialment el Delta del Besòs. La seva ubicació el fa limítrof al nord-est amb la comarca del Maresme i al sud-oest amb Barcelona i Santa Coloma. Els barris objectes d’aquest estudi, La Pau i Lloreda, que es troben ubicats al districte 8 de Badalona, limiten amb Santa Coloma de Gramenet en el cas de La Pau i amb el barri badaloní de Montigalà, entre d’altres, en el cas de Lloreda. Segons el padró de l’any 2008, la població de Badalona en aquell any era de 217.093 habitants. Amb una densitat de població de 10.449 habitants per kilòmetres quadrat al 2007, Badalona és una de les ciutats més poblades (en termes absoluts i de densitat) del Barcelonès, només superada per Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. De dimensions més petites, els barris de La Pau i Lloreda presenten densitats més altes que la de Badalona, amb 21.752 h/km2 i 48.916 h/km2 respectivament.

Barri de La Pau. Fotografia presa per Sandra Ezquerra

Amb una població de 4.696 habitants l’any 2008, el barri de La Pau ha evolucionat demogràficament de manera variable des de l’any 1996. Mentre que fins l’any 2002 va presenciar una notable pèrdua de població (-690 habitants o -14,74%), des d’aquell moment fins l’actualitat la tendència s’ha vist invertida a partir de l’accentuació de les onades immigratòries més recents de població estrangera, i s’ha traduït en un creixement de la població del 17,75% entre 2002 i 2008. El barri de Lloreda, amb 2.719 habitants, presenta tendències similars, encara que més atenuades, passant d’una pèrdua de 246 persones entre 1996 i 2002 (-8,94%), a un increment de 215

8

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

entre el 2002 i el 2008 (8,58%). L’evolució demogràfica dels dos barris s’enquadra dins de la de Badalona que, malgrat que no ha presentat una pèrdua de població com la de La Pau i Lloreda, va veure com el creixement de la seva població romania estanc entre 1996 i 2002 (amb la pèrdua de 8 habitants) i tornava a evolucionar de manera positiva entre 2002 i 2008, període durant el qual es va passar de 210.979 a 217.093 habitants. El creixement percentual de població durant l’última dècada en els dos barris estudiats, no obstant, tal i com mostra la Taula 1, és significativament més marcat que el del total de la ciutat de Badalona.

Taula 1. Població absoluta i variació Població dels barris i la ciutat

Variació de la població

1996

2002

2008

De 1996 a 2002

De 2002 a 2008

La Pau

4.678

3.988

4.696

-14,74%

17,75%

Lloreda

2.750

2.504

2.719

-8,94%

8,58%

210.987

210.979

217.093

0

2,89%

Badalona

Pel que fa a la comunitat autònoma d’origen, es calcula que d’entre totes les unitats familiars del districte 8, districte al qual pertanyen els barris de La Pau i Lloreda, tan sols un 43,24% dels seus caps de família varen néixer a Catalunya. La resta van néixer a altres comunitats autònomes de l’estat o a l’estranger. En el cas concret de La Pau, 14% dels caps de família autòctons són originàriament d’Andalusia, 30% de Castella i Lleó i només un 26% de Catalunya. Pel que fa a Lloreda, el 23% de caps de família són originaris d’Andalusia, el 2% de Castella i Lleó i el 48% de Catalunya. Mentre que el descens de la població en els barris abans del 2002 va venir ocasionat per la pèrdua de població autòctona, l’augment més recent de població absoluta ha estat resultat de l’increment de la població estrangera (que ha augmentat tant en termes relatius com absoluts).

Taula 2. Població estrangera absoluta i variació Població estrangera dels barris i la ciutat

Variació de la població

1996

2002

2008

De 1996 a 2002

De 2002 a 2008

La Pau

153

465

1.537

204%

230%

Lloreda

56

178

506

217,8%

184,2%

3.524

8.031

29.350

127,9%

265,5%

Badalona

9

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

De tot el districte 8, el barri de la Pau és un dels indrets que ha rebut de forma més marcada les diverses onades immigratòries de l’Estat espanyol i l’estranger durant la segona meitat del segle XX i els primers anys del XXI. En ell predomina la població autòctona no nascuda a Catalunya i també és el barri del districte on hi viuen més persones estrangeres. Mentre que l’any 1996 a La Pau el nombre d’habitants estrangers era un 3,27% de la població del barri, l’any 2008 el nombre total de persones estrangeres va passar a ser un 32,73%. En el cas de Lloreda, les xifres de població estrangera l’any 1996 constituïa el 2,03% de la població del barri i passà a ser el 18,6% l’any 2008. És interessant contrastar aquests percentatges amb els de l’estat espanyol i Catalunya, que són aproximadament del 10% i 15% respectivament. Veiem en la Taula 2 que ambdós barris han experimentat un increment significatiu de població estrangera en la darrera dècada, sent aquest increment particularment accentuat en el cas de La Pau. Badalona ciutat presenta les mateixes tendències demogràfiques (pèrdua de població autòctona que es veu compensada per un creixement de població d’origen immigrant). Un creixement de població immigrant a Badalona durant els últims nou anys, més marcat que en els casos de La Pau i Lloreda, ha derivat en la presència al 2008 de 29.350 persones d’origen estranger, que equival a un 13,5% del total de la població badalonina. D’aquesta manera, mentre que l’augment global de població d’origen estranger al municipi des del 2002 ha estat més marcat que als dos barris, la mitjana de població estrangera a Badalona continua estan per sota de les de Lloreda i La Pau. Cal destacar també que, des del 2002, s’ha donat un augment de la diversitat ètnica. Mentre que en aquell any al barri de La Pau hi havia 11 nacionalitats no autòctones i 10 no comunitàries, al 2008 hi havia 36 nacionalitats no autòctones i 31 no comunitàries1. En general, La Pau és un barri amb població més aviat jove, on hi viu molta població estrangera (principalment del Marroc i la Xina). A nivell indicatiu, l’escola Miguel Hernández, ubicada en aquest barri, té un 93-94% de l’alumnat immigrant. També a Lloreda s’ha donat un augment significatiu de la diversitat ètnica. Al 2002 hi havia 11 nacionalitats no autòctones i 9 no comunitàries i al 2008 van passar a ser 29 no autòctones i 23 no comunitàries. Com es pot observar, les dinàmiques demogràfiques en termes ètnics, malgrat que són prou marcades també en el barri de Lloreda, constitueixen aproximadament la meitat que al barri de la Pau. Quant a l’estructura de la població per edat i sexe, les piràmides poblacionals de La Pau i Lloreda presenten un contrast interessant:

1

Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Badalona. http://www.badalona.cat

10

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

Gràfica 1. Piràmides d’edats a Badalona a 1/01/2008

Font: Ajuntament de Badalona

11

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

En el cas de La Pau el marcat augment de població estrangera s’ha donat de manera paral·lela a un rejoveniment del barri, en el cas de Lloreda les proporcions més baixes de població immigrant coincideixen amb mitjanes d’edat més altes. A més a més, coincideix que entre els sectors més joves de població es troben més homes que dones, el qual segurament està relacionat amb les onades immigratòries més recents. Com es pot observar en la Taula 3 i en les piràmides poblacionals, els únics dos grups més nombrosos a Lloreda que a La Pau són el comprès entre 45 i 64 anys i els més grans de 65 anys. En general, Lloreda presenta una població més envellida, tant respecte a La Pau, el districte 8 i Badalona en general. Pel que fa al barri de La Pau, 65,3% de la població són menors de 45 anys, mentre que a Lloreda equivalen a un 60% (coincidint aquesta última xifra amb el percentatge badaloní). Això contrasta amb un 11,6% de població major de 65 anys en el barri de La Pau i un 16,2% en el cas de Lloreda (14,8% a Badalona). Aquestes dades mostren el perfil més jove del barri de La Pau en comparació al de Lloreda i de la ciutat en general. Això està relacionat amb el major impacte que les onades migratòries han tingut en aquest barri i es reflecteix de dues maneres diferents. D’una banda, podem suposar que les persones d’origen estranger que han arribat en els últims anys han estat en edat laboral i per tant d’un perfil jove. Això explicaria l’existència de mitjanes d’edat més baixes en aquells barris que han rebut percentatges més alts de població d’origen estranger. D’altra banda, com introduíem abans, tant a la Pau com a Lloreda com a Badalona, es dóna un percentatge més alt d’homes respecte al de dones a la franja d’edat d’entre 25 i 44 anys. Mentre que la diferència és del 4% en el cas de Badalona i de menys del 5% en el cas de Lloreda, arriba fins a un 8% en el cas de La Pau. Aquesta diferència, de nou, segurament està relacionada amb la major presència de població estrangera en aquest barri, la qual ha estat constituïda de manera predominant per homes joves en edat de treballar. És també segurament aquesta presència de població immigrada la que explica la major presència de població menor de 14 anys a La Pau respecte a Lloreda (15,7% respecte al 12,5%) i que, de manera similar a altres indrets de Catalunya i l’estat espanyol, ha compensat el sever declivi en l’índex de natalitat entre la població autòctona.

Taula 3. Distribució de la població per edat (%), 2008 Barri

0-14

15-24

25-44

45-64

65 i més

Total

La Pau Lloreda Badalona

15,7 12,5 14,7

12,4 10,9 10,9

37,2 36 34,6

23,1 24,3 25

11,6 16,2 14,8

100 100 100

Font: INE, Padró municipal 2006

En el barri de la Pau un 43,83% de la població té estudis inferiors a primària i, d’aquest grup, un 7,23% no sap llegir ni escriure. Fins a un 82,7% de les persones majors de 10 anys no estan en possessió del títol de batxillerat o FP, tan sols un 2% ha completat

12

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

l’FP2 i un altre 2% té titulació universitària. Això deriva en un augment de risc d’exclusió social, especialment en el cas dels joves, a qui les dificultats d’inserció en el mercat laboral i el risc d’entrar en trajectòries laborals inestables i precàries els situen en una zona de vulnerabilitat social2. Pel que fa al grau d’instrucció dels veïns del barri de Lloreda, l’any 2006 hi havia un 10% de la població que no sabia llegir ni escriure i un 46% que no tenia estudis. Tanmateix, un 13% de la població de Lloreda tenia estudis de FP o de BUP i un 3% havia obtingut titulació universitària. A mode de síntesi, els barris de La Pau i de Lloreda han presentat unes dinàmiques similars, encara que amb diferents nivells d’intensitat, d’evolució de població, amb una pèrdua de població autòctona i un increment de població d’origen estranger des dels anys norantes. La diferència entre els dos barris es tradueix en un percentatge més alt de població d’origen estranger en el cas de La Pau (32,73%), que coincideix amb un perfil de població més jove i amb una major presència d’homes que dones tant en comparació a Lloreda com Badalona. El perfil formatiu dels dos barris és marcadament baix i cal destacar el 10% d’analfabetisme l’any 2006 a Lloreda, que segurament s’explica pel pes important de la població major de 65 anys.

Vilaregut, R., & Iglesias, M. (coords.) (2009) Explica’ns per Atendre’t. Diagnosi situació majors de 75 anys. Institut de Govern i Polítiques Públiques 2

13

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

2.2 Evolució urbana de La Pau i Lloreda L’arribada massiva d’immigració a mitjans del segle XX a Catalunya procedent de diferents parts de l’Estat espanyol, va impulsar el desenvolupament d’assentaments irregulars, principalment a Barcelona i la seva primera corona, per falta d’una planificació acord a la situació d’excepcionalitat que s’estava produint. En la mesura que la gent no trobava nous espais d’habitació a Barcelona, els assentaments es van desplaçar cap als municipis limítrofs a la capital catalana. Va ser en aquest context que Badalona presencià un fort creixement de població, la qual es va triplicar en menys de tres dècades. Aquest augment fou principalment causat per una forta onada d’immigració provinent d’Andalusia i Castella-Lleó. El caràcter massiu d’aquests fluxos, de manera similar a la resta de Catalunya, va dificultar la gestió pública de l’organització dels nous assentaments, la qual va caure sovint en mans individuals. Puigfred i La Balsa, que posteriorment rebrien el nom de La Pau i Lloreda respectivament, van constituir dos exemples més de barris autoconstruïts dins el mapa convuls de la perifèria barcelonesa als anys 50 i 60. Aquestos processos vingueren definits en tres fases: 1/ Divisió parcel·laria en petits lots. La Pau va resultar de la divisió de quatre grans fiques: Parcelas de las Hermanas Bautet, Torre del Regente, Parcelas del Churrero i una quarta en mans d’immobiliàries. 2/ Venda dels lots, definint el que serien les posteriors parcel·les edificades. 3/ Procés d’autoconstrucció en situació irregular. Les autoritats eren laxes amb les regulacions urbanístiques, sempre que l’edificació nova estigués sostrada a la llum del dia. Això va obligar als nous habitants a construir sols per la nit, la qual cosa aniria en detriment de la qualitat i complexitat edificatòria final. Els primers moviments veïnals dels dos barris sorgiren a finals dels anys 50. El barri de Lloreda creà l’any 1959 l’anomenada “Asociación de Vecinos y Propietarios”, pionera a tot l’Estat espanyol. Un dels seus primers passos va ser adjudicar carnets acreditatius de l’entitat on es fes constar les dades de la propietat, parcel·la, metres, situació, etc. Això permetria a la llarga, juntament amb una bona entesa amb l’ajuntament, el reconeixement de l’àrea com una peça urbana més de Badalona. El període inicial de l’associació de veïns va servir per portar les infrastructures mínimes al barri. Els principals objectius eren el subministrament d’aigua, la canalització de les aigües residuals i la construcció d’un transformador per fer arribar electricitat a les 62 famílies que ja s’havien instal·lat al barri. Tot això es va poder portar a terme gràcies a que l’associació de veïns també es va definir al seus inicis com a entitat recaptadora de les aportacions setmanals que feia cada família en la construcció de les infrastructures.

14

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

Posteriorment, a través dels primers contactes amb les administracions i les visites de regidors als barris es possibilitaren els pactes necessaris per a la posterior legalització de Lloreda i La Pau. És a partir de l’any 1962 que al Pla Parcial “Caritg” s’esmenta que: “En cuanto a la edificación existente nos encontramos con varios grupos notables de viviendas reunidas en manzanas cerradas con patio interior, las cuales se localizan en todo el polígono presentado, donde encontramos destacándose manzanas industriales y varias manzanas de viviendas. Fuera de ésto hay una serie de viviendas diseminadas en todo el sector pero no alcanzan gran profusión. (...) (...) Al estudiar el presente Plan han sido tenidas presentes todos los grupos descritos en el párrafo anterior, los que quedarán absorbidos por el desarrollo total del proyecto. De esta manera y siguiendo el criterio de solucionar el desarrollo del Plan sobre la base de respetar las viviendas existentes y no crear las molestias y perjuicios a los actuales pobladores, que por su volumen gravitarían considerablemente contra la ejecución del presente Plan al defender sus intereses afectados y se agravaría el problema de la vivienda, en el caso de ser desalojados”.

15

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

1970 . Modificació del Pla parcial “Caritg”

Tant aquest Pla parcial com les seves successives modificacions, permeteren reconèixer els dos barris com a noves zones urbanes de la ciutat de Badalona.

16

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

1970 . Modificació del Pla parcial “Caritg”. Plànol de zonificació

Durant aquest període predemocràtic es portaren a terme reivindicacions importants al barri de La Pau. La falta d’equipaments educatius es supliria amb la creació d’un col·legi popular, el qual funcionaria aproximadament de l’any 1975 al 1979, gràcies a tres factors encadenats: la reivindicació veïnal en contra de la construcció de més blocs residencials a l’actual mansana del Músics, que permeté disposar de sòl lliure; l’aportació de mobiliari per part dels veïns; i finalment, la voluntat dels mestres, els quals van oferir de manera gratuïta els seus serveis. El col·legi ocupava el solar on actualment es situa el CEIP Folch i Torres (1981), que completa l’actual oferta educativa pública dels barris juntament amb el CEIP Miguel Hernández (1979) i el CEIP Joan Miró (1979).

17

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

Ja situats a l’etapa democràtica, la capacitat negociadora s’institucionalitzà fent possible reivindicacions abans impensables. Es treballà la neteja de solars, la il·luminació, l’arbrat, asfaltat de carrers i, per sobre de tot, la capacitat de planificació. L’any 1988 , per sol·licitud de l’Associació de Veïns de La Pau es va iniciar un estudi de possibles actuacions encaminades a millorar la qualitat ambiental i social del barri. Destaquem d’aquest: 1/ Perllongació i obertura de l’Avinguda Caritg. abans coneguda com Avinguda Militar (es situaven aquí els canons de protecció marítima). Per poder portar a terme el projecte es va desenvolupar un procés d’expropiació que permeté una millor connectivitat del barri amb la resta de la ciutat i un pas més en un dels principals objectius del barri: obrir-se pels seus quatre costats (Caritg, Liszt, Sevilla i Jaén). 2/ Eixamplament del carrer Liszt entre els carrers Mozart i Miguel Hernández (en procés d’execució). 3/ Completar l’obertura del carrer Jaén, la qual per dificultats en la gestió del projecte encara està en marxa. 4/ Construcció d’un pàrking i una zona esportiva. Aquests equipaments, juntament amb els locals associatius formarien part del que després va passar a anomenar-se Plaça dels Músics. 5/ Programa de rehabilitació de façanes del barri. 6/ Construcció d’un CAP. Aquesta proposta va ser formalitzada posteriorment amb la construcció del CAP per al districte Montigalà, al Parc de les Muntanyetes.

Durant l’any 1989 es van desenvolupar les converses entre Ajuntament i Associació de Veïns de La Pau que van fructificar en un protocol signat i ratificat el 28 de març de 1989 on es manifestaven les grans deficiències des del punt de vista urbanístic del barri i la necessitat de realitzar un Pla Especial de Reforma Interior. En sessió de 9 d’octubre de 1991 es va aprovar el Pla Especial d’Ordenació del Barri de La Pau, el qual va servir d’instrument on recollir els grans temes del barri.

18

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

1992. Plànol de gestió del Pla Especial de Reforma Interior de La Pau.

El PERI va ser el tret de sortida per a altres plans dels que el barri seria objecte. El Pla europeu URBAN (any 2000) permeté una actuació integral a les façanes dels barris i el posterior Pla de Barris, presentat conjuntament amb altres barris de la Serra d’en Mena de Badalona i Santa Coloma va fer possible una regeneració integral de la urbanització dels carrers. Altres plans han estat complementaris a la evolució del barri. A continuació fem esmenta dels principals registres urbanístics dels 50 anys de La Pau i Lloreda: ANY

PLANEJAMENT DERIVAT

1962

Modificació Pla Parcial Caritg

1970

Modificació Pla Parcial Caritg

1991

Pla Especial Nou Parc Lloreda

1992

Pla Especial Barri de La Pau

1995

Modificació puntual Pla Especial Nou Parc de Lloreda

1996

Modificació Pla General Metropolità Plaça del Rellotge-Wagner (Santa Coloma)

1999

Pla Especial Alineacions illes Mònaco, Sicília, Mozart i Verdi

2000

Pla Especial Modificació ocupació parcel·la Lloreda

2002

Modificació puntual Pla General Metropolità CEIP Joan Miró - Avinguda Lloreda

2004

Modificació puntual Pla General Metropolità C/Liszt CEIP Beethoven (Santa Coloma)

2004

Pla Especial edificació 8 habitatges Liszt-Miguel Hernández

2004

Pla Especial illa Linares-Sevilla-Jaén

2004

Pla Especial Parc Muntanyetes

19

Usos i polítiques d’espai públic a l‘entorn metropolità de Barcelona. Estudi de casos

ANY

PLANEJAMENT DERIVAT

2007

Pla Especial llar infants Picasso

2009

Modificació puntual Pla General Metropolità illa Navata-Vallvidrera-Caritg

En termes de configuració urbana i accessibilitat, Lloreda i La Pau s’han configurat de maneres molt diferents per dos factors claus: - La capacitat organitzativa inicial de Lloreda, que es va reflectir principalment en el desenvolupament de la figura de l’Associació de Veïns i Propietaris. Aquest impuls inicial segurament va permetre definir un barri amb més coherència urbanística, on unes mansanes de traçat regular, amb interiors de mansana més grans i major regularitat d’altures, permeteren inserir tipologies edificatòries amb millors condicions d’habitabilitat que al seu veí La Pau. - Les limitacions orogràfiques del barri de Lloreda són menors que a La Pau. Les dificultats d’accessibilitat a La Pau va configurar unes mansanes més irregulars i allargades, ja que té fortes pendents en tota la superfície del barri. La mateixa composició morfològica del barri és la seva principal barrera arquitectònica. El carrer Mozart, i el carrer Jaén, principals accessos transversals del barri (NO-SE) no són practicables per a gent amb mobilitat reduïda .

Plànol de pendents de Lloreda i La Pau. Carrers accessibles, en verd (pendent