\"Vertader metge d\'ànima pecadora\". Teoria i pràctica de la medicina espiritual en l\'obra de Ramon Llull

Dades personals: Anna Fernàndez Clot Universitat de Barcelona – Centre de Documentació Ramon Llull Beca FPU [email protected] Títol de la ponència: “Vertader metge d’ànima pecadora”: teoria i pràctica de la medicina espiritual en l’obra de Ramon Llull. Resum: La relació analògica entre la medicina física i la medicina espiritual presenta una llarga tradició que es troba arrelada en cultures ben diferents i que arriba fins als nostres dies. A l’Europa medieval aquesta analogia partia sobretot de referents bíblics (Eclesiàstic, 38, 1-15) i va ser utilitzada profusament per teòlegs i predicadors per tal de fonamentar el seu discurs doctrinal sobre el pecat, la necessitat de la penitència i la salvació de les ànimes. Ramon Llull, un laic d’origen mallorquí que va projectar un important programa apostòlic i reformador centrat en l’Art (un complex sistema ideat com a eina racional per convertir els infidels, però vàlid per interpretar qualsevol àmbit del coneixement), també es va valdre d’aquesta relació analògica entre medicina física i medicina espiritual. Ja al primerenc Llibre de contemplació (acabat el 1274) Llull explora les implicacions d’aquesta relació. La present comunicació se centra en el desenvolupament teòric i pràctic de les metàfores de la malaltia moral i la medicina de l’ànima en la producció lul·liana; dues metàfores que connecten l’àmbit de la sensualitat i l’àmbit de l’espiritualitat i que lliguen el discurs científic i el discurs teològic i moral de l’autor. El nostre objectiu és mostrar el paper que juga en aquest context una obra en vers —la més extensa de Llull— que es presenta com un electuari moral fonamentat en l’Art: la Medicina de pecat (Mallorca, 1300). Paraules clau: Ramon Llull; sensualitat/espiritualitat; medicina; teologia; literatura doctrinal